Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termes Mombrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més aixixant de sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
Un espai que ens patrocina l'hotel Termes de Mombrió Aquatònic
i també el grup Rocblanc Hotels
que es troba tant a Tarragona, com podeu veure,
com a Andorra.
I segurament que en d'altres llocs que deuen tenir també les seves arrels
i allà sempre buscant el benestar i el plaer.
I parlant de plaers, com sempre,
Mar Pérez, Mar, Revistes del Cor...
Molt bé, perquè el món està ple de bombolles.
Però avui sobretot és el més important, eh?
Què?
Que avui és divendres.
Com m'agraden els divendres?
Has vist que la cara de la gent és diferent, els divendres?
El que no m'agrada, Sílvia, és que aquesta frase és meva i mal express.
Digue-ho tu, digue-ho tu.
És l'única cosa que dic jo sola, sense que em trepitgis en tot el programa
i avui m'has pres hasta la frase.
Perquè ens agradi o no, avui és divendres.
No calia repetir-la, eh?
Igual, no? Fem-ho bé, fem-ho bé.
Ah, avui que no tenim temps?
Això és una venjança perquè no he portat les galetetes de sirena.
Bé, som-hi, comencem, anem per feina, anem per feina,
perquè se'ns acaba el temps i aquí ja estem, estem, estem, estem al punt.
Estem de cap de setmana!
No fans ni de res que tu i jo ballàvem això pel món.
Tenim una edat, Sílvia, eh?
Passo que sí.
I alguna de l'altre ja és mare.
També.
Parlem de mares.
Vinga.
Genes de López.
I Déu-n'hi-do, quina marassa, eh?
Sí, senyora.
Almenys espera que tinc uns bons pins i unes bones arrels, allò que dèiem abans.
Perquè ja feia temps que jo crec que buscaven.
Sí, però bé, ningú vol dir que...
Ningú ha dit que no ho deixessin d'intentar.
Clar.
Ha arribat el moment.
Ah, és que la pràctica, és que la pràctica...
Tothom ho parlava, tothom ho rumorejava, ho vèiem, perquè aquells vestits, aquella vaporositat i aquella panxeta, que no, ella sempre ha sigut de tenir culeta, però mai panxa.
Bé, doncs ja ha sigut oficial.
Van triar el moment del seu últim concert, el tour conjunt amb el seu marit que estan fent per als Estats Units.
Estaven a l'American Airlines Arena de Miami, estava a rebentar de fans i just en acabar el concert va dir tranquil·lament així aquestes paraules.
Marc i jo estamos esperando.
Que guapo, no?
Que bonic.
Ell va comentar a micròfon amb mà que no sabia que ella anava a explicar-ho allí davant i va fer un gesto molt bonic que va ser donar-li un petonet a la panxeta davant de tota aquella gent que...
Que va embogir, va embogir.
Amb embogir d'alegria i de ser... Som les primeres persones al món que sentim de la seva veu que seran pavats.
Que bé, que bé, que bé. A més, una altra de les coses, un dels inconvenients precisament de ser mare és que l'última actuació que teníem prevista n'han hagut de suspendre.
És que li ve massa al damunt.
Perquè és molt seguir tot i, clar, té por que els últims mesos s'ha d'estar de relax, no pot moure's gaire.
Home, no, està imàlida però no pot portar aquell ritme, exacte.
No pot estar dues hores seguides ballant i cantant a sobre d'un escenari.
Exacte.
S'ha de comprendre. Jo crec que els fans i els fans ho entendran perfectament.
I li perdonen, i tant.
Bé, doncs ja és públic.
Que bé, no?
Enhorabona, Jennifer i Marc.
Però hem de dir que ho vam dir nosaltres abans.
Si nosaltres hi vam veure el malic massa aviat.
Tu ja...
Això em sembla...
Tu em vas deixar entreveure ja que hi havia una cosa.
Aquestes gases, aquesta laporositat en aquests vestits preciosos,
però em sembla que massa amples pel que ens té acostumats a aquelles coses tan sensuals, eh?
I no era ben bé el que ella normalment porta a la seva gira.
