Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termes Montbrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més de 60 sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
A primera hora de la tarda.
Ja saps que ens retrobem de nou amb horari,
ens retrobem de nou amb nous amics,
tornem i comencem la nova temporada.
I ja tenim amb nosaltres l'Andrés i Andrés.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
L'Andrés, doncs que no l'hem deixat descansar durant aquest estiu
perquè l'hem tingut dilluns sí, dilluns també.
Andrés, això és cert?
No hem deixat el contacte durant aquesta temporada?
No, el que passa és que com que tu has estat de vacances,
doncs jo ja no he pogut estar amb tu.
Clar, no, però sí que hem estat.
Ja, bueno.
Més o menys al mes d'agost...
Ho hem tingut d'intercalar amb monquetes.
Exacte.
Al mes d'agost, alguna excusa teníem.
L'aniversari de la mort d'una estrella ben coneguda com va ser la Marilyn Monroe.
Després vam fer petits especials dedicats a Luis Mariano, també me'n recordo.
Ah, carai, que no m'ho volia més bon temps.
Després un petit quicat amb les festes de Santa Tecla
i ara n'emprenem ja amb l'extra horari habitual,
amb la nostra sintonia també habitual.
I explica'ns una miqueta, a mi i a tots els oients, Andrés,
de cara a aquesta propera temporada, què ens prepararàs?
Què vols fer?
Perquè sé que té moltes idees, l'Andrés, Andrés.
Bueno, doncs de moment ja comencem avui a les 6 de la tarda,
ja comencem una nova temporada de cinema a l'antiga audiència,
però bueno, Centre Cultural Pallol.
Que està a l'antiga audiència.
I ho direm bé, al final de la temporada ho tornarem a dir bé.
Exacte.
I com que molta gent de la que ve, per no dir,
el 90% de la gent que ve allà volien pel·lícules de l'Oeste,
perquè al fin i al cap allò és com una família,
el que ve per allà es considera com una família,
a més així ho diem.
A més, repereixen segurament que Ciclars era Cicle, no?
Sí, llavors la gent ens demanava que fes pel·lícules de l'Oeste,
perquè ja l'any passat ja vam fer un de Cicle,
i va agradar molt perquè, esclar, les pel·lícules eren selectes,
estaven seleccionades amb molta cura.
I avui, precisament, comencem amb aquest cicle
i comencem amb la pel·lícula Fort Apache.
Déu-n'hi-do.
A quina hora?
Una pel·lícula de pes.
A quina hora?
Doncs com sempre.
A les 6 de la tarda,
entrada lliure,
o sigui, bona butaca, bona pantalla,
i pel dijous també en fem una altra de l'Oeste,
però ja comencem a fer una miqueta de caixondeo,
que dic jo,
perquè passem una pel·lícula de riure,
que és una sàtira contra les pel·lícules de l'Oeste.
Home, sempre d'haver el punt i el contrapunt, no?
Seria aquest.
Exacte, exacte.
Però la pel·lícula és molt divertida i val la pena veure-la,
i el títol és El blanco, l'amarillo i el negro.
Que dius.
Sí, no és com allò, el bueno, el feia el malo.
Estava pensant en això, estava pensant en això.
I parlant amb això,
s'ha de tindre molt al tanto la gent que vingui a veure-la
al començament de la pel·lícula
que hi ha la Maria Isbert amb l'Eli Balak,
que és un magnífic actor americà.
La pel·lícula és hispano-italiana,
o sigui, està feta aquí a Espanya.
Doncs aquests dos personatges representen que són Marit i Moller,
estan a la seva casa,
que és una d'aquestes cabanes que hi ha allà a l'oeste,
i tenen per allà els dos o tres fills que hi ha,
i ell és un xèrif, que és el negro,
el negro de la pel·lícula,
que és un cas de recompenses,
o sigui, que va en busca dels dolents que hi ha.
Sí, sí, però a canvi de diners.
I la dona, lògicament, li recrimina
que sempre s'està jugant la vida, que per què ho fa.
Però, bueno, tota aquesta conversa, és curiós,
està feta tota d'una manera molt ordenada
i molt ben portada,
amb títols de pel·lícules.
Què dius?
Tot està dit a base de títols de pel·lícules.
O sigui, és una cosa,
una anècdota més, però ja per començar la pel·lícula.
Estava pensant a dir,
oh, lo que el viento se llevó.
Sí, sí, sí.
