El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timoner i el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren...
A Calella, a l'Ammilla de Mar, a tota la banda del Tarragonès,
a la banda del Barcelonès...
Per això de l'Ammilla de Mar t'hi deia alguna cosa, no?
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què? Ja he començat, ja? Eh, eh, el dit a la llaga, eh?
Ja m'has tirat, ja m'has tirat, ja m'has tirat.
Clar, vostè m'ho va confessar un dia, a l'Ammilla de Mar,
que són els caleros, perquè és la cala, hi havia una bona cala.
Bona gent, eh, bona gent allà.
Sí, sí, sí.
A vegades potser parlar una miqueta allà, però el cor és gros.
No, no, no.
Avi, que tinc una petita sorpresa per vostè.
Ah, sí?
Saps que sempre em diu que si voleu trucar-nos que ens truqueu,
que si voleu participar que ens posa un contacte.
I això és la que ha fet la Imma, que la tenim al telèfon.
Ah, ma.
Imma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Des de la Gran Torreforta.
I tant.
Com estàs?
Una mica potxa.
Tradicional, tradicional.
Veus, és com l'avi Ramon i jo, que som tradicionals.
Doncs això de no trobar-se bé aquestes alçades,
jo crec que ara mateix corre per totes les cases.
Bueno, escolta, escolta, me dóna satisfació sentir-te, eh?
Feia temps que no et sentia, eh?
Sí, ja.
I a vegades ho preguntava jo a la Sívia.
I que no truca, que no està.
Sí, que trucava a l'avi.
A més a més, me va deixar molts encàrrecs i un dia per l'altre, i un dia per l'altre.
Bueno, escolta'm, Imma, no em facis cas perquè la Sílvia s'ho queda tot per ella.
Sóc molt egoista.
O sigui que quan li diguis alguna cosa o altra, no t'estranyi que després no m'ho digui,
perquè tot és una caparadora, eh?
Vol ser ella, saps? Vol ser ella.
I quan hi ha una fan, com ara ets tu, que truques aquí,
llavors a mi li sap greu.
Jo sempre et canvio el nom.
Té una miqueta de gelosia, saps?
Té una miqueta de gelosia i no m'ho diu.
Però avui el sé en directe, m'agrada sentir-te.
I com estàs? Com estàs?
Sí, bueno, pues avui he començat a tecir.
Això, bueno, això del tossir...
Escolta'm...
Què passa? Que jo tinc molta macosidad i no la trec.
Bueno, això del tossir, saps com tussis?
Potser trobaràs alguna fàbrica d'aquestes pastilles que contractarà.
Perquè ja saps que a la tele fan coses d'aquestes
i segons el que fan, es contracten per fer propaganda.
Clar. I depèn de com facis la tola, la qüestió...
Tu fes pràctiques de tos, a veure si hi ha alguna casa d'aquestes pastilles,
i es contracta. Mira quina tos, i després se cura.
O sigui, sempre hi ha un punt per aprofitar-la, eh?
A mi vostè s'afegiré a aquella història de no i mal,
perquè por bien no venga, no?
Clar que sí.
Una cosa per l'altra.
Sí, sí, no t'has de mullir mai, però...
De tos, és...
Sí, sí.
Esto sí para la macosidad, que...
Tu...
Que se posa aquí el pit...
Això passa, eh?
A veure, m'ha d'aigua...
Això passa.
Estic segur que un mes d'agost i vius l'estiu, això no te'n recordes ni et passa.
No, no.
I d'aquí a un mig mes espero que ja ni se'n recordi.
Que jo crec que al principi vaig agafar alguna cosa.
I després ja se m'ha passat.
Però és que normal, aquests canvis de temperatura que estan patint,
que si era fred, que si era calor, que si...
Que ara no saps què posar.
És el que deia la Sílvia, saps el que preocupa?
Què?
I no preocupa.
Què?
Després van canviant els dies, saps?
I cada dia el calendari arrenques i dius, mira, una altra tos passada, una altra tos passada.
M'entenc que vull dir, i passen els anys, i mira, i vaig seguint igual.
Vull dir que no t'hi amoïnis per l'altre.
Imà, i tu volies preguntar-li alguna cosa a l'Avi Ramon, ja que ens trucaves, i així fem una xerradeta.
Ah, sí, dona, eh?
Ah, no, jo...
Que un dia vaig sentir que era el seu aniversari, no sé quan era.
Ui, encara queda, eh?
Ah, què vols saber de l'aniversari a l'Avi Ramon?
Sí.
Doncs mira, d'aquí a aproximadament dos mesos...
Ah, jo pensava que ja havia sigut.
No, no, no.
Jo vaig posant el terreny.
Ja per confondre el títol que em van donar ara,
potser amb un aniversari a l'aniversari.
Sí, sí, sí, no...
Sí, sí, sí, sí.
És que per el que els comunica 2007 d'enguany,
aquests premis, a l'Avi Ramon li van otorgar.
Ah.
I clar, van fer una mica d'història de quan va néixer, on va néixer,
i una mica de tota...
Que va sentir algo.
Una mica de la seva vida.
Sí, sí, sí.
No, fins al dia 20 de gener encara queda, eh?
Ah, 19.
Ah, 19, és veritat.
Sí que és sagitari com jo.
Eh?
Un sagitari com jo.
Capricorni, sí.
Ah, Capricorni, va.
Capricorni, Capricorni.
Agafo un telè quasi...
Però aprofiteu, quasi agafo els dos ja, saps?
