El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Un dia l'hem de sentir sencera.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Dic que gairebé mai la podem sentir, aquesta bonica avanera.
Dic que un dia ho podem fer, no?
Un dia d'aquests?
Un dia que tu veges que jo no hi soc, aquell dia li he riu l'avanera i parles.
Vinga, especial d'avaneres.
Ja ho farem, ja ho farem, alguna cosa en especial.
Diga, avi.
Jo prefereixo que no marxi, però l'avi com està tan ocupat, té tants viatges, no ho sabeu.
No li faig de broma, li faig de broma.
Avi, que tenim una oient d'aquí de la casa, que es diu Mónica Sabater,
i que un dia, i això fa ja algun de temps, m'ha dit,
pregunta-li a l'avi on estava el teatre El Moderno,
que potser tingui alguna cosa més, algun nom més a banda del Moderno.
On estava, avi, aquest teatre, aquí a Tarragona?
A l'Arangle.
Sí?
A la Rambla, o sigui, entre el carrer Adrià i el carrer Sant Agustí.
Rambla Nova.
O Rambla Bell.
Rambla Nova.
Això era teatre cine.
Primer, vam temps, per exemple, el segle passat,
que quan era cine, era cine mut, al començament,
i llavors també feien cine, també feien una part d'espectacle.
I llavors a fora hi havia com un orga, parlo ara d'aquelles èpoques, no?
I hi havia algú que feien propaganda o el que sigui.
I llavors quan feien cine, doncs una part feien una mica d'espectacle, una mica de variatets i coses d'aquestes.
Llavors allí ja, en sèrio, hi va començar, perquè llavors hi havia altres cines.
Hi havia el teatre principal, abans de la guerra.
Hi havia el teatre Tarragona, que és aquesta tanta polèmica que per fin potser en sortiran o no en sortiran.
Que ens deien parlarem dels d'aixòs.
Després hi haurà de fer més tard el Femina.
Després, també en aquell temps...
On estava el Femina?
Allí on hi ha l'Ajuntament ara, a la Rambla.
A l'Ajuntament?
On hi ha l'Ajuntament ara?
Sí, sí, que fa cantonada.
No, al mig.
On hi havia abans la fàbrica...
D'acord, d'acord, no, no, però és que clar, com era tot aquell tros d'edifici, no?
Antigament allò va ser el lloc d'esports del gimnàstic, al començament quan eren esports del gimnàstic.
Sí, sí, sí.
Després ja va ser d'això, després vam fer el Femina i d'això.
Bé, llavors també hi havia, abans de la guerra, també hi havia allà al carrer Real, el Real Cinema.
Real Cinema?
Bé, en temps de la monarquia, era el Real Cinema perquè era el carrer Real.
D'acord.
Però llavors al vint de la república, com que allà van fer el carrer Fermín Galán, llavors ja era ideal cinema.
O sigui, van treure la R i van modificar una miqueta.
Doncs bé, aquest aquí, el modern, per exemple, era un dels puestos, junt amb el Tarragona, on se feien bones pel·lícules.
Per exemple, un tenia el Metro Goldim i l'altre tenien d'aixòs.
Quan va acabar la guerra, llavors com que érem amics dels alemants i no érem amics dels americans i altres,
a dir, més a dir, fent pel·lícules de l'UFA, que eren artistes, que eren quan la Sissi, quan aquelles èpoques...
Ah, que maco.
Sí, i allí també feien teatre, a més a més, i variatès, o sigui que s'havia fet molt d'allò.
I allí era un cinema molt familiar també, perquè a dalt hi havia el galliner que dèiem,
després hi havia la primera fila, que allò anava numerat, i moltes famílies ja, o matrimonis o ja d'aixòs, anaven allí.
Els joves, més aviat, s'anava al primer pis.
Molt bé.
I ja, quan més podien, o ja volies presumir una miqueta, a baix a butaca.
Però devia ser el més divertit, el galliner.
Bé.
Amb excel·lència, no?
Sí, perquè al galliner, doncs, es trobaves allí tota classe de gent,
altres uns que sembren bromistes...
Éssers vius que estaven allà al galliner.
Sí, no, i allí feien moltes...
Incluso feien bromes, entre broma i gambarrada, en fi, d'aixòs, no?
Alguna drestada, d'altra.
