Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termes Mombrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més aixeixant de sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
He donat la benvinguda ara mateix.
De nou, en Mar Pérez.
Mar, bona tarda.
Encara puc parlar amb claritat.
Se m'entén?
Sí, sí, perfectament.
¿Se me entiende?
¿Se me entiende, por favor?
¿Hay alguien al otro lado?
Bé, doncs sí, encara controlem el tema.
He dicho, sí.
Sí.
¡Ay, que te se tiembla la S!
I el riure aquest fluix que...
Oh, meu senyor, això pot ser poteós.
Recordem, avui és un programa especial.
Perquè, per última vegada,
a Manà Manà, en el 2007,
ens agrada dir o no,
avui és divendres.
Ja és divendres.
Ja és divendres.
Sí, senyor.
Ja és divendres.
Ja és divendres, exacte.
Recordem que repassarem el que ha sigut aquest any.
Un any Manà Manà una mica espès.
Hem tingut molt de fàtoc.
Hem tingut programes molt espessos.
Difícil, difícil.
D'altres, massa igualits.
Però, bueno, nosaltres hem anat remenant.
Hem fet una mica de xocolat entre tots.
Sí.
I hem triat, ja dèiem abans,
dues notícies de cada mes
per fer una mica d'un repàs significatiu
del que ha sigut el destripament,
així de clar,
que fem nosaltres cada setmana.
I comencem, com no,
pel primer mes de l'any.
Gener.
Exacte.
I aquesta que sona és Britney Spears.
Exacte.
No sé si la primera o la segona de les notícies que has triat.
Doncs començarem per ella.
Doncs va començar l'any ja durant la campanada.
No sé si us en recordareu,
però el gener Britney Spears va renunciar al sexe
durant sis mesos.
Volia fer una abstinència sexual total
per recuperar la vida,
la normalitat,
després del desenfreno que havia portat la seva vida.
I, bueno, recordem que s'acaba l'any
i ella ha sigut desenfrenada,
però, bueno, no sense frenos,
és que anava a mil per hora.
I sense cadena i sense rea.
Sense casco i sense rea.
Jo no crec que portava rea, aquesta dona.
Ai, meu, jo trobo que si aquesta gent tirés enrere
se n'adonaria que a vegades no val la pena prometre coses
que saps que mai més compliràs.
Però, bueno, hi ha una altra notícia.
El gener que de mi em va donar com una mena d'allò
de, hòstia, tu, quina sort, quina alegria.
Li va tocar la loteria?
No, no, no, no, perquè van trobar una racada
de marrens i etrits que va perdre el 1934
en un parc d'atraccions.
La van convidar al parc d'atraccions,
com ara fan aquí al Port Aventura,
els famosos de turno,
i ella va pujar a la muntanya russa
i li va caure la racada.
La muntanya russa anava per damunt d'un llac
i fins ara que no havien dragat completament aquell llac,
no van trobar aquella racada.
Que maco.
Saben que és d'ella per una fotografia
que li van fer a l'entrada al recinte
i 72 anys després
han trobat una racada de marrens i etrits
amb un llac.
Res, que esperin els de Port Aventura,
que partin algun famós,
que llenci alguna cosa i el trobarem.
D'aquí s'entanja, bueno,
pot ser mortal.
Canviem de més.
Pebre.
No, ai, no.
No, no.
No n'hi ha.
Aquí faltava el que tonta soy, eh?
Que ara no l'hem posat, eh?
Que doncs no n'hi ha.
No em pots rejar.
París Hilton.
Encara que sembli mentida
que la música és de la París Hilton.
No, no és d'ella.
Vull dir, la música la va fer servir per a ella.
La qüestió és que ella estava patint
una greu violació de la seva intimitat
per part d'una web
que va exposar i subestar, recordem,
un munt d'objectes personals d'ella.
Recordem que se'ls va deixar amb una nau
i que va passar el contracte,
ella no pagava el lloguer
i allò va deixar en aquelles persones,
amb totes aquelles coses personals
de la business primers a les mans,
ara aquí...