Per tant, felicitats.
Aquesta gent no fa falta felicitar-la, eh?
Per què no?
Ai, no ho sé.
No que té gent que canta, eh?
Si no, per on va la notícia.
Doncs sí, Blanca i Borja Thyssen, exclusiva a la revista Hola.
Oh, quina sorpresa.
Oh, ai, ai.
Recordem que hi ha tota una retaïla d'exclusives que ens aniran taladrant
durant els últims mesos, anys de la nostra vida,
en les quals anem d'explicar fins i tot quan es tallen les ungues dels peus.
La propera és, i m'agrada molt l'exclusiva, el títol és
Nuestro amor està por encima de tot.
Entrevistados en su casa d'Ibiza.
Una pregunta que jo li faria directament.
¿Por encima de què?
De su madre.
No, no, no.
És l'únic, per encima de tot de la madre.
Jo t'explico per què està de encima de tot.
A veure, a veure.
El jove matrimonio nos ha recibido al mes de su boda en su casa d'Ibiza
por primera vez han abierto las puertas de su hogar de decoración contemporánea
y en el que los grandes ventanales desde los que se divisa al Mediterráneo
toman un protagonismo.
Clar, ¿encima de qué?
Encima del pañasegat des del qual veuen el Mediterráneo.
Encima de todo esto tenemos nuestra casa.
Veus, veus.
Ja ho fan bé aquesta gent, eh?
Ja ho fan bé.
En el món en el que els joves...
Tienen quartos, guanyen quartos.
Exacte.
En un món en el que els joves ens hem d'apuntar el que sigui
perquè ens patrocinin els lloguers dels pisos,
aquests xiquets no ho necessiten.
No, que va.
Milions i milions que deuen tenir el banc,
que deuen estar fructiferant i deuen estar multiplicant-se per ells.
Ja no tants, eh?
Ja no tants.
Recorda que Borja Thyssen va rebre una herència del seu pare
i que part d'aquesta herència ha sigut fulminada.
Que el dinero, ja mal dinero, però clar, depèn de com te'l gastis.
De moment que el diner es torna mut.
Jo m'agradaria tenir aquests diners també, eh?
Encara que siguin murs i en un raconet que no xerrin, eh?
Que ens hem de posar romàntics.
És que m'ha demanat, posa'm una cançoneta on surt l'Antonio Banderas.
Home, sí, és una notícia...
Hem trobat aquesta.
Una notícia que ja té com amb aquella flaireta de Nadal.
No té res a veure, diràs tu, aquesta cançó amb Nadal, l'Antonio Banderas.
Home, és lenteta, dolça.
Sí, sí, té a veure.
Mark Spencer ha triat Antonio Banderas per protagonitzar la campanya de Nadal,
que aquest any farà servir els grans magatzems de tota la seva cadena.
Està com imitant a Humphrey Bogart en els seus millors moments,
amb aquells pentinats engominats, allò amb brillantina,
amb un traig impecable, rodejat de...
Subi a ese avión, sempre nos quedarà a París.
Fixa't tu.
Ei, però mira què diu.
Mark.
Mark!
Antonio?
Mark!
Mark, subi a ese avión, sempre nos quedarà a París.
Mark, però delicada i tot, Mark!
Doncs sí, està rodejat de cinc models que van vestides com a heroïnes de l'època
i doncs allò, que sembla que ens envolti el Nadal d'aquella ebriola de glamour
del cinema d'aquells temps.
Però a més a més...
Jo he vist les fotografies...
Dona ser-te això, Mark.
De Humphrey Bogart.
Què em dius?
Sí, sí, sí.
Home, la veu la conec.
La veu la coneixes?
La conec.
És Humphrey Alex.
Les vients també el coneixen.
És Humphrey Alex.
Però, eh, que ha durat el pego, eh?
Home, a mi m'ha deixat una mica així com a...
Clar.
I tu li dius, esto qué es, esto qué es...
Li he demanat i pensava que no ho faria, eh?
Però sí, mira.
No, no, té veu, aquest xiquet, té veu.
Sí, i tant.
