El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, que demà tenim festa.
Vaja.
I de la grossa, eh?
L'espanyola.
Sí, sí, sí, la festa de l'experitat per la banda.
Jo, a part...
I la pilarica per l'altra.
Bona tarda.
Jo això, per exemple, que és festa nacional...
Bé, totes les festes són nacionals,
si on te trobes jo amb dits.
Sí.
Home, depèn.
Depèn, sí, sí, sí.
Vull dir que, per exemple, que facin nacional...
Ara, jo, el que m'agradaria és felicitar les pilariques...
Sí.
Perquè...
Pilis, pilars, en general.
Sí, perquè passa una cosa.
Els catalans tenim fama de segons quines coses.
Som, però al fons...
Garrapes, garrapes.
Sobretot garrapes.
Garrapes, però resulta que tot...
Que et mirem molt als sentits.
No, no, no.
Som garrapes, però a la veritat només donem.
No li dic que no.
No li dic que no.
Si sigui directe o indirectament, doncs continuïm.
Sí, sí, sí.
Els arragonès no m'agrada perquè tenen el seu caràcter.
També tenen els seus xistes.
Oh.
M'entens com a dir?
I això també...
I són persones que són molt acollidores, eh?
D'acord.
Això s'ha de dir.
Jo t'ho dic perquè, doncs, a vegades, el caràcter d'un puesto simboliza una terra,
una cosa.
Sí.
i és...
Perquè a vegades sents, a tal puesto són, d'acord, a tal altre són d'això.
Sí, però, avi, perdoni'm, uns tenen la fama i ja s'aconsegueix la frase, no?
Ves per on vaig jo.
Ah, d'acord, d'acord.
A veure, expliqui.
Hi ha moltes regions d'Espanya que parlen i, a vegades, no es pot parlar perquè no tenen
història o la història que tenen val més no parlar-ne.
Depèn de com, sí.
Entens com vull dir?
Però, en canvi, els catalans, per exemple, tenim el nostre caràcter, la nostra manera
i es presta a que es facin xistes, a que es facin coses, la qual demostra un humor,
una doble personalitat, que, doncs, som tolerants, perquè a vegades expliquen xistes i
encara riem naltros mateixos, o naltros mateixos expliquem xistes nostres.
I l'aragonès, el baturro, el cazuc, el que té, diuen, taludo, tot això, també
també es presta perquè, doncs, ell mateix se n'enriu de la seva tradició, la seva cosa.
Són gent de bon humor, és veritat.
Entens com vull dir?
Vull dir, clar, i això a mi em fa gràcia.
I, clar, hi tenen per símbol la Pilarica.
Jo a la Pilarica també li tinc molta, molta pressa, perquè quan vaig casar, el primer viatge,
el puesto que vaig anar primer va ser a Saragossa.
Anna?
Sí.
Tot just.
I va ser el viatge de noces, d'alguna manera?
Sí, la primera parada que vaig fer, perquè llavors passava una cosa.
Llavors els trens no passaven per Tarragona, per anar a Madrid.
havies d'anar a agafar arreus i d'arreus.
I, clar, i llavors vam fer, doncs, mira, vam marxar d'aquí, diuen, saps què?
Farem una parada a Saragossa, i després ja anem a Madrid, anem a...
Sí, perquè a Tarragona tenim molta tirada d'anar cap allà, eh?
Sí, sí, sí.
Però és una cosa d'inèrcia, no sé per què.
No, no, no, és que...
Però ens agrada a Saragossa.
Sí, sí, sí, perquè...
No, no, és...
Perquè saps què passa?
Que passa com els catalans.
Que, a part d'aquest que som, som, som, som, som, som oberts.
Sí, sí.
Ajudar, el que sigui, i vas allà i parles, i et fa gràcia, perquè aquell d'ells que tenen...
I te s'enganxa, eh?
Els catalanes, quan parles en castellà, no sé o es nota.
Però, clar, agafes un arragonès i, per molt que vulgui, té aquell d'ells que et fa gràcia, és graciós, no ho entens?
Sí, sí, sí.
Així com un andalús, per exemple, t'explicar un xiste que no l'entens, però la manera que parla ja et fa riure, ja et fa gràcia.
Sí, sí, sí, per la forma de les esses i aquestes coses que fan...