Agenda inclosa, eh?
Exacte, telèfons
de centenars d'estrelles de Hollywood,
vídeos i fotografies
en situacions una mica compromeses,
historials, mèdics
i qualsevol informació personal
sobre ella i la seva germana.
Que el despiste a ella li va provocar un disgust
que li va durar tres segons,
perquè, clar, és que saps que ella té memòria de peix
i després ja no se'n recorda.
És com la d'Oli.
Exacte.
¿Quién eres?
I què m'ha passada?
Bé, doncs, traiem així com de fons,
ho heu com a més baixeta,
perquè tampoc no cal, petita.
Vinga, vinga, vinga.
Una altra notícia,
la segona notícia de febrer,
que a mi, eh,
que a mi em va sobtar moltíssim
i és que Javier Bardem,
l'home més guapo d'Espanya,
del món mundial,
va ser retingut com a sospitós
a l'aeroport de Berlín
perquè la policia va confondre
l'altaveu del seu iPod amb una bomba.
Què dius?
Hòstia, tu, són d'aquelles històries...
Hi ha dèries, eh, hi ha dèries, ja, eh?
Són d'aquelles històries
que la gent explica quan s'és jaio.
Una vegada em van confondre
i m'he catxeat o m'he fet despullar.
Totes aquestes coses
que després als sopars d'empresa s'expliquen.
Sí, sí, però a ell li feia una gràcia
en aquell moment.
A mi sí que m'ha fet gràcia.
Un cachondeiu, un cachondeiu...
De fet, mire, et dic,
a mi em sembla que el febrer
eren les dues notícies més puntuals,
però tenim més mesos, eh?
Següent més.
Anem al març, no?
Al març.
Espera, no l'hem sentit, a la Núria.
Tornem-hi.
Espera, espera, Núria, Núria, espera, espera.
Repeteix-ho del març.
Març.
Ara.
Ara.
Hem triat aquesta música
perquè parlarem de dues guapes.
Una és la guapa espanyola, Elsa Pataki,
va ser protagonista al març
d'unes polèmiques fotografies
que van fer servir interviu com a portada,
unes fotografies robades
que van aconseguir d'una sessió
de fotos que ella es feia per la revista El.
Sí.
Allò va donar la volta al món
i si ella no volia que les fotos es veiessin,
es van fer pòsters de tamany dos metres.
Es va poder parlar amb els de l'hotel.
Van parlar amb els veïns de l'hotel,
els que estaven a la platja.
Els que sabien que era la setmana abans
que estaven allà de viatge de noses.
També, van parlar també amb el propi fotògraf
que va dir que era la nena de la Xina,
que ella ja sabia que hi havia per allà un munt de gent
i que d'alguna manera tothom li podia haver fet fotos.
Exacte.
Recordem que la intimitat quan ets al carrer
quasi-quasi és inexistent.
Però a Naomi Campbell això no li va servir d'excusa
per tirar-li el mòbil al cap a la seva...
Ui, és veritat!
Doncs el mes de març ella va ser condenada cinc dies
escombrant i fregant un edifici
a l'apartament de Sanitat de Nova York.
Recordem aquella sortida triomfal
al final de la seva condemna,
vestida...
Bueno, jo juraria, no recordo,
que era de Jean-Paul Gaultier,
el vestit que portava.
Segur, segur.
Era espectacular.
I ella va sortir d'allí com una reina.
Ai, això passava al mes...
De març.
Però tenim a l'abril i en portes que ens truca.
Vinga, vinga, com truca, vinga, com truca.
Vinga, com truca.
Abril.
Justament.
Que guapa.
Ara ja millor, eh?
Ara molt, molt, molt més recuperada.
Perquè l'abril, Whitney Houston,
que és la que ens amenitza ara mateix al fons,
va ser una dona divorciada.
14 anys després de patir el matrimoni
amb el seu...
Bowie Brown.
Ara ja exmarit, Bowie Brown.
