Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termes Mombrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més aixixant de sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
I amb el patrocini de Rocblanc Hotels
tenim ja a Revistes del Cor
la nostra companya Mar Pérez.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda, estic aquí.
No sé si em notes que avui estic de relaxió, eh?
Molt tranquil·la.
No un tallat com sempre, un cappuccino t'he fet.
No, no, avui, avui, sí, sí, sí, a més,
mira com agafo la cadira avui,
és que estic diferent.
Estàs d'una altra manera?
Sí.
Estàs més relaxada?
Sí.
Que has fet una visita a Rocblanc?
M'agradaria, m'agradaria.
A més, arriba un cap de setmana perillós,
que jo, ja t'ho dic,
ho avançaré més d'una vegada,
segurament de cara a la setmana vinent,
amenaço per arribar al pont.
Ah, jo que el pont el treballo,
xiqueta.
I companyia.
Perquè jo treballo molt.
És que tu és molt treballadora.
Jo treballo molt.
Però jo m'enfoco a la gent que ja ha agafat el pont.
Que no treballa tant.
Que ja pensa agafar aquest pont
i encara té dubtes de dir
on anirem, què deixarem de fer.
Escapeu-vos a Andorra, eh?
Exacte.
Que ja hi ha neu, per allà pel Pirineu.
I si no hi ha neu, hi ha molt bona muntanya.
També, també, també.
I hi ha bons cines.
Vaig anar a Andorra un dia al cine.
Un dia al cine.
La Sílvia agafa el cotxe i no para,
no para fins que arriba el...
Ah, anem al cine.
Doncs vinga, cap a on.
Andorra.
I de veritat, saps aquell cinema antic?
Seria com el Capitol d'ara si estigués obert.
Un dia sortirà de casa a menjar unes tapes
i acabarà a Sevilla.
Mira.
No, m'agradaria anar per la banda de Galícia.
A unes tapes allà.
Molt bones.
Que tela, eh?
Bueno, no he vingut aquí.
Ni a parlar de tapes, ni a parlar de cine.
Te n'adones?
Que avui anem pel Cerros de Uveda.
Només comença...
Tu, ets tu.
No, no, tu m'ajudes, eh?
Bueno, jo...
Una miqueta.
És com un trampolín.
Escolta, Emma, comencem com Déu mana.
Perquè avui és divendres.
Ai, com me sona de cinema, això, eh?
Ai, sí, doncs és que pot ser...
No corris, no corris.
Ai, ella, no corris, diu.
Ja corren elles.
A veure, no m'havies promès que no parlaríem mai més de les Espais Lens?
No, no, no, no.
Jo et recordo que vaig prometre que no parlaria més d'elles
en Pic comencin a la seva gira, a cantar damunt de l'escenari.
Però per què?
Però si en aquest moment serà notícia, la veritat?
No, perquè ja no els hi caldrà, en teoria.
El que estan donant a parlar ara...
Sí.
No tindrà res a veure, en Pic hi ha gent demostrat el que poden fer,
o saben fer.
O no.
O intenten fer.
No entens?
Per tant, una vegada siguin damunt de l'escenari,
jo ja callaré i ja no parlaré més més d'elles.
Bueno, o no, ja veurem.
Depèn, depèn, depèn.
Depèn de les notícies.
Però aquesta setmana, sí, hem de parlar d'elles,
perquè te n'adones que cada setmana hi ha alguna notícia,
alguna avançadilla sobre la gira, sobre el tema.
Doncs aquesta setmana és una notícia dolenta.
Què ha passat?
Dolenta.
Potser més dolenta que el bulo aquell que tenia infecció als pits,
la...
La pija.
La pija, pija.
Sí.
Encara no sabem si és cert o no, jo dic un bulo,
perquè, clar, trobo que si estigués infectada
no estaria ballant i saltant fent videoclips.
La victory.
Ah, exacte.
Bé, doncs aquesta vegada és Mel C,
la que està amenaçant em plantar a les espais
perquè diu que les seves companyes són insuportables.
Home, què esperava?
Que amb els anys cada vegada costa més...
Ara pitjor.
Cada vegada pitjor, ara pitjor.
Cada vegada costa més de mantenir el ritme d'amistat i de bon rotllo,
que hi ha una competició i un mal de jo qui no ser más que les més.
