El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a dors del cap.
Quan sentiu la música, aquesta música concretament,
aquesta manera tan mítica, tan bonica com és el meu avi,
doncs això és el que tenim aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
el nostre avi, l'avi de Tarragona Ràdio.
Bona tarda, avi Ramon.
Bona tarda.
Com està?
Doncs mira, ja ho saps.
Molt millor, eh, avui?
És que quan vinc aquí, encara que no ho sembli, és el que dèiem de la vida.
Li posem piles, eh, li posem piles.
Sí, sí.
Estàs tu, l'altra noieta, aquell altre noi, et saluda, parlem, avi, avi, i dius,
escut, ja estàs.
Avui no han fet el cafè, avi.
Sí.
Sí?
Ah, no l'he vist?
Perquè mentre tu feies el que feies per anar preparant les coses,
he aprofitat per fer-ho perquè després, clar, tenia la boca una miqueta així seca
i així m'ha servit per a calentar piles.
Ah, molt bé.
Piles.
Aquestes són les nostres piles, no?
Home, s'ha d'aprofitar tot, s'ha d'aprofitar tot, m'entens?
Sí, sí.
No, bé, bé, la vida ara, el que diem, també hi ha moments bonics a la vida.
No, i hi ha els que vindran, avi, eh?
Que si el rei s'ha fet això, que si ara vindrà el Carreval, que si ara vindrà la Setmana Santa,
que si ara...
Avi, tal com m'ho explica, jo ja estic en biquini ja gairebé, en teixo de bany,
perquè vindrà la platja.
Sí, jo en biquini, i d'això no puc anar-hi.
A veure, jo tampoc.
No, no, em refereixo que jo en biquini.
No el veia en biquini a vostè, eh?
No, em refereixo amb el traig apropiat d'això que porten d'aquesta manera,
que llueixen, que veus que van...
A mi fa gràcia perquè veus per la platja, i veus que els hi brilla,
i llavors diu que és l'oli que porten com un...
Clar, l'oli, que rellisquen com els sabons.
I van amb tot el d'allò, saps, amb aquell...
I dius, bueno, jo ja no hi vaig perquè, escolta,
jo em poso en un racó...
Bueno, un racó...
Algú li deu estar pensant,
i quines icarrifances ara, això, pensar la platja.
No, que s'animin, que s'animin.
Sí, home, per caminar.
Hi ha molta gent ara mateix que deu estar caminant a la platja,
per què no?
Fa quatre dies que la gent, i quin sol, i quina calor,
i això no es pot aguantar.
Ara vas pel carrer i vas estar,
oh, en sec, quin fred he vingut.
Que no se sap.
Clar.
No, jo sempre dic, per exemple...
Si no recordo malament,
als mitjans del mes passat, del mes de desembre,
encara hi havia gent que jo crec que per vergonya
no anava amb màniga curta.
A mitjans, eh?
Estic dient allà al voltant del 14-15
que tots pensàvem,
ai, que ens menjarem els torrons a la platja,
però de cop i volta va venir,
no sé què del Ciber, hi ha un aire d'aquests,
i entrava una mica de geló.
Hi ha una cosa, no sé si ho he dit alguna vegada,
però ho repeteixo,
jo a vegades diia, oh, que no hi ha dret,
i som nosaltres els culpables
del que està passant.
Per què?
Jo sempre agafo
i em poso el casset que estic...
I em poso enrere o endavant,
i em poso en una època.
Jo sempre dic que recordo
que aquí a les Terres de l'Ebre,
quan era qüestió de la collita,
tenien, i les he vist jo, aquestes cassetes,
amb uns coets,
perquè si hi havia una tormenta,
tenia uns coets i apartaven la tormenta
que no descarregués.
Però això es feia de veritat?
És a dir, s'arribava a marxar la tormenta.
I llavors tenies els pobles com el Parelló,
que no tenien aigua,
no tenien mai aigua,
només de cisternes,
clar, si no plovia,
i sempre hi havia aquesta lluita.
I jo llavors penso,
si amb aquests coets
l'atmòstora la transformaven,
amb les bombes que han tirat
sota l'aigua...
I amb els aparells que no sabem que tenen.
Les bombes a terra,
a sota terra,
al desert,
a tot arreu,
han transformat,
han transformat aquesta cosa.
