I caminant, caminant per aquest caminat valgui la rebondància d'aurat.
Com la protagonista d'aquesta sintonia que estem sentint,
d'abraçat agafem-me l'Andrés d'Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
És que jo em sentia una mica com a Dorothy, eh?
En el Mago de Oztua, tria qui vols el personatge.
I jo com el gosset, no?
No.
Tu podies ser el lleó.
Que ets valent i això.
Parent del de la metro, no?
Això pel que t'agrada molt a la cine.
No ho dic per això, eh?
Bueno, bueno, bueno.
Andrés, a veure, avui hem d'anar al cinema, ja saps?
Comencem setmana?
Pues sí, mira, allà a l'antiga audiència,
tenim dins del cicle de l'escenari a la pantalla.
Portem uns artistes que són molt nostres
i que, a més, ens faran passar una bona tarda
i és el títol Entre Tres.
Què és Entre Tres?
Doncs mira, el Joan Gràcia, Carles Sants i Paco Mir.
Són tres.
I si són tres, però són el tricicle.
Déu-n'hi-do.
Bona estona, eh?
És un desfile d'esquetxos, com es diu en paraula inglesa, d'esquetx,
i per anar rient sense parar.
Molt bé.
Totalment recomanable.
Avui, a partir de les 6 de la tarda, entrada gratuïta.
I què millor que passar una bona estona?
Allà s'ho passa.
El que passa és que avui ja saps que tens una miqueta de competència.
No, res.
Amb el final del Carnaval.
Jo ja he vist que la gent ve exactament igual, eh?
Perquè, esclar, gent de la tercera edat, que, esclar, no treballen,
i els hi va molt bé, i tampoc poden estar per anar amunt i avall
i segons com el fred que els hi fa o no els hi fa.
Però, Andrés, jo també els recomanaria que primer anessin a la pel·lícula
i una vegada que sortissin, després apunteixin a qualsevol dels actes.
Ja ho deuen fer.
No?
Ja ho deuen fer, ja.
I si veus amb algun vestit de negre, vestit de negre de lloc per plorar,
primer, fixa't, perquè m'ha dit l'avi Ramon abans
que algunes vegades tu mira les cames
perquè no és el que penses que pots arribar a ser, eh?
Ah, no?
No.
Tot pels cabells.
Diuen que els hi surten pèl i això una mica raro.
Sí?
Bueno, bueno, potser sapiguer.
Tot mirant cames, avui.
Tot és sapiguer.
Tothom mirant cames.
Sí, sí, sí.
Doncs avui a les 6 de la tarda el tricicle,
especialment dintre d'aquest cicle dedicat a Andrés i Andrés.
I Andrés, que demà se'ns acaba el mes
i tenim segurament que de cara a la setmana,
bueno, aquest a final de setmana,
hi ha un nou mes que ja comentarem, espero i desitjo, no?
Sí, sí, sí, ja hem grapat de pel·lícules.
Mira, ja t'avanço que tot el mes farem un sol cicle.
Molt bé.
I aquest cicle tot és a base de noms de dones.
Que maco.
És veritat que m'havies anunciat.
És veritat.
Tot a base de noms de dones, pel·lícules que són noms de dones.
Molt bé.
I tal com vam estar dient l'altre dia,
els requeriments de la teva sol·licitud,
de la teva, en fi, ganes de sapiguer...
Te lo pido, te lo pido.
I tot això,
doncs vam dir que faríem un programa,
una sèrie de dies molt especials,
i en vez de parlar tant, parlar tant,
farem i fer tot un recull de temes musicals de grans orquestres
dels anys 30, 40 i 50,
que totes les cançons que anirem posant pertanyen a pel·lícules.
Però pràcticament no direm només que el títol, els intèrprets,
i anar, en fi, gaudint d'aquesta música que hi ha.
De la música. Fantàstic.
Per exemple, podríem començar avui,
jo suposo que moltes d'aquestes músiques
deuen ser superconogudíssimes,
i podríem començar amb una,
que això sí, ja puc també dir-ho,
que ja he dit que no ho faria, però aquest com ho faré,
un tema musical de la pel·lícula Escola de Sirenes,
on va actuar el Harry James,
un gran trompetista.
Hi ha un tema, quan s'acaba la pel·lícula,
que surt engrapat de vetllarines,
l'Ester Williams nadant, com és lògic,
les d'altres noies també,
i el Harry James, que també és el Xavier Cugat,
però fa un altre tema,
el Harry James fa un tema que es diu trompet blues,
i amb aquest número musical tan dinàmic i tan fantàstic
comencem aquesta petita, com diré jo...
Homenatge, diguem, a la música.
Mosaic de grans orquestres.
Fantàstic.
I homenatge també a ells.
Per tant, comencem, sense més dilació,
trompet blues per Harry James.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do, quina peça!
Dinàmica, moment,
alguna cosa fantàstica.
I ara tornarem a escoltar un altre tema musical
d'una altra magnífica pel·lícula,
i aquest cop ho interpreta Charlie Burnett,
i és Skyliner.
Skyliner.
Un tema també boníssim.
Escoltem també això altre.
m'inscú,
d'un 제�òi a escoltar un altre tema musicalército,
d'unhores qui m'avs 40%.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que interpreten!
aquesta tarda a les 6, eh? Andrés, fins demà.
Si Déu vol. Adéu-siau, bona tarda.