És que a més recorda, Marc, que les espais guels ja quan van començar
no era un grup d'amigues que es van juntar per cantar,
sinó una discogràfica puntual o una gent puntual va citar a diferents gens
que li agradés el món de la cançó, que li agradés cantar i que tingués una sèrie de qualitat
a banda d'atributs.
Que no era un grup que ensajava el garatge de casa del padrí de no sé qui, no.
Simplement era un càsting, van triar aquelles que no tenien res a veure les unes amb les altres
i les van sacxar així amb una coctelera i les van fer sortir a l'escenari.
Exacte, els hi van donar la cançó i vinga, hi van rumfar.
Ara és el moment que això hauria de collar, és a dir, després dels anys s'han fet amigues,
ens hem conegut, però no.
S'han fet amigues?
No, és el moment d'ensenyar-nos que el roce fa el cariño, i no, el roce el que fa és unes llagues als peus que fan bo.
Això és veritat.
És que m'estava imaginant allà l'escena, te recordes de fotografies de Concòrdia,
quan es van juntar per primera vegada, ara quan han tornat.
A veure, aquí de les anava més estirada, a veure, a més a més diuen que els assajos de la gira
i les gravacions dels videoclips són com una passarel·la de marits.
Com una passarel·la de marits.
Menys una, que està soltera.
Sí.
Totes, de tant en tant, van rebent visita de marit, de turno, no?
Vén el marit de no sé qui, demà ve el marit de l'artal, l'altre...
Que va per allà i per catar, a veure com està l'ambient.
Deuen patir per la salut física o la integritat psíquica de la seva dona en qüestió.
Seguríssim, eh? Seguríssim.
Oi, però està interessant la història, eh?
Home, el teu marit té aquí, a veure com treballes.
Jo encara estic esperant que vingui.
Doncs vingida't.
Crec. Ja té prou feina, ella.
El meu no em veig recollint ni a la porta, a l'hora de sortir.
O sigui que això no el vull llevar.
Mamà por, mamà por.
Home, ja m'agraden aquestes notícies.
Són humanes.
De concòrdia i de bon rotllo.
Són humanes, són humanes.
Ai, Déu meu senyor.
Però tenim de més bones, eh?
Sí, sí, sí.
Notícies de més bon rotllo.
I de boniques.
Molt boniques.
De naixements i de futuribles.
De noves vides.
Sí, sí, sí.
Exacte.
De fet, a veure, a l'hora que diuen que ja tocava, ja tocava, tampoc no és cert.
Però ja era el moment bo.
Sí, a mi ja portava ja alguns anys que es redeta, no?
Aquesta noia que canta de fons, aquesta senyora, l'inya Pastori, espera el seu primer fill.
Ai, el ninho.
Després de cinc anys de matrimoni i quatre de novis, ja era el moment potser que fessin la família una miqueta més gran, no?
Clar.
La felicitem, l'inya Pastori, perquè ja va bé, és a dir, has obert ja una porta que et pot portar a una vida totalment diferent.
Ara tindrà que compaginar com fan d'altres mares cantants.
O mares treballadores, no cal que cantin.
Bueno, però jo t'ho dic per la història de, clar, tu i jo no anem a bolos per la nit.
No, tu sí, mira.
A la concert, alguna vegada ens hem escapat, però clar, tu no estem un dia aquí i un altre dia estem a Barcelona i l'altre dia estem a Valladolid i l'altre dia estem a Galícia.
Ja ho haurà de fer. Mira, con el ninho, con la ninha, que pa monica de vall, clar.
No serà la primera.
No, no, no.
Bueno, ja està bé, felicitats.
Sí.
Però no és l'única, no?
No, no, no, la Nieves Álvarez.
Ahà.
Que mira, mamà de mellizos.
Mellizos, jo ho sabia.
Ella ha sigut una mica més complicadeta, eh?
Ja ho sabia, però bueno, a veure, tampoc ella tenia una vida laboral molt estressant ja, eh?
Ja recordem que les passarel·les ja eren una cosa del passat.
A més, ja era mamà d'un nen, que seia Adriano.
Exacte. I per tant, ella es dedicava a fer coses com a molt puntuals.
Així que és allò de trabajo cuando me apetece.
Sí, a més va ser la setmana passada quan van néixer els dos petitets.
Encara no els hi hem vist la cara, eh?
No, ja farem les...