El 24 d'abril, un jutge de Califòrnia
va donar la custòdia de la seva filla Cristina
i ella inclús es va negar
a rebre ni un sol dòlar de manutenció
alegant que no volia res d'aquell bon home.
Jo crec que d'alguna manera va ser la seva condemna
durant aquests anys estar al costat d'aquesta persona.
Jo no sé fins a quin punt
ell la va ficar dintre del món de les drogues
o ella va accedir per l'amor que sentia per ell.
Aquelles coses de tant que estimo a Teguñego, no?
Això donava a demostrar que és una dona molt valenta
que va tancar carpeta amb un cop bon fort
i que va decidir que a partir d'allí començava la seva nova vida.
I que estem pendents perquè aquest any 2008
despunta que tinguin nou treball discogràfic al mercat.
Seria genial.
Treballant-ho estava.
Ens ajuntarem moltíssims discos
d'aquells que haurem de fer cua per comprar.
Recordem que no és notícia d'abril
però que Celine Dion ja ha acabat el seu contacte de 5 anys
per al casino de Las Vegas
que la tenia allí i Tintín
fent aquell espectacle espectacular.
Això vol dir que prepararem nou disco ja, ja, ja.
Se'ns pot ajuntar...
Preparem cartera, prepararem cartera.
Exacte.
Una rècula de divas fent nous treballs.
Quina por.
Però en tenim una altra de notícia a l'abril.
A mi no és que m'interessi gaire
però jo sé que a tu et va afectar moltíssim.
Va aparèixer en escena una tal Valeria Rivera
i el mes d'abril va inaugurar la seva botiga de roba a Miami.
Feia 5 mesos que era una autèntica desconeguda
però després del comunicat d'Alejandro Sanz
que la va convertir en la dona més buscada, portorriquena
que abans treballava de perruquera
es va convertir en una de les dissenyadores de moda
de la nit al dia.
I que no volien ensenyar-se un fill
no volien que ella sortís a la llum pública
però a partir d'ella va dir
eh, ja que m'han obert la porta
exacte
Aprovecho l'ocasió
Tu has obert la caixa de Pandora
Doncs venga, i pa fora.
Ai, que fort.
Això passava a l'abril, entre d'altres coses, no?
Sí, sí, sí.
És que el que té a l'abril l'aigua és mil.
Maig
I el Maig queda de dir un raig
encara que sigui de plorar
perquè recordem que
al Maig Paris Hilton va ser condemnada
a 45 dies de presó
per violar la llibertat condicional
perquè conduïa, després de la retirada del carnet
totalment borratxa.
Aquí li havíem de posar allò de
borratxa tu, tururú
perquè també li...
Si es queia, eh?
Bueno, queia.
Vam estar setmanes parlant
sobre si la seva condemna
seria de 45 dies
i la reduïen a 35.
Recordem que la van fer sortir de la presó
i envia cap a casa
i el jutge va dir
que, anà, nai,
que tornés a la presó
a acabar la seva condemna
que a casa no...
I que al cap d'una setmana
tornava a estar fora.
Exacte.
Perquè estava molt deprimida
i perquè no podia aguantar
i perquè...
Jo sé que d'això
és psicològica.
Més d'un llibre
sortirà tot això.
Que no facin pel·lícula.
Ai, Déu meu senyor.
Al temps, al temps
que no facin pel·lícula, Marc.
I amb una la van engarzolar
i a l'altra la van deixar anar.
Isabel Pantoja
va ser posada en llibertat
després de pagar una fiança
de 90.000 euros
que encara no sabem
d'on va treure.
De la nit al dia.
O sigui, d'avui per demà.
Pim, pam, pum, pim.
90.000.
Del Pantojo.
Clar, del Pantojo.
És que li deien un nom
i ara no me'n recordo.
Ribepantojo.
No, no me'n recordo.
Li deien un nom així,
xulín,
però no me'n recordo.
El Cachuli.
Ah, la veus?
