El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Mira que feia dies que no el teníem.
Revival, Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Hoy és el dia de los enamorados
i hem recuperat l'Avi Ramon.
Bueno, jo escolté.
Por eso, entiéndote a mi lado.
Que no continuo, no continuo.
Estant en joventut, no li passa el temps.
A mi, a més, ha triat un dia molt bo per tornar.
Vostè ho ha fet amb aquest ull que té?
Per aquestes coses de fer?
No, saps què passa?
Me fa gràcia quan diuen el dia de l'enamorada.
No, és tot l'any.
Fins a dir una cosa,
que cada dia t'enamores d'una cosa o altra.
Les dones, principalment.
I diré per què?
Com a mi van per un carrer
i hi ha un escaparat
que hi ha coses de pell,
s'enamoren d'aquell bolso d'en especial.
Tiren més amunt, una joieria.
Ui, que perill.
S'enamoren d'aquella joia.
Un altre dia, s'enamoren...
En fi.
Bé, però aquests són amors passatgers, avi.
L'amorament d'enamorament d'home-dona,
d'home-home, és molt diferent.
Però en amoren,
els homes també s'enamoren.
Sí.
I això que he dit de la dona,
amb l'home passa al revés.
l'home passa i dius,
veus ara,
si pogués,
li compraria això
i per regalar-li a la meva dona,
a la meva nòvia,
a la meva...
O sigui,
que l'enamorament
és una cosa que no cal pagar.
O sigui,
que és una cosa...
T'enamores,
mira quines flors més boniques.
Ara el vaig comprar
a aquest ram de flors
per regalar-li
a la nòvia,
a la dona,
a la mare,
en fi,
l'àvia,
a vegades també fa gràcia
regalar coses als avis.
Sí, sí, sí, sempre.
Perquè a vegades
no recordem dels avis,
però sempre hi ha un moment
que els avis recorden.
I llavors dius,
tens raó,
si quan era petitet
els meus avis
me compraven això,
me portaven aquí,
me portaven allà
i ara fa temps
que no els he vist,
vaig a veure'ls.
Sí.
Vull dir,
això és en un sentit,
no?
No, no, clar.
Vull dir que això
dels enamorats,
no cal esperar
aquest dia,
que és el que sempre dic jo,
sí que aquest dia
estàs enfadat,
sí que aquest dia
he passat alguna cosa
o altra
i no estàs per...
anava a dir polletes,
però pot dir,
perquè els que saben
i polígica
i d'altres paraules.
Sí, perquè ara
hi ha passat una cosa,
jo recordo
que quan éres jove,
segons quines paraules
deien,
t'havies de barallar.
Quan tenia alguna cosa
contra la teva mare,
encara que ell fos més gran,
per defensar allò,
t'havies de barallar.
Però jo crec que ara
crec que hi ha molta gent
que encara ho fa.
A mi, per exemple,
no m'agradaria.
No, però passa que...
Ni de broma, eh?
No, no, però ara
inclús a la televisió
sents aquesta paraulota.
Que fos tan normal,
tan normal.
Jo me'n recordo
que una vegada,
quan era jovenet,
tenia 13 anys,
sí, 13 anys o això,
un que era més gran que jo,
o sigui,
va passar amb un discotí
i em va dir això.
Jo sé
que havia de perdre,
però hi vaig arribar
un mastegot amb ell
que vaig arribar
almenys 5 o 6.
Però havies davant de la gent
i ara sents tronco,
fill d'aquí,
no sé quant,
no sé què,
per la televisió
i llavors dius,
escolta'm,
és que jo no saps...
On hem arribat, no?
Ara no saps on estàs.
Però no m'emargi del tema,
que estem a Sant Valentín,
hem de parlar de coses agradables.
Però vull dir que,
a part d'això,
d'aquesta cosa,
existeix l'enamorament.
A part d'això, ja.
Ell s'ho fa vendre bé, eh?
No, dona,
perquè és real.
No ha perdut com va, eh?
No ha perdut com va,
a mi, avui.
Oh, dona, no, no.
Jo em pensava
que m'ha vindrida
una mica despistat
per la història
de les vacances,
però no, no.
El trobo pim-pam, pim-pam, eh?
Que metgen el toro,
que metgen el toro.
Saps què passa?
Que les vacances,
per exemple,
segons on vas,
i per exemple,
avui en dia diem
de l'imcerso,
allà trobes la joventut.