Depèn del lloc d'Andalusia, no?
Sí.
Perquè hi ha llocs que la fem per entendre'ls.
Però, vull dir, en bon sentit, eh?
Bon sentit.
No, no, sí, sí, ja no ho per fet, això.
No, ara parlem en plan de broma...
De bon humor, de riure, no?
Sí, sí.
I, en canvi, doncs, vas, tens mateix allà, segons quin lloc, també, tenen els xistes d'aquell punt determinat d'Andalusia,
perquè són, també, un caràcter especial dintre d'Andalusia.
L'Andalusia, en tantes províncies, cadascú té el seu caràcter, no?
Però hi ha uns que són graciosos amb si.
Només parlant, no els entens, perquè quan t'expliquen el xiste, ja riuen ells.
I, clar, i tu te n'entens el xiste quan han acabat, te penses...
Ja ha passat, sí, la codicia no l'agafes.
Te pensen, també allò, no?
Però al veure'ls riure, rius.
I l'Aragonès me fa gràcia per això.
I també hem de dir que se celebra molt aquí a la nostra ciutat,
que hi ha la Casa Aragonesa, per excel·lència,
que cada any rere any celebra la seva missa, també es assenten...
Si et dic, fan la seva exposició...
Exacte.
O sigui, que tenim amb els aragonesos, doncs tenim...
Ja ve, la corona d'Aragonesa i Catalunya, en algun temps, no?
Vull dir que alguna cosa hi deu haver, no?
Perquè a vegades hi ha un poble que la meitat parla en català
i l'altra parla en aragonès, m'entens?
Vull dir, però s'entenen.
Sí.
Vull dir, i quan vas allà t'entens, no?
Perquè no te diuen que estigui català.
Allí, doncs, mira, parles...
Ets un més.
Sí, sí, sí.
I un aragonès aquí també és un més perquè rius i parles i t'hi trobes.
Saps, crec que m'han dit...
No me'n recordo aquí quin aragonès m'ho va dir.
M'ho va dir que, d'alguna manera, pels aragonesos,
nosaltres érem la seva platja.
Sí.
I que per la gent de Tarragona, diguem-ho així també,
la gent d'Aragó o la banda d'Aragó seria la nostra muntanya.
Perquè, clar, és el que deia abans, que per inèrcia...
Ara ja...
Ens agrada molt anar cap allà.
Avui en dia, als mesos de promoció,
les platges totes són de tot arreu.
Sí, sí, sí.
Parlem de temps, per exemple, que Salou era la platja de Saragossa.
Clar, perquè hi ha molta gent que baixava.
I, bonic, jo me'n recordo una vegada que van arribar amb el tren
i hi havia un matrimoni, uns nois,
diuen, oh, van veure el mar.
Oh, quanta aigua!
I jo els vaig dir, pues mira, piensa que m'has vist la d'encima.
Cuenta la que hi ha debajo.
Que jo els quantitats més.
Bueno, vull dir, vull dir, i aquella gent van riure.
Amb gra.
Van riure perquè s'hi van veure, doncs, la ironia i la broma i d'això.
Com aquells, per exemple, que van anar a Salou, també.
I li van dir, sobretot, no esteu massa temps al sol,
que et poses molt moreno i després deixos.
Sí, sí, sí.
Te canvia el color, te canvia el color.
I van a dir a la platja i tots hi havia un negre prenent el sol.
I li van dir, escuche, hace mucho rato que está usted aquí en la playa.
Diu, pues una hora.
Diu, vámonos, que mira tu una hora com ha quedado.
Vámonos, vámonos.
Vull dir, però això era la broma entre ells mateixos, m'entens?
Sí, sí, sí.
O sigui, que el xiste l'explicaven ells mateixos.
Vull dir que hi ha una manera de fer el xiste aragonès,
el xiste català.
I una cosa, demà pujarà cap allà, cap a Saragossa?
Es quedarà aquí a Tarragona?
Demà no puc anar a Tarragona.
No, no, ho vull dir perquè al millor s'està celebrant...
No, no, escolta, hi he anat moltes vegades i m'agrada a Saragossa.
Per això que és un punt d'energia molt maco.
Sí, sí, hi he anat...
Aquest és la catedral de la Pilarica.
Sí, la Pilarica, tant d'això, després el barri, l'entorn, el barri got,
tot això és bonic.
