Música
Hola Marc, bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, encustipadíssima estic.
No, però ja te trobo molt millor, eh?
Te trobo molt millor de...
Vostès pot imaginar-se la història.
Jo estic aquí a la ràdio, tan tranquil·lament,
esperant que arribi gairebé l'hora, no,
me vas trucar en un dia a antelació,
o sigui, va ser el dijous a la tarda abans de començar el programa.
I em diu, crec que demà ara podré venir a fer el programa
perquè et trobo fatal.
A més, amb una veu d'aquelles de...
Però, perdoni, vostè qui és?
No et vaig conèixer al principi.
Ja ho saps, que no et vaig conèixer, que et vaig preguntar...
Però tu qui ets?
I llavors dic, soc la Marc.
Dic, ah, hola Marc, però què t'ha passat?
On has enganxat això?
I llavors m'ha explicat això, que estava molt refredada,
que tenia febrots i tenia totes les símptomes d'una vora grip.
Ah, exacte.
De moment només aguanto els mocs,
que és una cosa que no em podria treure.
Són amics, són famílios.
Ja de per si tinc una veu com a molt nasal,
no, com a del tot nasal,
doncs imagina't, a més a més, amb això t'han carregat.
Però bueno.
Carinyo, els tractes tan bé,
ets tan familiar amb ells,
ells que ja et coneixen, però que estan dins...
Feia temps, eh?
Feia temps que no enganxava una galipandria d'aquestes.
Però a mi em consta, de fet,
és que quasi ho agraeixo, vull dir,
em van substituir per la meva...
No, no, no, no té substitució.
El que passa és que, clar, vam dir,
a veure, què podem fer?
Busquem un remei per aquesta malaltia.
Doncs trobo que el remei per la meva malaltia
va ser perfecte.
Ho vas poder sentir?
Jo estava al sofà, molt malament,
i jo dic, bueno, vaig a veure què passa.
La mar no sortirà a l'antena,
què sortirà?
Ens ho deixem en blanc, deixem en blanc.
I em trobo, bueno, clar, allò Tina Turner,
en el meu lloc, vaig pensar,
no ho podia substituir ningú millor.
Home, és que vaig pensar,
dic, si ens escolta almenys,
que gaudeixi de la música.
Vas encertar, vas encertar.
Ah, clar.
Vaig pensar, mira, mira,
que he rebuscat això tota la vida
d'aquesta bona senyora.
Déu-n'hi-do, que dóna per molt, eh, també.
És una passada, eh?
Que eres un orgull per mi
que Tina Turner se sentés aquí amb tu
la setmana passada
en comptes de ser jo aquí,
jo i el cafè.
Jo saps que m'agrada molt la Tina Turner,
ho saps,
però jo prefereixo la teva companyia, eh?
No és peloteig,
però jo prefereixo que la mare estigui bé,
que no estigui refredada
i que se trobi bé
i que pugui estar aquí amb nosaltres.
Encara té alguna història,
però està aquí,
que és el més important, eh?
Encara perdoneu
si de tant en tant
em escapa algun atós
o algun estornut,
perquè, clar,
això no es pot treure d'un dia per l'altre.
I, a més, estem en directe,
o sigui que si estornuda,
fes-ho a gust
perquè no ho podrem evitar.
Si això ho reprimeixo,
pot ser mortal.
Encara pot ser pitjor.
De totes maneres,
com dèiem,
molt bona tarda,
avui és divendres.
Doncs sí, és divendres.
Ai, se m'està acabat així, eh?
Sí, se m'està acabat així.
En sec.
Doncs sí, això és Manamana
i avui se n'anem d'excursió.
A on?
A on?
Bé, suposo que tothom sabrà
que estem a Àfrica.
Ai, que m'ha marxat el micròfon, sí.
Estem a Àfrica.
Vine, vine, Marc.
Se li em va el micròfon.
I jo només pensava...
Estàvem parlant de l'escena
en què presenten,
el rei Lleó presenta son fill
a tota la sabana.
Que bonic, eh?
Una escena molt bonica.
Sí, sí, sí, m'heu trobada.
Justament és una cosa així.
No és una reina,
però sí presenta.
A veure si m'explico.
situem-nos a Tanzània,
una exclusiva...
Pobre gent.
Pobre gent.
Pobres nadius.
Una exclusiva.
Ells es van casar l'any passat
i no van fer viatge de noses
perquè no havien venut l'exclusiva.
Així de clar.
Es diuen Carme Martínez Bordiu
i José Campos.
Bé,
ja han aconseguit
que la revista Hola
els hi pagui
12 dies de somni
a Tanzània,
rodant per allí,
fent fotografies,
fent un...