Sí, una altra.
70, 70, 80, 60.
La tercera joventut, dic jo.
Sí, perquè la primera
són els 20 anys,
la segona els 30.
30, 40, diguem, no?
La tercera els 60.
I llavors ve la quarta,
que és el trulló,
que ja quan passes els 80.
Per el trulló ja.
Quan passes els 80
i ja estàs la quarta.
Jo hi estic, va bé.
Però vull dir que és bonic
perquè vas a posar tot aquí
i dius,
ai, l'imcerso.
No, és bonic
perquè ha d'escut
la seva manera de ser.
Veus gent, doncs, agradable,
gent, doncs, una miqueta així,
cregudet,
l'altre que d'això,
però si et serveix
per analitzar la vida,
te sentes en una cadira
i vas veient aquella
que va renquejant,
renquejant
i quan arriba l'hora de ballar,
des les crosses
i encara que sigui
dret a ballugar-se,
ja va.
Dius, mira, veus la vida,
veus com és enamorar.
Aquesta persona
potser li recorda
un temps que ballava.
L'altre, doncs,
vas a l'hora del menjar,
aquella cosa.
Després, el bonic
és quan veus
que arriba l'hora del menjar,
quan acaben,
que s'han menjat,
el que a vegades
no poden menjar-se a casa.
Llavors,
la profita, la profita.
Veus que treuen
una col·lusió de pastilles
blaves, grogues,
morades i verdes.
Ara em toca aquesta,
ara em toca l'altra,
ara aquesta no deixo.
vol dir que la vida
és com te l'aprens.
No, si és bonic.
Cada cosa té,
perquè si tu vas a un bar
i vegeixes, per exemple,
quan vas
o vas
amb una festa
els dissabtes,
i vegeixes
i veus la joventut
com ballen,
com parlen,
com s'atracten.
Dius,
Ai, que m'ho poden fer,
d'aquesta manera tan brusca.
Dius, veus,
critiquen aquells vells
que se'n van a ballar
i estan pendents
d'anar a trobar-se
en una sala.
I de passar-ho bé,
al canviar la filla.
D'allò.
I dius, mira,
si els fills
els vegeixin com ballen.
I si els pares
poguessin veure els avis
com els joves,
els dissabtes a la nit,
o els d'això,
la vida que porten.
Sí, sí, sí.
La vida que porten
normal d'avui en dia, no?
Però vull dir que tot té...
Home, normal, avi.
Jo no sé
quin estat de normalitat
pot haver,
depenent de quines persones.
Jo dic,
normal d'avui en dia...
perquè molta vegada
hi ha joves
que són molt sants
però d'altres
que Déu-n'hi-do.
No, no, no.
Dic normal d'aquests
puestos que van.
Sí.
Perquè llavors també vas a puestos
on hi ha puestos d'oci
que són amb una certa cultura,
amb una certa...
I veus una preocupació
per a dependre,
per conviure,
per a veure ser d'ana,
per parlar...
Per comunicar-se,
per relacionar-se.
Vull dir que vas veient
aquestes diferències
que cadascú veu
la part que li interessa, no?
Exacte.
Veus la part que li interessa.
però si tu t'ho mires
ja amb els anys que has passat,
que ho has disfrutat,
diré, tot,
tot en bon sentit, no?
I te sentes,
i te sentes a veure passar
la gent que passa per la Rambla.
Els veus uns d'una manera,
els altres amb un...
amb un d'allò.
Amb un tarannà,
una mica així.
Amb un tarannà.
L'altre com si el món fes seu.
L'altre que veus
pobra, va mig perdut.
L'altre que espera
parlar amb algú.
L'altre que a dia
es troben amunt i avall
de la Rambla
que no sé què deuen parlar.
Però mira...
Però vull dir,
que vas veient això a la vida
i és una convivència
i és això que diem,
és una il·lusió.
És un enamorament de la vida.
Cadascú s'enamora
d'unes coses.
Aquells que es barallen
pel futbol.
No, home, no,
i tots fan d'entrenador.
Jo posaria aquest.
Jo posaria aquest
i jo faria aquell altre.
És besonat molt.
Vull dir,
a les cartes,
no, home, no,
que tu m'has fallat
per culpa teva o per tu.
Vull dir que tot,
tot la vida,
si te poses...
Quan ja has passat
ja t'ho mires fredament.
Sí.
