.
Com passen les setmanes, Andrés?
Bona tarda, benvingut.
Molt bona tarda, moltes gràcies.
Avui és 16, ja ho sabeu, 16 d'octubre de 2007.
Avui tenim cinema, reprenem com cada dimarts en el nostre programa,
que comença a les 4 de la tarda,
i ara amb Andrés i Andrés parlem de cinema.
I ho fem amb el cicle que també hem obert a través de la ràdio,
dedicat a la vida, miracles i música, bandes sonores, de James Bond.
Doncs sí, i també hem de dir que aquesta tarda a les 6,
comencem una altra pel·lícula, dintre del cicle que estem fent de l'Oeste,
allà a l'antiga audiència, al Centre Cultural, al Pallol,
i fem una pel·lícula que està basada en fets reals,
que es diu Soldado Azul.
Aquesta pel·lícula va dirigir-la Ralph Nelson,
van actuar Candice Bergen, Peter Strauss,
Donald Placens i Jorge Rivero.
Es tracta precisament que no sempre els indis eren els dolents,
sinó que amb aquesta pel·lícula es demostra
que van ser també els americans molt criminals
en quant a la lluita contra els indis.
Aquesta pel·lícula va estar prohibida,
va tindre problemes de censura.
Va no m'estranyar, home.
Els americans i la seva salva pàtria.
Després, sobretot al final,
quan els americans ataquen el poblat indi,
també va haver molta censura aquí a Espanya.
Ara no, ara el podrem veure en versió íntegra,
és una miqueta dura, aquestes escenes.
Bé, ja n'hem vist de pitjors,
però avui i ara no representa tan dura.
Però val la pena, perquè està molt ben feta.
A part que durant la pel·lícula és entretinguda,
sobre la temàtica que és bastant independent d'això,
sinó que són una parella que fugen
i els han de l'utilitzar.
Els han de trobar, sí, sí.
Exacte.
Bé, ho deixarem perquè vinguin a veure.
I ara passem amb el que estàvem parlant aquells dies
del James Bond.
I avui parlarem...
Ai, ai!
Parlarem de la seva música, també.
Jo, com veus, ja estic preparada, eh?
Els posem una mica antecedents, Andrés.
Hem parlat una mica de la biografia de James Bond.
Exacte.
També hem parlat d'alguna de les pel·lícules
com va ser Casino Royale.
Hem parlat també de Goldfinger.
I també hem parlat una mica d'aquesta sexualitat que tenia,
que era molt dura.
I que té, que segueixen posant.
Exacte, que era molt dura i que d'alguna manera
va haver d'afectar i de canviar durant els anys,
a causa també que la societat canviava.
James Bond també va madurar d'alguna manera, no?
Sí, hem hagut d'adaptar-ho tot a les circumstàncies.
Exacte.
Bé, doncs ara parlem d'aquella època,
una pel·lícula que es deia Thunderball,
que aquí, lògicament, es va dir Operación Trueno.
Aquesta pel·lícula,
quan Ian Flaming l'estava escrivint,
amb les seves primeres novel·les de James Bond,
diverses companyies cinematogràfiques
li van proposar portar el seu personatge a la pantalla
i llavors ell no tenia gaire interès en principi
perquè pensava que seria un fracàs.
Pensava que amb novel·la tenien èxit,
però basta perquè amb novel·la tingués èxit
que la pantalla fos un fracàs.
A més, depèn de com es pot arribar a enfocar, Andrés.
Exacte.
Pot donar, fins i tot, pot ser tot un desastre.
Per aquell temps, ell encara no havia conegut
amb els personatges que serien els productors,
o sigui, els que van posar els diners per fer les pel·lícules,
que era el senyor Salzman i Bròccoli,
i una d'aquelles companyies,
la Xanadu Productions,
de la que era propietari Kevin McClory,
inclús va col·laborar amb Ian Flaming,
amb Jack Bintingham,
amb un guió titulat Longitud 78 Este.
Al no arribar, bueno, a feliç terme,
acabar-se el projecte,
Ian Flaming el van convertir en una novel·la
que va titular, doncs, Thunderball.
Que els que després,
allò que hi vaig dir l'altre dia,
que fan la novel·la,
després hi ha els altres guionistes
que ho preparen, aquella novel·la,
amb un guió pel cine.
Llavors, els coautors del guió
van portar davant dels tribunals
per no figurar amb els crèdits.
O sigui, com que els coautors d'això
no ho van posar en la pel·lícula,
doncs, el van portar als tribunals.
Bé, l'any 1963,
després de dos anys de lluites legals,
McClory va guanyar el judici
i es va quedar amb els drets cinematogràfics
de l'obra.
I després va arribar a un acord
perquè Salzman i Broccoli
produïssin la quarta pel·lícula
de James Bond,
que seria l'última dirigida
per Terence Young.
O sigui, que fins ara portàvem sempre
amb el mateix director, també,
pel cas que veien.