Però el cocodril de Tandí,
hi ha una fotografia d'ell...
i l'aigua,
allò que sembla que...
Sí, sí, sí.
Que li surti el cocodril
en qualsevol moment.
De la panxa,
li hagi de sortir,
sembla que el porti amagat a la panxa.
I ella,
la tigressa,
en aquell arbre,
d'aquella manera,
que semblava que hagués de caure
cap enrere.
Dóna molt de sí.
El reportatge dóna molt de sí.
A mi em sap greu això,
que algú es casi avui
i hagi d'esperar tants mesos
en marxar de viatge.
No, que no havia col·larat,
no havia cobrat,
no havia cobrat.
Però bueno, mira,
escolta'm,
no em cas tardé,
si la dits és bona.
Si la vossa sona,
si la vossa sona.
Jo em reservo la idea,
o sigui,
em reservo el comentari
per més endavant.
Algun dia...
Ai, ai, ai,
que me fas por.
Podré espleiar-me
i dir el que em penso
d'aquests reportatges,
sobretot d'aquest,
d'aquest en concret,
amb total libertat.
Ara mateix és tan,
tan impactant
que no puc.
No, és que de veritat
us recomanem especialment
que us fixeu a les fotografies.
És espectacular.
Sobretot hi ha una fotografia
que es veu ella així
com una cara
com una mica d'espantada
i, clar,
hi ha darrere,
però, clar,
ella està dintre d'un cotxe
i es veu un gran elefant,
al cap d'un gran elefant
que sobresurt
enmig dels matolls
i, clar,
que dius
però què tal?
Pobrecillo, elefant!
Pobre elefant,
que deu tenir més por que ella.
Seguríssim.
Ja diria,
ja diria,
més endavant
en què em penso.
No, no, no.
T'animes?
No arrenques?
No arrenques?
No, no, no.
Llàstima, lllàstima.
Però és que,
a veure,
és normal
que quan un es puja
al carro
de les...
Què?
Les revistes del Corp?
De les revistes del Corp,
de les exclusives,
del cobrar només per parlar.
Del famoseu.
Quan un es puja
en aquest carro
és molt difícil baixar.
Anaves per aquí, no?
Per aquí, justament.
per aquella persona anònima
que no volia saber res
de res, de res,
de res, de res,
però que li van donar peu a...
I a partir d'aquí ja...
No, no li van donar peu,
li van donar un xec en blanc.
També és veritat.
I li van dir,
mira nena,
Valeria.
Valeria.
Valeria Rivera.
quant val
quant val
un reportatge
amb fotografies
i comentaris
sobre la teva vida
i sobre el teu amor,
que és aquest senyor
que sona de fons.
Anava a dir-te,
expliquem una miqueta
de què va la història,
perquè, clar...
Que avui en dia
ja no queda ningú
que no conegui la cara
i la història
d'aquesta senyora.
Història que dona,
fins a tu, eh?
O sigui,
algú que fins ara
s'hagués endut
aquest secret
fins a la tomba...
O és que és una dona de paraula, eh?
Algú que s'hagués endut
aquesta notícia
fins a la tomba
dona 18 pàgines
de la revista Hola.
Les has comptat?
Les he comptat.
Tu ets una crac.
18 pàgines
de la revista Hola
en una exclusiva,
en la qual ens ensenyen
la seva cara,
ens ensenyen
el clatell
de son fill
i de la filla
d'11 anys
que té
d'una altra persona,
que no deu tenir
prou exclusiva,
si no també ens ho haguessin dit.
Sí.
I ens explica
que ella
és maquilladora,
perruquera
i aquí és on vinc,
dissenyadora.
Veus?
Home.
Bé, en aquesta senyora
la porten,
a més a més,
a París
i fan un reportatge
a París
i...
No a casa seva,
jo que dius
ja que estem
estem a casa meva
i tranquil·litat...
No, no, no.
A casa seva
ella surt
al seu estudi
on ella dissenya
els seus models
amb un altre ajudant,
n'he vist,
a la fotografia,
no surt sola només.
ella amb els seus dissenys
de roba i tal
i després surt
amb aquest ajudant
amb el qual dissenya
són socis,
també es diu Rivera,
de cognom,
surten a París
fent un altre
suplement
del reportatge
en el qual explica
que un dels seus somnis
seria
que els seus models
desfiliessin
per París.
al costat del senyor
Armani
i companyia, no?
