I ja t'ho dèiem abans, estem al mig d'aquest mes d'abril.
Andrés, hola.
Hola.
Oi, que d'aquí a res que ja estarem tu i jo con los Farallay.
Sí, sí.
Home, la fèria d'abril.
Sí, claro.
Ole, ole.
A tu t'agrada anar cap allà, cap a Bonavista?
Allò, perdona, que sigui una volteta, encara que sigui.
Abans hi anava, però ara t'explicaré un secret.
He anat tants anys fent fotografies, ja saps que la meva feina era fer reporter.
Doncs, entre mig de tanta gent, però gràcies a que jo era el fotògraf,
sempre buscava els llocs privilegiats, m'apartava dels grups,
em posava els postos millors per fer les fotografies,
que ara, sense la càmera, lògicament haig de ser un espectador més.
I m'amoïna tanta gent, hauria de donar espèntes i cops de col·lo,
m'ho muni, rebre'ls i així, saps?
I, a més, tinc tanta feina amb això del cine i que m'agrada tant
preparar els guions, preparar les pel·lícules.
O sigui, no et veurem per allà.
Saps que no en veuen.
O sigui, de cara a la setmana, no sé si és la setmana vinent o aquest cap de setmana,
no ho tinc ben entès.
O sigui, quan sigui que no ens veuran.
Jo, si puc, m'escaparé també, però cap a la muntanya.
Són aquelles coses que fem, no?
Quan arribes cap de setmana, ponem la tranquil·litat.
Bé, doncs mira, avui aquesta tarda, l'antiga audiència, que està allà a la plaça Pallol,
o Centre Cultural Pallol, com ja es diu ara, ara ja es diu Centre Cultural al Pallol.
Ho hem aconseguit a canviar.
Sí, ja ha canviat.
Doncs fem cine, com cada dimarts, o quasi cada dimarts i dijous,
perquè aquest mes, els dos últims dies, l'última setmana, no en fem,
perquè hi ha un altre festival de qüestió de...
De cinema, potser, de curs.
De curs, o sigui, és de curt, em sembla que és, hi ha una sèrie de coses.
I, esclar, jo no faré cine.
Ah.
Bé.
Et tindran castigat durant algun temps, però curtet, eh?
Sí, una setmana, una setmana.
Bé, doncs, avui dimarts fem una pel·lícula dins el cicle,
a l'entorn de Setmana Santa,
i fem la pel·lícula d'Espenser Tracy i Mekker Roney.
La Ciudad de los...
Forja de hombres.
Ai, ai, ai, ai.
Va sonar a la Ciudad de los muchachos, eh?
Ja anava ben encaminada,
perquè és l'esforç que va fer el capellà Flanagan,
que és basat també en fets reals,
per rehabilitar a joves delinqüents.
i d'aquí va crear-se la Ciudad de los muchachos.
És que em sonava molt familiar,
a més, tots dos surten també a l'altra pel·lícula.
Per això, quan has fet l'impàs,
dic, la Ciudad de los muchachos ja m'ha sortit de l'ànima.
Exacte, perquè el títol és més conegut, potser,
que Forja de hombres, però, bueno,
és pràcticament el mateix.
És la primera part, per dir-ho així.
Doncs, aquesta tarda, a les 6,
amb una magnífica interpretació,
com és lògic, ja d'Espenser Tracy,
i aquell jovenet mica ronai,
que ara l'home, ja amb tots els seus 80 i pico d'anys,
encara fa pel·lícules.
Déu-n'hi-do, sí.
I encara s'aguanta, i amb quina guerra,
amb quina empenta que té.
Sí, sí, és petit però baixet.
Sí, però maton, maton.
No, jo pensava que era petit però baixet.
No, que és el mateix.
Ah, sí? A veure.
Bé, anem cap a la volta al Mundo en 80 dies,
que això ja s'està acabant.
Avui seria l'últim dia, ja, no, Andrés?
Exacte, sí.
