El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a dors o del català,
a el millor barco de guerra.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, que avui és el nostre darrer programa,
després vindran les vacances, i ja ens tornarem a plegar.
Home, jo espero que sí, que algun dia s'escapi.
i pugui parlar amb nosaltres a la antena,
encara que sigui de sorpresa, sorpresa,
però ja, com a programa, no tornarem a la primera hora fins...
Saps què passa ara?
Que, doncs, clar, jo he estat molt content,
i estic molt content i espero que si algú em reconeix per la veu
o perquè se n'entera, o sap que sóc l'avi Ramon,
m'ha fa molta gràcia que m'ho diguin i parlar pel carrer,
doncs d'escolta, avi, escolti, explica'm això,
o dir-ho, m'ha farà molta gràcia perquè ara...
A veure, és molt bonic.
...tot aquest temps, doncs, l'altre dia mateix
estava parat a dir la parada de l'autobús,
passa una senyora amb un nen,
diu, mira, nen, aquest senyor és l'avi Ramon,
aquell que jo escolto cada dia.
Oh, que maco.
Oh, gràcies.
Doncs mirem, pato les parelles, si s'estàs sentint.
No, no, me refereixo que això em dóna una miqueta delícia.
Ara ja sé que, clar, fins al setembre...
Octubre, octubre, avi, fins després de les festes de Santa Clara.
Ara, jo tindré altres obligacions,
perquè ara prepararem pel setembre
l'exposició monumental i turística,
al setembre per Sant Tatecle
farem el concurs de romesco...
O sigui, hi ha uns alicients...
No, ja el cridarem, eh, que hem de quedar un dia...
Però me refereixo que hi ha uns alicients
que a mi em donen vida, en contacte.
Ara em van fer un homenatge als pintors.
Això em va donar 20 anys
que estic fent aquestes exposicions.
Em van donar una placa, la dono un ram de flors.
Vull dir, això...
Que és maco.
Això és maco.
Però també és molt maco que vas pel carrer
i trobis gent que et saluda,
gent que et parla.
Vull dir, això és, per mi,
per mi és, doncs, no ho sé,
és el que em dóna vida.
I això que ara estaré fins a l'octubre,
que tu i jo aquí no podrem fer aquest agresc,
aquestes coses...
No, però apropis.
Nosaltres estarem a la tarda, eh?
Però em refereixo que jo ja aniria passant per aquí
per no perdre el contacte.
Però vull dir que llavors tornem a prendre la marxa.
I, doncs, això,
que la gent que estigui contenta de nosaltres,
que ens recordi, que ens recordi,
i quan ens vegi, que se saludi...
I de cara a la propera,
perquè aquesta setmana ja,
com estàvem a les agavalles,
jo sé que havíem de parlar amb molts amics
ens ha trucat el senyor Josep,
que volia parlar amb vostè,
però diem, aquesta setmana ja...
És que no ens dona temps.
Un platonàs pel senyor Josep de la Gran Torreforta.
Escolta'm, jo al senyor Josep,
li desitjo que estigui bé,
que a mi sempre...
Ui, ell i la seva música, avi.
Ell i la seva música.
Jo aquí, amb la Cibri, més de quatre vegades,
he preguntat per ell.
Sí, jo ho sé, ja.
I vam tindre unes campanyes també bones,
parlant de Torreforta i parlant...
O sigui que he estat molt content
durant aquesta temporada que he estat aquí,
perquè hem parlat de moltes coses,
molta gent m'ha donat ànims de parlar del que sigui,
potser a algú no li ha agradat tant el que he dit,
però sempre el que he dit,
sempre fixeu que ho dic sense mala de fer.
O sigui, si alguna cosa li he dit una miqueta d'això,
l'he dit amb ironia.
Amb bona intenció, sí, és veritat.
Amb ironia perquè ningú s'enfadi
i no mal d'allò.
A més, mai ho hem fet per enfadar ningú,
tot al contrari, fins i tot ho hem fet...
El que passa és que a vegades hi ha coses
que també les has dit.
Són reflexions en veu alta,
que moltes vegades poden agradar o no poden agradar,
però mai ho hem fet amb la intenció d'enfadar ningú,
al contrari.
I pensar que jo sempre he procurat...
És que a mi m'agrada ser amic de tothom.
Qui vulgui ser amic meu és problema seu,
però a mi m'agrada ser amic de tothom.
De la porta la tenim oberta, avi.
Anar pel carrer i que em conegui i que em saludi.
Encara que no sigui la Ramon,
que em conegui i d'això.
Això a mi és el que em dóna,
perquè, escolta, som 81 anys,
i encara fomut, que saps tu que estic fomut.
Aquell donoll que no vol acabar d'arrencar del tot.