A l'Ola, mira, que m'ho veig en primera plana de l'Ola, eh?
Sí, sí.
Però hi ha moltes mares, no em treguis a fons aquesta cançó.
No?
Aquesta cançó que sona perquè és com una cançoneta.
Sí, sí, és música.
Hi ha moltes mares conegudes, famoses o com vulguis, que no tenen necessitat d'ensenyar les seves fotografies de les criatures fins a molt endavant.
Parlem de la Julia Roberts.
Anna Julia Roberts.
Quins mesos després de parir al programa de l'Opera Winfrey fent la publicitat de la seva pel·lícula amb el Tom Hanks,
doncs ella li va preguntar, són amigues i tal, i bueno, no sé qui no deu ser als Estats Units amiga de l'Opera Winfrey,
que no sé si dic bé el cognom.
No, no, l'Opera, l'Opera, l'Opera, de tota la vida.
Doncs en una entrevista li va preguntar pel seu nen com estava després de cinc mesos, pim, pam, pim, pim,
i ella sense cap mena d'allò, xut, xut, xut, va treure la foto i li va ensenyar les càmeres.
Mireu, aquest és el meu fill.
I què tant?
Doncs, bueno...
Una cara rodona, un nen així...
No, allargadeta, roset, així...
Diu que s'assemblen a sons pares, jo no li veig el què, perquè el pare no ho conec gaire, però bueno...
Ja està bé, és a dir, mira, no cal ni exclusives, no cal ni...
Mira, veus, és aquest, pam, pim, fora, s'ha acabat, no cal que em perseguiu més.
I lo més natural del món.
Exacte, no cal que em perseguiu més, totes les males del món han de portar una foto de sons fils a la cartera.
Exacte, i així no al mòbil.
Bé, tu ets més moderna i portes un reportatge fotogràfic de 40 gigas al mòbil.
Mira, canviem de banda sonora, vinga, anem.
Que s'ha aixecat molt de polvet.
Polseguera?
No, jo dic polvet.
Ah, bueno, cadascú.
T'ha fallat aquí el subconscient o l'inconscient, no sé quin dels dos.
No, és que clar, és que són ells.
És que jo no sé si seran els mateixos.
Ells es diuen l'oreja de l'ancor.
Sí, sí.
I, a veure, ens agradi o no, igual que passen d'un candú, igual que passa amb...
Sopa de cabra, per exemple, ha passat els lax en busto també.
Quan canvien la veu, a vegades no acaba de ser el que ens esperàvem.
I ja es rumoreja una cosa que espero que no sigui certa.
Digues-la, digues-la.
Recordem que Amaya Montero no serà la veu del nou disc de l'oreja de Van Gogh,
que sortirà l'any que ve a la venda.
I el bateria del grup, el glaten exclusiva, el programa La Jungla de José Antonio Bellán,
la notícia, assegurant que Paulina Rubio, la cantant mexicana,
serà la veu dels 13 temes del nou disc de l'oreja de Van Gogh.
Jo no sé si guanyen...
Jo no m'ho crec, eh.
O més vol dir que fos acústic, sense veu.
Jo no sé.
Instrumental, no?
Jo no ho sé, jo no acabo d'entendre el tema.
Jo crec que deu ser una broma.
Home, jo crec que haurien de passar una altra vegada, no sé, a fer uns càstings.
Segur que hi ha moltíssimes veus, hi ha moltíssimes veus maquíssimes pel món.
No volem dir que Paulina Rubio no tingui una veu maca.
No, és que no la veig al front de l'oreja de Van Gogh.
No, ni al front, ni al darrere, ni al costat.
Jo trobo que no és la veu que necessiten, ni el tipus de persona que ells necessiten ara mateix.
Jo espero que sigui una conya.
No crec que és una broma.
Jo crec que...
A veure, poden estar ofesos o poden estar una mica sobtats del tema de...
Mira, saps què? Aquí s'ha acabat.
Però, no sé, són bromes de mal gust.
Sí, a més, sobretot per les fans i seguidors de l'oreja de Van Gogh de tota la vida.
Que estiguin decidint.
Ja estan disgustats amb la notícia i que, a més a més, juguis una miqueta amb la història de...
Ah, vols conya? Vinga, jo t'ho dono dos plats.
