Fins demà!
No volies donar disgustos a ningú.
No, perquè si se treu una hora, Andrés, hi ha el disgust dels nens, però no, es va posar una hora, que és importantíssim, el dissabte de cada diumenge.
Clar, és una hora més que podreu dormir.
Oi tant, quina alegria!
Els nens us despertaran una hora abans.
També, és veritat.
Això m'apensava jo el dilluns, mira que dormiran, més tranquils que hi seran, sí, sí, tranquils.
A dos quarts de set de la matinada anava amb Diana.
Vinga, anem a lo nostre, que és començar.
Avui és dimarts, toca cinema.
Avui acabem a l'antiga audiència.
Què em dius?
Sí, acabem amb el cicle de l'oeste.
No diguis aquest censur, home, no diguis aquestes coses.
El centre cultural, el Pallol, que està allà a la plaça Pallol, l'autobús número 2, doncs, deixa allà mateix, i ens va estupendent bé per marxar i vindre.
Molt bé.
Bé, doncs, anem per allò que anàvem.
Aquesta tarda acabem amb una col·lenda, en fi, allò que es diu un títol espaterrana, més no poguer, La conquista de l'oeste.
La conquista de l'oeste.
Una pel·lícula que es va estrenar amb Cinerama.
Em sona, aquesta pel·lícula, però no te podria dir...
Sí, però saps si hi ha indius, oi?
Hi ha?
Hi ha?
Algun, algun.
Hi ha algun.
Podrem regalar algun, inclús, amb el públic.
Sí, no, que on que surti.
Doncs, bueno, La conquista de l'oeste és una gran producció que es va fer amb Cinerama.
Van participar tres directors cinematogràfics.
Hi ha una quantitat enorme d'actors que, bueno, és interminable el que hi ha.
Jo en diré alguns.
George Pepper, David Reynolds, Carol Baker, James Stewart, Gregory Peck, Henry Fonda, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
I els directors van ser Henry Hathaway, John Ford i George Marshall.
Aquests tres directors es van repartir en tres parts de la pel·lícula, que per cert és bastant llargueta,
ho dic perquè la gent ho sàpiga, que si venen sortiran una mica a terrona més tard,
perquè dura 148 minuts.
O sigui que són dues hores i 20 minuts aproximadament.
Hi haurà un petit descans, inclús, perquè, esclar, qui més que menges és grandet i té ganes d'estirar les cames i tornar a seure.
Bueno, això és el que tenim per avui per acabar.
Avui, allò que es diu, el remate final, no?
Exacte.
La gran cirereta del nostre pastís de l'oeste, d'aquests mesos, portem més o més un mes i mig, més o menys, no?
Un mes, tot un mes.
Un mes, sencer, d'acord.
I em vull seguir parlant de cine d'aquest que fabrico jo, bueno, fabrico jo, és on dir.
I pel proper mes de novembre fem un cicle que es diu Dones i maltractament.
Un tema molt delicat, eh?
Sí, molt delicat, però que serveix d'excusa per fer unes pel·lícules que realment passa això, però que valen la pena.
Jo ara faré un ràpid llistat.
Sí, mira, començarem el dimarts dia 6, perquè el dia 1 és festa.
El dimarts dia 6, una pel·lícula, l'any 1948, director Juan de Orduña, amb Aurora Bautista, Fernando Rey, Sarita Montiel, Jorge Mistral.
La pel·lícula Locura d'Amor.
Així, pobra reina Juana, li deien la loca, per culpa de les cabrioles del seu marit.
Sí, sí, sí.
El dijous dia 8, Les Noches de Cabiria, de Federico Fellini, Violeta Massina, Madeo Nazzari, François Perrier i Franca Marci.
En fi, és una dona que fa de la vida i, a part de, en fi, els contacta amb els homes, que aquí no es veu res d'això, té una desgràcia amb els homes que mira d'intimar ella, pobreta.
Sí, que de veritat, la que de veritat, podríem dir que pateix, ella és la gran víctima, però de la mort també, una altra vegada, topem un altre cop amb el mateix.
Bueno, esclar, posa voluntat amb algun home i li prenen el pèl.
Correcte.
Dimarts dia 13, no passa res, dimarts dia 13, Luz que agoniza, director, George Cucor, Ingrid Berman, Charles Boyer, Joseph Cotten i Ángela Lansbury.
Una magnífica pel·lícula, també, que el marit també se les traï.
Una altra, Quan derruge la marabunta, Charlton Heston, el Leonard Parker.
Aquí, el Charlton Heston és un gran terratenent, té unes extensions tremendes, però és solter, no té descendència i pensa que, esclar, s'ha de casar per tindre un hereu.
