El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi van a Cuba.
Avi Ramon, molt bona tarda.
Bona tarda.
Que ben acompanyat, que ve avui, eh? Que ben acompanyat, que ve.
Porti que sempre hem vingut amb bona companyia aquí.
Sí, però avui extraordinàriament millor.
Sí, avui la companyia és diferent.
Sí, a banda que també és un bon amic i sempre ens omple d'orgullo i de satisfacció.
És que si no som bons amics i som persones que puguin parlar, ja no els portem.
Perquè nosaltres, el que dèiem, vivències, tertúlies, parlar.
Com si estiguéssim al carrer, es trobem al carrer i tal.
I aquest company d'avui, doncs, feia temps que havíem parlat de les tres coses,
i hem fet les nostres tertúlies, no hem de parlar.
I avui l'he trobat pel carrer.
Dic, escolta.
L'has agressat.
Dic, què fas aquesta tarda?
Diu, tinc feina, però què d'això?
Dic, vols vindre amb mi?
Dic, on vas?
Dic, a la ràdio.
I doncs, anem.
I què farem?
Què farem?
No ho sé.
I veig que anem.
Però, com que resulta que tu tens un tema,
i jo, si convé, te l'engec un altre,
doncs farem un programa, doncs, d'aquesta manera,
un programa així de, com t'he deia jo, interessant.
Sí, de tertúlia, no?
Perquè, no com a història, perquè la història l'escrius segons qui, quan i com.
I depèn de què em truïs.
Les vivències, són coses viscudes, i clar, la gent, llavors, diu, ah, potser sí.
I llavors em donen compte que és molt diferent una vivència amb una història.
O desvellem, ja no, qui és, avi?
Ara, ara, sí, el nom, el nom no s'equivoqueu, eh?
No.
Es diu Àngel Samaniego.
No el confongueu amb aquell fabulista, aquell que feia fàbules i contes, aquell personatge.
Perquè ell era molt important en una cosa, però aquest ho és en una altra.
Eh?
Aquest és el coordinador, el que, en fi, no ho sé, com dir-t'ho,
el que t'enganxa i et porta i t'explica les coves de Tarragona.
O sigui, que avui agafarem, ens posem en una cova, però que d'escoves, com a dir, del llorito, no?
Les coves de Tarragona.
Una cosa molt important, que la gent sap qui són,
però a vegades coneixen la importància d'aquesta cova que tenim a Tarragona.
I ell, com que ell hi està, s'hi ha posat, entrat, s'ha mig negat,
tot el que sigui, que ens expliqui aquesta història de les coves, com són, com arriben,
i així anem fent una tardeta, una tertúlia de les coves.
Àngel, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Què tal?
Bé.
Dic que l'Àngel, a banda també, que em deia l'avi Ramon molt bé,
a banda d'estar amb les coves de Tarragona i de conèixer tot el que s'amaga de la nostra ciutat,
en qüestió de copes, òbviament, també has estat en un munt de llocs
posant i portant el nom de Tarragona vernal, eh?
Sí, sí.
Perquè, Déu-n'hi-do, t'hem pogut seguir a través dels diaris.
Però escolta, no veus que va una mica de costat de les medalles que té?
Que no m'estranya, no m'estranya.
O sigui que això ja ho explicarà.
Però anem per parts, perquè com encara tindrem diversos dies per parlar amb tu, Àngel,
comentem, si vols, una miqueta com va la cova.
Continueu descobrint coses noves als paratges de Tarragona?
Sí, sí.
L'altre dia vam estar al llac aquest subterrani
i jo mateix, personalment,
amb dos companys més, vam anar al llac aquest i vam passar a l'altra banda.
Vam estar investigant i, bueno, això és...
I, a més a més, que vaig trobar l'aigua, no la vam bellugar gaire,
la vam trobar clareta.
I era impressionant estar allí dins.
I impressionant.
O sigui, gairebé te diuen que estàs a la República...
I tu creus.
És que estava allí, jo era el tercer company,
ells dos companys van anar més endavant
i ja estaven, havien sortit ja a l'altra banda
i jo és que estava enganxat amb la corda
i mirant tota la cavitat inundada d'aigua.
