This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi van a Cuba.
Quina mania com que van a Cuba, que no, que el tenim aquí, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Que no saben com aviar-lo, aquesta gent.
No pot ser, no pot ser.
Ja començà.
Que mi avi se'n van a Cuba, que no, que el tenim aquí assegut avui.
Ara vés, va, li he pagat la mania de Cuba.
No, no.
Vés que he fet jo per sortir a Cuba.
No, que té gent, que no para de cantar-li.
Ai, ai, ai.
Vinga a dedicar-li cançons, vinga a dedicar-li cançons.
Bueno, però tu te'n riuràs, però dóna un ritme, per exemple, aquelles cubanes.
Oh, ara hi està parlant d'altres coses.
Crec que ja no està parlant de cançons.
No sé per què.
No, no, quan cantaven donava gust perquè el moviment de sòlfa que feien cantant el feien pel cos.
I clar, la cançó entra millor quan veus que es van bellugant-se mentre canten.
Oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi.
És tu el que m'estàs provocant.
Avi, que estem en horari infantil, eh.
Ja comencem.
Ja comencem.
A veure si ens tancaran la xinguitu o vostè i a mi, eh.
Ja ho ves, no?
La paradeta.
Ja ho ves.
Després la gent me dice que si jo, que si jo...
Ja ho ves, no, com és?
Ja ho ves.
Ja ho ves.
Jo no m'he sentit a l'Avi.
La verdad, és que tu eres el que està provocant, eh.
Ja que jo vei, eh, eh.
Ja ho ves, eh.
Ja ho ves, eh.
Tu ja has salido con las tuyas.
Ja empieces lo que te interesa a ti.
I ¿sabes por què?
¿Sabes por què?
Ese no lo sé, pero me voy a enterar.
No te preocupes que me enteraré.
¿Sabes por què?
Tienes sus fans, y entonces, si yo...
A mis fans.
Hay alguna que pregunta por mí, y tal, ella sabe mal,
y entonces provoca a los fans, y ahora tengo encima la caballería.
¿Ya lo ves tú?
Se me pongo celosa, Avi.
Vale.
¿Te pongo celosa?
Vale, vale.
Es això, es això.
Vale.
Menos mal que siempre hay testigos que ven como soy.
Lo que hace, lo de una chica joventela, eh.
Javi, es que...
Avi, yo no sé cómo eres, pero que la estás liando.
Ya lo ves, ya lo ves.
O sea, mira, ¿ves?
Ahora voy a decirle, es que ahora venía aquí.
¿Qué?
Ahora venía cap aquí.
Díguim, díguim.
Y he trobat al porémic.
Y, ¿sabes qué?
Ven, ven allá.
¿La han radat?
Que venim, dic, no.
Per estar parlant-hi d'això.
No, la veritat que no m'enreda.
M'enreda, jo sóc.
Dic, vine, dic, vine, perquè veuràs la tertúlia que fem, veuràs que és una cosa informal,
pot vindre tothom que vulgui vindre, podem parlar de coses,
i com que ell és el president de l'Associació de Jubilats del Port,
i com que jo el port, aquell fum del port i l'aigua del port,
l'he conegut d'abans de la guerra.
I molt de prop.
En la guerra i a prop i el que sigui, doncs m'ha fa aquella cosa.
M'ha fet gràcia, dic, que vingui i parlarem.
Perquè hasta em farà gràcia perquè ell, allí, el port, com que està també allí,
que té aquell allar dels jubilats,
deu sentir tantes batalletes,
tantes històries d'aquests jubilats,
que diu que expliquem batalletes, batalletes,
que quasi, quasi, quasi, que deus poder escriure hasta un llibret d'anècdotes i coses del jubilat allà, no?
Sí, sí, això sí que és verdad.
Perquè les coses que deuen explicar allí...
Bueno, però és que, a partir d'allí, jo que he sido más joven,
bueno, yo llevo aquí en Tarragona unos 50 años aproximadamente,
lo que pasa es que he sido un gandulote,
y por eso yo sigo hablando en mi castellano,
que en verdad yo tendría que estar hablando el andaluz, que es mi tierra.
Pero bueno, yo me he moldado mucho aquí
y yo por las tardes, por las tardes al vivir cerca de lo que es el paseo marítimo ahora,
yo muchas tardes me iba allí a escuchar las batallitas de los abuelos que estaban pescando
y la verdad que era una maravilla.
Pero al final decía, es curioso que en mi casa siempre me dicen,
David, déjame que me cuentas todas las batallas.
Y ellos admiraban de que yo con toda la paciencia los escuchaba.
Y ahora me di cuenta de que era verdad.