Sí, quasi, quasi.
Que els agafo els dos ja.
És que l'Anima, el passat dia 24, eh?
Sí.
Que va ser el seu aniversari el dumenge, aquest dumenge passat, el va celebrar.
Ah, mira, mira.
Sí, sí, sí.
Ho hauria sapigut, hauria felicitat o d'allò, però clar...
Ah, que no ho sabia, m'ho va fer una sorpresa.
La Sílvia no m'ho va dir, doncs clar, no vaig poder...
Et felicito ara amb tot el cort, eh?
Home, encara tenim vuitada, no?
Diuen els aniversaris i els sants.
Però jo et felicito amb tot el cort.
Hasta el dumenge no podré haver-hi una setmana, no?
Clar, per això que encara queda de dumenge a dumenge i tiro perquè em toca.
Bueno, escolta, a mi no m'esperis, eh?
Que tinc un compromís i no podré vindre, eh?
Però avi, si ho ha celebrat, si no pot anar...
Però diu que el diumenge, eh?
Ah, l'altra vegada, sí.
Pobre xica, si ho ha celebrat 30 vegades durant tot el mes.
T'ho imagina, no?
Comprim cada setmana, no?
Sortiria molt car, eh?
Això dels aniversaris.
Ja costa, eh, avi?
Els batejos...
Però escolta, hi ha dues maneres...
El que va caure el dissabte, el 24.
Va caure, sí, sí, el dissabte passat, però ho vas celebrar el diumenge, no?
Sí, això, què tal?
El dia 24, després el diumenge, que lo vaig celebrar,
doncs per això dic que caia el dissabte, però lo vaig celebrar el diumenge.
Amb això de celebracions, a vegades hi ha qui s'aprofita,
perquè hi havia un que quan s'entrava aquí a un casament anava
i deia, doncs, que era...
Si li preguntàvem, deia que era amic del novi, o parent de la nòvia, saps?
Està acompanyant en un puesto i quan li vam dir de qui era...
Diu, del novi, diu, no, o sigui, és un bateig.
O sigui, entens com ho dic?
A vegades també l'excés de voler tindre cara, a vegades també es paga, eh?
No, i tant, i tant que es paga.
És com jo d'avi, ja se'ns acaba l'espai.
Llàstia, perquè un altre dia, escolta'm, a veure,
ja farem un d'això expressament tu i jo, m'entens?
I llavors que estigui callada la Sílvia i tornat farem tu i jo.
Doncs com no me'l lligui...
És difícil, no?
És difícil que calli, no?
No té clar, no té que se calli, no?
Uf, uf!
Ha de fer cura.
Per això, per això.
Bueno, però escolta'm, però va bé, no?
Va bé perquè també anima la cosa, eh?
Molt bé, perquè sí.
Bueno, escolta'm, a veure si et cures aviat aquest constipat.
Sí.
A veure...
No em facis cas de la tos.
No.
Perquè a vegades també sembla que...
Tu fes el fet que cantes òpera.
Ho, ho, ho, ho, ho, ho, fas com si cantessis òpera
i així et passaràs el rato i anar-te'n compte.
Sí.
I una bona recomanació.
Quan hi ha febre i el que sigui, al llit.
És el més recomanable,
encara que després no s'ha vist com posar-te,
que estàs de costat.
Un bon llibre, un bon videojoc,
un bon espai de televisió o el que sigui,
per anar passant el temps.
Mira, escolta'm, abans...
Exacte, i sobretot una mica de ràdio.
Abans els avis, els avis no gastaven
tantes pastilles ni indiccions com ara.
I també se'ls curava la grip i l'encostipat.
Sí, sí, sí.
M'entens?
I no quedaven tan xafats.
Vull dir que, escolta'm, tu, anima't
i que passi aquesta miqueta de costa.
A me'ns anava a dir que...
Que ets jove, vinga, que ets jove.
Una mica de llimona i...
Exacte, i que et faci falta.
Llimona, mel, saps com ho dir,
anar fent-ho així i també el llit,
sobretot el llit, una bona suadeta.
A mi no m'agrada el llit.
No t'agrada el llit?
Doncs, Imma, és una de les coses més bones, eh?
De veritat.
Però no, no, el llit.
Doncs el llit, vinga, vinga.
Però se'ls recomana ara perquè saps com estàs, eh?
El llit, després ja no.
Clar, després ja es droperia.
Ja es barreja una cosa amb l'altra.
Imma, gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Intent de sentir-te parlar, eh?
Molt bé, nena.
Adéu-siau, nena, adéu-siau.
Avi, vostè i jo ens sentim demà, no?
Bé.
Gràcies.
Bé, bé.
Adéu-siau.
Sé que hay pobres con dinero, ricos que duermen en el suelo, sé que hay quien sueña en un cajero, sé que quiero, sé quién soy, sé que vendo y sé que doy, sé que hay que vale lo que doy.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
¿Qué voy a hacer? Soñaré, soñaré, voy a hacer una fortuna, con lo mucho que te quiero, lo que más va a dar en el mundo, no sé, comprar con dinero.
Voy a hacer una hipoteca y a empeñar el firmamento, juego todo lo que tengo en un cupón de sentimientos.
Voy a hacer una fortuna, con lo mucho que te quiero, lo que más vale en el mundo, no sé, comprar con dinero.
Voy a hacer una hipoteca y a empeñar el firmamento, para hacer una fortuna, con lo mucho que te quiero, lo que más va a dar.
¡Suscríbete al canal!