El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi van a Cuba a gordo del...
Que sí, que sí, amics de les amaneres, que un dia ens ho explicarà, això del vaixell de l'avi i de Cuba.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
És que ells són molt insistents, eh?
Cada dia, cada dia, el meu avi se'n va anar a Cuba.
Un dia ens ho explicarà, també.
Però hi vaig anar per una vegada només, eh?
Ja, veus?
Justet, justet per fer la cançó.
Vaig estar bastants dies, però una vegada, perquè ja...
Però ho ha vist, no? Justet per fer la cançó.
Sí, sí.
Si ells aquí van ràpid, avi, aquí un superhit parell.
És curiós, és curiós perquè a l'estari hi vaig dir un dia que et portaria unes postals antigues d'allà.
No, que les van veure, avi, sí, que les van portar.
I llavors hi ha el vaixell aquest, que els mateixos americans se'l van enfonsar i així va ser quan se van fer amics dels cubanos d'allà i van poder fer la guerra contra els espanyols.
Sí, que era l'excusa perfecta.
Però això ho sents, l'Avanera, i és molt bonic, perquè l'Avanera és un record d'aquells puestos.
I quan ho sents, hi has estat, dius, t'ho imagines.
Clar.
Com que ja t'ho puestos, on hi ha la canya del sucre, quan d'allò, a l'altre puestos que fan els puros, l'altre puestos que d'allò, allà on hi ha aquells cocodrils, allò que...
I quan vas sentint, clar, una cançó, la que sigui, no Avanera, la que sigui, si la sents així per sentir-la, a vegades no té.
Però en canvi hi ha cançons com els boleros, per exemple, que sempre hi ha una cosa que et recorda.
Clar. No, i a més a més et deixes emportar, per la lletra, pel que diu, per la manera que ho diuen.
Això que cada cosa té un record.
Però avui no parlarem de records, ben bé, a veure, no seria aquesta la resposta o la pregunta.
A veure, però me'n sortiràs.
A veure, a veure, a veure.
És que resulta que, clar, vas parlant i tothom o es queixa del fred que fa alguns dies de terminat,
o es queixa de la gran calor que han hagut aquests dies.
I era, avui, vostè què n'opina d'això del canvi climàtic?
Vostè ja porta molt de temps pel món, ha vist, ja ha estat en molts països diferents,
ha estat rondant per gairebé tota Espanya.
I, clar, ara això del canvi climàtic, això què li sona a vostè?
Dona, jo, com a assumpte d'aquests noms climàtics, patètics, i coses d'aquestes així...
No, però jo, per climàtic...
No, no, a veure si m'entens. No hi entenc.
Jo tinc la meva opinió.
Tinc la meva opinió, si vols, senzilla, de boelete, o el que tu vulguis.
Però, bueno, jo recordo que...
I molt respectable, per cert.
Jo respecto i aprecio tot el que diuen.
Però tinc els meus pensaments.
Abans de la guerra, aquí ja ho he dit alguna vegada,
a la part d'aquí d'en Posta, a la part de...
Abans de tot allò, de Lligall, tot això,
encara n'hi ha, encara n'hi ha algunes de casetes de pedra petites,
i allí tenia uns coets,
que quan venien alguna tormenta al temps de la collita,
tiraven aquests coets...
És veritat, que ens ho ha comentat, sí.
...i desfeien la d'allò.
Clar, llavors era un problema,
perquè allí l'aigua, la tormenta,
l'apartaven en un altre lloc,
i el parelló que tenien l'aigua amb cisternes,
o així, es trobàvem...
O sigui, un problema ja climàtic...
Ja ha afegit, a més a més, sí.
Jo penso, si, per exemple, llavors,
amb uns coets que tiraven,
canviaven l'atmòsfera, o canviaven la cosa,
llavors jo m'ha preguntat...
Però no era, a mi, perdó,
no era també que bufava el vent?
No.
Que era lloc de vents, no?
No, no.
El vent...
Perquè també és molta casualitat que cada vegada que hi haguéss...
El vent, el vent en aquell temps,
per exemple, aquí a Hospitalet,
que agafa dos muntanyes,
hi havia uns tipus de vagons,
una cosa amb l'altra, però ja sortirem, no?
Hi havia uns vagons, que en diem maristanys,
que eren més senzills,
i tenien el teixo de launa, d'allò...
I a vegades s'emportaven el teixo...