I amb aquells focus que tenim, anant mirant...
És que era impressionant veure tot allò.
Impressionant.
Però jo ara et demanaré una altra cosa.
Tu et vas impressionar al veure això.
Jo voldria veure la primera impressió que vau tindre
quan vau començar la cova.
Perquè llavors, clar, ara tu ja estàs acostumat,
el que sigui, t'impressiona la cosa artística, panoràmica, d'això.
Però jo et pregunto, quan vau començar allí en Fonsàs,
aquest principi, a partir d'aquí, explica com ha anat evolucionant,
l'ha anat trobant...
Bé, el començament era un xou,
perquè a veure, qui era el primer que passava on s'hi for?
On s'hi for, segur que està cobert d'aigua,
o inundat d'aigua.
I llavors, bé, el que vam trobar, tu,
el vam lligar i el vam pitjar cap al forat
i, bueno, tots estirant de la corda,
allò, deixant-la tensa,
i resulta que passa a l'altra banda
i va començar a cridar
i per un o dos foradets vam sentir
que segueix, que segueix,
i llavors, bum, tots arredre de la corda.
Tots enganxats.
Sí, sí, però no vam lligar la corda a l'altra banda.
Què dius?
Sí, sí, és que era com un xiste, eh?
Llavors, arribem al segon sifó,
que és un doble sifó,
i també, estaven tots plens d'aigua i tal.
Llavors, hi era un altre,
el vam lligar i, bum, cap dintre.
I aquell va passar els dos sifons
i també uns crits, eh, que segueix,
bum, i tot arredre.
Bueno, començàvem a mirar
i vam trobar la sala aquella, la Benson,
o la platja,
i, bueno, va, va, marxem,
perquè això ja és massa.
Sí, sí, donem mitja volta,
anem nedant i...
I la corda?
Com la corda?
Si la corda no està lligada.
Comencem a estirar.
Bueno, doncs, bueno,
ha de seguir el mateix.
El que passa és que l'aigua ja estava una miqueta bruta.
Doncs, bueno, vam haver de llançar un
i a l'aventura, bum,
va passar a l'altra banda.
Llavors, sí, llavors la va lligar
i llavors tots passàvem
fins que així ja el sortia.
Sí, però sifón anava de baixada,
o sigui, com podeu poder tornar per la...
Bueno, doncs, mira,
pues...
Escalant després com es va poder.
Sí, sí, vull dir,
és una aventura.
Però això a vegades se parla d'una cosa...
Això és la primera novetada, eh?
I es desconeix.
És la novetada.
Per això et dic jo que a vegades
se parla de la cova,
es parla aquí,
però a vegades és interessant
aquestes vivències
que dius, coi,
o sigui, ara tot ja està bé,
tot allò, però...
I al principi?
No, no, penses fredament
i dius, ostres,
era una miqueta problemàtic
el fet que vam fer.
Però, bueno,
també ho feia amb una miqueta de...
No seguretat,
però sabíem el que fèiem, no?
Podríeu trobar, sí.
Sí, perquè, Àngel,
us van avisar d'alguna manera
com se descobreix això.
Doncs investigant i llançant-te.
Sí?
A l'aventura.
No, dius perquè, clar,
on està,
sempre a través d'un pàrquing,
si no recordo malament.
Sí, sí.
I, clar,
allà ha hagut una sèrie d'obres
en la qual han modificat
voluntària o involuntàriament
el concepte que hi havia allà.
Mentre se feien les obres
és quan nosaltres investigàvem.
Ah, d'acord.
O sigui que ja d'alguna manera
es va descobrir allò
i van dir,
ei,
me n'hi donava un cop d'ull
perquè aquí passen coses, no?
Sí, quan hi havia el forat
per fer el pàrquing
fins baix de tot,
doncs,
alguna tarda,
doncs,
baixàvem una pendent que hi havia
i llavors es ficàvem al forat,
ens canviàvem allà
i, clar,
el veïnat veia
com ens canviàvem.