Ara es queixem
que si el Polo Nord,
que si es desfà,
no es fa.
Però si han fet proves...
El forat d'Utzó,
ara mateix?
Val.
Que continua obrint-se?
Ara mateix,
les fàbriques,
tot això,
han anat traient la natura,
o sigui,
els arbres s'han anat eliminant,
que et menjaven
i donaven una brumitat, no?
Aba,
imagini's tots els aigua
que han caigut a Galícia,
si hagués sigut els arbres
que hi havia,
i el sota bosc,
que és el que frena
totes les pluges,
no hauria passat ni la meitat.
Per això et dic jo,
que això...
Però a més a més,
aquestes fàbriques
que fan una capa,
clar,
a dalt hi ha l'atmòsfera
d'aquella capa.
L'efecte inverter.
Però llavors,
quan aquest mòsfera de dalt
s'ha cansat
i troba un foradet,
allò surt allà
com si fos un...
Llavors ja tens
un poble,
un poest o l'altre,
més a més
que per aprofitar
la rajola,
allò que diem,
les rajoles,
vinga,
al costat del riu,
desviem una miqueta el riu
i aquí farem cases,
aquí farem urbanització,
una gran equivocació.
Què hi farem d'allò?
Què passa?
La natura...
Torna al seu puesto.
Ella vol la seva cosa.
I ens dic,
oh, ha vingut una inundació,
ho he fet un càmping
a sota aquella muntanya...
Sí, sí, sí, jo.
Bum!
Bé, en fi,
en unes cases
tocant el d'allò.
L'altre...
De qui és culpa?
Jo a vegades penso...
Jo crec que sense voler
o indirecte o directament
ho busquem.
Depèn de quines coses.
De qui és culpa?
Clar,
pel més hi ha el diner,
pel més hi ha el diner
i el voler ser,
entens?
I clar,
i a vegades anem tolerant
una miqueta
i es queixem
però a vegades també
aprofitem.
Mira, calla,
a veure si puc aprofitar
una miqueta d'aquí.
Mira, aquest terreny d'això
podíem fer això
i llavors ve el que...
I ara no sé què ha passat.
Es veu que ha explotat també
una tormenta
que Andalusia, Mallorca,
tot arreu,
trobes que hi ha una sèrie
de desfàs
amb les urbanitzacions
i les construccions
ara.
Fins ara no s'han donat
compte per què?
Per conveniències, no?
N'interessava, clar.
O sigui,
per diner,
per política,
pel poder ser,
per amistats,
per amistats,
per influències,
pel que sigui
i ara se'n donem compte
que no és un cas.
Vam dir d'un cas
però resulta que ara
llegeixes a Tal,
llegeixes a Mallorca,
llegeixes a València,
llegeixes a Culler,
llegeixes i dius
bueno, escolta,
què ha passat?
Sí, sí, no,
és bestial, és bestial.
Que és una tormenta
que s'ha passat de...
Vull dir que
després pensen això
i dius
i com som?
De què critiquem
si som culpables?
Vas a un lloc
i tu dius,
mira això no,
home,
si m'ho arregles jo,
bé,
si m'ho arregles,
home,
això,
home,
s'ha de fer...
Jo,
avui,
aquestes coses,
avui,
jo a la llarga
crec que surten
molt més cares.
Sí.
A veure,
m'explico.
Normalment,
tothom té algun conegut
que li ha pogut fer
alguna coseta.
Sí, sí, sí.
O fins i tot
quan anem amb algun
de professional
que sempre intentem
que vagi sota mà,
que no ens posi
alguna cosa,
a veure si ens podem treure,
en vez de cobrar cinc,
que ens cobri tres,
però clar,
pensem que aquella persona
que sí,
ens cobrarà tres,
però també ho farà
per dos.
Clar.
I amb molts dels materials
que potser ho hagués utilitzat,
no els utilitzarà
i ho farà també
d'una altra manera.
I tot això a la llarga
després sortirà,
però que és l'estiu.
Mira,
tot plegat,
uns metres més
no s'ho donaran en compte.
Una miqueta més cap aquí
no passarà res.
No m'entens?
En vez de posar una rajola
cap a la dreta,
la posem cap a l'esquerra
i a veure si cola,
no?
Entes?
Que toqui aquesta paret
amb aquesta altra,
què importa?
Que ha d'haver un metre
de distància?
