El meu avi, el meu avi, el meu avi...
I després de les notícies passem a una altra de les seccions del nostre programa.
Parlem amb l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Ja hem passat d'aquells cinc dies que anomenàvem el dijous.
Però són cinc dies...
Com que ha passat? Ràpid, no?
Però escolta, són cinc dies que són tots diferents.
Això sí, clar.
La Pilarica.
Ah, sí?
Pilarica.
Divendres.
El dia de la hispanitat, que també s'ha de dir, que és el mateix.
Ja he dit que no vull entrar en cosa nacional per no...
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, ja ho he dit, que era festa nacional.
Ja ho he dit, que era festa nacional.
I aquí ho arregla tot.
Ja ho he dit tot.
No, però és que no és nacional, és internacional,
perquè toca també als països llatinoamericans.
Ah, no, però ara parlàvem...
Ah, d'acord, d'acord, perdó, perdó, perdó.
Han passat el dia del Pilar.
Sí.
Feliçant pel literar, no sé quant.
Dissabte, el dia del mercat, el dia que compres no sé què, no sé quantos,
i els joves...
El dia que segurament tindrà l'aniversari i el sant d'algú més.
I els d'aixòs, val.
Llavors tens el diumenge, un altre dia.
Llavors el dilluns, aquell dia que dius, bo, cago en la mare, ara...
El dilluns sembla de baixada, no?
Per agafar empenta i tornar a agafar tota la setmana.
I llavors ja estem asseguts aquí davant el micròfon, ja som dimarts.
Ah, tothom.
O sigui, ves tu, en cinc dies, quins canvis, no?
Quins canvis i quins d'aixòs.
Però, avi, ja sap que aquesta setmana és molt important per aquí, per Tarragona Ràdio,
que se celebra el Comunica,
que se celebra, doncs, amb una setmana de la comunicació dedicada en guany al futbol.
I què li sembla si vostè i jo parlem de futbol aquests dies?
Home, és una miqueta...
Jo sé que ho hem parlat...
No, saps què passa?
No, a veure, quan em refereixo a futbol, em refereixo, per exemple, a l'equip que tenim per excel·lència,
que l'any passat vam estar a primera, ara tornem a estar a segona A, però que és el nostre nàstic,
i que vostè l'ha viscut de diferents maneres.
El que passa és que quan parles de futbol, avui en dia, ja sembla que parles de política.
Perquè si ets d'aquell equip, ja...
O sigui, sent a Tarragona, i siguen socis i fanàtics del nàstic,
si perd el Barcelona, o perd l'Espanyol, o guanya el Madrid...
O guanya el Madrid, o això, tenim tres aficions a Tarragona, forts.
Ja no dic, els del Celta de Vígol, del Bilbao...
Sí, sí, que n'hi ha, que n'hi ha, el Madrid...
Però sembla que la massa grossa de discussió, de provocar d'això,
ha de ser el Madrid, el Barcelona i l'Espanyol.
Clar, i generalment, de l'Espanyol i del Barça, no podem veure.
I ara, clar, i ara hi ha un problema aquí, perquè abans...
A més, això és el que tinc a més.
Abans, quan el nàstic no jugava a primera, ni d'aixòs, va bé.
Però, clar, jugava a primera el nàstic.
I haver de jugar amb aquests equips, llavors, què passava?
Que tens el cor dividit.
Llavors, tu trobes aquest problema de...
I sembla estrany, no?
La gent com som, no?
Sí.
Com som, perquè a part d'una cosa...
De febre i passió, eh?
No, no, perquè encara dius, és que això resulta que si perd el Barcelona,
jo em guanyo això.
Si guanya el Madrid, jo guanyo això, o perdo allò perquè perd l'altre.
O sigui, un fanatisme que només te porta a calorar-te.
Si ja tenia algun com un altre problema, depèn del que diguis.
Perquè llavors saps què passa, eh?
Com el cos no m'ha passat.
Al millor tu, amb ironia i fredament, punxes una miqueta amb un i amb l'altre
i tens dos allí que estan barallant-se i l'última hora que ets tu disposant,
escolta, i per què tot aquest fanatisme?