I a partir d'aquí ja comença una altra cosa
i així entrellaçant títols de pel·lícula.
I tot a base de títols de pel·lícules.
Però de l'oest només, o de totes en general?
Pràcticament és de l'oest, sí.
Després hi ha una pel·lícula del Charles Bronson,
d'aquell japonès tan bo que ja és mort.
Bueno, en fi, l'any de l'ON, Ursula Andrews,
i salten un tren.
Això també és una pel·lícula de l'oest, no és aquesta,
però d'allà també en té alguna cosa.
Salten el tren i quan arriben al vagó
on està l'ambaixador del Japó,
que és un vagó especial per a ells,
i porten una espasa d'aquestes tipus,
una catana d'ells d'hort,
la porten per entregar-li com a present
amb el president dels Estats Units.
Llavors, l'Alan Yolón, quan entra dins el vagó,
veu la decoració que hi ha,
mira aviam el què,
i el primer que diuen, mira, aquí tens els diners,
agafa'ls aquí, no vinguis amb punyetetes.
Li hi ha res més, no?
Són pràctics.
Sí, sí.
I l'altre veu allò,
veu que hi ha un que l'agafa a l'espasa,
diu, això què és?
Diu, no, això és una espasa.
És un percentent.
La vol veure, quan es dona compte,
la desembólica, quan es dona compte que és d'or,
se la queda.
Home.
D'acord.
Llavors, ell diu que allò és per ell,
i l'altre diu que no,
que això no hi ha pensaments,
que això és pel president dels Estats Units,
i l'any de l'ON li pega un dret i el mata.
Qui dius?
Sí, i se'n va.
Llavors, esclar, el que queda allà
té la necessitat de recuperar aquesta espasa,
perquè això és un cas d'honor.
I a més a més de venjança, d'alguna manera.
Si no l'aconsegueix,
en uns dies determinats s'ha de fer l'araquiri
per haver fracassat amb la seva missió.
Que és el que passa amb els samurais.
Exacte.
Bé, aquí amb aquesta pel·lícula passa el mateix.
Però forma de broma.
Hi ha un vagó que porta també una representació japonesa
per portar-li un obsequi amb el president dels Estats Units,
però és un poni.
Què dius? Un cavall?
Un cavallet d'aquests petits.
Un cavallet, sí, un cavallet.
I llavors la part còmica és el cuidador,
és el cuidador d'aquest poni, saps?
Que et fas un fart de riure amb ell d'espant.
El poni es fa allà la seva caca.
La necessitat, clar.
La seva caca.
I ell, oh, divina, oh, divinitat, això allà què tal?
Bueno, escolta, tracta com si ho fos un déu aquell allò.
Però la manera que t'ha de fer-ho, esclar,
et fas un fart de riure a base de bé.
Aquesta és la propera pel·lícula que podrem veure...
Aquesta la que veurem el dijous.
O sigui, passat demà, el dia 4, l'acabarem.
O sigui, avui més seriosament, diguem-ho així,
avui la pel·lícula és més seriosa.
Exacte, si avui és Fortapatge,
és una pel·lícula del Jenguany, Enri Fonda i Segre del Temple.
I de cara a la setmana vinent...
Ai, d'aquests dijous, perdó.
El banco, l'amarillo i el negro.
I llavors, per l'altra setmana,
Murieron con las botas puestas,
de Rolf Lent, Olivia Haviland.
Pel dijous, següent, dia 11,
Río sin retorno,
amb Robert Muchum i Marilyn Monroe.
per l'altre dimarts,
una pel·lícula que està basada en fets reals,
que és Soldado Azul,
que aquí amb aquesta pel·lícula
es demostra que no sempre els indis van ser els dolents,
sinó que aquí,
els que realment es van comportar malament,
va ser els soldats americans.
Ja dic, està basat en fets reals.
Me sona molt familiar.
Sembla que sigui d'ara, aquesta pel·lícula, no?
Per la forma.
Ja la tens, però no sempre estava d'actualitat.
No, no, però dic el context.
Ah, bueno, sí, sí.
El context sembla molt d'ara.
L'argument, no?
Segur que no és d'ara.
No hi haurà petroli.
No hi haurà petroli en aquesta pel·lícula.
No, aquí encara hi havia el petroli, no.
Allà hi havia el queroseno.
I arribarà, i arribarà.
Després, pel dijous, dia 18,
tenim una altra pel·lícula ja així humorística,
una comèdia,
que és Dos Mules i una Mujer.