Bé, jo no sé
fins a quin punt
aquesta senyora
li ve de perles
que els Òscars
estiguin a punt
a punt
a punt
de caramel
perquè ja només
li falta
a aquesta xica
que algú porti
encara que sigui
un mocador de coll
dissenyat per ella.
Sí, sí, ja estaria, eh?
Perquè, clar,
no hi ha
més publicitat
que el ser anònim.
Que sí,
que teòricament
és el que en un principi...
Ella havia resat
inclús, inclús
recordem
que el senyor Alejandro Sanz
va dir que fins ara
ell no havia fet públic
que tenia un fill
secret.
Sí, sí.
Perquè la mare
d'aquesta criatura
era algú
que no volia
fotre's en aquest merder.
En aquest món així...
Bé, doncs,
és que hi ha entrat
però amb els dos peus
i fins als genolls.
Sí, sí,
ha entrat a sac, eh?
Eh, i per la porta gran.
Però hi ha una cosa...
Portada de l'ola, nena.
Això és el que t'anava a dir.
Per la porta gran.
Que saber quant ha pogut
sucar per aquesta entrevista,
per aquestes fotografies,
per aquest viatge,
per tot el que s'ha fet, eh?
Jo la quantitat exacta
m'és igual.
Jo voldria saber
quants zeros
té aquest xec.
Oh, oh, oh,
com les ous de l'Alejandro
quan haurà vist això.
Alejandro, des d'aquí,
si vols venir algun dia
a la ràdio,
ha vingut a Roma,
5B,
primer, primera,
ens truques
i nosaltres
parlarem amb tu
i consolarem
el que sigui
de la nostra mà.
Ja està, no?
No, però l'he litigis
perquè jo no li consoleré res.
Home, però tu em donaràs
un cop de mà també, eh?
El què?
No sé, m'ajudaràs.
Si veus que jo
em poso molt nerviosa
i m'arribo a desmaiar,
tu ofereixes-li un cafè
o alguna cosa,
Alejandro, no?
O el deixaràs a la porta?
Tu capaç?
Deixa-ho a la porta.
Si ve un dia
que jo sigui aquí,
si ve un dia
que jo sigui aquí,
doncs mira,
escolta'm,
ja que poso aquí
quatre monades
per un cafè,
no em ve d'un cafè més.
Per això,
i a més a més,
a mi m'han donat
una miqueta d'aire
fins que em recuperi.
Por pasta va ser.
Però clar,
trobo que si aquest senyor ve,
el mínim que podria fer
era pagar el cafè a ell.
Home, ja,
però millor no té moneda suelta,
no sap que hi ha
aquí una màquina que va...
Aquest senyor,
aquest senyor,
dubto que vingui
i si veia,
li faré saber jo
on està la màquina,
el cafè.
Bueno.
La punyetera.
Bueno,
canviem de tema,
crec, no?
Perdó,
els virus.
Què?
Parlem de cinema,
de bon cinema.
Sí, senyora.
Sí, senyora.
Que bonic, eh?
Que bonic, que bonic.
Doncs, sí,
miri,
ens agrada o no
la manera de treballar
que tingui aquesta bona senyora.
Té l'orgull
de ser la primera espanyola
nominada a un Òscar.
Almenys com a millor actriu, no?
Dubto molt.
Dubto molt que el prengui,
perquè hi ha una reina
en qüestió
que, per mi,
a la meva quiniela,
té molts punts.
Però, bueno,
ja és un orgull.
Ja l'hi va agafar,
si no recordo malament,
ja l'hi va prendre
als globus d'or.
Ah, exacte.
A més a més,
bueno, no t'ho sabria dir.
Dic exacte,
però no t'ho sabria dir.
No, i sé que ja,
crec que l'hi va prendre
a algú ja amb els globus d'or,
que també ella
també estava nominada
i crec que també era la Queen, eh?
Bueno, doncs, de fet,
a veure,
Pena López Cruz
està arrasant.
Seria allò d'anar
posant
semillites, semillites
i arribar-te un moment.
Un granet de sorra.
Exacte,
que la cosa, doncs,
s'ha fet una mica més gran
i mira, doncs,
des d'aquí
no ho hauria pensat mai,
però ho he de dir.
Pena López Cruz,
felicitats per la teva feina.
Exacte,
i això també es va demostrar,
per exemple,
als Premis Goya.
Ah, exacte.
S'ho van portar de carrer.
És aquí,
perquè el tema dels Òscars
ja el criticarem
quan vingui el moment.
Sí, ja arribarà el moment.
De moment, comencem
perquè els Goya
l'alfombra no és vermella,
és merda.
No, què dius?
És merda
perquè naltros som així,
diferents.
més xulo, carrer.