I ha sigut espectacular.
Trucavem a la Guàrdia Urbana
dient,
escolti,
allà hi ha uns nois,
no sé què.
Que s'estan despullant
aquí al carrer.
Allò es venia la Guàrdia Urbana,
eh, què passa?
Som els espèl·les
que anem a investigar.
Ah, val, val, val, val.
Així ja...
Ara ja ens deuen tenir...
Ai, mira,
ja estan aquí.
Això ho fa...
És el de la família ja gairebé,
pels veït.
Això em fa l'efecte,
per exemple,
quan l'època de l'Hort.
A tal poest tu hi ha Hort.
Jo recordo,
que em sembla que el doctor Aleu,
que sempre va ser un senyor
quan estava al ajuntament,
que va descobrir
totes les cloaques de Tarragona,
va passar per sota,
un senyor que t'enjost.
I ell ja intuïa
que si allà a la Jartrés
que si hi ha aigua,
que hi ha tal poest tu pot haver aigua,
és com allò de l'època de l'Hort.
A tal poest tu hi ha Hort.
Però aquí ara va en sobre,
segur, més o menys.
Però jo em refereixo,
descobriu on t'està.
Sí, sí, sí.
I clar,
coincideix que s'enfonsen allà,
troben allà,
però clar, d'allí
han anat a buscar mig Tarragona.
Sí, mig a mig.
Haurà de posar un tramvia, no?
No, no.
Podrem posar el metro a Tarragona.
Sí, no cal fer fonaments.
No, no, ja està fet això.
Ja estan fets.
Això et dic que a última hora
haurem de fer alguna cosa així perquè...
No, però fa una mica de respecte
a pensar tot el que pot arribar a haver
i que vosaltres,
als vostres ulls,
ho han fotografiat,
s'ha gravat en vídeo.
Nosaltres estem ja a la Rambla.
Esteu ja a la Rambla?
Sí.
Però des de la Rambla,
per dir alguna cosa des de la Rambla,
que trepitgem nosaltres
cap a on es trobeu vosaltres,
més o menys,
quants metres poden haver?
70 o 80 metres.
70 o 80 metres.
I tot això al mig,
segurament que una cosa forta
per aguantar el terra i que...
De sobres.
És roca, roca.
No ho dic perquè com ara
estem amb la pell tan prima,
amb tot el que està passant.
No.
Aquí a Tarragona no tenim
cap problema d'aquesta mena.
No, aquí no.
Tampoc no fa falta el metro.
I això, una cosa...
Vols dir que...
No tenim i pel carril bici,
doncs vull dir que no.
Una altra cosa.
Una cosa o l'altra.
Heu descobert si abans de vosaltres
alguna part d'aquestes coves o alguna cosa,
algú les havia aixafat?
Alguna puesta o altra?
Per un motiu...
No, no.
Que no,
que després s'hagi tapat o el que sigui,
que algun fet...
Jo et parlo d'anys i anys i anys i anys...
Tot el que hem anat descobrint
ha sigut fet pel temps.
No, no és...
Al primer llac sí que...
Hi ha nocions
que va baixar un senyor
i ho va escriure.
Està en un llibre.
Però al veure tanta aigua,
aquest senyor,
com a aquella època,
tampoc...
Doncs va donar mitja volta,
va dibuixar tot el que va poder
i va sortir fora.
Res més.
Però hi ha alguna entrada
a banda d'aquesta...
De moment no hem trobat cap.
A través de les roques,
d'algun lloc...
A través de tots els forats
que hem trobat,
que ens hem ficat,
no hem trobat...
De moment,
cap sortida.
No, però encara esteu esmenant,
perquè encara continuen
havent coses noves
i nous llocs
que encara no us heu entrat
perquè sabeu intuït
que poden haver-hi, no?
Ja en tenim...
Si heu vist
el planell que tenim
amb el llibre,
depèn de quines ramificacions
hi ha un interrogant,
doncs allò vol dir
que continua
o no continua.
I l'altre dia
un d'aquests interrogants
en un lloc,
hombre,
vam veure que el fang
havia baixat,
perquè com també hi ha sequera,
també ho notem a la cosa.
