Adéu, avi. Adéu, adéu.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda. Adéu, adéu.
Adéu, avi.
Ja l'hem recuperat, eh?
Sí, sí, ja m'ha dit en un estat, ja.
Ja s'ho passa bé, ja hi hem fet.
No ho veig, no ho veigis tu...
Mira, perquè, menys mal que no és estiu,
perquè si no hagués arribat amb un color moreno,
que no sé si l'haguéssim reconegut, eh?
Oh, ves.
Si ens dius, sí, t'has calat, sí, t'has calat,
m'ho hagués cregut, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Diu, agafi, agafi.
Vagi passant, vagi passant per la ràdio,
vagi passant, que li ensenyo.
Bé, felicitats enamorats.
Ai, és veritat que avui és el dia d'enamorats, sí.
Exacte.
Que bonic és això de l'amor, eh?
Veus, veus que és maco això.
A més, portem unes setmanetes amb l'Andrés i l'Andrés
amb música romàntica, ahir va ser molt maca.
Molt llarga, extensa, però clar, com havia tanta varietat
de composicions, Andrés, no es va fer passar,
de tot el contrari, va ser fantàstic.
A més, són temes que són curiosos d'escoltar
perquè no sempre és toca la Sam ni coses d'aquestes, eh?
Exacte, exacte, que només ens centrem en aquesta de Casa Blanca.
Doncs avui tenim una altra pel·lícula que també és, en fi,
dura uns cinc minuts i pertany amb la pel·lícula
que va fer Fred Astaire i Ginger Rogers,
que és l'Alegre divorciada, una pel·lícula d'any 1934
i que va composar un gran músic, també, com va ser Cole Porter.
La pel·lícula és Notche y Día
i aquesta pel·lícula, encara avui dia, actualment,
en fi, se segueix veient, tenint un èxit,
o sigui, sense problema de cap classe.
Amb la pel·lícula canta Alfred Astaire
i s'ha de dir que aquesta producció, que era de la RKO
i va ser dirigida per Mark Sandrich,
va significar la segona col·laboració
entre Fred Astaire i Ginger Rogers
com parella de ball.
Els dos números més populars van ser El Continental,
que va ser un èxit musical tremendo,
i Notche y Día, que també va ser un altre èxit,
que encara avui dia s'escagués interpretant.
La melodia de Cole Porter, càlida,
en aquest cas cantada i ballada en claquer,
es diu tap dancing,
això el claquer diem nosaltres,
ell diu tap dancing,
i el tema tornaria a sortir
amb la pel·lícula de Notche y Día,
amb el mateix títol, Notche y Día, de l'any 46,
que és, com diria jo,
una romàntica o adoncurada,
o sigui, ensucrada biografia de l'autor,
de Cole Porter,
pel·lícula produïda per la Warner
i que va interpretar Cari Grant.
No ens volem,
no en vull sobretot extendre més,
però jo posaria ja
l'alegre divorciada,
el tema
Notche y Día.
Like the beep, beep, beep
of the tom-tom
When the jungle shadows fall
Like the tick, tick, tock
Of the stately clock
As it stands against the wall
Like the drip, drip, drip
Of the raindrops
When the summer shower is through
So a voice within me
Keeps repeating you, you, you
Night and day
You are the one
Only you
Beneath the moon
And under the sun
Whether near
To me or far
It's no matter, darling
Where you are
I think of you
Night and day
Day and night
Why is it so
That this longing for you
Follows wherever I go
In the roaring traffic's boom
In the silence
Of my lonely room
I think of you
Night and day
Night and day
There's an
Oh, such a hungry
Yearning
Burning
Inside of me
And it's torment
Won't be through
Till you let me spend my life
Making love to you
Day and night
Night and day
Oh, you gravitational
Night and night
Maybe
Night and night
Whether다
Rain
Night and night
Day and night
Day and night
Night other
Week
Day
Night
Night
Day
Night
Day
Day
Day
Day
Day
Day
Day
When
Night
Night
Day
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
recorda la pel·lícula, no passa
el mateix amb el seu fascinant
tema musical. Jo haig de reconèixer
que la pel·lícula aquesta no l'he
pogut veure mai. Estic mirant
d'aconseguir-la, però no hi ha manera, perquè
sé que és una pel·lícula que val la pena dins
de les fites històriques cinematogràfiques.
No és una gran pel·lícula, però val la pena
també veure-la.
Maria Baja és un estàndard de la música
americana, que aquí,
en fi, ja he dit que
la versió és fantàstica,
la versió musical, a mi m'encanta,
pel gran creador
Franz Shesfield. Podem escoltar
Maria Baja. I ja, Andrés,
ens acomiadem. Fins demà,
si tu vol. Gràcies. Adéu.
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
,