Exacte.
O sigui, que aquest era també
el part de família del...
Del James Bond, sí.
Del músic, sí.
Sí, sí, sí.
Bé, llavors el director
no va rodar a gust les escenes
que passen amb aquesta pel·lícula
a sota l'aigua,
però va acceptar els consells
de McClory,
que era un home,
que era un expert submarinista,
i l'ajut a la pel·lícula
va ser molt decisiu
i va contribuir
per una manera molt notable
a l'esperit de col·laboració
que va tindre i cooperació
i va solucionar
molts, molts, molts dels problemes
d'un rodatge
que resultava molt difícil.
Com que ja tenien
les seves esquenes
el gran èxit
de les tres primeres pel·lícules
de la sèrie
que havien ja aconseguit triomfar
inclús
amb el difícil mercat
nord-americà
que van aconseguir
a final introduir-se
i degut a la
cada vegada
més gran demanda
del mercat publicitari,
amb moltes ganes
de recolzar
les seves campanyes
amb les imatges
de 007,
què van fer
el Boccal i Satsman?
Van decidir
d'acord
amb la unitat d'artist
aixecar el pressupost
de producció
perquè no en tenien gaire,
en aquella època
van augmentar
dos milions i mig
de lliures esterrines.
Saps que les altres
es gastaven
mig millor
i coses així.
Sí, sí, sí.
Però dos milions
fins i tot
ara mateix
són paraules
molt grans.
Dos milions i mig
de lliures.
Perquè les lliures esterrines
estan passant per la cara
encara ara
a l'euro, eh?
Sí, sí, sí.
Bé,
per fer això
van donar carta blanca
a Peter Murthor,
que era el director artístic,
i a John Steers,
responsable
precisament
dels efectes especials,
que això sí que
tenien molta cura,
que fossin
el més bé possible,
lògicament,
si no destrossen
una pel·lícula,
lògicament,
també.
I això era
perquè aconseguessin
una pel·lícula
que fos
ben espectacular.
Amb bons efectes.
Podien abusar,
inclús,
els hi van donar permís,
per fer
ciència-ficció
i fantasia
que ja això ja començava.
Estava sortint-se
una mica de mare, eh?
Ja s'estava sortint.
Tant de pressupost,
tant de pressupost,
al final se'n van de l'olla, eh?
Exacte.
I inclús ja van pensar
que, esclar,
que en principi
això seria
en contra,
com ho diríem,
del personatge,
de perdre-li
realitat
al personatge.
Un dandy
que teòricament
sempre va en cotxe
i un cotxe d'aquells
que acostuma a ser
descapotable,
amb una sèrie
de característiques,
que és una persona
molt refinada.
És que no la veig
a l'espai.
No, bueno,
però aquí el que teníem por...
Entén-me.
Sí, sí, sí.
Aquí el que teníem por
era que el personatge,
que fins ara
se'l considerava encara humà,
un home
amb unes grans qualitats,
doncs que comencés
a perdre part
de les seves característiques humanes
perquè anava incrementant
la seva oreola d'heroi.
Clar, i a més a més,
fins i tot
la credibilitat
de cara a la gent, no?
Aquí està.
I sobretot
de cara a els seguidors
del James Bond
de tota la vida,
d'aquells arrels.
Aquí està.
Llavors,
el responsable del disseny,
que era el senyor
Ken Adams,
va veure limitat
el seu treball
ja a causa
de l'abundor
que hi havia
d'escenes rodades
amb exteriors,
que esclar,
això ho feia molt
amb exteriors,
però es va responsabilitzar
tots els interiors
rodats amb els estudis
i els numerosos
gadgets,
o sigui,
trucos,
que Bond
rebia
per la seva lluita
allà a l'oceà.
Molt bé, molt bé.
O sigui,
que això són
unes altres
de les característiques
de l'Operación Trueno.
Cada pel·lícula
té la seva història
i a vegades
ens n'entarem
i és potser
tan apassionant
com la mateixa pel·lícula en si.
Com la pròpia,
és veritat,
és veritat.
Perquè no saps tot,
poder fer aquella pel·lícula
de la manera
com s'ha fet,
com s'ha rodat.
És curiós sapiguero.
Jo crec que no ens queda
més temps, ja no?
Doncs jo quasi
que em despediria
a part de dir
que aquesta tarda
tenim la pel·lícula
Soldado Azul
dins el cicle de l'Oeste
allà a l'antiga audiència.
Recordin que l'entrada
és totalment gratuïta
i que comencem a les 6.
Estiguin una miqueta abans
i a les 6 començarem
perquè vostès la puguin veure
des del principi.
Molt bé.
I ho farem,
doncs,
la música,
no ho farem,
ja la trinfeta,
la posem.
Adéu-hi.
De la banda sonora
precisament d'Operación Trueno.
Andrés.
I amb aquesta música
ens despedim.
Fins demà.
Sí, Déu vol.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!