Es nota, sí.
Llavors,
aquell fang
que tapava un forat
i ja hi havia
un foradet,
vam començar
a treure fang
i resulta que aquella galeria
que tenia un interrogant,
doncs ara aquella galeria
té 100 metres més.
Que dius!
Sí, vull dir,
és anar buscant
els interrogants
que tenim
i els anem buscant.
Però el que més
ens interessa
és passar
com estem passant
a l'altra banda
del llac
per poder
fer més topografia
i mirar
a veure si hi ha
algun respirador
per sortir.
Això a vegades,
perquè clar...
Seria molt important
trobar una altra entrada
i una altra sortida.
Sí, perquè els companys
espiòlegs
no poden fer busseig
no poden fer busseig
perquè no tenen ni titulació.
Llavors, clar,
nosaltres que en tenim
som els privilegiats
i els que podem passar
a l'altra banda.
Que trobem una sortida,
llavors els companys
podrien anar
per la part de dalt
i anar a l'altra banda
per poder treballar
tots junts.
Exacte.
I d'aquesta manera,
doncs,
poder comentar
i poder acabar
de veure ben clar...
Que d'aquesta manera
els companys
estan neguitosos
perquè a veure
que no venim,
no venim
i nosaltres estem distrets
i emocionats
perquè aquella banda
no l'ha trepitjat ningú.
És com el que va anar a la Lluna.
És una cosa verge, totalment.
Verge.
És que és...
No he portat les fotos,
però és bonic de veure
el que hi ha a l'altra banda.
Però bonic, eh?
Bonic, bonic.
I sembla estrany
que siguin...
És increïble
que s'ha explicat, eh?
I siguin d'aquesta manera
sota terra,
d'aquesta manera,
que es trobeu
aquests reflexes,
aquestes coses
d'aquest...
com trallums,
aquestes siluetes...
Sí.
Hi ha estel·lectites petites,
estel·lectites,
calcita,
feta amb flors...
Per això que ha de ser, clar,
i depèn del lloc
que deus trobar,
clar, l'ambient
és molt diferent
perquè, clar,
si esteu sota la Rambla
deu ser un ambient
i una d'això
és diferent
de la que trobeu
al carregasòmetre.
No, és tot el mateix.
Tot queda...
Tot queda...
No hi ha diferències.
No, no, no.
L'aigua...
No, no, no.
Perquè si hi ha més el plat
d'on surt,
d'on des de sortir...
No, no.
És tot el mateix.
Avi,
Àngel,
fem una cosa,
no ens queda més temps,
jo a l'Àngel
li pregaria
que com ens ha de portar
les fotos,
que ens les porti demà
i llavors
continuem parlant.
Ja així ho podrem veure.
Bueno, escolta,
jo...
Si pot,
si no,
doncs ja farem.
Jo si demà
no porto les fotos...
Què?
Li disculpo igual.
No, esclar, esclar,
llògic, esclar.
Disculpo igual
perquè ja ens ho explica
com si ho vegeixi.
És que a més a més,
l'Àngel,
a banda de ocupar-se
de tot això
que ens està explicant,
ell també té la seva família,
té la seva feina
i tot això,
a més, a més, a més,
a més.
Ell demà...
No sé com dóna abast.
I a més a més,
m'estic preparant
pel campionat.
Això ho hem també
de comentar.
Jo, com que avui
l'he enganxat així de rebot,
sí, sí.
Avui...
Doncs demà que vingui,
tranquil,
sense...
Si no porto les fotos...
Cap problema.
Jo ja ho sé
perquè com que ja he vist
el llibre,
que té un llibre
molt interessant
i alguna cosa,
per això em vaig imaginant-se,
i a vegades m'hi trobo com ell
per sota l'aigua,
però diferent, eh?
Ai, aquest peixet,
aquest peixet...
Sota l'aigua,
però d'imaginació, eh?
D'acord, d'acord.
No, ara ja no podria,
tal com vaig,
i no podria anar
amb una cova d'aquestes.
Àngel, avui, gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.