És que no sortia.
El Cachuli.
El Cachuli era la presó.
Bueno, però té los abogados
y los amigos del Cachuli.
Que, per cert,
l'última notícia avui,
avui dimendres,
és que ja no li han donat,
no li han concedit
aquella llibertat
per tres dies
per passar el Nadal
a la seva família.
Cachuli passarà
els Nadals a la presó.
Ho tenia que haver pensat,
abans de fer aquelles bosses
de brossa
que tenia per casa.
Déu-n'hi-do.
Entre altres coses
que nosaltres sapiguem
i d'altres que s'han amagat.
Acabem el maig
i arriba l'escalfor,
l'escloureta,
l'estiu,
la platgeta,
el juny.
Doncs vinga,
juny,
juny.
Veus?
Ja ho hem dit nosaltres.
Doria,
és que és bona persona.
Vinga,
qui hi ha?
Together.
Què hi?
Ah,
jo estava escoltant la cançó.
Què hi ha?
I jo em posa
en xuguetre.
Bé,
a la venda
a Nova York
l'últim piano
amb el que va treballar
John Lennon
i el disc
que va dedicar
al seu assassí,
el Mark Chapman.
Recordem que
després d'assignar
aquell disc,
ell el va assassinar
i diuen
que aquell disc
estava atacat
de sang
inclús.
Que hi havia
la petjada
dactilar
d'aquella persona
i que per aquí
el van poder
trobar.
Ah,
per cert,
que saps que
això també és d'ara,
ha sortit d'una pel·lícula
dedicada a l'assassí.
Molt bé,
està bé,
perfecte.
Que li donin un premi.
No,
que sí,
que sí,
dedicada.
A més a més,
és la vida
d'alguna manera
per conèixer
l'obsessió
que tenia
aquest bon home
de cara a John Lennon.
De tot el que va arribar
a fer
fins al punt,
fins a acabar
al moment de l'assassinat.
És a dir,
l'home té
perquè era mío,
no?
Hi ha altres coses.
Sí?
Sí, sí,
va haver una història
d'amor i odi.
O sigui,
ell era un fan número 1,
però també odiava
tota la peròdia
que en aquell moment
el senyor John Lennon...
Estic sentint
que hi ha una vegada
una novel·la
que deixava
en tracte,
en Miseries,
eh?
i m'acaba de recordar,
eh?
Aquell home lligat
al llit
i aquella dona
jo t'estimo,
jo t'estimo,
jo soc la miradora.
Escrive per a mi,
soy tu fan número 1.
Que miido.
I por,
però molta,
és la que devia passar
Andreu Buenafuente
quan va veure
les fotografies
al Sorpresa
i al 10 Minutos
d'ell
a la platja nudista
d'Eivissa.
Va demanar
en aquestes dues revistes
i va treure
per aquelles fotografies
103.000 euros
que va donar
a Médicos Sin Fronteres.
Aquí li podíem posar
Móbetu-cú-cú.
Móbetu-cú-cú.
Bé,
si,
jo sempre he dit el mateix.
Si ell el que volia
era que ningú
veiés aquelles fotos,
no ho va aconseguir
perquè jo,
quan me'n vaig enterar,
les vaig buscar,
lògicament,
a internet.
Què diu?
Ah,
anem a veure-ho,
això ho hem de veure.
No,
a més a més,
jo crec que quan passa
una cosa d'aquestes
el que has de fer
és celebrar-lo.
Que bé que me van enganxar
a això.
Oh, que bé que estic.
O no donar-li
més importància
de la que...
No, no siguis cruel
perquè tu també
vas criticar
els saxonets,
el cinturon de Bacon
i totes aquelles coses
que li penjaven
al Andreu.
Home,
però és el que deies tu,
Omar,
que potser
al donar-nos l'elevància
a partir d'aquest moment
tothom ho busca.
Abans de canviar de més,
el que podem fer,
si et sembla,
és passar per l'alquatònic,
no?
Vinga,
relaxem-nos
perquè ja queda
la recta final.