Mires la vida fredament.
i van a dir,
els polítics,
vas veient,
dius,
bueno,
i per què es barallen per això?
Per aquell o altre?
Dic polítics.
Els que són negociants,
van un d'allò
i després veus
que el negoci
els hi va com els hi va.
Els altres...
En fi,
i veus la gent
com viuen.
I després veus
aquella gent,
aquells japonesos
amb la màquina
de fotografiar pel carrer,
aquella pedra,
aquella cosa.
Veus?
No, però els hi dona
molta passió.
M'agrada molt la gent
que valora tot el que hi ha.
Però jo em refereixo
quan tu ves aquells
japonesos,
però dic turistes,
no?
Sí, sí, no, no,
perquè teòricament és una mica genèric.
I tu mires i dius,
mira aquesta gent,
quina afició tenen.
I en canvi no tira,
bo, co,
aquests estan sonats.
Aquesta pedra
que l'he vist molt de vegades.
M'entens que ho dic?
Sí, sí, sí,
la traiem transcendència.
Vull dir que
tots tenim una manera
de veure les coses,
però quan te la mires ja
fredament
i analitzes,
veus que la vida,
és el que deia
aquest dia amb el senyor Josep,
la vida segueix,
però segueix
segons que tu la vols portar.
Quina memòria que té,
això va ser el més passat, eh?
Té una memòria prodigiosa.
No, però em refereixo
que la vida té això,
saps?
Depèn de com t'has criat,
depèn del que tens afició,
perquè clar,
tens afició en una cosa,
el col·leccionisme,
i estàs desesperat amb les xapes,
estàs desesperat buscant,
saps?
I després passa el temps
i o sigui que cadascú...
Avi,
demà hem de continuar parlant de la vida,
que avui ja no ens queda massa temps.
Avui si m'ho vol acompanyar
puc demanar a la platja,
què li sembla?
Dona...
És una música que he preparat
per després.
A la platja,
que veus les trosses que fan segons si...
Això l'hi comentaré demà,
si li sembla,
perquè...
Ja que mi la platja,
te parlaré també d'aquestes coses...
Sí, perquè aquella setmana
vam passejar per la platja,
res, una miqueta,
vam passar amb el cotxe primer,
i vaig veure coses
que no em van agradar.
És allò del respecte,
que moltes vegades hem comentat,
de les coses que tenim al voltant
i que són de tots,
i que hi ha algú
que se pensa que són seus,
però ja comentarem,
si li sembla.
Avi,
que me n'alegro moltíssim,
res, eh?
Aquesta casa una altra vegada.
Bueno, mira,
una altra vegada que s'aguantin.
Clar, i per molts anys.
I que tornem demà.
I quan algú que truqui vindrà.
Això mateix,
vinga,
trucau-nos al 977 24 47 67.
Ara us deixem
amb la música
de l'Oreja de Van Gogh
i la cançó que es diu
La Playa.
Gràcies, avi.
Molt bé.
I que continuï tan enamorat, eh?
Sí, gràcies.
Gràcies.
No sé si aún me recuerdas
nos conocimos al tiempo,
tú, el mar y el cielo,
¿quién me trajo a ti?
Abrazaste mis abrazos,
vigilando aquel momento,
aunque fuera el primero,
y lo guardara para mí.
Si pudiera volver a nacer,
debería cada día amanecer,
sonriendo como cada ave,
como aquella ave.
Te voy a escribir
la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia
en tan solo un segundo,
un día verás
que este loco de poco se olvida,
mucho que pasen los años
de largo en su vida.
El día de la despedida
de esta playa de mi vida
te hice una promesa
volverte a ver así
más de cincuenta veranos.
Hace hoy que no nos vemos
ni tú, ni el mar, ni el cielo,
ni quién me trajo a ti.
Si pudiera volver a nacer,
debería cada día amanecer,
sonriendo como cada ave,
como aquella ave.
Te voy a escribir
la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia
en tan solo un segundo,
y un día verás
que este loco de poco se olvida,
por mucho que pasen los años
de largo en su vida.
Y te voy a escribir
la canción más bonita del mundo,
y voy a capturar nuestra historia
en tan solo un segundo,
y un día verás
que este loco
de poco se olvida,
por mucho que pasen los años,
por mucho que pasen los años
de largo en tu vida.
Tu edad,
tu edad.
Tu edad.
members,
y los niños,
y las PAX,
yani,
las PAX,
laormalidad,
etc.