El meu ami, el meu ami, el meu ami...
No, no, és que té a veure amb això de la bassa d'oli que l'he d'explicar.
Ahir es queixava de les cremes, comentava...
No, queixava, comentava.
Sí, sí, cert, comentava això de les cremes, de la gent que es posem.
Que es queixem i dels mateixos som...
A les set de la tarda o a quarts de vuit de la tarda vaig anar un dia a la platja
i vaig dir mai més a aquestes hores, perquè hi ha una capa lleugereta però molt fina
de coses que estan per allà, i em refereixo a olis.
Es veu l'oli a sobre del mar i dius, això què és?
Però clar, quan ho veus també que està a la banda de les onades per sobre
i que estan ben a prop de la platja, dius, penso, deu ser de la gent,
dels olis que porten, que van quedant-se també dintre del mar.
Perquè vas un dia... No, recomanació, si vas un dia a les vuit del matí
sembla que l'aigua l'hagin canviat tota i l'hagin posat nova,
i l'hagin renovat. A més, està clara, està neta...
Però vas a les set de la tarda o a les vuit de la tarda,
després d'un dia que hi ha hagut molta gent
i es veu com hi ha hagut allà, doncs això,
a l'entrada i sortida, de gent amb cremes...
A part que avui en dia també...
A veure, cadascú faig el que vulgui, no?
Perquè siguem conscients.
A part que avui en dia també et trobes, per exemple,
que les barques, barcos,
gent que neteja,
ara hi ha moltes barquetes,
molts que van amb el seu botet,
l'altre que...
O sigui, que hi ha una barreja entre terra i mar.
terra i mar.
Jo me'n recordo,
jo me'n recordo quan era jove,
que també he sigut jove.
Sí, què fa?
Doncs, a vegades m'anava a la 6 de matí,
cap allà a la repassada,
o a moll,
a fer barretets o a fer musclos.
Barretets els feies a flor d'allò,
perquè era bonic, no?
I els musclos,
t'acompressaves una miqueta,
i poc d'aixòs agafaves uns musclos macos i bons.
i agafaves i miraves
i veies aquella transparència
que hasta un dia,
amb uns que anàvem allà al moll,
allà a traversal,
es tiràvem.
I em vaig tirar
i sort que em vaig donar comptes ràpid,
que em vaig estar uns quants dies
amb l'esquena que em feia mal,
perquè estava tan clara l'aigua
que al fons
era com una transparència.
I el tiram, clar...
Es pensava que estava més lluny.
Semblava que estaves més lluny.
Quan em donava comptes estava allò.
O sigui, una aigua com un mirall.
Jo aquesta aigua crec que poques vegades
n'he pogut veure.
Ara després ja...
Aquí a Tarragona m'hi refereixo.
Ara després ja vaig deixar d'anar-hi,
perquè amb el temps has anat veient.
Llavors, clar,
si n'agafes ha de ser
menys a un metro
o més fons
pel que dius tu.
Perquè damunt de l'aigua
hi ha aquella cosa...
Hi ha una escapeta, eh?
Si és a les roques,
he dit la mateixa roca,
perquè la gent quan va a la platja
no miren com i què.
Igual queda un paper,
alguna peça íntima
que li ha caigut
i no la replega.
I tot això va a parar
i vas a les roques
i veus les roques
brutes.
I bosses.
De tot, de pràstics.
Sí, sí.
Com entens?
I abans,
això passaves
i fins allà a la farola,
que el faro primer
que va sortir aquí a Tarragona
és de la 1922,
més o menys, no?
Sí.
I la gent anava a passejar
fins al faro.
Anaves fins al rellotge
i llavors passejant
fins al faro.
Anaves un d'on pel faro
i veies les roques,
la gent que pescaven allà,
veies el fons de l'aigua,
allà al fons veies aquella...
Hi ha un altre peixet
que fèiem fins i tot il·lusió
perquè deies...
I en cert,
aquell grup de peixets
que graven junts,
vull dir que era un espectacle.
Sí, sí, sí.
Ara,
segons per on ves,
vas,
veus com una espècie de cosa
d'agostó,
d'oli.
Sí,
això és una capa.
A l'altre,
a l'altre veus que d'això,
al fons ja no el veus
perquè hi ha una sèrie de coses.
Puc dir que...
L'aigua està més fosca també,
la veiem.
I la gent és això que dius tu,
que no respectem,
diuen,
oh, es queixem,
però no respectem.
No, no,
perquè aquí també m'apunto jo,
que jo també alguna vegada
m'he volgut a posar crema
i totes coses.
No, no,
inclús a la platja,
a la platja també hi ha una cosa
que jo no tinc.
