Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Saps que d'aquí on vés aproximadament ens serem gairebé tots ballant?
Sí.
La nit de Sant Joan.
Home, avui seria el dia de despertar-nos després de la ressaca.
O si hem anat a dormir, que aquesta és una altra,
hi ha molta gent que no ho farà.
Tu t'ho inventes i tu et prepares.
És que d'aquí un mes.
La nit de Sant Joan.
D'aquí cinc anys ja estarem parlant d'això, no farà cinc anys.
Ah, no, no, és massa.
Tampoc et vagis, Andrés.
Això ja és massa.
Anem a lo nostre?
Això és massa.
Anem pels Òscars musicals, que avui acabarem d'explicar-lo dels Òscars musicals.
A veure, què posem, què posem jo?
Un dels molts que hi ha hagut, perquè esclar, no els podem posar tots.
Anem-hi amb la música?
Anem-hi amb la música.
Avui m'has de fer el de Lleó, que avui és l'últim programa, eh?
En l'últim espai per entendre'n dedicat a això.
Ei!
Molt bé, eh?
Avui tenim les dues...
Jo em pensava que anava a ser bon profit.
No, no, no, que s'ha sortit perfecte, eh?
Perquè això és l'Atento i Centro i Fox, eh?
Clar, clar, clar.
Si han fet una barreja aquí, no hi ha faltat que fer pip, pip, pip, pip, pip, pip.
Hi ha d'altres, però no t'he volgut posar, perquè dic que no cal abusar, no cal abusar.
Bé, vols que et parli d'una pel·lícula de l'any 82, que és bastant recient?
Vinga, som-hi.
Doncs mira, és Oficial i Cavallero.
Oh!
Oh, que bonica!
Oh, que bonica!
Oh, ho sabia.
Amb el Joey Cooker.
Ja ho sabia.
Richard Gerell.
Oh!
No, no, però el Joey Cooker era el de la banda sonora, la música.
Una de les pel·lícules, jo crec que és una de les pel·lícules que van posar ja fonament a la fama de Richard Gerell com sex símbol masculí dels anys 80.
I jo crec que va ser precisament aquesta pel·lícula de Tyler Hatford, on aquest galant interpreta un cadet i després més tard un oficial de la Marina dels Estats Units.
També va donar característica a Debra Winger, que va ser nominada per l'Òscar a la millor actriu.
La cançó va aconseguir el premi de l'Acadèmia al ser la que tenia una presència més cridanera amb la interpretació, cridanera vull dir més llamativa, més destacada,
amb la interpretació de la roncaveu de Joey Cooker i Jennifer Guarnes.
Aquí només sentirem la versió musical, que val la pena sentir precisament la banda sonora d'aquesta música, no l'oficial, sinó la que va fer Pol Moriat i la seva orquestra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Andrés, em faltava el Joel Cooker perquè cantant, eh?
Ah, dona.
A més, si me'n recordo de l'escena,
tu te'n recordes de l'escena on surt aquesta música?
Sí, i tant.
És quan ell la va buscar,
que teòricament ha entrencat,
i que cadascú va pel seu bando,
i ell va a buscar el lloc de feina,
i l'agafa i se l'emporta.
Real com la mateixa vida.
Sí, sí, sí.
Real com la mateixa vida.
A mi totes els dies, totes els dies,
ve la meva mama a buscar-me,
i uns cops a port.
Anem a passar amb una altra pel·lícula.
Sí, anem, anem.
En aquest cas va ser
White Nights,
Noches de Sol.
Una pel·lícula de 1985,
i el tema és
Say you,
Say me.
L'autor Lionel Richie.
S'ha de dir que,
degut a la crisi de compositors,
o potser crec que la falta de cançons
amb la banda sonora d'una pel·lícula,
l'Acadèmia de Hollywood,
en els últims anys,
ja s'havia, en fi,
acostumat a escollir com candidats
als Òscars a la millor cançó
dos temes d'una mateixa pel·lícula.
i així va passar amb aquesta nova pel·lícula
de Taylor Hartford,
concebut,
a la mida del seu protagonista,
el ballarín i actor,
Mikhail Baryshinov,
per liar-se una miqueta,
que explicava la seva forçosa estança a l'URSS,
a l'URSS,
a causa d'un accident
després d'haver demanat asil polític
als Estats Units.
I s'ha de quedar allà.
Les cançons nominades
eren
Separate Lives,
el tema d'amor cantat
per Phil Collins
i Marilyn Martin,
i el que va resultar guanyador
Say you,
say me.
De l'Enel Richie.
una preciosa cançó melòdica
de Lionel Richie.
Bé,
llavors escoltem,
doncs,
aquest tema
per l'orquestra
de Paul Muriat
i ens encomiadem
ja fent la propera setmana.
Sí,
però abans hem de passar pel cine.
Exacte.
Per això t'ho dic,
perquè anava a avisar tothom
que aquest dissabte,
dia 26,
a les 6 de la tarda,
allà baix,
el Tinguado,
o sigui,
el refugi número 2
del Moll de Costa,
on està el Museu
del Port de Tarragona,
passem la pel·lícula
El Hidalgo de los Mares
en Gregor Ipec
i Virginia Mayo,
pel·lícula apta
per tots els públics
i que poden entrar,
a part de veure el museu
també gratuïtament,
poden entrar al cinema,
la saleta que tenim,
les professors per aquest cinema,
també d'una manera
completament gratuïta.
I ja ens despedim
fins la propera setmana,
si jo vol.
Gràcies, Andrés.
A vosaltres.
Adéu.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
a vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!