És fantàstic, sí, per...
És allò per trepitjar, mai m'hi he dit.
Sí, sí, sí, sí.
Per veure-ho poc a poc a poc.
Saps que passa que ara ja massa greu perquè ja no puc caminar com caminava
i per anar a un lloc així i no poder anar caminant a veure totes coses...
Tenen uns jardins allà.
Sí, sí, sí.
Tenen uns jardins i unes avingudes enormes.
I quan surts d'allí te'n vas a veure a l'Ebro amb aquell pont...
Oh, sí, això que és fantàstic, de veritat, heu d'anar...
I saps què passa?
Que jo, per exemple, anar a visitar una capital amb autocar...
Sí, sí.
No m'agrada perquè arriba amb el coll que em fa mal, perquè mira a l'esquerra,
mira a la dreta, mira a l'esquerra, mira a l'esquerra, i arriba un moment que arriba amb el coll
i per això jo ara m'agrada anar a puestos amb tranquil·litat i anar caminant i veient,
per exemple, a Saragossa, el Pilar, l'entorn, després sí, aquelles avingudes modernes...
Oh, fantàstiques que hi ha.
És a dir, que a Saragossa també té aquesta cosa internacional, o sigui, saps?
Sí, que ho és, sí.
O sigui, que parles amb els pares de Saragossa, però quan t'hi trobes...
A més, que són dues hores i es caca en cotxe.
anant més o menys bé, o sigui, a la velocitat adequada, diguem-ho així.
El mal del AVE, per exemple...
O tres hores.
No, no.
El mal del AVE és que has d'acafar allà a Parafort i allà.
Perquè, d'allí, a Saragossa, amb un rato, ja hi és.
T'aquella tot el dia per passejar i el vespre tornes amb un rato.
Però que llavors et trobes que de Parafort a Tarragona estàs més temps,
el doble o tres vegades més, per anar d'allí fins a Tarragona...
A mi, per què estan els amics?
Truquir? Sílvia, que em puges.
Jo li puixo en un moment.
Sí, sí, moltes gràcies.
Ja sap, eh?
O no tinc un gran maletero en el cotxe i l'hi dic ara.
No, no, no.
Hi ha molta gent que...
Ai, per què?
Inclús menys.
No, home.
Per què no anem per passar un dia?
Anem per dir que...
És això.
I a Madrid.
Jo parlarem, jo parlarem.
A mi, que no ens queda temps, que tornem...
Madrid ja és un altre món.
Cinc dies?
Bé.
El proper dimarts?
El proper dimarts?
Sí, perquè l'avui...
Divendres, dissabte, remenge, dilluns, sí, sí, dimarts, cinc dies, eh?
Sí, sí, és que són cinc dies.
Res.
Sí, no em comptes, estem aquí a l'altre vegada.
Clac, clac, clac, clac, tu i jo rient i no rient.
El que passa és que la setmana vinent és molt especial.
Ja anirem comentant, eh?
Gràcies, avi.
Fins la setmana vinent.
Això esperem.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins demà!
Me lo enseñó una bruja
Ruinas
No ves que por dentro estoy en ruinas
Mi cigarro va quemando el tiempo
Tiempo que se convirtió en ceniza
Raro
No digo diferente, digo raro
Ya no sé si el mundo está al revés
O soy yo el que está cabeza abajo
El colegio poco me enseñó
Si es por el maestro nunca aprendo
A coger el cielo con las manos
A reír y a llorar lo que te canto
A coser mi alma rota
A perder el miedo a quedar como un idiota
Y a empezar la casa por el tejado
A poder dormir
Cuando tú no estás a mi lado
Menos mal que fui
Un poco granuja
Todo lo que sea
Me lo enseñó una bruja
Y en el sur de tu pueblo se esconde
Yo sé que toda esa estúpida sonrisa
Que en mi cara refleja
Los días de lluvia y tormenta
Como corralos a mar
Seré un pobre infeliz
Si me falta
Jardín de la de limpiecito
Bajo tu palma
Aunque se dé buena tinta
Que no es solo para mí
Cuenta maravilla
Mis amigos de ti
No estás a mi lado
No estás a mi lado
No estás a mi lado
No estás a mi lado
No estás a mi lado
No estás a mi lado
No estás a mi lado