Yo ahora todavía quizás no cuento tantas batallas, ¿no?
Porque a partir de mis 70 años yo no me considero mayor.
Yo estoy en plena forma y todavía no cuento mis batallas.
Me gusta mucho recordar mi vida, porque ha sido una vida de trabajo y de intensa.
Y he tenido una suerte que he vivido todos los años de mi vida en la edad que tenía.
Yo cuando tenía 13 años, yo era un niño de 13 años, no de 18 y 19, de 13.
Mis hijos yo tengo tres.
Mira que es complicado, ¿eh?
Porque normalmente siempre queremos aparentar más y queremos correr demasiado.
Pues yo tengo mis hijos que me dicen,
papá, ¿cómo es posible que tú sepas tantos juegos,
que sabe tanto de esto, de aquello?
Digo, es que yo he vivido, yo nunca me adelanté a mis años.
Hoy en día con mis años tampoco me he adelantado, sino todo lo contrario.
Algunos me dicen, ¿y por qué dices tu edad?
Podría quitarte unos años.
Vamos a saber cuántos años tengo yo.
Y ahora me dicen, hombre, tú representas 62, 63.
Pues esa es la edad que tengo.
Esa es la que tú quieras ver, ¿no?
Esa es la que tú.
Tú me ves con esa edad, como si me dices que me ve con 90.
Yo para qué me lo voy a quitar, sí, porque yo no sería tan tonto de enganyarme.
Claro.
Yo tengo las que tengo y ya está, y punto.
¿Y qué hace para mantenerte?
Vivir la vida, que es lo bonito.
Lo pitjor que hay es no vivir la vida segons com d'alló.
O mentir-te a tu mateixa.
Jo vaig trobar, per exemple, que de petit era més ousas, era més gran.
Sí.
Anava als puestos i demanava el carret d'identitat en aquell temps.
Els amics li demanaven el carret, i a mi mai me'l demanaven.
O com, vull dir, i en canvi ara et diuen que doncs el parento més jove, no?
Potser la gent...
Jo li posaria un 20...
Potser la gent ara no gasten tantes ulleres, o se n'han posat ulleres, no?
Però baix, n'hem seguint, no?
Però vull dir que l'evolució de la vida, és el que deia el company, no?
Que l'has de viure tal com bé.
Ni precipitar-te, ni volgués ser.
Perquè ara et trobes molta gent...
Però a la joventut ara sempre vol córrer.
I ara sembla que tot ha de ser immediat, de punt i ara, no?
Però fíjate que diferència, con lo que dices de la velocitat,
perquè ja no és la velocitat de la edad,
és que la velocitat esa la ponen en totes parts,
i mira tu l'has dit, et ho són, tots són joves.
Por què? Perquè queren vivir adelantats a sus temps.
Sí, sí, sí.
I doncs, jo crec que no estan vivint la vida, estan jugant amb elles.
I les coses les queremos per ayer.
Però fixa-t'hi, fixa-t'hi.
És immediat i ràpid, y que nos tenemos que comer todo ya.
Però fixeu-vos en una cosa.
Dígame, a vi.
Que tot això que vivim no som naltros, és una preparació que fan.
Fixeu-vos-hi la televisió, fixeu-vos-hi la propaganda que fan.
No, buscant la gent fer-la més jove.
I la gent s'ho creuen que es fan més jove.
Tu mira, per exemple, quan fan propaganda de coses cosmètiques,
se n'hi posen noies, no posen una dona gran.
No, llavors què passa? Aquella dona gran vol sentir-se.
I pobra dona, amb perdó, surt al carrer, que sembla que vagi al teatre.
Maquillada per aquí, cremes per allà.
No, porta un disfres damunt seu.
Hòmens, hi ha grans que van a fer gimnàsia, que s'hi van a això...
A veure, això de gimnàsia que va bé, perquè és una manera de cuidar-se.
Això em cau de parlar.
Una gimnàsia, que cada gimnàsia s'ha de fer a la seva edat.
Hi ha gimnàsia que segons quina edat, també és rítmica, el que tu vulguis.
Però hi ha que volen fer coses que volen fer perquè no...
I llavors, sí, i llavors resulta que, clar, que fan el ridícul.
Perquè per quatre vegades, ui, que si les...
Ui, que tot...
No, per això et dic que la vida ha de ser...
Per això et dic, oh, la joventut, no.
I els grans.
Vull dir, veus un desespero que una festa aquí,
que hem d'anar allà, vestits per aquí.
I llavors dins, bueno, tot això és un carnaval.
Per això dic que el carnaval ja no és un dia.
És tot l'any.