I allí, clar, allí t'haves obligat, quan sortia l'Himne i sortia Franco,
t'havies posat dret amb el braç en l'aire.
Així que quan vaig a butaca o així, segons quedaves més dissimulat,
allí no hi havies d'anar tant que no fotis una bufetada, perquè hi havia aquells que...
Això s'ho aprenien molt, en sèrio, no, avi?
Sí, sí.
O sigui, si hi havia algú que, per exemple, en aquell moment no s'aixequés,
podien fer-hi tot els guàrdies civils, podien arribar a detenir.
Això va passar, trencar un moment el modern, que em perdoni,
el Teatre Tarragona, doncs, al final del Teatre Tarragona,
el galliner, com si diguéssim, tocava quasi el sostre
i allí t'estava sentat, però quan t'aixecaves no podria estar dret del tot.
Clar, perquè ja tocaves.
I un dia estàvem, els tres o quatre amics que érem, allà al final.
I quan va tocar l'Himne, els vam aixecar, amb els braços mitjacutxats, però saludant.
I un va dir aquí, i no sé on va sortir,
i un va anar a riom mastegot, que encara va quedar amb la cara més d'això.
O sigui, allà on pensaven que ningú els veia, allà també hi havia...
No, és que llavors hi havia també, en aquella època,
molts més papistes que el Papa, saps?
A gust d'on va passar.
Aquell que era falangista i el que volia quedar bé amb els falangistes.
O, en fi, en coses d'això, dicem-ho, això ja ho parlem un altre dia.
Continuem, sí, sí, sí. Continuem parlant de teatres i de cinemes aquí a Tarragona.
I el modern, doncs, en aquell temps, quan va acabar la guerra,
van vindre també les millors vedets que hi havia,
les seves revistes corresponents, la Trudibora, o sigui, molt d'això.
I després també la de fer en Sarsuela.
Ah, que mal, que la llàstima, eh?
En Cardo Mayoral, en fi, diferents artistes.
A mi, quan va començar de caure tot això?
Perquè la Rambla devia ser, i perdoneu-me per l'expressió,
un herbidero de cultura, perquè, clar, gairebé cada racó,
si no hi havia un cinema, hi havia una sala.
Sí, sí.
O sigui, el Teatre Tarragona, per exemple...
I devia ser fantàstic passejar per la Rambla.
El Teatre Tarragona tenia adonat a seu un bar.
Sí.
El modern, no.
Però, llavors, el que dèiem de Quaresma,
resulta que, saps tu que abans, per exemple,
si havies de combregar al dematí,
no pots haver begut ni aigua ni res des de les 12 de la nit.
Ah!
Val.
Llavors, clar, si anaves al cine i en sondemà volies combregar,
abans de les 12, quan feia la mitja part...
T'havies de confessar.
Ves anar corrents...
No, no, confessar.
Ves anar corrents a beure aigua,
que era el més elemental a l'estiu, beure aigua.
Però els punyeteros, no sé si era ja en combinació,
que sigui les fonts de la Rambla...
Les tallaven.
Les tallaven.
Llavors, havies d'anar a fer el bar que hi havia al costat del modern...
I a fer de mull, clar, perquè l'estessis, home...
Vull dir que hi ha una sèrie de coses que ara els expliques i fan riure.
És la picaresca d'aquell temps, eh?
Era, era.
Clar.
Després, no, després ja han permès que, com tal, no hagis menjat una hora abans...
Clar, també trobaves llavors que els capellans van ser els primers a rectificar aquesta cosa.
Perquè, clar, agafo un capellà, per exemple, d'un poble,
que havia d'anar a dos pobles a l'estiu,
i m'has dit que ha existit a les 12 de la nit,
sense poder menjar ni veure res, i havia d'anar...
O sigui, que també tot això s'ha anat arreglant,
segons la religió, s'ha anat arreglant segons les èpoques.
S'ha anat convingut, d'alguna manera.
El nostre senyor era amb un ruc, i ara van, bueno, també les èpoques han anat canviant...
Ara tenim els cotxes, les potences, els motors...
Doncs el modern era d'això.
I inclús, el modern va haver un temps, perquè aquí al Serrallo,
molts pescadors, en aquell temps que venien d'Almella de Mar,
i venien d'altres pobles d'així, anaven amb esclops,
amb fusta, anaven d'allò.