Té futur, eh?
Té futur de la ràdio.
Té futur en el que vulgui, el xiquet.
Ves, em dediques l'Anna Belen i l'Antonio Banderas, que encara no sortirà.
Encara no ha arribat perquè, clar, està fent fotos pel Mark Spencer.
Bueno, canviem, canviem de tema.
Justament.
Uh!
No puc evitar-ho, nena.
Som el mà dels peus.
Aquest era el bon Michael Jackson, eh?
Tchum, tchum, tchum, tchum, tchum, tchum, tchum.
És que està ballant, eh?
Avui ha salut a la cadira i movent braços amunt i avall.
Jo no, jo no, jo no.
M'encanta.
Per molt que diguin, és el rei del pop i ho seguirà sent.
Sí, sí, sí.
Ho seguirà sent.
Bé, doncs, el seu motisme ha sigut ja trencat.
Ara que celebren els 25 anys d'aniversari d'aquesta cançó, d'aquest mític àlbum,
ell assegura que està composant moltíssim, que està en un moment d'auge, d'idees i que està sense parar de treballar tot el dia i això també és molt bo per la gent que ens agrada.
i després d'haver venut milers de còpies, ens presentarà potser alguna cosa totalment diferent al que ens tenia acostumats.
Bé, ell ha canviat durant aquests temps.
Recordem que ell com a persona potser ha sigut com ho ha devaluat, no?
Sí, no, no, també s'ha guanyat a pols.
Ell també deu-nir les imatges que ens ha ofert durant aquests anys entre denúncies.
És com un ombra d'ell mateix, com a persona, eh?
Sí, i a més, si te recordes aquella escena que jo crec que vaig trobar d'entèsca, del nen intentant, ensenyant-li...
Bé, ara, a punt de complir els 50 anys, ell...
Quantos?
50.
S'ha tret.
Apareix en una portada d'una revista de blanc immaculat, vestit de blanc immaculat, i assegurant que ell només vol fer bona música.
A veure si és veritat, perquè tot l'altre ja ho ha fet.
Molt dolent.
Ara ja se sent...
Ara a més li falta...
No, de fet, és tot el que ha fet durant la seva vida, a part d'espectacle.
Showmask o home, no?
No és així?
Però continuem de coses que ens fan por.
Sí.
Té un protagonista, o una, protagonista, que segurament no té res a veure amb aquesta música.
Tothom coneix aquesta banda sonora, oi?
Sí.
La fem servir molt, últimament, eh?
És que hi ha molt de fantasma suelto.
Molt.
Moltes suelto suelto.
I més a Portland, i més a Portland.
Ella es diu Aniston, Jennifer Aniston.
I la gent paga per anar al Port Aventura a passar una nit de terror.
Sí, ara en Halloween encara estan.
Exacte.
La gent paga per entrar a qualsevol passatge del terror.
Doncs ella, innocent, va pagar per passar una nit en un hotel, sense pensar que acabaria d'aquesta manera, en un hotel encantat.
A veure, explica'm.
Recapitul.
Sí, sí, sí, recapitula.
Ella va patir la visita, estava passant una nit en aquell hotel, va patir la visita d'esperits o entitats del més enllà
que movien els mobles, trencaven vidres i cridaven, parlaven, cridaven, ploraven i, clar, ella es va quedar esfereïda.
Quan es va anar a queixar a recepció, li van dir, doncs, que sí, que és normal, que en aquell hotel hi solen aparèixer aquest tipus de històries,
però que no cobraria cap plus per tenir una habitació encantada.
Què dius?
Me queda poca manada.
Home, però podíem fer-ho.
Jo crec que des d'aleshores...
Home, i més d'una i de dos que anirien cap allà.
Deuen tenir una llista d'espera des d'aleshores impressionant.
I no només perquè hagi estat allà la Jennifer Aniston, sinó també per el fantasma.
Això és el de Venus.
Per cert, que jo les recomanaria que després d'aquesta experiència la Jennifer Aniston que vagi a l'hotel Termes de Montbrió.
A relaxar-se, a desestressar-se.
