El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
I ja el tenim aquí amb nosaltres, Savi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui la tinc la sorpresa.
Ah, sí?
Sí.
Bueno, amb tu.
No, a veure, no hi ha ningú per aquí, eh?
El que passa és que...
Amb tu sempre són sorpreses, eh?
Ahir me va donar una referència, la vaig guardar, i avui l'hi torno a exposar.
Ahir va parlar que, clar, de cara a la nit, els serenos, hi havia rebel·les, i de cara a ja, com ell que diu aquest mes, ja comencen les rebel·les i festes dels diferents barris.
El primer d'ells, si no recordo malament, el progressista de Torreforta, que són els que d'alguna manera obren, i a partir d'aquí, cada setmana, en una barriada, en el port, qualsevol lloc de Tarragona, comencen a veure-hi les petites festes.
Vaja.
Se'n recorda que li deia que ja ha començat el juny?
Vaja, vaja.
Doncs un dels signes que ha començat el juny és això, són les festes.
Però jo tiro cap enrere.
Com eren les festes abans, avui?
Hi havia tantes?
Sí.
Sí? També hi havia moltes per tot a Tarragona?
Bueno, depèn.
Deveu unes èpoques que no.
Però va peu una època, eh?
Sí.
Que cada barri, inclús no barri, inclús carrer, feien festa.
Pensa tu, que ho he dit altres vegades.
la cartera Barcelona, des de la Ciutat Jardí fins al Passeig de les Palmeres, s'havia fet barbena, a la nit.
Sí, sí.
Ara, quan de tu, la circulació que hi havia, per un costat, inclús allí, aquells d'allà, feien barbena.
Això et demostra, llavors hi havia, però clar, sempre hi havia unes barbenes que predominaven.
Cost del Mou, aquí a Maria Cristina.
Salrot, clar, clar.
Sí, a Cremarceria, allà baix el port, allí el d'això és el que era Sant Miquel.
Vull dir que hi havia uns puestos que eren plaça La Font, també, perquè...
Bé, hi havia uns puestos, però llavors ja es va començar a carrers, carrers, carrers.
I inclús va arribar un moment que van prohibir això.
Per què?
Perquè resulta que trobaves la joventut, principalment, l'alimentació no era l'adequada, primera.
Segona, anaves a treballar, perquè així com ara, segons quina edat, no poden ser aprenents,
els 18 o el que sigui, llavors, els 14 anys, com a marx, els 14 anys, hi havies anat a treballar.
I què passava? Tenies 14, 15, 18, 19 anys, 17, l'època que sorties, t'agradava sortir,
allò, amb les noies, i llavors, com que, a més a més, a la festa havies de pagar-te-la tu,
així com ara cadascú es paga el seu, llavors el noi havia de pagar si feies alguna cosa.
Però, llavors, les noies no sortien soles, sempre portaven una caravira, llavors, què passava?
Era pagar de doble.
Que havies de fer hores extres per poder replegar, perquè a les cases no podies demanar,
com ara els pares, que la feina era pels pares arribar a final de mes.
Sí, sí, sí.
Llavors, t'havies de pavilar a fer remendets i coses per això, però, a més a més,
llavors sorties a ballar, llavors sorties a la nit, al dematí, sé que a les 7 del dematí
van anar a treballar a les 8, a plegar, o sigui, un agotament, un agotament,
i això va arribar un moment que va haver molts malties del pit.
I llavors, que hi havia la Casa Blanca, i vam d'allò, i va ser quan hi ha l'orador, l'alcalde...
Però devia ser molt fort, avi, devia ser molt fort, i molta gent jove que caigués a l'alta,
perquè haguessin de prohibir-ho.
Sí, sí, sí.
O almenys de controlar-ho una miqueta, si més no.
Perquè era una època, per exemple, que trobaves, que, per exemple, com t'ho explicaré també,
ets jove, no veus les coses quan també penses que ets jove, i llavors també procuraves anar amb noies,
després hi havia dones que també aprofitaven de la joventut.
Perquè també hi havia dones, per exemple, que també s'enamoraven o capritxaven,
no, no, s'enamoraven de gent jove.
I clar, imagina't tu el treball, ballar, després que trobessis una que s'encapritzava,
o al revés, no?
Sí, sí, sí.
Era un agotament que, clar, el cos...
Massa feina, massa feina per tots els dies.
No portava l'aliment suficient per aguantar aquestes coses, per jove com fos.
I clar, hi havia un moment que es van trobar amb aixòs.
Que hi havia molta gent jove que caien malalts, i que...
Que hi havia molta gent jove, que escoltem, que d'això, saps?
I llavors ja les festes van fer-se més ja coordinades, per exemple, segons quin puesto,
només el dissabte i diumenge...
Més controlat.
Perquè hi havia puestos que eren totes les setmanes, saps?
D'un puest tu passaves l'altre.
Vull dir que no era una cosa controlada.
Però això sobretot de cara a l'estiu, de cara a l'hivern, n'havia d'estar més tranquil.
No, l'hivern no.
A per això li deia que...
Però l'hivern hi havia altres festes internes, vull dir, que sempre hi ha hagut...
No paraven abans, eh?
Perquè llavors hi havia els salts de ball.
Clar.
Hi havia els salts de ball, i anaves a ballar, i Tarragona tenia 3 o 4 tipus de sales de ball.
I també els salts de ball, doncs ja saps què passava?
perquè llavors no es ballava com ara, separats i aquí millor.
Llavors se ballava apretat, i a vegades...
Faltava respiració.
A vegades tan apretat...
S'allava.
S'allava l'aire.
A vegades faltava la respiració i de fer el boca a boca.
Què diu?
Bé, però això havia de ser, a vegades, a puestos ja...
Hi havia diferents puestos.