Llavors, com que ella està en l'àfica perduda, doncs, amb un amic que té a Inglaterra, li demana que busqui una dona, que sigui com tal, instruïda, per casar-se per poders.
I així ho fan.
Quan ella arriba, ella li explica una miqueta la seva història, li diu que ella havia estat casada, ai, quan li diu que ha estat casada, eh, això no ho val, ell no ho sabia, ell volia una dona per estrenar-la.
Qui en dius?
O sigui que, el repudi de la dona.
Sí, sí, sí.
Dimarts dia 20, atormentada d'Alfred Hitchcock, Joseph Cotten, Ingrid Berman, una pel·lícula...
Quins noms, eh, que estem portant uns noms de pell de gallina, eh, quins actors.
I llavors en farem un altre el dijous, que és espanyola, que, en fi, molta gent no la coneix, però val la pena veure-la, que diu Nunca Passa Nada, el Juan Antonio Bardem, amb Karin Marchant, Antonio Casas, Jean-Pierre Cassell i Julia Gutiérrez Cava.
En un poblet d'Espanya, para un autocar que porta una companyia de vedets d'una revista, i una de les noies, molt maca, per cert, ha tingut un atac d'apèndix.
Anda.
L'han de ingressar a l'hospital d'aquell poblet, i el metge que la té i que l'opera, és un home d'uns cinquanta i pico d'anys, i, esclar, la noia durant els dies castellà, perquè la companyia segueix el seu curt, ja passarà a buscar-la.
Sí, sí, sí, esclar.
O ella s'anirà cap a la companyia. Ell s'enamora d'ella. Què passa? Que aquest home està casat, i encara que ell intenta dissimular-ho, lògicament es nota que té unes preferències, i el que passa amb els pobles.
Escolta, el teu marit va molt allà a veure aquesta noia.
La xafardera de torn.
Ahí som. Dimarts dia 27, dos mujeres, director Victoria de Sica, Sofía Loren, Raph Vallone, Eleonora Brum i Jean-Paul Belmondo.
Això és una cosa tremenda. Durant la Segona Guerra Mundial, la vida de la Sofía Loren, amb la pel·lícula, i la seva filla passa per les mans d'unes tropes que les enganxen per la muntanya, en fi.
I per acabar, hi ha la traca final, que jo he avisat a la gent, que no s'espantin, però la pel·lícula és el resplendor d'Estanley Kubrick.
Que bonica és aquesta pel·lícula, encara que té aquells moments que són de tensió i són forts, però és molt bonica.
Que aquí no en diràs tu, que no hi ha aquí una miqueta de violència domèstica.
No, no, i tant, a l'home...
Amb l'adastral, perseguint a la dona i al fill.
I a més a més, obre'm-me, obre'm-me.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs això és el que tenim pel proper mes de novembre.
Té de dir una mala notícia, Andrés.
Digue'm.
Podem continuar parlant perquè ja ens quedarien dos minuts i posar la música.
Sí.
Què vols fer?
Digue'm l'última ja.
Vinga, digue'm.
El dia 1.
El dia 1.
El dia 1.
Sí.
Que és típic que no es fa, és típic però no es fa, farem el Don Juan Tenorio a la pobla de Mafumet.
A les 6 de la tarda, una pel·lícula d'any 1922, però després sonoritzada, o sigui, encara que fos feta amb l'època muda,
està després doblada al castellà, amb els versos de Zornilla, i es farà a les 6 de la tarda amb entrada totalment
gratuïta, una joia cinematogràfica que surt a Arragona.
Està feta a Catalunya.
Molt bé.
Com vas aconseguir el doblatge?
Bueno, són pel·lícules que van sortint, ja fa molts anys que la tenia, ara ja ha sortit amb...
Bueno, al mercat no ha sortit, però bueno, s'ha pogut aconseguir d'una altra amb DVD i així.
Bé, com que no hem pogut parlar dels anys bons...
No, avui no.
Sí, si et sembla, podríem posar per acabar un tema dels anys bons.
Però abans fem una cosa, ja per acabar d'arrodonir les pel·lícules que, recordem, el dia 1 estaràs a la Pobla de Maphomet,
però aquesta mateixa tarda ja tanquem el cicle de l'Oeste, avui a les 6 de la tarda, entrada totalment gratuïta.
Pantalla gran, butaques còmodes.
És que no pensava que seguia, però m'ha quedat així.
Ja t'havies anugat, sí.
No és que t'esperava que continues tu.
Que continues jo.
Doncs mira, la conquista de l'Oeste.
Fantàstica.
No se la perdin perquè val la pena.
Ara sí, anem a la música.
Anem a la música d'aquests anys bons, El hombre de la pistola de oro.
I fins a Massi Duol.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Gràcies, Andrés.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.