Perquè Espanya és diferent.
Per què volem
l'alfombra vermella?
No.
La volem de color verd
perquè l'apaga algú
i porta...
Això que t'anava a dir,
perquè hi ha un nom allà
tota l'estona.
Ah, exacte,
l'apaga algú
i aquí naltros anem
de cara a la pela.
Sempre.
Eh, xatona
i és l'única cosa criticable
perquè està bé
que aquella marca
em sembla que de whisky
faci publicitat.
Em sembla que de whisky,
no ho sé clar, eh?
Però...
Ho pots llegir o no?
Home, sí.
És que tens aquí la fotografia.
Ho puc llegir,
però no...
Com que naltros
no ens paguen res,
no cal que ho diem.
Ens fixem una mica més amunt
que són els vestits.
Fixem-nos amb els vestits.
Què tal?
Espectacular.
Aprovats?
Totes.
Totes.
Per el meu gust,
diferent,
cancino,
el...
El vestit?
No, no, no.
El discurs de la presidenta.
No el vaig sentir.
Doncs no et vas perdre res.
El vestit molt bonic,
però una mica cancino,
ja et dic.
O volia lluir vestit
o volia aprofitar allò
de sus cinco minutos de...
De glòria.
Perquè no van ser cinc segons,
van ser quasi cinc minuts.
Bé, bueno,
Goya Toledo,
guapíssima.
Veus?
Guapíssima, guapíssima.
Com anava, com anava?
Anava de color blau,
un gris blau,
un blau cel.
Mira,
una palabra de honor.
Ai, sí, que bonic.
Sí, sí, sí,
ara que m'ho estàs ensenyant.
Així, amb una rama setinada,
guapíssim.
Molt elegant.
Però López Cruz...
Què he de dir, eh?
També, també.
Goya Toledo...
Però això és un sobreposat,
no?
El que porta o no?
O és el vestit que porta...
És tota una peça.
És tota una peça,
però és un sobreposat,
d'alguna manera.
Serien dues teles, en una.
O sigui, el vestit seria de gris...
No, la roba és així.
Ah, la roba és així.
Ah, molt bé, molt bé.
Que maco.
És així,
és com una damascat.
Molt maco, aquest vestit.
Bé, guapo, guapo, guapo,
aquest capital,
la triste,
elegant,
on els hi hagi.
El que passa és que hi ha...
Platja de ratlles,
rotllo,
rotllo així com a molt mafió,
saps?
Platja negra,
amb ratlles,
camis de negre,
una corbata vermella,
allò de ratlles,
que dius,
ostres.
Però, bueno,
pentinat,
que això també és un grau
per aquest bon senyor.
Guapo.
Però, una cosa,
vaig veure les seves declaracions
abans d'entrar al...
Ja saps que van fer
en diferit
els Premis Goya,
i abans d'entrar
els hi van parar,
paraven gairebé tots,
i amb ell li van dir
home,
jo no soc espanyol,
ja va deixar caure per aquí,
segurament que hi haurà d'altres,
estic molt orgullós
que hagi estat nominat,
però sé seguríssim
que no m'ho emporto.
Bé, de fet,
jo he vist la pel·lícula
i l'home mereixia
algun premi,
però el Goya,
el millor actor,
està molt merescut.
Molt ben donat.
No perquè ell no sigui espanyol,
sinó perquè potser
el senyor...
Juan Diego.
Juan Diego
ho va fer
rodó,
rodó.
Estrella Morente,
guapíssima,
guapíssima.
Tu què en saps?
És espectacular.
A més,
és una versió
d'aquesta cançó
que sentim de fons
que a la pel·lícula
canta ella,
a la banda sonora
de la pel·lícula,
i que a mi
em va fer plorar.
Ho he de reconèixer?
És fàcil,
perquè soc plorona.
Però...
Es regla fàcil, també.
Trobo que anava
molt guapa,
molt guapa.
El seu marit guapo,
però jo li hagués
portat un altre tipus de camisa.
No sé per què,
el trobo com a massa sèrio,
però no passa res.
Li deixem passar
perquè com que feia...
Ella li feia ombra.
És de partener,
és de partener.
O sigui que seria
l'acompanyant aquell...
Ella li feia ombra,
però de l'argo.
I després,
també m'agradaria molt
parlar del vestit
de Maribel Verdú.
Què tal?
Rollo diosa griega.
Oh, que guapa.
Deixant a la llum
un pitramen,
que jo no sabia
què tenia aquesta xica, eh?
Oh, xata.
Això no sé d'on tu ha tret.
Els sostenidors fan miracle,
aquestes capretes d'aquí
i tira cap allà.