Més controladet, no?
Sí, sí.
Vull dir que van ser unes èpoques, doncs, que m'entens, i la gent va ser...
I llavors sí, però no, llavors hi havia festes maques, perquè a la Rambla, per exemple,
quan era a les Barbenes, llavors feien...
Hi havia estat 4 o 5 orquestes, hi havia una de Sardanes, hi havia una orquestra, Raül Abril...
Hi havia artistes que després van ser molt bons, eh?
Mario Rossi...
O sigui, hi havia uns quants d'aixòs que han sigut tenors i bons d'això, no?
I llavors anaves a la Rambla, i era bonic perquè llavors, inclús dels pobles, amb carro,
baixaven, que és el que vaig dir un dia, que trobaves el problema, que el meu veus una ulleta allí,
que t'agradava o volies anar a ballar, o agradava, eh?
Vull dir que ja no, que t'agradava el d'allòs, i quan anaven allà, te trobaves que hi havia la tieta,
la cosina, la parenta, i llavors, bé, escolta'm, què fas aquí ara?
Com soluciones?
I havies d'anar i deies, sí que hi deies, no, no, no ho deia vostè,
i deien que allà darrere, que, saps, o sigui, havies, havies...
Però llavors passava una altra cosa, que també, ho dic perquè és real, no?
Llavors passava que a les dotze de la nit, o així, molta gent ja es retiraven.
Però llavors era quan tancaven aquestes cases de prostitució del barri antic.
I aquelles anaven, no a ballar, sinó a veure el que podien...
Bueno, ballava d'una altra manera.
M'entens? I clar, i gent jove, doncs, allò que...
M'entens? Vull dir, va ser...
Quin va ser? Se'n recorda d'un lloc on li va agradar especialment a avi,
en aquell temps?
Que diies, és que allà quan anàvem, doncs sempre ens ho passàvem bé.
Hi havia un punt determinat, o un lloc on sempre anàvem, vostès?
No, no, no, no.
Quan era la festa del carrer...
Del carrer...
La Rambla, era la Rambla, que no marxaria, marxaria, el cos del Bou.
Vull dir, aquests places...
Llavors ja eren familiars, saps com ho dir?
Era una cosa familiar, hi trobes una noia.
Llavors, saps què passava?
Que les noies també ja més o menys coneixies per sec.
dos, ja sabies les que eren d'un lloc,
que ja trobaries el serrallo,
l'una de l'altra a la cooperativa,
l'altra a la sala de ports...
O sigui, que més o menys...
Una mica mariners, no, vostè?
Una mica mariners, no?
On en cada puerto?
Jo t'explico el que hi havia.
Després, aquí a la Rambla Nova,
el que era el Vallellà, aquí baix, que no hi havia cases,
el gimnàstic va fer una secció també d'oci,
d'això, saps?
Fes soci, part d'això, no?
I allí van fer una pista de ball
i també, l'estiu, doncs, també feien ball.
Per cert, que va ser curiós que van dir
que a la inauguració vindria una parella de patinatge
i tots pendent, i si hi era una parella,
pendent dos homes, que van fer una exhibició.
O sigui, o sigui que...
Quina decepció, quina decepció!
Sí, sí, sí, una era aquella casa de fotografies
que hi havia allà, que era la Unió,
que són fets, no?
I trobes així.
I després van fer, per més senyoriu,
van fer a la sala de ports,
i allí les dones havien de pagar.
Però qui pagava...
En aquell temps, qui era?
M'entens?
Que l'home.
Ho van fer per fer una miqueta de selecció,
per no trobar-se.
Sí, sí, en aquell temps.
Vull dir que tot Tarragona ha tingut
les seves alts i baixos i molt d'això.
Avi, tornem la setmana vinent.
Crec que em té una sorpresa,
potser algun convidat?
Sí.
Que ho tenim a paraula,
no comentem res,
però és que no estigui al sac i ben lligat.
No, perquè una cosa molt diferent
del que estem parlant.
Sí, sí, sí, però molt diferent.
Molt diferent.
Té referència a alguna cosa
que ja hem tractat,
potser, directa o indirectament.
És possible.
Ja ho sentireu, ja ho sentireu.
La setmana vinent amb l'Avi Ramon.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Gloria a Dios en las alturas
recogieron las basuras de mi calle
ayer a oscuras y hoy sembradas de bombillas
y colgaron de un cordel de esquina a esquina
un carter y banderas de papel, lilas, rojas y amarillas.
Y al darles el sol la espalda,
rebalotean las faldas bajo un manto de guirnalda
para que el cielo no vea.
En la noche de San Juan,
cómo comparten su pan, su mujer y su galán,
gentes de cien mil radea.
Y apurad, que a ellos espero si queréis venir,
pues cae la noche y ya se van nuestras miserias a dormir.
Y vamos subiendo la cuesta
que arriba a mi calle se vistió de fiesta.
Hoy el noble y el villano,
el prombre y el gusano bailan y se dan la mano
sin importarles la facha.
Juntos los encuentra el sol a la sombra
de un farol empapados en alcohol
magreando a una muchacha.
Y con la resaca a cuestas vuelve el pobre a su pobreza,
vuelve el rico a su riqueza
y el señor cura sus emisas.
Se despertó el bien y el mal,
la zorra pobre al portal,
la zorra rica al rosal
y el avaro a las divisas.
Y se acabó
que el sol nos dice que llegó en el final.
Por una noche se olvidó
que cada uno es
cada cuere.
Vemos bajando la cuesta
que arriba en mi calle
se acabó
la fiesta.
El discurso televisa
de la cuesta
offices
de encerram
de laına
de launa
y el del
al sol
de launa
de launa
de las redes
de launa
y el campeón
de launa
y el alante