Com que aquests
no sé qui són
i tot no sé qui sóc jo,
posem paret per paret
i hem guanyat
un metre de casa.
Vull dir,
hi ha una cosa,
una sèrie de coses
que després ve el que ve.
O sigui...
Ens trobem les sorpreses
desagradables
que després llavors
comencem a lamentar.
Ai,
què ha passat això?
Ai,
com hem pogut fer això?
És que aquell tio era això,
és que l'altre allò...
I tu?
No has participat també?
Això caiem tots, eh, avi?
Per això et dic...
Aquí podem dir
el mea culpa
i jo crec que no...
No, no, no,
ho dic que es queixem,
que es queixem
i a vegades
som culpables
de moltes coses, eh?
Aquell perquè és amic,
aquell perquè m'interessa,
l'altre perquè...
A veure,
també he de fer
advocada del diable.
Ara fer, per exemple,
depèn de quines obres
pots fer a casa teva,
de...
Si no ho fas allò
que dius,
fes-ho amb un preu tancat
i d'aquí no et belluguis
i fent-ho bé,
pot ser
amb una mica de sort
que tot surti bé
i que no hi hagi
cap mena de problema.
Però moltes vegades
ja sap vostè
que han de durar
una setmana d'obres
i al final
fan dos mesos.
Sí, sí,
i no,
i veus,
i veus,
veus puestos
i veus que,
per exemple,
hi ha un paleta
o dos,
però veus que hi ha
cinc o sis
que no són professionals
sinó que els...
Que venen d'ajudar o...
Però clar,
quan un és d'ofici
i hi ha un petit fallo,
ja saps com...
De seguida he clitxat,
esclar.
Ara,
avui en dia
els oficis,
el que sigui,
mira,
per exemple,
ara la meitat de vegades
de reparacions
que abans,
com que havien sigut aprenents,
sigut aprenents,
sabien un defecte,
sigui de ràdio,
sigui de rentadora,
sigui del que sigui,
i aquell veia el defecte
i diu,
mira,
aquí canviant aquest tornill
i apretant aquesta peça d'aquí
es pot arreglar.
Ara,
com que no són d'ofici,
sinó que han estudiat...
No tots,
no fiquem-ho tots.
No, no,
no,
t'estic dient que n'hi ha,
que no són d'això,
i què passa?
Solucció,
canviar la peça.
Què dius?
Canviem aquesta peça
perquè aquesta peça
ja està una miqueta allò,
però potser no calia la peça.
I llavors et trobes...
Només era res.
M'entens?
Però a vegades
també falta professionalitat,
eh?
Això que no hi ha aprenents,
saps com ho diguis?
És un...
També és una cosa
que també amb tot,
hauria d'haver-hi aprenents amb tot,
inclús en oficines,
perquè a vegades en una oficina
i veus aquella persona ja
amb aquella educació que et rep.
Però n'hi ha d'aquestos
que s'han fotut
com han podut
i esperes que et toqui aquell
perquè si toca aquell ja...
Vull dir...
Vull dir que tot deseix
un aprenentatge, eh?
Sigui d'ofici,
sigui d'administratiu,
sigui del que sigui,
tot requereix un aprenentatge.
I miri, avi,
què li dic?
A mi moltes vegades
ho he pensat això,
sobretot per la gent jove,
hi ha molta gent jove,
això ho hem comentat vostè i jo,
que no vol estudiar,
que això dels llibres
els hi vénen grans.
A mi, a mi, a estudiar, deixa'm.
Però clar,
tampoc poden treballar
perquè per edat
encara no els hi toca.
I dius,
què fas amb aquest jovent?
No, i a vegades
està tot el dia al carrer.
I a vegades la culpa és dels pares
perquè aquell estudia
el meu d'estudiar.
Jo no vaig poder estudiar
que estudiï ell.
No.
No totes les equivocacions
que fem com a pares.
Que els oficis
s'han perdent
i aquell tio
serà un element
de qualitat
i guanyarà cèntims.
Avui, per exemple,
fresadors.
Gairebé no n'hi ha.
Hi ha molts oficis.
No fresadors de recollir en maduixa,
sinó fresadors de tractar el ferro.
Hi ha molts oficis.
Hi ha molts oficis que es perden.
El propi ferreter.
Els propis carpinters.