Li devien portar els reis
a aquests escots, eh?
Que ho ha demanat
estimar els reis mags.
Vull que em creixin
tres talles els pits,
perquè això jo no ho havia vist mai.
Creia algun gel,
alguna cosa que te poses
i va creixent el pit, no?
No ho sé,
a mi em deien abans
que t'havies de rastregar
les tomàques,
però a mi em sembla
que aquesta xica
la tomàca la rastrega el pa.
Això és una cosa diferent.
Guapíssima.
Guapíssima.
I bueno,
jo crec que hauríem
de felicitar a tots,
a tots,
a els guanyadors,
i un comentari
que va fer Carmen Maura,
que va guanyar el Goya,
la millor actriu secundària
o de repart,
o com vulguis dir-li,
i era el fet
que alguna cosa així
com que era la més lletja,
o sigui,
les tres actrius secundàries
es mereixien el Goya,
però com que ella
era la més lletja,
la que estava maquillada
i caracteritzada
de jaia,
de lletja
i de deixada,
que potser es mereixia més
allò de dir
les feies,
també no us llevàvem els premios.
Què dius?
Va dir això,
la Carmen Maura?
De fet,
és veritat,
és veritat,
està caracteritzada
d'una manera
que és que dius...
No sembla ella,
no?
Uf,
que fort,
sí,
sí,
les lletges també
s'emporten premis.
Tots tenen dret,
tots tenen dret.
Ah,
exacte.
És que volia sentir
una miqueta
el Carlos Gardel
i el que l'han posat
de fons,
no?
Exacte.
Perquè és la banda sonora
o forma part d'aquesta banda sonora
cantada
per l'estrella Morente.
Ajá,
Ai, Marc,
que m'acabo de donar
compte de l'hora que és.
Passem per la publicitat
i continuem?
Va.
Ho sento, Carlos,
però és que no ens dona temps
a res més, eh?
El tema de la publicitat
és simplement
perquè mai es busco els cafès.
Com ho saps.
Com sempre,
curva cafè?
Sempre.
I una miqueta més de sucre, eh?
Perfecte.
Fins ara.
Bye.
A primera hora
de la tarda.
Sí?
Escolta,
que només fins a final de mes
l'Alfa 147 Distinctive
porta tecnologia Nokia
en Sirius amb un Nokia N70
amb navegador GPS
i mans lliures Bluetooth.
Què?
I a més a més
amb llantes de 16,
ABS, SR,
6 airbags,
ràdio MP3
amb comandaments al volant
i molt més,
des de 15.750 euros.
Però...
No et distreguis.
El trobaràs a Motor 23,
Autovia Reus Tarragona,
Urbanització L'Albada,
Carrer Caràbia,
Déu.
Xana,
t'obrà les portes
a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte
amb la feminitat
on les dones
trobaran el seu espai
de llibertat
per envoltar-se
d'objectes
que reafirmaran
la seva condició
i les faran sentir mimades.
Una finestra
oberta al futur
on tot els dijous
indirà.
Tota una referència
de l'esoterisme
al nostre país
porta a terme
a sessions de lectura
de cartes i mans.
La feminitat
i les prediccions
ja tenen un lloc
a Tarragona.
Xana,
ens trobaràs
al número 1
del carrer
Higiene Anglès
i al telèfon
977-2409-01.
¡Por fin ha llegado
la nieve!
Y Esquí Evasión
te lo pone muy fácil
para que vayas a esquiar.
Los mejores hoteles
de 3, 4 o 5 estrellas.
Las mejores estaciones.
Atención en la agencia
y personal en destino
para que tu estancia
sea perfecta.
Esquí Evasión
en la Avinguda
Paísos Catalans 32
junto al Campos Eseladas.
977-24-95-37.
Esquí Evasión
Pasión por la nieve.
¿Et sona?
La nit de Sant Joan.
Una calçotada.
La sardana.
Doncs encara hi ha més.
Després de la nostra
arriba la nova telepizza
de l'àvia
amb ingredients
de la cuina catalana.
Tasta la de l'àvia
amb espinacs,
formatge de cabra,
all, pinyons,
panses
i salsa carbonara.
La telepizza
100% nostra.
Tens gana?
Truca a Telepizza
977-22-1919.
Top Tresillos,
la mejor tienda de muebles
sin salir de Tarragona
que ofrece
las mejores rebajas
del mercado
con unos descuentos
impresionantes.
Sillón relax piel
desde solo 299 euros.
Chess long
más canapé
y deslizante
desde solo 899 euros.
Y no se acaba.