Perquè clar, jo estic d'acord, per exemple, quan...
Però, avi, perdoni'm, és una mica la xispa.
A veure, m'explico.
Però a la setmana estàs treballant, arribes a casa cansat, i clar, jo crec que el futbol,
igual que d'altres aficions, ja siguin que les visquis perquè juguis,
o ja sigui perquè les vegis, és una mica aquella xispa de la vida que també necessites.
Però hi ha una cosa, jo ho saps dient de records.
Jo recordo, per exemple, el gimnàstic, el camp del gimnàstic antic,
que hi havia el camp gimnàstic, a darrere hi havia el tenis,
després hi havia el camp de hòquei, que allí tots els equipers de Tarragona
anàvem a jugar quan érem jovenets, equips al carrer contra aquest altre carrer...
Avui, vostè també ha jugat al futbol?
Quan era jovenet, sí.
Allò de caçades contra solteros, que això ho fan gairebé totes les festes, ara.
Jo et parlo, jo et parlo...
I solteres contra caçades, que ara també es fan les dones, eh?
Jo et parlo, sí, jo et parlo quan tenia 13, 14 i 15 anys, aquestes edats...
Jo no m'imagino, vostè, en pató no era curtet i corrents pels camps.
No eren partits oficials, eh? Cuidado, eh?
Què em diu?
Que no eren partits oficials, eh?
Ah, ah, ah, em pensava que era...
Eren de barris, però anàvem vestits com podies.
No anaves amb menllot. Alguns puestos, a vegades ja sí.
Ah, ma.
A vegades sí, no.
Bueno, però em refereixo que llavors, per exemple,
tenies aquesta cosa de la lluita de futbol de carrer en carrer.
Sí.
Que sí que ell, o que hi ha el serrallo contra la part alta,
o el carrer tal contra el que venia Cristina, contra el carrer tal...
Vale.
I llavors, clar.
Per llavors també hi havia un que deia Sánchez,
que se'n cuidava dels que més o menys jugaves mig d'aixòs,
i que també entrenava una miqueta de cara al gimnàstic.
Bueno, t'hi veig jo, clar.
Llavors, l'afició, per exemple, te venia
perquè veies que els que jugaven
eren gent que plegaven de treballar,
que vivies veí d'ell,
o era paleta, o era ferrer, o el que sigui,
i llavors anava al camp
i donava tot el que podia defensant el nàstic.
Amb aquells colors, exacte, o aquell carrer.
O sigui que, a vegades, abans de la guerra d'Oxid,
hi havia aquest gran mecenes del nàstic,
que es deia el Bonet,
i aquest, inclús a vegades pagaves perdenyes,
a vegades portava l'autocart d'un puesto...
Clar, és que recordem, avi,
la gent que jugava al nàstic eren obrers,
o sigui, eren treballadors.
I plegaven de treballar...
És que com hem parlat de carrers i hem parlat d'això,
no, no, que la gent del nàstic,
que eren del primer aquí per entendre'ns...
Clar, quan parlem amb Jordi,
jo he començat dient-te els carrers.
Llavors, ja agafes l'afició amb aquests cos.
I, clar, tenies que acusaven contrarreus,
i aquí, clar, els de reus,
i aquí, com que coneixies en aquell,
aquell que li deia el terremoto,
aquell que es deia Pellegrí,
que li deia allòs,
l'altre, el Martorell, el pare de la...
Sí, sí, de la Maria Mercè, que va estar a la seva jefa.
Llavors, també, dintre aquests,
tenies les seves maneres.
Per exemple, el Martorell era un senyor, saps?
Bueno, un senyor, me'n refereixo,
que estava en un puesto,
ja tenia una feina més...
Però llavors venia aquell que era paleta,
saps, que hi havia corriol amunt, corriol avall.
Vinga, llavors venia el partit,
i ho trobava tot.
I trobaves que llavors, clar,
el pujar de categoria,
ja havia de gustar algun jugador més...