Exacte. Potser ara mateix jo posaré l'ull, el dit a l'ull, diguéssim-li, però si ja costa per moltes persones gastar-se els diners en un disco, imagina't, en un disc de l'oreja de Van Gogh en què canta la Paulina Rubio.
És que la barraixa és...
És que no.
No me sona, no me sona. Deixa, deixa la notícia.
Ai, mira, m'estàs sentant malament les pastes, eh?
Déu ser de la notícia.
Va, no fem un petit descans.
Anem a relaxar-nos, eh? Anem, anem.
Escapa't Andorra.
Allotja't els nostres hotels.
Hotel Roc Blanc, el clàssic innovador.
Panorama Hotel, dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al centre comercial i amb totes les comoditats de les seves quatre estrelles.
El teu benestar és la nostra raó de ser.
Centre Termal Roc Blanc, amb programes de salut, bellesa i relax.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels, benvinguts al benestar.
Clàssic musical d'èospital.
D'am elim Branc ho un Jap.
Dràssic200.
Lo navrier.
No one told you life was going to be this way.
Your job's a joke, you broke, your lot lies to your way.
It's like you're always fucking second year.
When it hasn't been your day, week, month, or even your year,
but I'll be there for you.
When the rain starts to fall...
Gairebé tots els migdies, a 4, els podem continuar seguint,
els podem continuar veient.
Jo, de fet, és com els capítols dels Simpsons,
que ja estic cansada de veure'ls per quarta vegada.
I cinquena.
I he decidit que ja em sé els guions, m'encantaven, però no.
Para lo, para lo mar, para la isla de los guiones.
Ja me'l sé de memòria.
Ah, també la notícia?
No, no, no.
No cal que facin més guions.
Ja poden fer vaga els guionistes de Friends,
perquè ja me'l sé de memòria, les podria escriure jo.
Home, però a més, jo crec que ja no hi havia més que...
No, ja es va acabar.
Es va acabar infinito.
Es va acabar la sèrie, cadascú pel seu costat.
Però mira, mira la gent de Friends,
mira que te'ns ensenyo aquí en fotografia,
dos dels components,
per una banda el Matthew Perry.
Que feia de Joey.
Exacte.
Mentida.
No, feia de...
L'altre, el marit de la Mònica.
Chandler.
El Chandler, este.
I després l'Elisa Cutro.
Sí.
Que és aquella que cantava amb la guitarra.
La guitarra.
Que era...
Que cantava amb la guitarra.
Que cantava amb la guitarra.
Que cantava amb la guitarra.
Que cantava amb la guitarra.
No, estos dos es van ajuntar, diguem-ho així,
es van sumar a les manifestacions que ara per ara estan encara fent els guionistes allà a Hollywood.
Però clar, no estan d'acord amb les pagues que reben i que ho trobo molt bé.
Però clar, si aquí la Glòria suporta el productor i s'omple les butxaques i etcètera, etcètera,
clar, la gent que també és qui us ocorre, capítol també ha de rebre d'alguna manera alguns carerons, no?
De fet, és una solidaritat lloable, però també una mica interessada.
Home.
Perquè si els guionistes fan vaga i no fan guions, els actors no poden seguir treballant.
I també han de fer vaga, d'alguna manera.
I per tant, més que vaga han de fer atur.
Així que és com una mica el peix que es morcega la cua.
És a dir, jo us ajudo, però espavileu a convocar això,
que ja a mi els guionistes me...
Vinga, que hem d'anar a treballar, que hem d'anar a treballar, que hem d'anar a treballar.
Anem per feina.
Tu creus que durarà molt aquesta vaga de guionistes?
No en tinc ni idea.
Home, a veure si s'espavilen, però clar, diuen que ja comença a notar-se al cinema.
Al cinema es comença a notar?
Sí, diuen, eh?
És un rumor que va caure que hi ha, segons quines pel·lícules que s'havien de fer,
no poden acabar-se d'acabar...
De fet, el fet que el cinema americà estigui una miqueta en hores baixes de tema guionistes,
a nosaltres no ens preocupa perquè aquí fem molt bon cinema, també.
Això també és veritat.
Per tant, no és una cosa que...
Mira, si hi ha menys pel·lícules americanes a les pantalles, tampoc no patiríem tant, eh?
N'hi ha moltes d'espanyoles per estrenar que no surten per culpa d'aquelles pel·lícules.
Encara ens faran un favor.
Però, però...
Però...