En Top Tresillos
tenemos ofertas especiales
para parejas
en todo tipo de muebles,
comedores
y dormitorios
al mejor precio.
¿Qué?
¿Que aún no tiene suficiente?
Pues Top Tresillos
te ofrece además
las mejores condiciones
de pago aplazado.
Págalo en 10 meses
sin intereses
o mejor aún,
llévatelo ahora
y no pagues
hasta dentro de 5 meses.
Top Tresillos,
la mejor tienda de muebles
sin salir de Tarragona.
Nos encontrarás
en Vidal y Barraquet,
delante de Parc Central,
Eroski.
No quiero ser soldado,
no quiero ser el hijo del patrón,
no quiero ser el malo,
ni el bueno,
ni el feo,
por favor.
No quiero estar encima de ti,
dudo que pudiera estar debajo.
No tengo prisa por llegar,
nunca he cogido un atajo.
No quiero ser violi,
tampoco ser un barco.
És una molt bona manera de començar.
Sabies que t'havia obert el micròfon, eh?
Sí, ho sabia.
Perquè jo aquí intentava jo el despistant,
dic a veure si l'obro el micròfon,
i no, no, no,
ella sense tallar-se a mirar el micròfon
i no te sabí.
Ei, veient i tot,
l'heu de veure, eh?
És una bona tornada de publicitat,
sí senyora.
La cafeïna, el cos,
calenteta,
allò que revisculem una mica.
Doncs espera't,
el que arriba ara té la E.
Doncs sí,
és una notícia que,
com a molt,
a la meitat de les dones d'aquest món
les ha deixat així com a...
Té a veure amb els Village People?
No.
Ah.
Però m'agrada aquesta cançó.
Ah.
A veure, què ha passat?
Sempre que fem servir aquesta cançó,
és perquè parlem d'un home,
d'un home guapo,
d'un home que dóna de què parlar,
sigui quin sigui el seu nom.
En aquesta setmana,
el cas és que aquest home macho-ment
es diu Leonardo DiCaprio.
Què li ha passat a aquest bon home?
Doncs no li ha passat res.
Ah.
A veure,
fa diversos dies es comentaven,
nosaltres no ho vam poder dir
perquè estàvem malaltones,
però,
sobretot jo,
que havia deixat a la seva nòvia israelí,
una model que es deia Bar Rafael.
Però ja portaven temps, no?
Sí,
però inclús hem pogut llegir
que havia sigut ella
la que l'havia deixat.
La qüestió és que públicament
havien mig deixat veure
que el motiu era
que la jove no era capaç
de seguir la vida agitada
d'aquest actor,
d'aquest senyor,
ja que ella necessitava
moltes hores per dormir,
per aixecar-se
i tenir aquesta bellesa
que li permetia guanyar-se la vida
amb la seva imatge.
Necessària, lògicament.
Bona imatge.
Sí, clar.
Hores de son.
Bé, doncs hi ha un diari noruego,
de Noruega,
com els nobles de l'Ikea,
que diuen,
diuen,
inclús ensenyen fotografies,
que aquest senyor
ha deixat a la maniquí
per un jove
del que es va enamorar fa temps.
Un, a veure,
un jove, has dit.
Un jove.
Un jove.
Un jove.
Un jove, a veure,
cadascú fa amb la seva sexualitat
el que vulgui,
però que ha sigut una mica dràstic, no?
Aquest suposat nòvio
es diu Lucas.
Es que el Walker...
Me llamo Lucas.
El niño de...
Doncs això.
Sí, sí, sí.
Aquest senyor...
T'ho veig molt posada, eh?
Exacte.
Aquest senyor es passeja
amb el Leonardo DiCaprio,
inclús en aquestes pàgines
d'aquestes revistes
podem veure instantànies fotografies
fetes d'ells dos junts
amb actitud molt carinyosa,
més que un amic
i que es rumoreja
que és possible
que, bé,
potser sí que és ella
que s'ha cansat
del nivell de vida
que ell porta
i potser
s'ha cansat de compartir-lo.
O potser
que ella va veure
alguna cosa
que no li agradava
i el que dius tu
de...
Escolta'm.
A veure,
o un o l'altre.
Però tot no pot ser.
Exacte.
Tres són multitud.
Però és que devia ser una mica,
si és així,
per ella també una mica xoc.
Home,
no pots dir-ho obertament
que és el que passa
perquè, clar,
teòricament
és una cosa molt íntima.
A veure,
també has de pensar
que si ella necessita
tantes hores de son,
què fas amb una vella dormiente?