Aquesta la fan, imagina't,
que Lisboot...
M'ha mirat amb lo de la Mujer.
Sí.
Perquè si m'arriba, mira, quan diu Dos Mules,
aquí ja venjaria...
Clint Lisboot i Shirley MacLaine.
Sí.
Passem al dimarts dia 23,
un altre tema molt diferent també,
Los Implacables,
un director, Raül Guals, que és fantàstic,
i aquí la pel·lícula l'interpreten
Cargaybol, Jane Russell i Robert Ryan
i, a més a més, Cameron Mitchell,
que és d'una altra pel·lícula
que són dos germans que traquen amb un home
i saben que té una quantitat de diners
i aquest home li diu, escolteu,
si vosaltres amb aquests diners penseu que vivireu bé,
jo us faig un tracte.
Aquests diners són per comprar una quantitat enorme
de bestiar.
Amb aquest bestiar podem treure molts diners
perquè s'ha acabat la guerra
i ja et sap, en llocs on pot fer falta menjar
i, esclar, si ho porten allà faran la gran fortuna.
Ja que us poseu així, a mi em fan falta homes,
fem un pacte, no sigueu delinqüents,
ens associem, jo poso els diners,
vosaltres m'ajudeu amb aquesta aventura,
busquem homes perquè siguin assalariats nostres
i treballem amb això.
Els altres, com que realment no són bandits,
sinó que és tot per la necessitat,
diuen que sí i així és com comença a transcorre
amb tots els seus problemes aquesta pel·lícula.
O sigui que són temes completament diferents.
Seria el títol del gran negoci, d'alguna manera, no?
Implacables, perquè aquests no permeten res.
Llavors tornem el dijous, dia 25,
una altra pel·lícula de cert humor,
que és Cat Ballou,
a qui es va titular La rubia explosiva,
i surt Jane Fonda, Lee Marvin,
Michelle Callan,
Reginald Danny
i Nat King Cole,
el cantant.
El cantant?
El cantant.
Però aquí surt amb un altre company tocant el banjo,
diverses vegades donant la pel·lícula,
i és curiós també.
Però també és com un dels protagonistes?
No, no, ben bé com els protagonistes,
és com si fóssim un dels narradors de la història,
aprenem-ho a dir-ho així, musicalment, no?
S'ha de dir una cosa que sí que és molt curiós,
és que aquí a Lee Marvin li van donar un Òscar,
perquè amb aquesta pel·lícula interpreta dos papers.
Com que dos papers?
Sí.
Ell fa...
Són dos germans bessons,
llavors interpreta dos papers, sí.
Un dels germans...
Amb la dificultat de la història,
perdona, m'ha en res.
Exacte, exacte.
Un dels germans és un terrible pistoler,
un paio que té una sang freda tremenda
i un malvat al cor de base de bé,
i l'altre germà és el tonto del poble,
per dir-ho així.
És tontorron, és bonatxon, és simple,
i precisament per aquests dos papers
va aconseguir guanyar un Òscar
per la magnífica interpretació que va fer.
Home, recordem-hi qual que passa...
Ara, per exemple,
el tenim més fàcil amb els ordinadors,
a l'hora de fer aquest doblatge personal,
però abans era para,
canvia, torna,
posa't en el paper de tonto,
para, canvia, torna,
posa't en el paper de l'altre,
i clar, és aquelles coses
que quan coincidien en escena,
aquell moment devia ser de bojos.
No, ho fan molt bé.
Avui dia filmaven un tros a la dreta
i l'altre tros a l'esquerra,
perquè llavors deixaven sense imprimir
la meitat de la pel·lícula.
Llavors tornaven a repetir,
imprimien l'altra banda,
protegint el tros que ja estava filmat.
Que aquí també li havien d'haver donat
un Òscar al director,
per la forma.
No, això es fa molt,
és un truc molt normal.
Ja per acabar,
el dimarts dia 30,
per acabar tot el cicle de l'Oeste,
lògicament hauria de ser
una pel·lícula,
en fi, una traca final,
i aquesta pel·lícula que passarem
dura 148 minuts
i és
La conquista de l'Oeste.
S'ha de pensar que aquesta pel·lícula,
ja per fer-la,
que es va fer en cinerama,
jo la vaig veure a Barcelona en cinerama,
amb el seu temps,
estic parlant de l'any,
es va fer l'any 62,
això devia ser l'any 64.