Mira, fan sèries a Espanya, però també no fan moltes de sèries als Estats Units
que fan servir guionistes.
I que també estan en sèries.
que potser...
Estan en la misma sèrie que l'Elisa i el Macio ara mateix.
I clar, i dius...
Amb la pancarta.
També estan en la mateixa sèrie.
I clar, dius, per la part que em toca a mi, el cinema espanyol m'encanta
i no m'importa anar a les sales a veure aquest tipus de cinema,
però també m'agrada i estic molt enganxada a algunes sèries americanes
i tindríem un disgust.
TSI!
TSI!
Jo, de fet, m'encanta...
Medium!
Medium!
Entre fantasmas!
Bueno, ja està, Sírvia, ja sabem de quin partit ets.
Espera, que me'n falta un.
Que me'n falta un.
Hombre, sobrenatural.
Ai, mare de Déu.
I aquesta nit boira, boira.
Ah, no ho dic.
Avui divendres no sé si podem veure gaire la tele,
perquè hem d'estar enganxats a la ràdio.
Exacte.
Tenim el nostre company Àlex, que a mi em fa gràcia
perquè hi arriba un moment que quan el veig entrar
o quan entro i ell ja hi és,
hi veig com una mena de...
Saps com un munt de...
De boira?
De rapenats, el seu voltant, saps?
Saps allò, quan s'aixeca de la cadira
i hi ha titaranyes allà sota
que dius, és que és l'Àlex.
Fa por, fa por.
No, no fa por, super tendre.
Però clar, és allò que dius,
hòstia, Àlex, no sé si eres entranyable
o eres...
Quina por.
Vinga, que sentia la Madonna a fons.
Sí.
Hem de parlar d'ella, no?
Bé, d'ella directament no.
D'ella no, parlarem de la seva filla,
l'Urdes Maria,
que no sabem si pels seus propis mèrits
o per ser filla de qui és,
es rumoregen, no és cert del tot,
que ja té diverses feines, allò, adolescents, en camí.
Una d'elles és, molt possible,
que sigui al cinema.
Seguint els passos de sa mare,
que també de tant en tant ha fet alguna cosa en cinema,
més o menys, o menys que menys èxit,
que menys que menys.
Doncs ella podria estar a la propera entrega de Harry Potter.
Podria ser una de les companyes d'estudi
d'aquest bon senyor de l'escombra i el barret.
Ai, jo no podria dir, ja no.
Tu ja no.
Ja ser companya.
Tu podries ser professora.
Ai, mira que m'agradaria.
Veus?
No sé què els ensenyaries, bruixa.
De la Sars.
Bruixa, bruixota.
Sí, sí, sí.
Però no és l'única feina que li han proposat.
Recordem que Madonna ja va a fer de dissenyadora
per la cadena H&M i li han proposat,
hauria de dir que encara no és cert,
que la seva filla sigui la cara i la imatge
de la propera temporada de roba més infantil, més joventil.
Home, tot quedaria a casa, no?
Sí, mira.
No sé.
Si hi ha les dues, mira.
Que ho provin a veure què sé el que passa, no?
Ara, per ara, és un rumor tot això,
però pot ser factible.
Home, jo aquesta nena la coneixem des de petita
i l'hem vist i l'hem petita a vegades,
perquè hi ha vegades que no ha sigut per notícies agradables,
però trobo que segurament hi haurà gent,
no sé el talent que aquesta xiqueta deu tenir,
però hi haurà gent que no han nascut amb l'estrella
sinó que se l'estan currant cada dia
que potser es mereixeria més, aquesta història.
Doncs no t'he dit que no.
Però no seria el cas de la protagonista que arriba ara, eh?
Que tonta sóc.
No, no és Paris Hilton.
No, no és Victoria Beckham, que ja hem parlat d'ella.
I segons les llengües de tot tipus,
viperines i triperines,
perquè n'hi ha de totes,
no és tan tonta com sembla.
Perquè ja, de fet, ella reconeix que és pija.
Parlem de Tamara Falcó.
Bé, ella diu que la seva mare és la seva millor amiga
i que vol semblar-se en tot a ella.
Bé, és la primera entrevista a la televisió
que li han fet,
va ser el programa que presenten a Rosa Quintana,
un programa en directe,
que es veu que això és superdifícil,
que t'entrevistin en directe,
es veu que és una cosa molt estressant.