Bé, llavors ja vam dir que Michael Todd,
sense acabar de saber el gran èxit
que va tindre econòmicament la seva pel·lícula,
va morir en un accident d'aviació l'any 58.
També s'ha de dir que aquest home
va tindre sempre una mala sort...
Que l'acompanyava gairebé en tot.
Quasi tot.
Però després en sortia triomfant.
Perquè, esclar...
Sí, que era una persona que tenia que sortir
de forats i forats i forats.
Gràcies a la seva espenta,
ell sempre treia el cap,
perquè mira que es va arruïnar de vegades,
però ell sempre treia una cosa o altra
i va anar tirant endavant.
Bé, perquè el que estàvem dient,
que encara no havia aconseguit
els triomfos de la seva pel·lícula
i tindre ja els beneficis
per deixar-los respirar d'un temps,
va morir en aquest accident
de la seva nova i potent avioneta.
Des d'alegu, no va ser l'única persona
implicada en el rodatge
que quasi no van tindre temps
de peladejar el triomf.
Perquè Robert Newton,
el que va fer l'inspector fix,
moriria d'un infart
apenes un mes després
de rodar la seva última escena
als 51 anys d'edat.
que és aquell que vaig jo,
que va viar molt
i li van dir,
escolta, si vostè segueix bevent,
un mes i s'ha mort.
I ell va prometre no veure.
I quan el Michael Todd,
que no ho sabia això,
que li havien dit els metges,
li va dir per treballar,
però no tenia que veure
i li va donar paraula d'honor
que no veuria res.
I així ho va fer,
no va veure res.
No va morir el mes,
però va morir al cap de set mesos.
La seva vida ja estava sentenciada.
recient acabada la pel·lícula.
O sigui,
d'alguna manera,
la seva pel·lícula
devia ser el seu adeu
de cara al món del cinema.
Després tenim el William Cameron Menzies,
que era un esplèndid
i molt poc conegut
decorador i director,
que per exemple va ser participant
en la pel·lícula
de lo que el Viento se llevó,
imagina't els decorats
que allà hi ha,
doncs els preparava aquest home,
i que avui és considerat
un dels millors decorats
que s'han fet amb el cinema.
Aquest home també va morir
en març de l'any 1957,
després de treballar amb Michael Todd
com productor associat
del projecte d'aquesta pel·lícula.
I m'aclars que al final
hi eren tots productors associats,
perquè el pobre home
no teníem què parar.
Clar, tots anaven en plan de societat.
Després tenim el gran músic
Victor Young,
que va ser el compositor favorit
del director John Ford
i Cecil B. de Mille,
autor també
de la inolvidable partitura
aquella de Johnny Guitar,
que també va ser molt important.
i aquest home
va morir en desembre
de l'any 1956,
abans
que l'Acadèmia d'Arts
i Ciències Cinematogràfiques
li dongués
el seu únic
ja pòstum
i merescut
Òscar
per la música
de la Vuelta al Mundo
en 80 dies.
I si em permets,
i d'una manera
una miqueta rapideta,
t'explicaré
els personatges
que sortien
amb aquesta pel·lícula.
Vinga.
David Niven
com Phileas Fug,
Mario Moreno
Cantinflas
com Pas per tu,
Sillay Maglany
com Aouda,
Robert Newton
com Fix,
Robert Morley
Sir Ralph,
i ara ja no diré
el personatge,
sinó simplement
l'artista,
John Gilgut,
Noel Cowart,
el còmic francès
Fernandel,
quan fan
les pel·lícules,
o sigui,
fan passar la pel·lícula francesa,
que fa de cotxer francès,
Martín Carroll,
com si fos una dona de la vida,
una buscona d'allà de París,
Charles Weyer,
que fa de Caixer,
Gilbert Roland,
que fa de Moro,
Hadmec Abdoulá,
César Romero,
el criat d'Abdoulá,
Luis Miguel Dominguin,
que fa de si mateix,
exacte,
José Greco,
el ballerí de les coves
de los siete vientos,
Charles Corbun,
que fa de gent de viatges
a Hong Kong,
Peter Lorre,
que surt a una pel·lícula
de Casablanca,
i el cont maltés
i totes altres,
que fa de cambrer japonès
amb el carnàtic,
Hermione Jingle,
que fa de Cora,
Clint Jones,
una altra gran actiu,
que fa d'amiga de Cora,
Rhett Skelton,
aquest magnífic còmic
pel llirroig,
que fa d'un borratxo,
Marlene Dietrich,
la Marlene també estava per aquí,
fa patrona del salón
amb el poble
Barbara Quartz,
i el pianista
d'aquest local,
del salón,
saps qui va ser?
