El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
El nostre avi no se'n va a Cuba, no, que no marxa encara.
No sé què farà cap de setmana, li preguntarem.
Avi Ramon, ai, avi, encara estic amb els cavalls d'ahir.
Ai, no, ja hi soc, ja hi soc, ja hi soc, ja hi soc, ja hi soc.
És com demà, és festa.
Ja està.
Ja estic engràçs que veia.
Arri, arri.
Me fum cada riu, després me'n recordo.
És com ahir parlàvem de cavalls i tot renvia,
així que ja estic jo aquí amb les mules.
Avi Ramon, ara sí, fem-ho bé.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Que demà tenim ja, no sé si demà és el dia de la Constitució,
és de la Immaculada Concepció.
Jo me lio amb aquests dos dies.
Primer és la Constitució, no?
El dia 6 de Concepció.
Demà, demà.
I el dissabte és el dia de la Immaculada Concepció, de la Puríssima.
Felicitats a l'Aima, que ja vam parlar l'altre dia amb ella,
avui la podem felicitar per l'aniversari, pel sal, i pel que convingui.
Que no ens esperi a la festa perquè tenim compromís, eh?
Sí?
Que no ens esperi a la festa que no podrem anar perquè tenim compromís.
Què t'he de fer?
No és el seu d'això, no el felicites.
Sí.
Doncs.
Ah, però i a vostè ja es dona per convidat?
No, que punyetero.
No, no per convidat.
Ah, no ho sé, no ho sé.
Que ja no ha dit res, eh?
Que ara no ha respirat, eh?
Vull dir que jo em disculpo si no hi anem, dona.
D'acord, per si de cas, es conençalut.
No és llest l'Avi Ramon.
No sabe anar, no sabe anar.
Avi, què farà aquest cap de setmana?
Aquest ponll llarg de quatre dies?
Segueixo.
Marxa de viatge?
No.
Sortirà de Tarragona?
No.
No ho crec.
Aprofitant que no surt,
no ho crec, no ho crec.
A més, no.
El convidem a donar un tomet per Tarragona,
per la ciutat.
Sí, que no la conec.
Per això mateix, que no la coneix de res, de res, de res.
I ja que estem,
però no passa pel carrer Stanislau Figueres.
M'he fet bé, eh?
M'he fet bé per anar cap allà.
Mira, el nostre Figueres.
Sí.
Bueno, mira...
Hi ha una sabateria, Avi,
que vostè no ho sap,
que ja no hi és.
És el que et deia l'altre dia,
del plaça Ponent,
que desapareixen...
Sí, les cases, sí.
Perquè ara passaves a l'autobús,
passaves per allà,
i aquell cantó tenia aquella cosa clàssica i típica
d'uns records, d'un barri.
Llavors, abans va ser Stanislau Figueres.
Després va ser vingut a Navarra,
perquè on resulta...
Ha vingut a Navarra?
Sembla que sí, no?
No ho sé.
M'ha semblat que era vingut a Navarra.
Ah, no ho sé.
El nom dels que van entrar a Tarragona
l'any...
Quan van entrar a alliberar Tarragona, diuen.
Sí.
L'any 39.
I després va tornar a ser una altra vegada
a Stanislau Figueres.
Clar, va.
Sí, hi ha molts noms que han anat canviant.
M'ha semblat que és aquest, el carrer.
Vingut a Navarra?
Aquest o...
Sí, el que segueix.
A veure, el que segueix de la Rambla Vella,
que va cap a la plaça Imperial Tarraco.
Sí, sí.
Pau Casals, aquell torni a dalt.
Bueno, dicem-ho, perquè ara...
Bueno, va per aquí.
L'avi encara s'està situant, eh?
No sé si era aquest o era el que anava al plaça Toros,
que era el de Navarra.
No, allà era a Mallorca.
Bueno, és igual.
Ai, quin potipoti de carrers que té ara mateix.
A veure, busqui el seu GPS.
Bueno, el cas és que aquest carrer...
Sí.
També la part davant d'aquí, l'espatanya que dius tu,
tota aquella part d'allí, darrere de Maria Cristina,
d'allò eren uns camps.
I per això en deien els campos.
Allí hi havia pagesia, hi havia d'allò.
Després van fer moltes festes.
Allí hi havia un niu d'art.
En van actuar molts.
Que llavors a Tarragoni hi havia uns quants nius d'art.
que tots els càssim, Torrión, tots aquests de per aquí,
inclús alguns militars, que bé, fer l'Emili aquí,
també actuaven, entens?
Sí, d'aquests cantants bons,
que aquest no vull dir perquè no recordo bé el nom,
i no dir...
Per no deixar-nos algun.
Inclús m'assembla que Serrat també va actuar aquí a Tarragona,
allà va fer l'Emili.
Un d'aquestos, dos o tres d'aquestos d'allò...
Van passar per aquí, per Tarragona.
Sí, van ser uns perquè van fer l'Emili
i els altres que estaven a la laboral.
De car.
Entens?
Estaven a la laboral.
Clar, llavors no eren res,
eren aficionats,
i aquí, doncs, hi havia els campos,
hi havia un lloc molt d'allò,
però vam fer una falla.
Després, baixant avall,
hi havia les monges aquestes que hi ha.
Per la banda del baró de Quatre Torres,
m'en refereixo per allà, no?
Baixant avall,
va ser el Figueres, que dius tu,
a la dreta,
hi havia aquest convèn.
Les Carmelites, no?
No, no.
No són les Carmelites.
De l'Avetlle, els monges de l'Avetlle.
D'acord.
Aquelles que anaven a l'Alger i tal i tal.
I el vint de la guerra,
allà va ser un col·legi,
que precisament jo hi vaig anar-hi.