Abans, per exemple,
abans un avenista,
un pintor,
havia d'anar a l'escola d'art,
havia anat a l'escola del treball
i aquell sabia quan feia una cosa.
Ara no.
Ara, per exemple,
un fuster,
parlo en general,
només s'ha de fer portes
o finestres
o s'ha de fer només una màquina.
Llavors, per exemple,
un avenista s'havia de fer una cadira,
s'havia de fer el dibuix
de contra cadira,
contra pota,
la pota,
s'ha pegat la bugia,
s'ha pegat...
M'entens com ho dic?
Sí, sí, tot.
Ara avui dia hi ha molts oficis
que...
Que són especialitzats.
No, no,
han fet sis mesos,
han fet sis mesos,
han fet unes pràctiques
i n'hi ha alguns
que els hi ha agradat
i ho han estudiat
i d'allòs...
I veus que són uns...
Que ho porten a la sant, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Però, bueno,
és la societat d'avui en dia.
Sí, sí, sí.
No podem dir...
Jo no ho critico.
Home, jo sí,
des d'aquí avui,
podem aconseguir
que pugui canviar alguna cosa?
Mira, és un puntet
que hem pogut...
No, jo no ho critico
amb el sentit
perquè jo també sóc
en part culpable
potser de moltes coses
que passen
per consentir-ho.
Perquè a vegades
vas pel carrer,
el que dic jo sempre,
i hi ha una rijola
o dues
que estan mal fetes.
Poses el de la brigada allí.
Va, l'aquella de la brigada,
arreglar allò.
Ei, aleshores, home,
no s'envergonya,
això m'un de temps
sense això.
Això no ho dirà mai, avi, vostè.
I aquell pobre home
et mira així de raó
i ho diuen
i quina culpa tinc jo.
Però més amunt
trobes l'encarregat
o el conseller
o el regidor
d'aquella part
del que sigui
i diu
què, com va la vida?
Què et sembla?
Oh, sí, estupendo, eh, tu.
Va bé.
Ara veus que estàs arreglant allò
ara queda la mar de bé.
Per què aquesta diferència?
Per què aquesta hipocresia?
La mateixa.
Si podem ser amics igual.
No cal ser hipòcrits.
Podem ser amics
si li dius
això és així, home,
fes per...
I millor faràs un favor
també aquell.
Avi, serem vostè i jo amics
de cara a la setmana vinent, no?
És que ara ja s'acaba el programa.
Doncs val, eh, que és.
Sí, bueno, almenys l'espai
amb l'Avi Ramona,
el programa continua fins a les 5.
Avi,
que tornau la setmana vinent, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Val.
Doncs per tranquil·litzar
una miqueta el tema
posem el senyor John White
i una cançó
que segur, segur que tots recordeu,
portada per nom Missing Yo.
I always catch my breath
And I'm still standing here
And you're miles away
And I'm wondering
Why you left
And there's a storm
That's raging
Through my frozen heart tonight
I hear your name
In certain circles
And it always makes me smile
I spend my time
I spend my time
Thinking about you
And it's almost
Driving me wild
And there's a heart
That's breaking
Down this long distance line
Tonight
I ain't missing you at all
Missing you
Since you've been
Since you've been coming
Since you've been coming
I've been missing you
Oh, wait
I ain't missing you
I ain't missing you
No matter what I might say
There's a message in the wire
And I'm sending you
And I'm sending you
This signal tonight
You don't know
How desperate I've become
And it looks like
I'm losing this fight
In your world
I have no meaning
I have no meaning
Though I'm trying hard
To understand
And it's my heart
That's breaking
Down this long distance line
Tonight
I ain't missing you at all
Missing you
Since you've been coming
I ain't missing you
No matter what my friends say
I'm missing you
And there's a message
That I'm sending out
Like a telegraph
To your soul
And if I can bridge this distance
Stop this heartbreak overload
I ain't missing you at all
Missing you
Since you've been gone
Oh, wait
I ain't missing you
No matter what my friends say
I ain't missing you
I ain't missing you
I can lie to myself
And there's a storm
That's raging
Through my frozen heart
Tonight
I ain't missing you
At all
Missing you
I ain't missing you
Except for the story
What you say
Is everything
There's a way that I know
To send you
To send you
And there's a deal
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
I ain't missing you
But I ain't missing you
I ain't missing you
So I ain't missing you
I ain't missing you