Andorra,
jo me'n vaig a Andorra,
millor.
Anem a Neu.
Sí.
Vinga,
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc,
el clàssic innovador.
Panorama Hotel
dels esportistes.
Deixa't seduir
per les nostres instal·lacions.
Situats al centre comercial
i amb totes les comoditats
de les seves quatre estrelles.
El teu benestar
és la nostra raó de ser.
Centre Termal Roc Blanc,
amb programes de salut,
bellesa i relax,
per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels,
benvinguts al benestar.
I recordem que al final del mes de gener
farem l'altre sorteig.
Ai, moltes vegades un cap de setmana.
L'Isabel Moreno va ser la nostra primera guanyadora
d'aquest cap de setmana a Andorra.
Encara no ens ha dit si hi ha pogut.
No, el tinc aquí al bal encara.
No l'ha vingut ni a buscar.
No.
Isabel, però què va ser això?
No, culpa meva, culpa meva.
Què dius?
Culpa meva.
Jo li vaig anunciar que ja ho tenia,
el que passa és que avui que vinguin un dia
que coincideixi amb tu,
farem una foto
i potser ens podrem posar el butlletí
o alguna cosa d'aquesta.
Què estàs dient?
Què estàs dient?
Home, a més, hem de coincidir.
Però avisa que aquell dia em pentino.
tot el dia.
Està la mar de guapa sempre
i ara vol dir aquestes coses.
Doncs això,
que coincidirem un dia,
que farem la fotografió de rigor,
que li donarem el bal
i que per això estic esperant el moment
o per tu per poder quedar.
Ah, però podem esperar
donar-la de gener i fer la foto tots junts?
Home, no.
I si volen anar aquest...
No ho sé, ara, volen anar...
No?
Cap de setmana no crec
perquè ja tinc el bal.
O sigui, que vagin després de festes.
Bé, la qüestió és que
quan vulgui que vingui a recollir-ho
que després ja vindrà un altre dia
a fer-se la foto sí que té.
Exacte, sí.
A veure, seguim amb l'any
perquè la cosa no s'acaba al juny.
Va arribar juliol,
se'm vam anar de vacances,
va arribar agost,
vam anar a Sant Magí,
unes festes molt maques,
i setembre, Santa Tecla.
Són els tres mesos
que nosaltres no treballem
perquè no ens donen la gana directament.
Entre altres coses
i d'altres petites qüestions.
I després de tot això,
arriba...
Què?
Que arriba?
Ah, no,
perdó, toca a mi.
Calla, calla, calla,
que no estava jo que dius
arriba i veus la porta.
Vinga, anem.
Octubre.
Ah, ha de ser.
Uh!
És que aquest mes
és de Macho Man.
M'ha agradat, eh?
M'ha agradat.
Parlem de dos Machos Mans.
Vinga.
El primer és
Nicolas Cage.
Va patir un susto
però d'aquells bèsties.
Que dius.
És un surt d'aquells
que et treu els ulls de la cara.
El cinglot i tot.
Un intrus
va entrar a casa de Nicolas Cage
per provar-se la seva roba.
Recordem que
és una casa de dues plantes.
Ell va pujar al pis de dalt
a buscar qualsevol cosa
i es va trobar amb un senyor
al seu dormitori
amb els armaris oberts
amb provant-se la roba
del Nicolas Cage
perquè soy tu fan,
número uno,
i volia saber
què tal me senten les teves
en aquell moment
jaquetes de pell.
I ens vam imaginar
en aquell moment
aquell home corrent
escales a baix
al Nicolas Cage
fotent-li la jaqueta
d'amèstia que és mio
i tota aquella història
de la faràndula.
Aquesta setmana
que justament
hi ha hagut aquest...
L'estrena de la pel·lícula
de la búsqueda.
Sí,
bueno,
no era això
el que volia dir.
Ah,
també.
Anava a dir
el problema
grossíssim
a casa de José Luis Moreno.