Els ginoig, les cames, la cadera,
en fi, els trossis, el rinyol,
una sèrie de coses,
però sembla que...
Sembla un cotxe ja mig gastat,
però els que trobo em donen gasolina,
em posen gasolina al motor i vaig...
Li he de dir una cosa, eh?
De cara a aquest estiu,
vaig-hi preparant piles,
però, clar, de cara a la propera temporada,
hem de parlar de la casa dels mestres,
que ja les han llençat avall,
per construir el corte anglès.
Parlarem d'aquest pla de no sé què,
que hi ha molta gent que està esbrotada
i que està, clar, amb raó.
Bueno, això sí, una altra cosa.
Perquè aparegui a les seves cases.
Que consti que no he parlat de política cap vegada.
No, no, no.
Per no...
Perquè, clar, hi ha coses que llavors, clar,
potser les podria dir...
Avi, però això serà per la propera temporada, eh?
Ja et dic, ara no d'allòs.
Ara, la propera temporada,
per el que veiem,
veiem parlant,
estarem contents de coses,
criticarem algunes altres,
però sempre amb una mica d'ironia,
i sempre amb la bona d'això de la gent que ens escolta.
I llavors mirarem també
de fer algun programa
que puguin la gent trucar-nos o vindre.
Sí, almenys una vegada a la setmana,
o una vegada...
Sí, sí, sí.
O dues vegades al mes,
alguna cosa així excepcional.
Sí, sí, sí.
Ja buscarem el compartiment,
contacte directe amb la gent.
I jo, avi,
a veure si puc aconseguir algun regal.
Val.
Què li sembla?
Estupendo.
I jo ja estic pensant en un,
que hi havia molta sortida
i que hi havia molta gent que li agradava.
Però bé, això ho deixarem per la propera temporada.
que hem d'obrir moltes coses
i hem de fer moltes coses,
molta feina,
molta feina hem de fer.
Saps què passa?
Que hi ha un refranc que diu
hombre viejo, dos veces niño.
I llavors jo seré més nen
i seré més infantil
i parlarem de coses...
Oi, oi, quin perill, quin perill.
Perquè resulta que llavors hi ha coses
que les podrem dir,
perquè diu que els nens diuen les coses,
diuen les veritats.
I llavors jo sí,
perquè jo no faig això d'hombre viejo,
dos veces niño,
al ser més nen,
poder dir coses que ara d'home gran
no les puc dir.
Ara s'ha d'emossegar la llengua.
S'ha d'emossegar la llengua.
Avi, tornem en aquests darrers minuts ja
el que és Sant Joan.
Perquè és que, clar,
Sant Joan és ja,
és aquest domenys,
Sant Pere la setmana vinent,
que Déu-n'hi-do les festes,
però les festes,
avi,
com se les gasten els darrers, eh?
Bueno...
No, no, no,
que li he de dir, eh?
Concert gairebé tota la nit,
totes les nits,
i de gent important,
i que a veure si també...
Bueno, però escolta,
Mar, a mi m'estàs buscant...
No, no, no,
jo dic perquè et facin les piles
per semejir tanta tecla, eh?
Pensa que Reus, per exemple,
són més reduïts els que fan les coses.
Oh, però...
S'ajunten...
Munt de dies, eh?
Perquè tot el que sigui Reus entre ells
s'ho fan.
Aquí a Tarragona
som més amples,
som més...
Ah, què significa això?
Sí, sí, som...
Hi ha més gent,
hi ha més barris,
hi ha més coses,
cadascú fa la seva cosa,
i amb ells se'n concentren en una...
No, però també fan barriades, eh?
Però...
Sant Josep Pobrer, per exemple,
com a barriada també té...
Ja saps que...
Parlar de Reus...
Davant de la misericòrdia...
Parlar de Reus no m'agrada,
perquè hi ha coses i coses.
No, jo només faig una reflexió en veu alta,
avi,
aquelles coses que vostè tant en tant
també deixa caure...
Sí, no...
Però jo també.
Parlar de Tarragona,
perquè no ho sembla,
per exemple,
i el Serrallo,
de les Barques,
tens, en fi,
tens barris aquí...
Sant Peri i Sant Pau...
Sant Peri i Sant Pau...
O sigui,
que això,
com que ho fem d'una manera més...
Més oberta...
M'entens?
Vull dir,
hi ha molts sants aquí.
Ui,
si hi ha sants...
I festes...
Ui,
haurà de comprar-se noves sabates, eh?
Aquestes les trobo ja,
que no acabaran l'estiu,
aquestes les portes avi.
Ballar cap aquí,
ballar cap allà,
no arribarem, eh?
No,
no arribarem.
Ja la ballo prou
quan vaig pel carrer.
Ja no vaig a ballar
muntar amb els petards.
Sí.