I del moment Montboya, que és totalment recomanable, eh?
I tant, i tant, i tant.
Escapa't a Andorra.
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc, el clàssic innovador.
Panorama Hotel, dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al centre comercial i amb totes les comoditats de les seves 4 estrelles.
El teu benestar és la nostra raó de ser.
Centre Termal Roc Blanc, amb programes de salut, bellesa i relax.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
I aquí podríem entrar amb el relaxer tiquirisi, que és molt fàcil.
Però jo crec que millor ens enamorem una mica, no?
i aquí podríem entrar amb elこん delat.
Encima era el que el yard totoo, bocbitos реal chat, yes!
Se vuelve color con verte y el deseo de tenerte es más fuerte, es más fuerte.
Solo quiero que me lleves de tu mano por la senda y atravesar el bosque que divide nuestras vidas.
Hay tantas cosas que me gustan hoy de ti.
Tú me enamoras, que me hables con tu boca, me enamoras, que me eleves hasta el cielo, me enamoras, que de mí sea tu alma soñadora, esperanza de mis ojos.
Sin ti mi vida no tiene sentido, sin ti mi vida es como un remolino de cenizas que se van, volando con el viento.
Yo no sé si te merezco.
Solo sé que hay un deseo que le des luz a mi vida en los días venideros.
Me temen muy bien los labios, te lo digo bien despacio, por el resto de mis días quiero ser tu compañía.
Hay tantas cosas que me gustan hoy de ti.
Me enamoras, que me hables con tu boca, me enamoras, que me eleves hasta el cielo, me enamoras, que de mí sea tu alma soñadora, esperanza de mis ojos.
Y mi vida no tiene sentido.
Es buenísima, buenísima, aquesta cancola, m'agrada moltíssim.
Espera, espera que me sento.
Me enamora, me enamora, me enamora.
I m'agrada molt més encara el vídeo, bueno, el vídeo.
El promoció del disco.
Exacte, la promoció de la telefonia que agafa el disc, que agafa Juanes i agafa una noia que surt de la guitarra i aquestes coses.
Aquella cara histèrica que posa aquella xiqueta.
Ens queda, com sempre, poc temps.
Exacte, anava a dir, parlem ja ràpid de dones histèriques.
Paulina Rubio.
Què dius?
Aquesta xica histèrica.
Una mica sí, eh?
Pas, pas, hermano, pas, hermano.
Sí, sí, sí, sí.
Pas, pas.
Pas, padilla.
A vegades, justament, prediques el que no...
Sigues.
Bé, Paulina Rubio i Colate han acabat com una mica d'entragua de borrajes.
A veure, no ells dos.
Van demanar la residència als Estats Units i el govern els hi ha denegat.
Què em dius? Però per què?
Jo t'explico.
Qualsevol persona que vol ser ciutadà americà ha de passar per unes proves de laboratori.
D'acord?
Com ratolins?
No, com a persones humanes es fan analítiques de sant per saber quin estat de cos tens, per no dir-te...
Si no tens malalties, si tenen qualsevol història que pugui ser encara pitjor de cara al país.
Exacte.
Que ells ho fan, estan una miqueta bojos.
Per salvar la resta dels americans d'on hem constipat a una cosa d'aquestes.
Per exemple, per exemple.
Bé, doncs la qüestió és que van donar positiu en consum de drogues i, per tant, ja no poden ser americans durant tres anys.
Han d'esperar tres anys per tornar a presentar el peixit, el paperam i tornar a passar per aquest tràngol de l'analítica de sant.
Ara aquí entraria un efecte de so de ruc.
Una mica rucs, no?
Ella va resultar positiu en marihuana i aquest bon senyor, el colate, va resultar positiu en éxtasis, cocaïna i també marihuana.
És a dir, no li faltava de res.
Un còctel molotov, aquest bon home, eh?
Anava complet, complet, complet.
Completit o completit?
És com a...
Un moment, pan i pan.
Jo recordo l'any passat, a l'empresa, l'analítica que et fan l'anual, la revisió mèdica, se la vam fer el dia 2 de gener.