Sí, sí, s'emportaven els ostres, sí.
I inclús, a vegades, havia arribat a fer tombar un vagó d'aquestos.
Ah! Del vent que bufava per allà baix,
per la banda de l'Hospitalet, per de llocs i companyia.
Sí, aquí, agafa dos d'això d'aquests de muntanya,
i quan bufava.
Per això dic que el vent toca, allí un toca, no?
Per això la prova Reus hi ha més vent que aquí,
un altre puest, doncs...
Depèn de com estan...
Ara no, perquè les muntanyes els desfan
per fer coses, el que sigui,
i els rius els desfan per canviar el que sigui.
Llavors diem...
No.
Llavors, què és la climatialització?
Si canviem...
El d'això és d'un riu.
Si canviem una muntanya per fer pedrera.
Si canviem una muntanya per fer xalets i coses d'aquestes i un...
Doncs clar, això, l'Hospitalet se m'ha sentit.
Perquè nosaltres...
Si traiem, que moltes vegades a causa del foc,
aquests focs que van a haver tan enormes a Galícia,
que clar, quan ha començat a caure pluja,
com no hi ha el sotaterra,
que aguanta aquella pluja que ha fet
que tot baixa cap a baix, cap a les poblacions,
i inundacions.
Els pins, els pins,
tota la sèrie d'arbres...
Llavors, jo penso,
si fa anys que van començar amb la bomba atòmica,
primera.
Ja van canviar en un sector del món,
un canvi climàtic...
I ja vi totes les proves que es van fer abans de llançar-la.
Després vas al desert de no sé on és.
Al lloc que no ho diuen.
A l'altre lloc que s'han fet proves atòmiques.
S'han fet proves amb coses que van prohibir-ho...
Bactèries i companyia.
Bactèries que companyia.
sota l'aigua, bombes i proves nuclears.
Ara ens queixem que diu
ara el polo nord o el sud o el que sí,
es desfà per la...
Quina calentó?
Qui l'ha portat d'aquella calentó allà?
En quines proves?
Al forat de la capa d'usó,
que també és una cosa responsabilitat nostra.
Després això,
això és el gros que dic jo, no?
Això és la base aquesta.
Segona.
Per exemple, trobes aquí Tarragona,
no sé si això,
les fàbriques,
molta feina, molt aquí,
vinc allà, d'allò.
Això fa una capa,
una capa,
que a dalt,
l'atmòsfra es carrega a dalt,
la pluja, tot el que tu es carrega
i que espera,
com passa en un puesto que...
Espera un puesto fluix
per poder foradar i arriar tot allò.
I què passa?
Acaba d'escarregar.
Que llavors,
comença a descarregar.
Ui, una tormenta de pedra.
A tal puesto que hi ha hagut una tormenta de lo que sigui.
De qui és culpa?
Clar, mirant-ho d'aquesta manera...
Qui és el canvi climàtic?
Qui el porta al canvi climàtic?
Els humans.
O sigui que estem dient d'això,
m'entens?
Oh, és que el sol,
és que la lluna,
és que el canvi,
aquest cap...
No.
O no hi ha...
No, ara teòricament també han sortit
que, clar,
hi ha grans explosions solars
i que aquestes explosions solars,
tot el que es pren,
aquesta explosió solar,
ve també cap a la Terra,
perquè nosaltres formem part
d'aquest sistema solar.
Ara avions d'aixòs,
torpèdors de no sé quantos,
ara això que van a la lluna,
ara que van al costat de la lluna.
Amar, que també...
Ara, bueno,
tot això, de fet,
no crec que faci alguna cosa,
però,
però sempre aquell però
d'aquestes transformacions de coses,
no m'entens?
Perquè no sabem quan van allà,
com van i el que fan allà,
estudiant.
Sí, sí, sí.
Perquè van allà fer proves d'altres coses
que no les diuen,
perquè a vegades tenen enteres de coses,
quan hi ha passat anys,
quan hi ha passat alguna cosa,
tenen enteres,
oh, van fer això,
van fer allò.
per això,
ara que si aquells faran unes proves
amb uns missils,
ara ja faran unes proves
amb uns no sé quantos,
faran unes proves,
però és que no és el fer la prova,
per exemple.
És que, clar,
el fer la prova,
una prova és a dir,
dos i dos fan quatre,
i hi posen dos més.
I per a la compta.
I vas, fan sis.
I dos més, vuit.