Perquè moltes vegades
no sabem
fins a quin punt
som perilloros
fins que ens trobem
corrents cap urgències.
Abans el que estava molt bé,
perquè els xiquets,
més o menys,
teníem allò aquelles sabetes
que deien que tirava aquella sabeta
i disfrutava.
I depèn de quina edat
era boníssima,
sí.
Però ara això
que els coets,
estàs distret
i tenen un coet
que no te n'estan perds,
et pots obresaltar,
et pot tocar,
et pot petar,
et pot petar
les mans d'aquí i d'això.
O sigui,
que hi ha un descontrol.
Sí, sí, sí.
Hi ha un descontrol
perquè la majoria de gent
no n'ha vist mai
de coets
crius.
I després hi ha una altra cosa,
perdoni'm,
que també fan,
que moltes vegades
estàs allà a la foguera
de Sant Joan,
te l'estàs mirant tranquil·lament
i algú ha llençat una traca.
Però clar,
si la llençan
des de l'altre costat
que tu no la veus,
el trobes,
jo que deia vostè,
que has de sortir corrents
perquè gairebé
t'ha caigut els peus
i no te n'adones.
Més que res,
hi ha un descontrol
amb l'edat
i la gent que es tira.
Però també hi ha gent gran
que compren una bossa de coets
perquè el xiquet disfruti
i resulta que disfrutes ell.
El xiquet,
posem uns coets d'aquests petits,
ja en tindria prou,
però aquell vol
que escapetin fort,
que tirin
d'un balcó
a l'altre.
Sí,
no,
no,
és perillós.
Això és perillós.
Molt de compte,
molt de compte.
Això no fa festa.
Al contrari,
al contrari,
al contrari.
I vostè què farà
la nit de Sant Joan?
El podrem veure de rebella o no?
Sortirà?
No ho sé,
tot depèn
d'aquests osos,
no?
Tot depèn
de com vinguin les coses,
eh?
Molt bé.
Doncs, avi,
que ens acomiadem ja,
sí, sí.
Eixarem la nit
a Sant Joan del Jaume VI
sonant.
Sí,
per Sant Pere,
disfruteu la gent,
disfrutem tots,
Sant Joan,
Sant Pere,
i després ja vindrà Sant Magí,
i ja anirem veient.
Abans Sant Roc,
Sant Magí,
Sant Tatec,
perquè Tarragona,
tot i siguen Tarragona,
la capital que és,
ens anem trobant,
pel carrer,
i ens anem a aconseguir
a Torreforte,
de Sant Pere i Sant Pau,
per dintre de Tarragona,
sempre ens trobem.
Com que hi ha tanta cosa,
que avui en dia hi ha de tot,
doncs el que no va per una cosa
va per l'altra,
i et trobes,
i et saludes,
i si no,
el mateix això,
la plaça de la Font,
aquests carrers de Tarragona,
ple de tabletes,
te sentes a prendre un refresc,
però això,
això Reus no el té,
són carrers,
no,
no té aquests carrers,
també,
i d'altres placetes que també,
sí,
però no és...
Volia ficar-se a cullerada,
avui,
això ho guardem-lo,
fins la tornada.
Disfrutem a Tarragona,
d'aquests carrers,
aquestes coses tan històriques i típiques,
de Tarragona,
i hasta la pròxima.
Avui,
un petonàs ben gros,
i fins a l'octubre,
que el vindrem a buscar.
Molt bé,
la vindré,
la vindré.
La nit de Sant Joan
és un nit de la grina,
esperellat de flors,
l'estiu ens arriba,
de mans d'un pollet,
que li va de guia,
i és aquest pollet,
qui el coneixeria,
el vell mig del poc,
té la seva vida.
La nit de Sant Joan
s'obliré de la nit,
rei de l'enganyit,
fa que d'any
per Sant Joan
ens fa una visita.
Adorno als llans
i vaig que somri,
enamoro al gran,
o faig que somri?
D'estapa,
secrets,
escampa misteri,
i es van anar
al revés
els somnis ateris.
Suboco adultells,
records,
adorances,
dons i vengences,
els senyors de mi tècnic.
A les jovenetes
els porta per punts,
els altres planetes.
si mireu les plaves
del poc de Sant Joan
i veureu les valles
al barret de els guants.
Si mireu les plaves
del poc de Sant Joan
i veureu les valles
al barret de els guants.
Quan voles tan alt
com la catedral,
quan voles petit
com l'ungla d'un nit.
No és home ni dona
ni àngel ni infant,
per passar l'estona
pot ser un comedial.
És jove
i no és
geniu d'immoral,
estut
i que més
i que més
foc immortal.
Si mireu les plaves
del poc de Sant Joan
i veureu les valles
al barret de els guants.
Si mireu les plaves
del poc de Sant Joan