Aquesta pel·lícula
la van fer a Barcelona,
allà al Paral·lel,
l'any 64.
Doncs,
per fer la pel·lícula
hi ha tres directors.
Tres?
Tres directors,
que és Henry Hathaway,
John Ford
i George Marshall.
Però tots vius
durant la pel·lícula,
perquè dic que algunes vegades
que no passi que un mort...
No, no, no,
era perquè cadascú
estava especialitzat,
perquè la pel·lícula es divideix
dintre del que és la continuïtat
del mateix argument.
dins de la pel·lícula
doncs ens trobem
que és la saga
d'una família,
aquesta família va creixent,
en fi,
és tres èpoques
diverses de la família,
els pares amb els fills,
aquests fills
després ja
amb els seus fills
i després
aquests fills,
que els pares aquests
ja són avis,
els que havien sigut fills
al principi,
i aquests últims
és quan ja s'acaba
la pel·lícula.
Però dintre de tot això
hi ha les seqüències
del riu
que baixen per uns ràpids,
que allò és impressionant,
hi ha la seqüència
del tren,
hi ha la seqüència
dels indis,
hi ha diverses seqüències
que, esclar,
això era
molta especialitat
de certs directors
com per exemple
el John Ford
que amb la Diligència
i altres pel·lícules d'aquestes
ja van començar
a demostrar
que sabien tractar
les pel·lícules de l'Oest.
I bé,
i no en parlem
d'artistes,
només diré
alguns els que surten.
M'ha agradat,
eh?,
la gentilesa.
Exacte, sí.
George Piper,
David Reynolds,
Carol Backe,
James Stewart,
Gregory Peck,
Henry Fonda,
això per dir-ne alguns,
però en surten
molts més.
Aquelles pel·lícules d'or
que hem de tenir tots,
no?
I d'aquells secundaris
que són famosos
també en surten
moltíssims, també.
Andrés,
no ens queda més temps.
Molt bé.
El que sí que podem dir
és que avui tenim pel·lícula
a les 6 de la tarda,
recorda'ns quina és
aquesta pel·lícula.
Aquesta pel·lícula
és Fort Apache de John Wayne,
Henry Fonda
i Shirley Temple.
Que comencem de nou
una altra vegada
amb l'Andrés,
Andrés,
amb el cinema,
no només aquí a la ràdio,
sinó com heu pogut sentir,
amb aquest nou cicle
al Centre Cultural Pallol,
a les 6 de la tarda,
avui mateix
i també el dijous.
Del dissabte ja en parlarem.
No,
de moment els dissabtes,
el dissabte ja de descans.
De moment,
de descans perquè estem fent,
estem parlant,
ens estem referint
que els dissabtes
estàvem fent cine
també allà baix al port,
allà al museu,
però ara aquest mes
d'octubre
hi ha una sèrie
d'actes
dels col·legis
i dels crios
i així,
allà van molt atrafegats
i ho hem deixat.
Després hem tingut
la desgraciada pega
de la mort
del Lluís Navarro,
que era el que s'encarregava
precisament
també d'aquesta secció,
igual que de les havaneres
i tot el que es fa
d'exposició de cara al públic
i, bueno,
la mort d'aquest magnífic home,
magnífic amic
i magnífic personatge
en tots els aspectes,
doncs no és que hagi alterat això.
Precisament jo,
el bo del cas va ser
que el divendres
el vaig veure a l'Ajuntament
que li sortia
disparat com sempre,
que jo crec que a vegades
part d'això
és culpa d'aquestes coses,
massa tràfeg,
ja en tenia prou
el port i tot el que hi havia
com ell va faltar,
jo dic que sí,
que ha de ser
aquest estrell de feina
i em va dir
passant corrent
ja he donat ordres
que l'altre mes
ja començàvem a fer cine
i això ha sigut
la despedida
que jo he tingut d'ell.
Ell quedarà per sempre,
no?
Ja serà per sempre,
sí.
Andrés,
però demà tornem tu i jo
i ho farem parlant
i escoltant
la banda sonora
del senyor James Bond.
Demà comencem a parlar
de coses del James Bond,
perquè de l'oeste
com que ja fem cine
parlarem d'una altra cosa.
Clar que sí.
Doncs Andrés,
demà tornem, eh?
Molt bé, fins demà.
Benvingut de nou a aquesta casa.
Gràcies, adeu.