Home, clar, una mica...
En el que es dediqués al 100%,
però era més complicat.
Llavors ja van posar més categoria,
ja van començar a jugar el Dani,
el Escon,
alguns de Tarragona,
ja els introduïen dintre l'equip del Nàstic.
Sí, sí, sí.
I almenys ja tenies aquell elixent de dir que hi havia un...
Quan van fer més professionals,
que ja van deixar aquests paletes i fer res,
el que sigui,
era més...
Que aquests paletes, segurament,
no ara,
perquè potser ja no hi són entre nosaltres,
però potser en aquell temps van dir,
oh, doncs mira, continuem jugant al futbol,
però de diferents categories...
Sí, però el cas és aquest.
Llavors, clar, va ser el Nàstic.
Clar.
Bé, llavors el Nàstic,
ja van començar a vindre professionals d'aquí,
per dins d'allà,
me'n recordo que va vindre el Durant,
que llavors vam crear...
Aquest el Durant, per exemple,
que és l'home de la Marissa de l'Eza,
aquest artista de teatre i així,
i tot això,
que aquí a Tarragona,
aquest ja s'hi va quedar
i va muntar a les coves d'allí del Trinquet,
va fer la cueva,
i allí...
La cueva, la nostra cueva?
Sí, la cueva allí.
De tota la vida?
Al començament, allò era un bar,
i saps què feia?
No, i ho és, ho és.
Bé, però llavors era el començament,
que encara era més cova,
perquè al costat hi havia una més...
Bé, i aquest allí,
doncs va muntar això,
i va començar a fer còctels,
sangries i turismes,
jo me'n recordo que ero molt amics
i sempre em deia,
escolta'm,
tu quan vinguis amb turistes,
quan llavors tenia contacte amb turistes,
tu la primera ronda la tens pagada.
Home, clar.
Sí, però saps per què?
No, li portava el negoci.
Perquè el portava a fer la primera ronda,
llavors feia l'altra i l'altra,
i s'hi han sigut sis rondes,
t'imagines.
Bé, vull dir que hem tingut molta relació
amb ella, amb la Marissa,
també hi vam ser molt amics,
a casa seva,
vull dir que llavors aquest dia es va quedar,
inclús va arribar a ser de la Diputació,
vull dir, va fer arrels aquí.
A Tarragona.
Però va haver algun jugador d'aquells
que el que va fer va ser vendres
i va ser quan el Nàstic
va començar a baixar de categoria.
Deixa'm-ho aquí, avi.
No baixem de categoria,
però sí que hem d'acabar amb el temps
i ja demà ja continuarem, si vol, eh?
Ja que m'he d'explicar-te això.
Home, i a més a més
hem acabat una frase de baixem de categoria,
no?
Tocam fusta, eh?
Tocam fusta.
Tocam fusta.
Tocam fusta.
Tocam fusta.
Tocam fusta.
Tocam fusta.
D'acord.
Avi, que tornem demà.
Gràcies.
Adéu-siau.
No, no te hace gracia que me agarre tanto a ti.
Que necesite tu cariño para ser feliz
y que no encuentre otra razón para vivir.
No, a mí tampoco me divierte estar así.
Pero, ¿qué quieres?
Me he perdido y ahora no sé salir.
En ti he encontrado la esperanza que perdí.
Oh, sí.
No me imagino cómo podré estar sin ti.
Sé que aunque me quieres, también quieres ser feliz.
Y que a mi lado eso es difícil porque yo soy así.
Y ahora ya no puedo ayudarte ni tú a mí.
No, a mí tampoco me divierte estar así.
Pero, ¿qué quieres?
Me he perdido y ahora no sé salir.
En ti he encontrado la esperanza que perdí.
Oh, sí.
No me imagino cómo podré estar sin ti.
Sé que aunque me quieres, también quieres ser feliz.
Y que a mi lado eso es difícil porque yo soy así.
Y ahora ya no puedo tenerte ni tú a mí.
Oh, sí.
No me imagino cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.
No me imagino cómo voy a estar sin ti.