I el fet que ella aparegués
a la seva primera entrevista televisiva en directe
ha sigut una cosa que, bueno,
per donar-li un escat.
No, no, estava nerviosíssima, eh?
Bé, a la pregunta de...
ets conscient que la gent se n'enriu de tu
o et critica pel teu...
pel teu...
de parlar, exacte,
per aquest aire així pijo.
Que el tenen tots uns germans.
Bueno, però li preguntaven a ella.
I ella, amb tota naturalitat,
va dir que sí, que era conscient
i que li era igual,
perquè és que sóc pija.
És que jo sí, sí.
Oye, no ho saps?
És que jo sí.
O sea, no tinc ningú problema.
El problema és d'ells.
Ves com se contagia?
O sea, yo no hablaba así hace un momento.
Claro, yo era una chica normal.
Ta mare, ens encanta haver sigut...
Perdona, que se me cae el pentinado.
Se te cae el pentinado?
Se te cae el pentinado.
Es que hago la mezcla, todavía.
No me he acostumbrado.
Estàs una mica així com a mig camí.
Este bislingüe.
Bislingüe.
Bé, doncs, com t'anava dient,
ta mare Falcó, felicitats
pel teu mateig de televisió.
I també pel teu aniversari,
que va ser dimarts.
Bueno, pitjor per tu.
També et farà jaia, com ta mare.
Però, clar,
i no és que vulgui semblar-se en sa mare en tot.
És que sa mare és més jove que ella ja.
Però és una fotocòpia, eh?
Però, per l'amor de Déu.
No l'has vist?
Si jo li veig la feixa el mateix.
Jo crec que la senyora Isabel Prés se'n va
al cirurgià amb la foto de sa filla.
Jo vull ser com ella.
Qui també té tot el que m'agafa falta
per quedar-me com aquesta?
És així de clar, és així de clar.
Que cruel que ets, eh?
Oi, cançó nova.
És l'orquestrina de barri, de festes.
Sí, tota la vida.
En tenim uns quants.
Vinga, anem a mi.
Martin Scorsese, en fa 65.
Oh.
Bé, no?
Bé, bé, bé.
Superbé.
Dali De Vito, 63.
Jo pensava que en tenia més.
Linda Evans.
Què?
65.
Sí.
Però almenys 110, ha de tenir 110
perquè fa molt d'anys que jo la veig
per la tele, aquella dona.
La Mònica Randall també en té 65.
Sí.
Ben portats.
Doncs molt ben portats, sí, és veritat.
El Frank Peria, 29.
Frank Peria?
29.
Ja té 29?
Com que ja té?
El Cipiolillo.
Per favor, sí, ja és dur.
Més dur que jo què sé.
La Lorena Verdun, 34.
Bé, fes, fes, fes.
La Paloma Sant Basilio, 57.
Mentida, podrida.
Tu creus?
És punyetera, eh?
Hombre.
El Boris Becker, 40.
Sí, eh?
Unes pelotats.
De tenis.
I un altre aniversari, 50 anys, de l'último cuplé.
Què dius? De la Saritíssima?
De la Saritíssima, d'aquella...
No cal que me la posis.
No, no, no, no, penso, no, penso, no.
He pensat en aquesta.
Per acabar.
Quant és?
Home.
No? Que millor que...
Perfecte, perfecte, perfecte.
Sí que la Saritíssima també la felicitem.
Sí.
50 anys del cuplé, no d'ella.
I tu m'ho cuplé, no.
Ah, i a dos quarts més.
Ella ja...
Sí.
M'estava descomptant jo ara, eh?
No, és que la prova del Carbono 14
triga una mica a donar els resultats.
50 anys més.
tu m'ho cuides.
Mar, què?
Que te toca a tu comia d'arte i ja saps com acabem, no?
Com sempre, molt bon divendres i millor cap de setmana.
Adéu, guapa.
Adéu.
De avui.
Pine, magnífic.
Avui.
Número.
Y atravesar el bosque que divide nuestras vidas
Hay tantas cosas que me gustan hoy de ti
Me enamora, que me abres con tu boca
Me enamora, que me eleves hasta el cielo
Me enamora, que de mí sea tu alma soñadora
Esperanza de mis ojos
Sin ti mi vida no tiene sentido
Sin ti mi vida es como un remolino
De cenizas que se van
Volando con el viento
¡Suscríbete al canal!