Música
Sobre el teló, tenim l'Andrés i l'Andrés a un costat
i a l'altre costat un munt de pel·lícules.
Quin és l'espai?
Doncs això, tenim l'Andrés i l'Andrés.
He volgut simular el que me va fer ahir, però ha sigut impossible, eh?
M'has agafat així de sobte, eh?
No, no, no.
M'has agafat així de sobte, eh?
Digues, digues, digues, que té el llibret preparat, eh?
No, no, és que...
La meva ment és molt ràpida.
Sí, sí, sí, sí.
De una ment...
És que em fa vergonya, perquè escolta, escolta, és terrible, eh?
Després fas un fart de riure.
Bé, perdona'm.
Andrés, bona tarda i benvingut, eh?
Gràcies, gràcies.
De res.
Avui no tenim cinema, eh?
No, avui és dimecres.
Però mira, tenim això del teatre amb cinema, que mira, hi ha el primer acte...
Ai, ai, ai.
Sí, hi ha el primer acte.
Agafeu-se, agafeu-se.
Sí, que surt un home vestit de regla.
Eh?
De regla, sí.
Ah, de regla.
D'una regla, sí.
Baixa el taló, puja el taló una altra vegada per fer el segon acte, surt el mateix
home vestit de metro.
De metro.
Baixa el taló, torna a pujar el taló, tercer acte, surt el mateix home vestit de baròmetre.
Baixa el taló, puja el taló per fer l'últim acte i surt el mateix home vestit de termòmetre.
Quin és el títol de la pel·lícula?
La mida perfecta o alguna cosa així?
El graduado.
Ah, veus?
Jo sabia que alguna cosa de mida, eh?
Al cap no em peguis, eh?
Com a ell, no em peguis, eh?
Però has vist que no anava jo massa equivocada, eh?
El graduado, però jo dic la mida perfecta o alguna cosa així, també podia haver estat, eh?
També, també.
No, no.
Ja m'he apropat, eh?
Ja m'he apropat.
Ja tens intuïció.
Més que allò del fil d'ahir, que encara estic buscant, eh?
Anem per la música que està ràpida i sense paraules pràcticament que estem posant aquesta setmana.
Som-hi.
I mira, jo t'he triat per avui alguns temes fantàstics.
I ara aquí en tenim un també de l'orquestra de Tommy Dorsey,
que és una magnífica música, bueno, com totes les que estem posant.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
I aquesta és Otoño.
I aquesta és Otoño.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
I aquesta és Otoño en Nueva York.
Home, jo crec que hi ha molt de fred a Otoño en Nueva York, eh?
No creus?
Depèn on t'estiguis.
I després, depèn de com, una miqueta de neu.
Depèn on t'estiguis.
Si estàs dins l'apartament, doncs ja no tens problemes.
Ah, però la bo d'això és poder estar als carrers, poder veure com és Nueva York, no?
Tu ets molt romàntica i molt...
Tu ets molt romàntica i molt afanera.
Ai, que bonic.
No sapia com és Nova York.
Un pàntic golden.
Com ha de ser Nova York.
Oh, maquíssima.
Un plà de gent.
Un plà de gent i coses d'aquestes.
Oh, jo aniria, eh?
Un frenesí tremendo.
Un frenesí.
Sí, sí, sí.
No t'agrada el frenesí?
A mi el frenesí de música, sí.
Ah, carai, carai.
Ah, que vas per aquí.
A mi, ara sentirem una versió, també estupenda, una versió que va crear Arti Chau, que es diu precisament, de l'autor Domínguez, es diu precisament Frenesí.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Ai, que em pensava que era un plà de gent.
que era un plà de gent.
un plà de gent.
No, aquesta és un plà de gent.
totalment diferent, eh?
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
i la gent.
AlicNeu.
Un plà de gent.
Un plà de gent.
Ui, lògic.
Un plà de gent.
N thigh.
Llet styl du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du du.
micos que ens critiquen.
Baixa el taló.
Quart acte, puja el taló.
I els micos,
per salvar la seva espècie,
es llencen al terrorisme
en contra dels humans.
Com es diu l'obra?
A veure, jo havia pensat
el planeta de los simios per la història de...
Tu penses amb l'ETA, no?
El plan ETA de los simios.
Ostres, però no anava mal encaminada, eh?
El plan ETA de los simios.
Cada vegada treballa agafant, eh?
El plan ETA de los simios.
T'estic ensenyant massa, tu.
Ja t'estic ensenyant massa.
Estic veient, estic veient.
Això són les xorradetes d'aquests dies.
No, no, que és molt divertit.
M'agrada molt.
Estam deixant de formar de cine i coses així,
però estem fent altres coses.
Jo ho dic que crec per trencar una miqueta la...
Clar, la monotonia.
A més a més que estem dedicant més a la música.
Exacte.
També és un altre tarannà.
Ja tens per una altra, o no?
Sí, vinga, posem-la i acomiadem, si et sembla.
Posem una altra?
Sí.
Ah, ja en què podem posar.
Mira, podem posar-ne una, eh?
Que la pel·lícula no va ser un gran èxit,
més gran del que podia haver sigut,
sí que podia ser, oi?
Però no va tindre l'èxit que s'esperaven.
I és un tema que es diu Memmi,
o Mamà, o Memmi,
i ho interpreta Luis Armstrong.
Uau!
Jo crec que amb aquesta veu
i aquesta trompeta d'aquesta orquestra
ja ens podem acomiadar fins amà, si ho vol.
Gràcies, Andrés.
Fins amà.
Adeu.
Adeu.
You folks, the blues, right out of the horn, man.
You chomp the fuss right off of the con, man.
You've got the band that you're strummin',
drumkin out in tune to beat the band.
You've got the whole phrase hummin' sense,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit