El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, molt bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Doncs mira, com sempre.
Avui se'ns acaba el mes ja, avi, 28 de febrer.
28 de febrer.
És que ho estava dient a la presentació del programa i, saps allò, ho repetia perquè dic no m'ho puc creure.
Si és que fa res que estaven dient bon any nou.
Sé que és una cosa que potser repeteixo de tant en tant, però és que és perquè sigueu conscients de com passa el temps de ràpid.
No, saps què passa? Que vivim per circumstàncies.
O sigui que estem pendents de tantes coses que hi ha coses que dius, ah, doncs abans no passava això.
Oh, ja estem d'allò.
Ai, mira, abans, per exemple, trobaves també que el temps el veies per la fruita.
Per exemple.
Per exemple, no?
Ai, mira, és el temps de les cireres.
Ai, és el temps...
Temps de maduixes.
És el temps de les maduixes.
Ai, mira, és el temps dels reballons.
I d'això.
Però ara si contessis d'aquesta manera...
No podríem.
Perquè, per exemple, jo penso, per exemple, aquests que compten els dies, dice, por el sol, l'onar, l'onar o el sol, no?
Perquè els japonès, em sembla que els xinos, són amb la lluna.
I els occidentals és el sol, no?
Sí, ara, si no recordo malament, estem a l'any del porc, ja.
Bueno, però em refereixo, si aquest any de la lluna i nosaltres estem del sol, el dia que està núvol, aquell dia que existeix.
Igual, igual.
Per això et dic jo...
Fica, ara m'ho ha deixat, m'ho ha deixat canibulent, avi.
Per això et dic...
Què està dintre de la meva ment?
És que volia fer-me la pregunta d'aquelles de...
De precisament això.
Però veus les circumstàncies com t'ho porten?
Sí, sí, sí, m'ho ha deixat, canibulent.
Però jo a vegades hi penso aquestes coses, saps?
Fais la pregunta, avi, eh?
Digues, digues.
La gent que ha nascut el dia 29 de febrer, quan ha de celebrar el seu aniversari?
El dia 28, avui o demà?
No, ha d'esperar que torni a ser 28.
O sigui, només farà cada 4 anys?
Cada 4 anys.
Que trist, no?
Té l'avantatge que no es fa vell.
No, igual, els anys passen igual, eh?
Per tothom, encara que hagi nascut el 29.
Però això també depèn de la persona,
perquè hi ha persones que cada dia que passa es fa vell.
Hi ha persones que passen els anys i s'aguanta.
Vull dir que això m'entén.
Això és un problema d'això del 28 de febrer.
Però és que deu ser curiós, haver nascut el dia 29 de febrer,
i, clar, com a cada 4 anys és quan, d'alguna manera, tens aquest dia,
deu ser una festassa per recuperar els 4 anys que has deixat enrere.
Però això et dic, si ell vol fer aquesta il·lusió de dir no passen els anys...
I si no, a les 12 en punt, deu ser, no?
Del 28 al dia 1 és el punt més neutre dels dos dies.
Al 0, 0, 0, 0.
Saps què passa?
Que amb això de l'horòscopo aquest, tota aquesta sèrie de coses llunars i aixòs,
perquè a vegades ja me'n pipa prou quan té mala lluna.
No, però avui la té molt bona, eh? Avui la té molt bona, avui.
Perquè quan t'agafes mala lluna ja estàs llest.
No, avui, i aquí siguis, saps?
No, no, no.
Perquè veus una persona que és molt simpàtica, molt bé,
però el dia que té mala lluna...
I això ho tenim tots, eh?
Però això et dic, que sempre hi ha un dia, eh?
Que algun dia... A veure, a mi el que no entenc, avui,
és quan estàs empipat amb algú i ho pagues amb tothom.
Això no m'agrada.
No.
Perquè jo penso, a veure, si estàs empipat, per dir alguna cosa, amb una persona...
Encara, això, no? Que a vegades, res per bé que trobes.
Per això, que no ho entenc.
I aquest diumenge que ve aquesta pedregada.
Però hi ha molta gent que va d'aquest color.
Sí, sí, sí.
I dius, a veure, quina culpa tinc jo que tu estiguis empipat amb el fulano de tal,
que potser veu a Rússia, per dir alguna cosa,
i m'estàs fotent aquí un moc, que sense menjar-t'ho, sense beure-t'ho,
i clar, et fa que tu també aquell dia no acabis de passar-ho bé.
Per això, si analitzes bé les coses, et trobes que la vida és una comèdia.
O no, perquè el dia que te trobes amb aquell,
t'ha passat tu també de mala lluna i has acabat el...
Bueno, llavors és un drama.
Per això et dic que la vida és una comèdia,
perquè hi ha la part humorística, que n'hi ha per riure tant.
Hi ha el drama.
Hi ha el monòleg, que és aquell que t'enrotlla i no saps com marxar-ne.
T'enganxa d'aquells que esperes que vingui un que per soldat...
I ara, perdona, t'havia de veure.
I aquell diu, que m'has de veure, de què?
El favor que em fas, és que no sabia com marxar d'aquell.
Vull dir que sí, verdament és una comèdia, eh?
I ho analitzes, eh?
I a més, ja m'hi estàs tan tranquil·la i de la merda bé...
És que a mi com no m'agrada parlar, a mi.
Vostè ja sap que a mi no m'agrada parlar.
I quan te trobes amb algú al carrer...
Oh, ja, res.
Com no enganxis alguna cosa, que què?
Com a vegades te trobes que vas tot content perquè d'això...
Si trobes un, comences a fotre el drama,
que s'hi va passar això perquè aquí, perquè allà...
Me cago en la merda.
Ja tenim el dia perdut.
No, no, és perdiment.
A més, si ho mires, és un teatre, eh?
A més, te n'adones, avi, però comences a mirar d'un costat a l'altre i dius...
Ui, aquest dia vol marxar...
Bé, gràcies per escoltar-me, eh?
Sí, després trobes un que t'explica un xiste.
I aquest xiste te recorda un fet d'alguna persona que coneixes.
Ja saps.
Hòstia, mira, quina casualitat.
Això ho vaig...
O sigui que...
No, no, de fet és així.
La vida, si te l'aprens d'aquesta manera, eh?
Hi ha gent que ell mateix s'amarga,
ell mateix fa el drama,
ell mateix fa la cosa aquesta.
Però si tu surts al carrer i mires,
i vas veient la gent,
i veus que cadascú...
I ara mateix que parles sols,
que no sé si parlen sols,
i altres parlen amb el mòbil.
Això, el mòbil, un altre...
Un altre que rido.
L'altre dia anava tranquil pel carrer,
bom, se'n para un cotxe al costat,
i aquell no sé què em deia.
I jo dic que em deu preguntar per algun carrer,
perquè va parar, i jump, i mirant-me,
dic que em deu poder preguntar.
Llavors, adulta, que vaig a mi i estava parlant amb un mòbil.
Sí, amb mans lliures.
Bueno, veus, vull dir...
I, avi, quan ens discutim pel mòbil, encara és pitjor.
No, i després vas pel carrer...
Mans lliures i em sec al costat.
Que no, que sí, que no sé què.
I vas pel costat i diu...
Escolta, i et gires que vol,
i està dient l'altre,
escolta, que deia parlar...
Escolta, per l'amor de Déu, ja, ja...
O sigui que...
Les noves tecnologies i l'avi Ramon estan barallats.
No, no, no vull dir que la vida.
Ho dic, que...
A vegades me diuen,
escolta, estàs de testor d'humor,
rato, sí que és de humor,
però a vegades no.
Els anys, mira,
quan tens aquesta edat que tens,
no et fas tu mateix a vegades la broma,
i llavors em diràs tu quan...
I ho veus, això, pel carrer...
Però, a mi, també hi ha molta incomunicació, ara, eh?
A banda d'això dels mòbils,
ara tothom va amb la musiqueta de...
I que veus que tothom va...
Va, va, va, va.
Sí, sí, sí, sí.
I alguna vegada dius,
si li dic hola, me sentirà,
sabrà que hi ha persones al seu voltant
que també caminen,
que també pateixen,
i que també tenen sentiments,
i veus que hi ha gent...
I no fa falta aïllar-se d'aquesta manera.
I veus que hi ha gent que està amb el mòbil
i es barallen, i criden,
i, coi, dius, escolta, això...
És una vivència, eh?
Això és una vivència.
O van rient i dius, coi,
aquesta gent...
T'imagines tu ara?
A mi, què ha passat a vostè sense mòbil, també, això?
Jo no en tinc de mòbil.
No, per això què li ha passat?
No en tinc de mòbil,
per això ja quan veig un mòbil,
a veure, però en sortirà.
A mi, quan he anat alguna vegada per la Rambla,
que ha passat alguna...
Això és allò que dius,
ha passat una cosa divertidíssima.
Però, clar, si vas sola,
com rius d'allò?
A més, t'entra aquell riure tonto,
que estaries una hora i mitja rient,
però, clar, en anar sola,
com que te talles,
i després vas tot el camí
recordant-te d'aquell tros,
i vas...
Aquell riure que t'ha sortit espontànic,
però, clar, no pots...
Fins que te trobes algú,
i aquell te diu,
hola, com estàs?
I en aquell moment, jo,
comences a riure,
perquè t'atreus tot el que és.
Però, no, i escolta'm,
i després hi ha gent...
I has aguantat.
Hi ha gent, per exemple,
puja l'autobús,
i tot el rato...
Te n'enteres de tots els problemes,
i he estat un munt de rato,
i bueno, escolta'm,
i jo,
i quina compta tinc jo d'aguantar...
No, perquè a vostè li pot recomanar, home.
No.
I diu, perdona,
això que estàs parlant,
i si fica...
No, no,
i després cridant,
d'un punt a l'altre,
o vas a un lloc,
i bom,
i després diuen,
sobretot quan vas a un espectacle,
o vas a un lloc,
que toca d'això,
que parlin els mòbils,
per això.
En sec,
vas a una espècie de concert,
i no saps si és el concert,
o són els mòbils.
Començs a tocar música
de diferents maneres,
i sens música,
i ara no saps on estàs.
Vull dir,
que la vida és...
Si te l'aprens,
és una comèdia.
Avui sí que hem fet comèdia,
eh, avi?
No,
és real.
Hem donat un cop d'una
que ens envolta.
El que passa,
que jo ara ho dic aquí,
com a vivència,
com a avi,
com a plan de broma,
el que sigui,
però és real.
Sí, sí, sí.
Encara que no,
a vegades,
no volem reconèixer,
és real.
Incluso a vegades,
polítics,
polítics estan fent un discurs,
estan fent el que sigui,
i veus que,
prou,
ai,
i surten,
i entren.
Home,
coi,
per favor,
dic polítics,
i altres conferències,
o el que sigui,
no m'entens com vull dir?
Vull dir que vivim en una època
que,
sí,
pensem en nosaltres mateixos,
però,
però,
i jutgem els altres,
però,
cuidat,
nosaltres,
nosaltres no,
hem de ser jutjats.
molt la seva companyia,
i per això el convido
perquè torni demà,
què li sembla?
El més que pensin
que ho dic
sense cap malícia,
sinó que ho dic
per vivències,
per vivències,
per fer.
A mi,
crec que,
si hi ha algú
que ha sentit
el que hem dit,
més d'un ha rigut,
perquè ho ha dit,
això ho faig jo
més d'una vegada,
i això del mòbil,
mira que no hi he sigut,
quan estava a Tugia.
No,
i m'agradaria
que algú truqués
a veure si a vegades
tenim raó,
doncs els convidem,
amb el que diem.
Mira,
la Núria,
si vol,
agafarà el telèfon,
que prengui nota
de la persona,
i el telèfon
on podem trucar,
i el dia que estiguem,
avi,
que fem allò
tres o quatre trucadetes juntes,
o alguna cosa així especial,
doncs ho farem en directe.
Sí,
perquè si vas pel carrer,
el que sigui,
i Tarragona ha fet uns canvis.
Per això,
que ens estiguin coses.
Que vas per carrers
i veus,
un dia en parlarem
dels canvis
de carrers de Tarragona,
el canvi que hem fet
d'abans amb ara,
la gent com viu
o com vivien.
D'acord.
M'entens?
Fem-ho, avi.
No tenim dies encara
per parlar amb vostè,
jo.
Ui,
avi,
fins demà.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Us deixem amb la música
de Lut Casal
i aquest tema
que segur que coneixeu
és el Boig per tu.
i el Boig per tu.
La terra unida és que
nena estiguin espertos
amb vasos els dies
esperant la ni.
com a buca estima
si de mi estàs tan jo
servir i acabar
com a buca estima
i el Boig per tu.
i el Boig per tu.
com a buca estima
i el Boig per tu.
com a buca estima
com a buca estima
ante la bruixa
que caurà
que caurà
com a buca estima
com a buca estima
i el Boig per tu.
com a buca estima
com a buca estima
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!