Ai,
és veritat.
entràtica.
És veritat,
l'E70i.
Exacte.
Esperem,
a veure,
que tot acabi sortint bé,
que enganxin en aquesta gent.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Seguim,
no parlem més de notícies dolentes,
parlem d'una notícia
que potser s'hauria de celebrar,
és el fet que a l'octubre
els Beckham van ser triats
com la parella
més odiada
d'Estats Units.
Aquí està aquella frase
amb la qual naltros
vam aplaudir moltíssim,
no posis aquesta cara
perquè tu vas ser la primera
a aplaudir.
Ella és una superposició.
Tu, aquí me fas remember
tota l'estona,
però a més a més
de mi, eh?
I tu no te'n recordes, no?
No, no.
Doncs aquesta frase
sí que et sonarà.
Quina?
Ella és una superposició
de parts del cos
sense estil
i ell un jugador
que cobra més del que val.
Això no ho vaig dir jo, eh?
No, no, no, no.
Això sortia
a les revistes
als Estats Units
i és el que la gent
pensa
sobre aquesta parella
que no acaba de quallar
als Estats Units.
És que és allò
que no acaben de tenir lloc.
Però és que no acaben de quallar
jo crec que en cap lloc
perquè aquí ja no quallava
ni allà tampoc
i que tornin a casa seva.
Sí, sí, sí.
Que se vagin a Anglaterra.
Ai, Déu meu.
Que allà també els foten fora.
Jo només reso
perquè la gira
de les Espais Gales
es quedi a Madrid
i no arribi a Barcelona.
Ai, que crec que va ser que no.
Doncs de moment
no tenen data.
Vinga.
Xatona meva.
Anem a novembre.
Anem.
Novembre.
Fa quatre dies, eh?
Sí.
D'això fa quatre dies.
Sí, sí, sí.
Bé, Amaya Montero
va abandonar
l'oreja de Van Gogh
i ens van directament
amenaçar
i la Rubio
seria la següent veu
en el disc
que traurà en aquest any que ve.
Jo no ho sé.
Jo, de fet,
m'estimo més
que no tinguin veu.
Que facin només música.
Instrumental.
Instrumental.
Home, però ens farien
una mica estil Michael Field.
Calla, calla, calla.
Ens farien la música
i tindrien col·laboracions.
Ara hi ha el Paulina,
després de Cada Un Futura
a la millor una altra.
No?
O ja la bona l'agafa com a fixa.
No tinc ni idea,
però de fet trobo que...
Trobo no,
espero que sigui una broma.
Però no és l'única notícia
sobre música
que ens van donar
el novembre.
El Melendi va formar
l'escàndol
que jo crec que
anirà per davant d'ell
durant molts anys.
Recordem que va ser detingut
per alterar l'ordre públic
en un avió
que anava cap a Mèxic
i que tres hores després de volar
van haver de tornar enrere
perquè aquell senyor
no hi havia Déu
que el pogués ser
a seure
i estar seguint.
Anava una mica
a passar dret de copes
com quasi nosaltres ara
i...
Però com que nosaltres
estem aquí sentades
i no estem presuritzats,
no tenim aquests problemes.
es veu que
ell va declarar
que tenia por
als avions
i que havia begut
una mica
per poder esplallar-se
i no ho diguis.
Això et passa a tu també, Sílvia?
No m'ho diguis, dona.
No diguis.
Que he de donar
una imatge sèria, dona.
Sí, una sèria
de la persona que té por
de pujar en avió
pot ser tan sèria
com una altra que...
No, la cosa que te referies
a l'altre.
Ah, no, no.
El drinking.
Cada cas se m'està passant
l'efecte ja.
La qüestió és que
no sé si
tots aquells
passatgers
que anaven a l'avió
li van enviar
una postal d'agraïment
quan van tornar
a ser reagrupats
en altres avions
per anar fins a Mèxic.
Sí, sí, van comprar els CDs,
van comprar el DVD...
Li van comprar un barret
de mexicà per enviar-li...