Clar, vam sortir totes les companyes de feina amb un colesterol fins i tot, bueno, el 2 de gener és inhumà.
No se pot fer, clar.
L'alcohol a la sang, una cosa fora de sèrie.
Una analítica que feia por.
I jo dic, això no és real.
Doncs aquesta senyora igual, devia anar a fer-se l'analítica després d'una festa potente i no anem bé, no anem bé.
Jo, de fet, en guany no me la faré.
Però, Mar, si ho saps que el dia següent has de fer aquestes proves...
Home, aquestes proves no són d'avui per demà, eh?
Aquestes proves...
Per això mateix...
Treuen aquestes coses de molt temps enrere.
Ah, de molt temps enrere.
Per això mateix, que fas una neteja.
Potser no et sabria dir-te exactament quin tipus de drogues, però hi ha drogues que estan a la sang durant tranquil·lament 48 hores o una setmana, depèn.
De res, que s'esperin 3 anys i a veure què fan, que faran una altra vegada el i-oh, i-oh.
Tornem.
De fet, és que, clar, sent una persona així mig coneguda, per no dir coneguda del tot, és una mica...
Encara s'ho diran més.
Paz, paz, amigos i amor.
Sí, sí, sí.
Passa'm el porro, serà.
El canutillo.
Madre de Déu, senyor.
Bé, què?
Hem de parlar de l'Alejandro, no?
Havies dit que parlàvem de l'Alejandro.
Aquest senyor...
Crec que m'havies comentat que podríem parlar de l'Alejandro.
Doncs sí, perquè té problemes.
Uns minuts amb l'Alejandro.
No, uns minuts no, perquè se'ns acaba el món.
Sans.
Vale, Sílvia.
Molt bona tarda i fins la setmana que ve.
No, que no, diga, diga, diga.
Amb l'Alejandro.
Vale.
Alejandro, aquest que tu dius, té problemes de respiració.
Per què?
Veus?
Ara m'has fas cas.
És que dius, i això no ho he llegit en cap lloc.
Doncs jo sí que ho he llegit i t'ho estic explicant.
Ai, explica'm, explica'm.
I fas el tonto i això és molt sèrio.
Ai, perdona, perdona.
Té problemes de respiració i això li ha afectat a les cordes vocals i a l'oïda.
Per tant, és això el que fa que ell hagi cancel·lat una altra vegada un concert de la seva gira.
Perquè té una malaltia respiratòria que li provoca aquest tipus de problemes.
No és estrès, ni són drogues, ni són aquestes coses que se van dient per a les llenguotes assassines.
No la meva.
Ai, ara m'has agradat, m'has agradat.
No la meva.
Però tampoc no són bons moments pel cantant perquè, amb una altra ordre de coses,
segueixen problemes legals pel tema dels treballadors aquells que el van obligar a fer públic que tenia un fill secret fins aleshores.
I que ells continuen parlant i explicant coses que teòricament s'havien d'haver quedat allà
i continuen esparramant-lo per totes les televisions que ho vulguin cobrar o que ho vulguin pagar, que aquesta és una altra.
De totes maneres, no sé ben bé si això és del tot legal.
Vull dir, si hi ha un judici entre mig, hi haurà coses que segurament ells no poden explicar.
Ah, sí, han dit que Heidi Mitchell era com una dictadora a la casa, que també els tractava molt malament.
A veure, ara què ve tot això?
I que teòricament l'Alejandro Sanz...
En el seu moment, fes el que s'ha de fer, com sempre aquestes dones maltractades que, a veure, és dolent, però és el moment que has de denunciar.
No d'aquí a 40 anys, quan ja es mor i fa 20 anys que et vas separar.
No, és el moment. En calent és quan s'ha d'anar a arreglar aquestes coses.
I després, teòricament, que l'Alejandro Sanz va intentar seduir a la seva dona, la dona d'un dels...
Imagina't, i ella se sentia a tope ofesa, no?
Sí.
Uf, o Alejandro Sanz, madre mía, va intentant de seducir.
Tirándome los tejos.