Jo apreixo molt als gossos,
m'agraden els gossos.
Ara,
els gossos són com persones
que s'han d'ensenyar
i s'han d'educar.
i hi ha gossos que és molt simpàtic,
n'hi ha que se tira al damunt
sense envidament.
Sí, sí,
perquè és molt efusiu.
I molta gent això ara agafen
i van a passejar el goss a la platja.
Però no van a passejar-lo,
arriben a dir,
aquell goss està lligat
amb un derrat o el que sigui,
el deslliguen
i a corren.
I a corren.
I potser tu estàs tranquil·lament
a dir,
sentat o vas caminant
i om,
també això,
vull dir que anem canviant la cosa
i aquell goss s'hi fa necessitats
pel que arriba molta gent
el pleguen o no el pleguen.
Allí,
fa una miqueta ací amb el peu.
I queda sota.
I queda sota.
I tu vas tranquil·lament
o un criu
que vol fer una muntanyeta
o vol jugar una miqueta.
I s'hi troba la sorpresa.
I llavors quan s'hi dona compte
diu,
quina classe de peix ja és aquest,
eh?
Perquè troben coses...
I això es menja, mama?
No, no, a veure,
vull dir què, vull dir...
Jo m'hi poso sempre
només durint.
No, no, no, no.
Però clar,
els nens se troben coses.
Me refereixo
que a vegades ens queixem.
Escolta,
no, no pateixi,
no fa res aquest gos.
Escolta'm.
No fa res a vostè?
No fa res a vostè.
Però jo he vist
que hi ha hagut gos
que els seus amos
també els han mossegat
i els he fet alguna cosa.
Unes reaccions
com n'altres.
Que t'emprenyes
i que estàs emprenyat
i el paga qui més a prop està.
Vull dir
que hi ha una sèrie de coses
que nosaltres mateixos
som culpables
del que està passant.
Són massa permetiós.
Vull dir,
o sigui que van dir,
mira,
vaig a donar un tovet a la platja.
Diu,
la platja,
un passeig
o el que sigui.
No?
No fa res aquest gos.
Tu vas per la cera
i a vegades t'has d'apartar
del teu trajecte per la cera
perquè ve un
amb un gos
o dos gossos
o el que sigui
i no pateixi
que no fa res.
Escolta'm,
no fa res.
Però jo vaig
pel meu camí
i no tinc per què apartar
perquè vostè disfruti.
I et dic...
A veure,
que tothom no és així, eh?
A veure,
que no ens ho prenguem malament.
T'estic dient, no, no.
Perquè trobes casos
que són...
T'estic dient que d'això.
I t'estic dient això.
Quan jo,
abans de la guerra,
un tio meu
treballava al ferrocarril
a l'estació.
S'ho veia alguna vegada.
I abans els trens
portaven una gossera
i la gent,
quan anaven amb el tren,
deixaven el gos allí
i quan anaven el puesto
agafaven el gos.
Com si fos
això d'equipatges.
Exacte,
el mateix.
Bé,
doncs aquest tio
era molt sentimental
i quan alguna vegada
hi havia
perreres d'aquestes
que hi havia un gos
amb un paper
que deien
aquest gos es diu
així, així.
És molt manx.
Té això,
té això altre.
fer una miqueta d'explicació.
Nosaltres no el podem tindre
perquè prou fèiem
d'una manera,
no deixar l'abandonat.
Si algú el vol,
portava totes les coses.
I ell veia això,
bom,
llavors viven un xalet
a les forres,
on hi havia el gimnàstic abans,
i allà hi ha hagut
tres i quatre i cinc gossos.
I tots van venir a buscar
i mira que els agafaven
i els feia sentar,
els feia d'això.
Estaves menjant
i amb la pota,
pam, pam, pam, pam.
Has sent educat.
Sí, sí, no.
Vull dir,
que d'allòs,
ara,
saps?
I veus que ara ho tornava.
O sigui,
com els crios.
Com els crios, eh?
S'ha d'educar.
Ara no.
Un gosset,
la qüestió,
ai, el criou li fa gràcia
un gosset.
I el martirisa.
Comença a agafar per aquí,
el martirisa
i quan ja s'han cansat
d'aquell gos
el deixen amb un racó
i amb l'altre.
Com si fes un nino.
Vull dir que a vegades
ens queixem de les coses,
dels canvis,
el que sigui,
el que som,
i som culpables
de moltes coses, eh?
Sempre dic la hipocresia,
aquesta cosa.
El volguer ser,
el volguer fer.
Vull dir,
que hi ha una sèrie de coses
que nosaltres mateixos
som culpables.
Avi,
sap què estava pensant ara?