Avorri-la tot el dia dormint
i aquesta xiqueta.
ell s'havia de buscar
la vida allà en un altre lloc.
I ella ha d'estar
de viatge constantment
cap a Mónica Bavall,
que si hi ha rodatge aquí,
que si grava allà,
que si fes no sé què.
I l'altre una passarela per aquí,
una passarela per allà,
doncs és normal
que el goce
a fer el carinyo
i aquell amic
de tota la vida
acaba sent més que amic.
El que passa
que ha passat
de roses despampanants
a aquest bon senyor.
que no sabem
si és rosa o moreno.
Per això t'ho dic.
Hi ha fotografies,
jo no les he vistes, eh?
Hem de trobar-ho,
hem de trobar-ho,
ma mare,
hem de trobar-ho.
Perquè no les he buscat.
No les he vistes
perquè encara no les he buscat.
Que avui no m'has explicat
per què s'ha arribat tan justeta, eh?
Que tu normalment
véns a les 11 al matí
per preparar-ho
i avui
m'ha fet patir, eh?
Perquè havia de comprar
mocadors de paper.
Devia ser això
que jo deia
on està la mare,
on està la mare?
Estava comprant
mocadors de paper
pel meu encostipat.
Ja, ja, ja m'imaginava, ja.
Toma, toma, toma, eh?
Toma, que toma, toma, toma, toma, toma, toma, toma.
I parlant de tomaca,
què va passar?
Què va passar?
Explica'm-ho.
A mi hi ha l'audiència
de Tarragona Ràdio.
Doncs que la Bruixa Avorrida
té un llibre negre
en el que escriu
els noms de les persones
que li fan mal
o parlen malament d'ella.
Com aquella que va dir
Te voy a ver entre vela negra.
Exacte.
Te t'havia apuntat el llibre.
Però la Bruixa Avorrida
del nostre conte
es diu Fuster.
Aramis Fuster.
Aquí m'havies d'haver avisat
que hagués posat, perdó,
un crit d'aquells de terror.
Això no es de diu així, dona.
Que espantes de l'audiència.
A veure què li ha passat.
Bé, doncs,
Aramis Fuster
deu tenir alguna cosa
pendent
amb Carme Marchante.
Carmele,
pels coneguts.
I ha dit,
ha dit que
gràcies a les...
a les frases,
a les idees
i a les baralles
que han tingut
elles dues públicament
i ha fet-ho com una mena
de sortilegi
en el qual
Carmele
es quedarà
totalment calva.
Jo crec que
amb una perruca
això...
Per una maledicció.
Però amb una perruca
això s'ha solucionat ràpid, eh?
Sí que tampoc...
Ja, és qüestió
que la meitat de l'audiència
estigui pendent
de la cavallera
d'aquesta senyora
cada setmana
quan ella surti
a la televisió.
Per a veure si li canvia
alguna manera
el color
de la història.
A veure si va perdent brillo.
La qüestió és que
per si fos poc...
A més a més,
en aquest llibre negre
en el que ella
té escrit
noms de persones
en les quals
hi ha fet sortilegis
o els hi ha dedicat
males estrogances...
Cuidado que tot això
té efecte rebot, eh?
Sí.
Doncs,
sí.
Hi ha noms com a
Bustamante.
Recordem que
es va casar
amb una pota tiesa.
Sí, és veritat
que va tenir un accident.
Ah, exacte.
Concha Velasco
també va caure
i va tenir problemes
amb l'estrena del seu...
Tot això és per culpa
de qui està?
No ho sé, no ho sé.
Ei, que nosaltres
l'estimem nosaltres
a l'Aramis Fuster.
A l'Aramis Fuster.
Som del club de fans.
Jo no la puc ni veure.
Xata.
A veure si t'ha posat
el llibre negre
i encara ja veuràs.
Però si m'he de trencar
una cama
que m'estic un mes de baixa
a casa meva,
com Déu mana.
I com una reina,
com una reina.
Si no, no val la pena, nena.
La qüestió és que
potser,
potser sí que això de...
Que funciona el llibre negre.
El llibre negre aquest
en el qual apunta
i desapunta
funciona, eh?
Jo no sé.
Jo des d'aquí
ja li diria a la Carmele
que vagi triant perruca.
I el color
que li favoreixi.
Que no agafi un vermell
d'aquells
que de tant en tant
els porta que no...
I algú rollo Lucrecia
no li quedaria bé?
De trenes.
No, rasta, rasta.
Rasta, fa ni.
Rasta, rasta.
La, la, la, la...
Això sona a Nadal.
No.
Adivina, Mar.
No en tinc ni idea.
Vinga, pitufitos.
