I ja tenim aquí amb nosaltres Sant Andrés i Andrés.
Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
No sé per què em dóna a mi el nas que avui comencem amb molt de cinema,
més que mai potser.
Doncs tens molta raó perquè avui, al mes de maig,
comencem un nou cicle de cinema que hem titulat precisament El Gran Cinema.
Com és aquest Gran Cinema?
Doncs molt fàcil.
Aquesta tarda, a partir de les 6, amb entrada gratuïta
i al Centre Cultural del Pallol, allà a la plaça Pallol,
comencem amb la pel·lícula Tambores Lejanos,
de Gary Cooper, Mary Elden, Richard Whip
i un director de fama reconeguda, que és Raoul Walls.
Aquesta és una pel·lícula d'aventures, una bona interpretació,
no té res més d'importància, però sí per passar un molt bon rato i distrita.
I parlem del dissabte, perquè aquest dissabte també tenim cinema.
Exacte.
Perquè hem d'anar cap al port, hem de baixar cap allà.
Al Museu del Port, el refugi número 2, o sigui, el tinglado,
que hi ha més a prop del Serrallo,
passem a la segona pel·lícula basada en temes marítims
i en aquest cas és la pel·lícula Moby Dick,
que va interpretar Gregory Peck
i que surt Lorson Wells, en un dels fragments de la pel·lícula
i que molta gent ho ignora,
perquè a més a més està de predicador amb unes barbes i uns cabells
i la gent ignora que sigui el cosetí,
si no ho llegeixen amb els crèdits.
Hi ha molta gent que no llegeix els crèdits
i es perd més d'una curiositat.
Aquest dissabte a la tarda, a les 6, també entrada gratuïta.
I ara anem a la música, a les bandes sonores,
perquè avui crec que també, d'alguna manera, acabem cicle.
Exacte. Avui també acabem un cicle que és la música clàssica,
vam titular la música clàssica a dins del cinema.
Sempre hem dit que la música és una de les parts principals de tota pel·lícula.
I en aquest cas és curiós.
Els temes que s'han fet durant fa 100, 200, 300 anys enrere
han sigut adaptats idènticament com els va escriure els seus compositors
en pel·lícules actuals.
Aquí tenim, per exemple, la pel·lícula Les Amants,
una pel·lícula que, per cert, va tindre bastanta fama en el seu moment.
Una pel·lícula de Lluís Maller va originar un gran escàndol en el seu moment
i va ser perseguida per la censura
per la suposada immoralitat de les escenes d'amor
entre Jean Moreau i Jean Mary Burry.
Durant la nit que passen junts a la casa del marit.
Estan acostumats a veure segons quines accions, no?
No, no estan acostumats, llavors.
El caràcter lliure de la burguesia,
Jean Tornier, que interpreta Jean Moreau,
la seva insatisfacció i les revelacions mantingudes amb el seu marit,
Alan Cuny, i el jove Bernardo Bois Lambert,
que és un jove estudiant amb el que comparteix un viatge amb Citroën per la carretera,
amb Jean-Marc Burry,
estaven brillantment exposades pel director a través del seu sòlid guió.
O sigui que a la pantalla es veia uns bons resultats.
Si amb la seva pel·lícula anterior,
Ascensor per el cadalço,
hi havia una banda sonora inolvidable de Miles Davis,
amb aquesta pel·lícula Malé,
va voler sorprendre de nou
i va escollir el segon moviment del sextet d'acord de número 1
de Johann Brahms,
un home que va néixer en 1833
i va morir en 1897,
ni pensaments de sapiguer el que era el cine,
com ho va triar com a life motive musical,
o sigui, life motive és la banda sonora,
el tema principal d'una pel·lícula,
i es diu Life Motive,
que fa la subratllada principal
de la passió desbordada de Jean
i el romanticisme juvenil de Bernhard.
I aquest és el tema musical
que pertany a aquesta pel·lícula de 1958,
Sexteto para Cuerdas,
número 1,
fragment del segon moviment de Johann Brahms.
Això ho interpreta els membres
de l'Octeto Filharmonico de Berlín.
Escoltem.
muerteurer de l'Octetac
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Preciosa composició musical, André, és la que hem de sentir i crec que hem d'anar amb una altra, no?
Sí.
També bonica pel·lícula.
Llavors tenim un altre tema ja per acabar, un altre tema que pertany a Richard Strauss,
que pertany a la pel·lícula Pilgrim, no, Pilgrimèix, que m'havia liat al principi, Pilgrimèix.
Bé, és la primera obra cinematogràfica i nejorquina de l'italià Benny Montresor
i descriveix la iniciació i lliberació d'un jove adolescent, que és l'actor Cliff de Young,
que rebutja l'univers familiar i social dels seus pares i el xicot intenta descobrir el món dels vius,
instal·lant-se en Greenwich Village a l'espera de comunicar-se amb els altres gent del seu envoltant.
Benny Montresor va ser un antic decorador que va treballar amb Federico Fellini, amb De Sica, amb Rossellini,
amb Rissi, amb Sabela, i també a l'Escala de Milán, el Covent Garden i el Metropolitan.
O sigui que té una bona cartera de recomanacions.
El seu esteticisme del film, molt a prop a l'òptica underground,
va estar fotografiant amb una llum freda per un també bon càmera que va ser Tonino Delicoli
i tenia música d'Alvin Cunham.
Encara una de les seves escenes més fascinants era precisament un moment que es pot considerar quasi real
en què el noi escoltava a una noia, una noia, una xiqueta negra, cantar Morgan de Richard Strauss,
un altre senyor que també va néixer en 1864 i va morir en 1949.
Aquest ja va conèixer el cinema, però tampoc es podia imaginar que l'any 72
posessin una de les seves músiques en una pel·lícula.
Per tant, per encomendant-se, escoltem de la pel·lícula Pilgrim Mesh,
Morgan, que vol dir manyana, un tema de Richard Strauss.
La noieta negra que canta amb la pel·lícula aquí està interpretada per la veu de Jesse Norman,
una magnífica soprano, i acompanyada de l'orquestra de Géwen Dauss, de l'Eithpix,
dirigida per Karl Massur.
Escoltem.
Andrés, que tornem la setmana vinent, no?
Si Déu vol.
Jo t'espero.
Molt bé, gràcies.
Avui hem anat caminet, caminet, recte, recte, recte, amb l'Andrés i Andrés.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!