Una roba, unes faldilletes, uns moviments.
Dones amb uns mundos, eh?
Amb uns pantalones estratets que no els rebenten
perquè deu ser roba forta.
Però vull dir que vas veient una sèrie de coses
que veus l'artificial que és...
Però, clar, com que volem seguir la moda de les revistes
i les revistes, el que volen, els posen quatre vedets, quatre...
I diu, ai, mira, i la gent...
Ai, mira, oi, t'hi assembles, eh?
Ai, sí? Ai, vinga, doncs, roba com aquella.
I, clar, veus que van pel carrer senyides
que jo penso, ai, si se escuchen, ai, que llaman parto, llaman parto.
Esto de la ropa ceñida tiene su misterio, tiene su cosa,
porque simplemente el ponérsela ya es una proeza, eh?
Y hoy hay que hacer...
Depende con...
Ah, no, porque hay que tomar una batita así,
además, tener en cuenta una cosa,
que nosotros los que somos más mayores,
gracias a Dios todavía vemos bien y vemos con claridad.
Cuando veamos turbo no nos da lo mismo que se ponga lo que quiera,
pero yo creo que una chica...
Lo que sí que me gustaría es que aunque...
Me gustaría, yo pienso, ¿no?
Que la chica, aunque se luche
y nosotros creamos que es verdad
que tienen que tener la igualdad, la misma igualdad,
yo pienso alguna vez que digo,
eh, la chica, ¿por qué?
El motivo de ser igual no visten femenina como son,
demostrar lo que son.
Ahora, hay una cosa que a mí me preocupa muchísimo.
Ayer, estaba yo por aventura con mi mujer
y le digo, no, ya te das cuenta,
yo antes cuando veía a una chica gruesa,
gruesa más de los noves, ¿no?
Sí, sí, sí.
Veía, mira, mira a la chica esa, ¿no?
Dice, pero ahora ya no te da lástima a nadie
porque es que ve una y al lado va cuatro
y otra seis, una cantidad de chicas
y es que son despreocupadas.
Entonces, y ellas mismas no miran por su salud,
que por qué...
Yo me encuentro muy feliz como estoy.
y dice, pero cuando tenga unos cuantos años
me empiecen la rodilla a decir,
yo no puedo con tu peso.
Y la esquena.
Ya la es perda, y ahora tengo régimen,
ahora tengo que ir aquí, y ahora...
Eso es malo.
Oye, yo lo veo así.
Yo recuerdo, cuando a Cuba, por ejemplo,
entonces, primero unas noies
con unos, con unos...
¿Cómo voy a decir, no?
Yo pensaba, ¿cómo puede ser
que te llegez joven de esta manera?
Después los veus pel carrer
con el gelato.
No, teníamos el gelato.
Fem una cosa,
demà continuamos barallando
en cuestión de menjar y de roba
y de lo que faci falta.
No hemos visto os.
No me ha dicho,
¿cómo has dicho este buen señor que hoy...?
Yo me llamo José Gil
y Gil es como...
normalmente me soy el conocer
por el apellido, ¿no?
Todos los años Gil y Gil
y así, y así ando, ¿no?
Además turnará, ¿no?
Soy la de la Unión de Jujilado.
Mañana es...
Mañana es jueves.
Jueves.
No, martes.
Miércoles, miércoles.
Sí, miércoles.
Sí, miércoles.
Hoy, como ya estaba yo también,
miércoles.
Si quiere que venga,
estoy aquí.
Continuamos la charla.
Venga.
¿De por qué te estoy queriendo?
No me pidas la razón,
pues yo mismo no me entiendo
con mi propio corazón.
Al llegar la madrugada,
mi canción desesperada
te dará la explicación.
Te quiero, vida mía,
te quiero noche y día,
lo he querido nunca así.
Te quiero con ternura,
con miedo,
con locura,
solo vivo para ti.
Yo te seré siempre fiel,
pues para mí quiero en flor
ese clave es de tu piel
y de tu amor.
Mi voz igual que un niño
te pide con cariño
ven a mí,
abrázame
porque te quiero,
te quiero, te quiero,
te quiero, te quiero,
te quiero
y hasta el fin.
te querré.
Te quiero con ternura,
con miedo,
con locura,
solo vivo para ti.
Yo te seré siempre fiel,
pues para mí quiero en flor
ese clave es de tu piel
y de tu amor.
Mi voz igual que un niño
te pide con cariño
ven a mí y abrázame
porque te quiero,
te quiero, te quiero,
te quiero, te quiero,
y hasta el fin
y hasta el fin
te querré.
¡Lalalala!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Y hasta el fin te querré.