I, clar, va arribar un moment que quan anaven al Sina,
els hi feien deixar els esclops a baix, a l'entrada,
com passa quan vas amb una mesquita allà a Estambul,
o el que sigui, que des de fora...
Has deixat les sabates fora, clar.
Perquè, clar, imagina't tu, al Sina, només que ets miqueta retreçat,
o s'has començat, cot-troc, cot-troc, cot-troc,
doncs allà quant a això.
Doncs, bé, doncs el modern va començar a dir,
per cert, que va ser un empresari molt, molt bo,
va portar pel·lícules molt bones,
i estava a dir, entre...
A dir que ara em sembla que hi ha un banc.
Ai, no ho sé.
Sí, potser sí.
O sigui, tombant al carrer Saragostí,
tirant cap al balcó,
em sembla que hi ha una giroeria, no?,
amb un rellotge a fora,
i al costat, em sembla que hi ha un banc,
o el que sigui,
doncs allà estava el cine-teatre modern.
Era més lloc cine modern que teatre.
Però va haver-hi a l'època...
Com a haver-hi a Barieté, Sarsuel, el comentava.
Sí, sí, sí, va haver-hi molt d'això.
I al principi era d'uns puestos, doncs, primer,
perquè, clar, el primer cine va ser aquí a la Rambla,
que era cine...
Bueno, en fi, però el cine modern,
i t'explico, va haver-hi molt d'allòs,
i molt sèrio,
molta categoria.
Era aquí.
Ai, que no, ens queda més temps.
Que tornem la setmana vinent.
Suposo que...
No, no, perfecte,
i si volen qualsevol cosa que ens truquin,
no?
Sí, sí, sí.
Jo recordo el telèfon és el 977 24 47 67,
repeteixo, 977 24 47 67,
que ens truquin i ens diguin,
mira, doncs, això del modern,
a banda d'això,
vull saber aquesta altra història.
Doncs, nosaltres estem aquí per això.
Si la sé, si la sé, doncs...
Si no, investigarem, avi.
Per això, rai.
Avi, fins la setmana vinent.
Molt bé.
Gràcies.
Us deixem amb Revolver, Sara.
Fins la setmana vinent.
Un moment de la veritat.
Sabias, mujeres,
en esto de mentir.
¿Quién no se asusta al ver que la verdad
es tan distinta de lo que te dan
sangre por agua
a punto de salir?
Si con su voz secó mi corazón
Si entre sus uñas yo también estoy
¿Para qué habrá regresar años después?
¡Vámonos!
Sara, oh, Sara
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
Oh, Sara, oh, Sara
No repitas lo que te enseñé
Que la mejor agua está por llover
Oh, oh, oh, oh
Yo que vi que raya y me quedé
Como afición tan solo envejecer
En una playa vacía para mí
Vuelvo al principio, vuelvo a no creer
Más que mi perro, buen amigo, fiel
Quiero la arena tan solo para mí
Ahora de pronto vuelven a sangrar
Las cicatrices que me regaló
A la hora de partir años atrás
Oh, oh, oh, Sara
Oh, oh, oh, Sara
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
Oh, oh, oh, Sara
Oh, oh, oh, Sara
No repitas lo que te enseñé
Que la mejor agua está por llover
Oh, oh, oh, Sara
Vuelto a la ciudad
Crudo destino
Volver a sentir
Lo que se ha sentido y mal
No dejando que viví
Cuando la vea
Sé que volverán
Mis dos piernas a temblar
Mis dos piernas temblarán
Por Sara
Ey
¡Suscríbete al canal!
Ahora de pronto vuelven a sangrar
Las cicatrices que me regaló
A la hora de partir años atrás
Oh, oh, oh, Sara
Oh, oh, oh, Sara
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
Oh, oh, oh, Sara
Oh, oh, oh, Sara
No repitas lo que te enseñé
La mejor agua está por llover
La mejor agua está por llover
Oh, oh, oh, oh, oh, Sara
Vuelto a la ciudad
Oh, oh, oh, Sara
Vuelto a la ciudad
Sara vuelto a la ciudad
Sara vuelto a la ciudad
Sara vuelto a la ciudad
Se han vuelto a la ciudad
Sí, sí, sí.
Gracias.