Que havíem de canviar
la sintonia
i havíem de canviar
l'espai,
el nom de l'espai, eh?
Això.
Però hi havíem de fer
la consciència.
Avi Ramon.
És una mica la nostra,
no que m'agrada,
que és una mica
la nostra consciència.
No, escolta,
perquè moltes vegades
segons quines coses diuen
i ho dius amb veu alta
i, ostres,
ostres,
però quina raó que té.
Ostres, això.
allò que molta gent
n'ha comentat.
No, no,
t'explico i jo explico coses
perquè les he passat,
les he viscut
i puc demostrar.
Una vegada me'n recordo jo
que vivim en un pis molt gran,
molt gran,
allà baix al carrer Castellarnau,
petit,
molt petitet,
gran,
amb un gran terrat,
i a dir,
tenien un gosset molt mono,
aquest tio que et dic,
un gosset molt mono
i hi havia una veïna
que deia,
ai,
com que era tan manso
i era tan bonic,
deia,
deixa-se'l, home,
deixa-se'l.
I li dic,
i li deixàvem.
I un dia casualment,
no sé quina cosa va ser,
que vam anar a dalt
per un recado.
I saps què feia?
Que vam amb aquell gosset,
li posava un llast,
amb un coixí,
al rabador,
com si fos una figureta
de porc.
què dius,
què dius,
per l'amor de Déu?
I aquell gosset,
tot mira,
tot.
Com que m'escarava quiet,
com que allò,
i aquella dona,
tenia la mania aquesta,
d'aquell gosset,
l'he fet de gràcia,
li posava un llacet,
amb un coixí,
i vull dir,
vull dir que,
no, no,
és que escolta'm,
és que si analitzes bé la gent,
veuries...
Com som d'extrany.
Per això,
jo sempre he dit...
Som raro, raro, raro,
jo sempre he dit una cosa,
jo dic que si les cases fossin de vidre...
Ui,
no faríem la meitat de coses.
Bueno,
de vidre,
menys la part més íntima,
no?
D'acord.
Quantes coses veuríem...
Ui,
quina por.
I quanta gent d'aquests
que van pel món,
com van,
anirien d'una altra manera.
Vull dir que...
Que...
I un dia...
Cavi,
que tornem la setmana vinent,
eh?
Jo espero...
Perquè ara ja s'acaba això.
Avui ja se'ns ha acabat el bitllet.
Avui deixem els gossos tranquils.
Vostè s'ha de baixar el tren, eh?
D'aquest tren imaginari.
Deixem els gossets tranquils, no?
Però m'agrada parlar d'ells també,
m'agrada defensar-los.
Doncs vinga,
de cara a la setmana vinent,
vostè vagi rumiant...
Molt,
que vagi rumiant.
No és sóc això.
Que vagi rumiant.
Avi,
bon cap de setmana.
Molt bé.
Gràcies.
Molt bé.
La que hem liat en un moment
amb l'Avi Ramon, eh?
Perquè veieu.
Gràcies.
Restaré mi tierra, por ti.
Dejaré mis campos, y murré.
Rejos de aquí.
Cruzaré llorando el jardín,
y con tus recuerdos partiré,
lejos de aquí.
De ti a viviré pensando en tus sonrisas
De noche las estrellas me acompañan
Serás como una luz que alumbre mi camino
Me voy pero te juro que mañana volveré
Al partir un beso y una flor
Un te quiero, una caricia y un adiós
Es ligero equipaje para tan largo viaje
Las cuenas pesan en el corazón
Más allá del mar habrá un lugar
Donde el sol caña a nadie más
Forjarán mi destino las piedras del camino
Lo que nos has querido siempre quedará
Buscaré un hogar para ti
Donde el cielo se une con el mar
Lejos de aquí
Con mis manos y con tu amor
Lograré encontrar otra ilusión
Lejos de aquí
De ti a viviré pensando en tus sonrisas
De noche las estrellas me acompañan
Serás como una luz que alumbre mi camino
Me voy pero te juro que mañana volveré
Al partir un beso y una flor
Un te quiero, una caricia y un adiós
Es ligero equipaje para tan largo viaje
Las venas pesan en el corazón
Más allá del mar habrá un lugar
Donde el sol cada mañana brille más
Forjarán mi destino las piedras del camino
Lo que nos has querido siempre quedará
Lo que nos has querido siempre quedará
Al partir un beso y una flor
Un te quiero, una caricia y un adiós
Es ligero equipaje para tan largo viaje
Las venas pesan en el corazón
Más allá del mar habrá un lugar
Donde el sol cada mañana brille más
Forjarán mi destino las piedras del camino
Lo que nos has querido siempre quedará
Lo que nos has querido siempre quedará
Oh, oh, oh