Va anar-hi.
Tenia 12 anys,
i va ser, clar,
però només vam poder anar-hi poc temps.
Perquè allí tot se feia en català.
I era bonic perquè allí va ser el primer puesto
que nois i noies,
nens i nenes,
anaven junts.
I feien una cosa.
Amb una taula,
amb una taula quadrada,
s'ajuntaven quatre,
dos homes i dues dones.
Saps?
I cada taula tenia un nom.
Un posava Llibertat,
l'altre Durruti,
i llavors hi havia una competició,
a veure els exàmens,
a veure quines taules,
i això, clar...
Ho feien millor,
i quina puntuació més bona traien.
Per exemple,
fes una festa,
inclús vam fer una impremta,
vam fer una...
I clar,
i si tenim una miqueta d'estímul,
doncs d'allò.
Però llavors allò es va acabar en sec,
perquè els professors van dir que anava a la guerra,
llavors van començar a cridar els...
Saps com vull dir?
El vint de la guerra,
uns cap a l'Ebre,
l'altre va allà,
i llavors hi va quedar desfet allò,
per aquest costat.
I per l'esquerra,
doncs hi havia aquesta casa,
que llavors no era sabateria encara,
aquesta casa,
llavors van obrir el carrer aquest de Pere Martellès,
que arriba fins allà dalt,
a Rovira Virgili,
que jo recordo,
nosaltres vivíem en un xalet,
que se van partir per la meitat,
i llavors van agafar aquests horts,
i van començar a ser ja carrer
que anava fins allà dalt,
al cementiri,
ja del pont,
i la gent va començar ja a viure,
aquests horts de per allà,
van començar ja a poblar-se una miqueta,
després que les doliceses baixant,
van obrir aquest carrer,
no?
I llavors també hi havia,
a mi tant carrer,
hi havia unes escales
que pujaven o baixaven de la Rambla,
amb una fronteta,
i llavors tiraves davall,
i al final hi havia el Mostelle.
El Mostelle era aquest vi,
primerment per les dones embrassades,
perquè no portava...
Així com ara és com a...
Com que diguéssim,
mira,
no porta alcohol,
però llavors ja és recomanat
per les dones embrassades,
m'entens?
I algú,
doncs que era delicat,
doncs,
i clar,
aquest Mostelle
va tindre una fama internacional
en aquell temps,
el que sigui.
O sigui,
llavors ja venien els hermanos,
el que quedava dels hermanos,
que allà em sembla
que va ser hospital ja.
Llavors ja
va servir com a hospital
de guerra,
hospital ja de campanya,
el que sigui.
O sigui,
tot això ha anat aprofitant
i ha anat canviant els carrers.
Llavors dius tu,
però quatre torres,
ha anat fent carrers per dir...
Si no hi ha un munt de carrers,
avi,
jo depèn de com m'apartria per ja, eh?
Llavors allà vam fer
que encara aquelles carretes baixetes
que ens diuen,
no sé com serien aquelles cases,
tot un bloc de cases allà,
de xaletets petits,
saps?
Que són maquíssimes.
Doncs bueno,
allò també va ser...
Això és un luxe de Tarragona,
tenir un xaletet
que tinguis un trosset de terreny
per tu.
Això hi eren comunitats,
com per exemple,
com ara hi ha una comunitat
d'un lloc,
però no me'n recordo
qui eren els que van fer primer allò.
Un grup de,
no sé,
ara em fas ballar el cap,
que té un nom,
no sé,
eren uns que es van ajuntar...
Sí,
no li sabria dir,
no li sabria dir.
Després allà tenies
tot allò de pedir darrere,
tenies un picadero
on els militars
anaven a prendre cavall
i molta gent també
anaven allà
a prendre equitació.
Vull dir,
tot aquell allò
ha anat canviant,
anat canviant.
Ara que avui
hem estat una miqueta així despistats,
perquè avui jo crec
que estem pensant
aquí a agafar la festa,
hem après moltíssimes coses,
d'aquella zona,
si més no,
tenim ara mateix
una petita noció
de moltes de les coses
que han arribat a passar
i que espero que d'altres dies
ens ho continuï explicant.
Com que improvisem
i el que sigui,
d'una cosa de més a l'altra,
però bueno,
però tenim una miqueta.
Ai cap de setmana
li poso deures
perquè pugui anar
passejant per aquella zona
i tornem la setmana vinent,
serà el proper dimarts.
Molt bé.
Bon i llarguíssim cap de setmana.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Molt bé.
Me llevo el rocío
que moja tus flores
El vacío
que llenas de olores
Me engancho en lo cierto
de tu bonzura
El recuerdo de tu locura
Las horas que llano contigo
Harán mejor el camino
Las hojas que gasto en decírtelo
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Flores en el cielo
Las estoy lanzando al aire
Flores en el cielo
Para ti
Y flores en el cielo
Y flores en el cielo
Amuleto de agua errante
Las mantienen el viento
Para ti
Para ti
Me robo al oído
Escucha tu aliento
El ruido de tu silencio
Me lanzo al abismo
Me lanzo al abismo
Que muere en tus brazos
Al autismo que te hace caso
Las horas que llano contigo
Harán mejor el camino
Las hojas que gasto en decírtelo
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Y flores en el cielo
Las estoy lanzando al aire
Y flores en el cielo
Para ti
Flores en el cielo
Amuleto de agua errante
Y las mantienen el viento
Y las mantienen el viento
Para ti
Para ti
Para ti
Y flores en el cielo
Y las mantienen el viento
Y las mantienen el viento
Para ti
Y las mantienen el viento
Para ti
Y las mantienen el viento
Para ti
Y las mantienen el viento
Y las mantienen
Y las mantienen el viento
Para ti