Madre mía, las tejas a la cap li hauria d'haver tirat en aquel moment.
Llàstima, llàstima.
Ai, Mar, que arriben els aniversaris, Alejandro.
Adéu, fins a la propera.
Adéu.
I que viva México!
Ai, ella, l'haguéssiu de veure remenar a la fundilla.
I sí, veia les puntilles de les calces.
És aniversaris, això, encara que no ho sembli, eh?
A veure.
Mira el sol que és...
L'Espanyanita.
Bueno, doncs som-hi.
Rosario Flores.
Rosario Flores?
Sí, acabarem amb ella, el programa que et sembla.
Vinga, perfecta.
En fa 44.
Bé.
Ben posadets, eh?
Molt, molt, molt bé.
Fantàstica està.
Dos fills, una vida plena.
Perfecte.
Emili Aragón.
Quants?
78.
El padre.
Claro.
Ah, quin susto.
Digues, l'he vist fa...
Res, unes hores de televisió està molt bé.
Ara, on l'has vist, que sortís de la ràdio.
Sí, està, ara sí, està.
Matthew McConaughey, 38.
Mentida, podria...
O sigui, això és així, està molt desgastat, eh?
Sí, està desgastat.
Sí, és així, està fatal.
Sí, està desgastat.
A Itana Sánchez, Gijón, 39.
Bé, no, l'A Itana...
Jo n'hi posava més, eh?
T'ho posaves més?
Sí, sí, sí.
Jo amb ella no, veus?
Però ben portats.
Paula Dominguin, 41.
A ella sí que li posava més.
La Paula està rugada.
Està, està rugando, eh?
Argan Fungel.
L'Argan Fungel.
L'Argan Fungel.
L'Argan Fungel en fa 66.
Sí, sis.
Sí, sis.
La Teresa Raval, 55.
Teresa Raval, 55?
Veus que la setmana passada o el mes passat també em va complir anys?
Jo crec que...
Aquesta dona no passen els anys per ella.
Deu tenir 155.
L'any de l'OM, 72.
Sí, sí.
Encara va pel món aquest home, fa pel·lícules.
Què fa, què fa, què fa?
No, pel·lícules no ho crec.
Què fa?
Home, fa de triomfador.
De triomfador?
Clar.
I com se fa de triomfador?
Doncs de remember, te posen les pel·lícules de l'any de la Pico quan ell era guapo,
quan estava jove i quan tothom anava darrere i dius, aquest era jo.
Era jo.
Este era jo.
Este era jo.
Este lo hice jo.
Este, este.
A lo mejor està treballant exitosament i nosaltres no ho sabem.
I estàs quedant fatal, Sílvia, eh?
Puede ser, puede ser, puede ser.
Entreu a internet a l'indelon.es o de l'indelon.com i hi busqueu.
A l'indelon.com.
Bueno, la qüestió és que a tots ells, feliç aniversari.
Ai, que ens ha quedat bé i toro, robo-lí.
Que ens soc a marxar.
Ja està, ja m'has de fer fora com cada setmana.
Ja m'estava fent fora.
Marxa, marxar, marxar, marxar.
Marxa, marxar, m'estàs dient.
Hem començat dient que avui és divendres,
per tant, molt bon divendres i millor cap de setmana.
Marxa, marxar, marxar, marxar, marxar.
Marxa, marxar, marxar, marxar.
Marxa, marxar, queremos marchar, marxar.
Marxa, marxar, queremos marchar, marchar.
Xem, xem, xem, fruita, que sienten, sale la camisa afuera.
Xem, xem, fruita, que sienten, sale la camisa afuera.
Xem, xem, fruita, xem, fruita, xem, fruita, que sienten, sale la camisa afuera.
Xem, fruita, que sienten, sale la camisa afuera.
que se te sale la camisa afuera.
Ya están aquí los rumberos, ya están aquí.
Ya están aquí los rumberos, ya están aquí.
Pa' que usted lo pase bien con la rumba catalana.
Para sentir, para reír, para cantar.
Marcha, marcha, queremos marcha, marcha.
Marcha, marcha, queremos marcha.