No.
Frank Sinatra.
Frank Sinatra fa de pianista.
Ai, no me'n recordo d'aquesta escena,
veus?
Me'n recordo d'haver-la vist,
sota allò,
m'ha vingut el flash de la Marlene Dietrich,
però no.
Llavors,
el mató d'aquest salón,
de Barbara Quartz,
va ser George Raff,
John Carradine va ser el coronel Proctor Stamm,
Andy DeWine,
primer contramestre de l'Enriet,
Víctor McLaglan,
Comodoro de l'Enriet,
Jack Wackie,
John Mills,
cotxer borratxo amb Londres,
que va fer aquell,
la hija de Ryan,
el que fa de tonto,
aquell que sembla retrasat,
doncs aquell era John Mills,
Beatrice Lille,
Buster Keaton,
el gran cómic,
fent de conductor de tren.
No, no,
que és fantàstic.
El coronel Tim McCoy,
comandant de la cavalleria del Fort Carnie,
fent del paper d'ell mateix,
perquè ell era el mateix coronel Tim McCoy,
que havia sigut comandant de cavalleria del Fort Carnie,
a qui interpreta el seu propi paper.
No, no,
que va ser fantàstic.
Joe Ebroum,
que li deien bocazas,
perquè tenia una boca molt gran,
que era un cop magnífic.
Sí.
Ronald Coleman,
un altre gran actor.
Sí, sí, actor,
Déu-n'hi-do.
Melvin Cooper,
Finlay Currey,
Reginald Denny,
Cecil Aldrich,
Trevor Howard,
Evelyn Case,
Alan Moombray,
Ronald Schaer,
Harcourt Williams,
Edmund Love,
Dick Wessel,
Icassie McGregor,
que són soldats,
i després,
Abba Garner,
espectadora de la corrida de toros,
però que no consta,
no està acreditada,
en els títols.
perquè vagis.
Andrés,
que no ens queda més temps,
hi ha més cançons llarguetes avui, eh?
Aquí s'acaba ja
la resta de tot el que teníem
amb aquesta pel·lícula
i per acabar definitivament...
Andrés,
tu saps el que acabes de fer ara?
Quan ens saps dir tots aquests noms,
amb totes les explicacions
que portem d'aquí.
T'han agafat ganes de veure la pel·lícula.
Però,
és que si ara mateix...
Sorti d'aquí a buscar la pel·lícula
per veure-la.
Doncs sí,
llàstima que hi ha molts videoclubs
que ja no la trobaríem, eh?
Bueno, si vols,
jo te la deixaré jo.
No,
mira,
mira,
no t'ha dit que no, eh?
Ja,
ja,
tu vols...
Què fas demà?
Tu vols que demà te la porti?
Sí,
clar.
Doncs demà et faré una còpia
i te la portaré.
Però no ho diguis, eh?
Perquè això està prohibit, eh?
Andrés,
anem a la música,
anem a la música.
Anem a acabar,
doncs,
amb l'epílogo,
com consta
amb el recetari aquest,
al final de la pel·lícula
definitiva
de la Vuelta al Mundo
en 80 dies
i aquí ens despedim
fins la pròxima tanda.
Que serà demà mateix
i que demà estrenarem...
Un altre cicle.
Demà ho desvetllem.
Fins demà, si tu vols.
Gràcies, Andrés.
Ja res, adeu.
Fins demà, si tu vols.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!