Mare de Déu.
La, li, la, li, la, li, la...
Bé, així cada vegada
anem pitjor, això.
Acabem ràpid.
Enllestim-ho i matem-ho, això.
Vinga, anem-hi.
Vinga, tenim a Lucía Bosé
que fa 76 anys.
Molt bé, la mama del Bosé.
Ben posats, amb aquell cabell blau
que la Carmela el voldria.
Atina Onassis, 22.
La Tina?
Mal portat.
Jo és que la veig,
aquella noia,
no sé si ha patit molt,
que segurament que sí.
És trista, és una xica trista.
La veig molt trista, exacte.
Una cara de persona ja de 30 i...
De 30 i...
Oprah Winfrey.
40, eh?
Això que té 22.
La Oprah?
La Oprah en fa 53.
Molt ben portat.
Jo l'hi posava més.
Però molt ben portat, eh?
Sí, però molt ben operada.
S'ha primat molt i tot això.
Lluís de l'Olmo, 70.
Aquest senyor que treballa aquí al costat.
No, treballava,
que ja no estem nosaltres,
ens vam fugar.
Bueno, la Rambla, aquí,
és un cop de pedra.
Sí, sí.
Està quin cop.
I el borbón d'excel·lència,
el Felipe,
Felipí.
Ah, també, eh?
39 anys.
Molt bé, també.
Està en edat de risc, ja.
Ja, que arriba el 40, eh?
Compta, compta.
Però, bueno, escolta,
no voldria acabar el programa d'avui
sense avisar.
El què?
Avisar.
És el primer programa de febrer.
estem a la desena.
No ho recordareu,
però vam acabar l'any
explicant que en guany
m'anam a anar a feria 10 anys.
10 anys, bueno,
donant molt a parlar.
Sí, i donant molta tabarra
i molta guerra.
Criticant, desfogant-nos aquí
cada setmana.
I això, això té un valor.
Exacte.
Un valor a tota la gent
que ens ha escoltat
durant aquests 10 anys.
ja estem preparant
una molt grossa.
Des d'aquí...
I molt bonica, eh?
Ah, exacte.
Només us explico.
Teniu al tanto
el telèfon de la ràdio.
El 977...
24, 47, 67.
Ah, exacte.
Perquè en els propers dies
us explicarem
què és el que heu de fer
amb aquest telèfon
per aconseguir
moltes sorpreses d'aniversari.
Perquè 10 anys
no es compleixen cada dia.
No, no, no.
I enguany...
Ha de ser el nostre, eh?
Però sonada, sonada.
Ho hem d'intentar almenys, eh?
Ho hem d'intentar.
Sonada, sonada.
És a dir,
el món del cor
és un món estressant
i nosaltres volem
que això canviï.
I si a més a més
ens ho afirmen ràpidament
com que la setmana vinent
ja estaríem en marxa, eh?
Ja podrem donar notícies.
Ja estaríem en marxa.
Estem en marxa
i no ens podríem marxar,
això tampoc,
sense dedicar el programa d'avui.
Vinga.
El dediquem de tot cor
a la senyora
que està sonant de fons.
Què ha passat amb ella, de mala luz?
Aquesta senyora
ha estat operada
fa molt poquet
d'un càncer de mama
del qual està sortint molt bé.
Desitgem des d'aquí
que ella i totes les dones del món
que han patit,
pateixen o patiran,
estiguin felices,
tranquil·les
i el que dèiem...
Com ho és?
Com seria?
A veure, a veure...
Ai, que t'arriba el moment, eh?
A veure si l'agafem.
A veure si l'agafem.
No, perquè ara està el moment aquest...
Que txinè,
podríem haver trobat el moment just.
Un nou dia llegarà.
I un nou dia brillante,
brillante, brillante.
Marc, que tornem la setmana vinent.
Bueno, si l'han constipat
no ens compedeix.
No, no, no, l'han constipat
ara el fots fora
quan surtis al carrer
el deixes allà abandonat
en un raconet
i si algú vol agafar la baixa
que l'agafi.
Els que no,
que el deixin allà.
Les altes no les podem agafar
les baixes.
Marc, gràcies.
Molt bona tarda
i molt bon cap de setmana.
El rojo del amanecer
El sol de nuevo brillará
Se llevarà la soledad
Quiero ver
El rojo del amanecer
Un nuevo día brillará
Se llevarà la soledad
Quiero ser
Quiero ser
El rojo del amanecer
El rojo del amanecer
El rojo del amanecer
El rojo del amanecer
El rojo del amanecer
Un nuevo día brillará
Se llevarà la soledad
Fins demà!