Això és una prova de multiplicació.
Però,
per fer una prova,
han de fer una sèrie de proves,
sí, sí,
una sèrie d'experiments.
Abans no troben
el que ells busquen,
o,
i llavors, clar,
a vegades s'han trobat,
hi ha hagut coses
que s'han sigut
per casualitat.
Buscant una cosa,
ha sortit una altra.
Doncs,
si suposem,
buscant un medicament,
no ha sortit un altre,
millor,
per matar,
el que allò no feia,
ara cura aquella cosa.
Això molt bé,
medicina.
Però amb bombes d'aquestes coses,
amb uranis,
amb armaments,
amb uranis,
atòmics,
tot això,
per fer aquestes proves,
quines coses preparen,
on t'ho fan,
perquè hi ha moltes coses,
de gent que desapareixen,
no saben per què.
Sí, sí.
Perquè l'altre dia sentia
del Gengis Khan,
potser ja m'ho sentia,
o el que sigui,
resulta que ningú sap
on t'està enterrat.
Ell va dir que volguessin
que l'enterreixin
en aquelles muntanyes d'allà.
Però resulta
que tots els que van anar
a enterrar l'allà,
tots ho van fer desaparèixer
perquè ningú
sapigués on t'estava.
Per a tots aquells
que avui m'han matat amb aquells,
quan va arribar al puesto,
els que no havien sabit
on t'estava,
van matar amb aquells
també perquè ningú
sapigués on t'estava.
Perquè ningú s'arriba a trobar.
I per això,
clar,
els muntanyes,
aquelles muntanyes,
però clar,
qui,
qui,
si no ha quedat ningú?
Per explicar-ho,
i si no hi ha cap paper...
Doncs també,
fent proves d'aquestes,
quanta gent haurà mort
que no sabem,
quanta gent ha desaparegut
que no sabem,
quanta gent haurà quedat
com haurà quedat
que no ho sabem.
Sí, sí.
L'altre dia vaig veure
un documental de Txernòbil,
allò que deien,
a l'actualitat,
van fer una mica de retrocés
per veure què és el que havia passat
i com havia passat,
i després van fer un documental
d'ara,
com està ara.
Sí, sí.
Ara,
teòricament,
allò no funciona,
teòricament.
Sí, bueno,
però...
Però, clar,
encara queden restes.
I va passar el que va passar.
No,
i encara queden restes.
i també hi ha gent
que encara viu per allà
i són gent que va patir
i que es va menjar
literalment
aquell accident
i que hi ha fills
que neixen
amb disminucions
i que fills...
Però saps què passa?
I nets.
Però saps què passa?
Que diuen
que això s'ha fet
per humanitat,
per avançar aquí,
avançar allà,
avançar...
Però no avancem, eh?
El què?
Però avi,
avi, no avancem.
El què?
Perquè els altres països
continuen.
Ara mateix,
medicaments,
surten uns medicaments,
bom,
això talla això,
talla allò.
Mira,
pren-te aquest altre
perquè,
perquè,
aunque això fa això,
pren-te aquest altre
perquè l'estómac...
No parli de medicaments.
No, no,
me refereixo
per fer comparacions.
Sí, sí, sí.
O sigui,
que allò,
un medicament de dir
és per això
i res més per això
i no fa res, no.
Quan llegeixo d'allò,
arregla,
això pot passar,
i això pot passar aquí,
pot passar allà,
pot passar...
No passa.
No esprendríem, eh?
No esprendríem res,
ho saps, no?
Per això et dic.
Ah, i que no es queda més temps.
Molt bé.
Va, continuem demà.
Com vulguis.
Canviarem el clima.
A veure si el podem canviar
vostè i jo,
però de bon rotllo, eh?
Com ser.
No, no, dona,
tu m'has mandat una opinió.
Sí, sí, sí,
i demà continuem parlant,
què li sembla, sí?
Sí, dona, sí.
Au, i fins demà.
Molt bé.
Adéu-siau.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
Yo no te pido que me firmes diez papeles grises,
para amar.
Solo te pido que tú quieras las palomas que suelo mirar.
De lo pasado no lo voy a negar,
el futuro algún día llegará.
Y en el presente qué me importa la gente,
si es que siempre van a hablar.
Sigue llenando este minuto de razones para respirar.
No me conflascas,
no te nieces,
no hables por hablar.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
Yo no te pido que me bajes una estrella azul,
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Fins demà!