La festa que li van fer...
I un sistell
de pebrots
aquells que piquen tant.
I hem d'anar acabant, no?
Vinga, passem
a l'últim mes...
Desembre.
Desembre,
jo quasi, quasi...
I al desembre
hem de dir...
Ja està.
que com no teníem res
que comentar
perquè és el més...
És fatal, jo t'he dit.
Doncs aquesta setmana
hem sabut
que l'Alejandro Sand
va fer anys...
Ja estàs?
Sí.
Vinga.
Què t'assembla?
Tus 15 segundes de glòria.
Ja està.
La qüestió és que
jo li havia dit,
Sílvia,
al desembre
no farem cap resum
perquè fa dos dies
i el que farem
serà posar una Nadal
a Bonica
i desitjar
a tots els nostres
patidors oients.
Espera,
que també la tinc.
Ah, vale, vale.
Que feia l'excusa
de l'Alejandro Sand
a desembre, no?,
perquè va ser l'aniversari
i avui com no tenim aniversaris
que normalment
felicitem a tothom
menys que no arriba a desembre
que no arriba a Alejandro Sand
Ai, quina paciència
s'ha de tenir.
Tanta roba
i tan poc segur.
I que reta que la volen.
És genial aquesta cançó,
és energia pura.
Vinga, vinga.
Tu.
Ara m'he de posar seri,
no puc.
Veus?
Per què hem de posar sèries
si no ho hem sigut mai sèries?
Vinga, vinga.
De fet,
ens podem parlar rient
perquè el fill al cap
ens agradi o no?
És Nadal.
Clar.
Ara tens cançó per això, eh?
Jo tenia preparat
un barcet de Nadal
però l'he perdut pel camí.
Deu estar en un autobús
a Tarragona
fent toms
perquè em sembla
que m'ha caigut de la butxaca.
Doncs amics de la MT,
si t'han escrit
de llegir-lo.
Si el trobeu
me'l torneu.
Jo volia fer
com a casa meva antigament
quan pesava molt menys
i em diuen
una miqueta menys
que em pujava damunt
de la cadira
i deia el barcet de Nadal.
I jo el tenia preparat
que mona ella.
Perquè és emotiu,
és emotiu
perquè s'acaba
el 2007
i enllacen el 2008
el desè aniversari
de Manamanasta
i allò
de les acaballes
de festa.
Farem a l'11
i el 12 demà
i continuem.
Però és un any important.
Això és veritat.
I ara sí
ens posem sèrius
desitgem
molt bon Nadal
a tots els nostres
sofridors,
patidors
i resignats oients
que ens aguanten
setmana rere setmana
que arriben amb nosaltres
i
que poseu a calentar el bastó
perquè el tio
sembla que no
però si el bastó és calent
caga millor.
És un consell
entre tu i jo.
I no sé què més dir
perquè com que m'he deixat el poema
estic improvisant.
I que demà es toqui la loteria
a tots.
Però això està clar
que ens tocarà
el número de la ràdio
i d'altres que tinc.
Tocarà a tots.
Però si ens toca
continuarem treballant.
A mi tocarà el primer
i el tercer premi
tocarà a tots.
Jo amenaço
que encara que ens toqui
la loteria
el dia avui
tornem a començar
a reemprendre
amb el programa.
El divendres
d'aquesta setmana
et tocarà.
Et tocarà.
O sigui que
avui 9, 10,
a l'11.
A l'11?
Sí?
Divendres 11 és?
Quedem?
El mirarem.
El mirarem després.
Quedem per ser un cafè.
Vinga, acaba la frase.
Molt bon Nadal.
Quedem per ser un cafè.
I don't want a lot
for Christmas
This is all I'm asking for
I just wanna see my baby
standing right outside my door
Oh, I just want you for my own
More than you could ever know
Let my wish come true
Baby, all I want for Christmas
Is you
Baby
All I want for Christmas
Is you
Baby
I just want you
I Jared
I'm
There?
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I