El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi van a cumpir...
Si has sentit la presentació, ja saps que el tenim per aquí.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui havia pensat que ahir vam parlar del Sant Valentí,
avui parlar del que toca, que estem a època de Carnaval,
encara que sembli mentida, que demà tenim la rueta petita,
que cada setmana tenim les grans rues de Carnaval,
la rueta de Carnaval per excel·lència, la rueta d'allluïment,
i totes aquelles coses que es fan, i menjar coca de llardons,
i... Ui, quin munt d'actes, tio, en Parc Carnaval, avi, eh?
Estic rient.
Per què?
Perquè sí, perquè...
El trobo una mica descol·locat avui, eh?
No, estic rient perquè...
Després de tant de viatges, tant de viatges...
No, no, no, estic rient perquè, per exemple,
parlàvem del Sant Valentí,
jo vaig dir que Sant Valentí, doncs, era un fet que no sabia qui era el sant,
la meva visió amb una iglésia, tal i tal.
Sí, és veritat, m'ho explicar davant.
Però jo crec que Sant Valentí, més aviat, hauria de canviar...
Hauria de posar un altre nom, Sant Joier, Sant Perfumeria,
que són els que exploten...
Home, Sant Floristeria...
Que són els que exploten aquesta cosa.
Home, però jo ho trobo molt bé, avi.
No, no, per tant, ja saps tu que sempre et dic jo,
que Sant Valentí hauria de ser el dia adequat per cada parella durant l'any.
Sí.
Perquè imagina't tu que estàs preparat, estàs...
Jo sempre dius el mateix, sí,
imagina't tu que estàs tot romàntic, el que sigui, el dia abans,
o la mar de mona, aquella nit, per qualsevol circumstància,
que t'ha caigut no sé quant,
el de matí hi ha males cares,
i passes un Sant Valentí,
que potser és millor d'aquesta manera,
perquè així el recordes més, no?
Per això, perquè no es torni a repetir l'any vinent.
Llavors, durant l'any, penses,
ves, tot just el dia de Sant Valentí es va passar això.
Ai, que no torni a passar.
I que tens Sant Jordi per poder fer.
Nosaltres encara res,
si no tenim el Sant Valentí,
tenim el Sant Jordi per poder acabar de fer.
Això ja és una altra cosa.
Si una cosa no surt bé, tens l'altra.
Això ja és una altra cosa,
perquè, per exemple,
Sant Jordi és més nostre.
És més...
No sé, està més a l'hora.
Però, avi, ara passa també com el Papa Noel
i amb els Reis Mags.
Que hi ha molta gent que agafa el Pare Noel
i altra gent que agafa els Reis Mags.
O els nens t'obliguen a totes dues.
Per Sant Jordi, que no passi el que passava amb el meu gendre.
Que veu que la gent comprava una flor
i ell va dir que és una cosa més rànsia.
I més d'una va comprar mitja dotzena.
Home, ja està bé.
La seva dona devia estar contentíssima.
Però, vull dir, saps què vol dir?
Quan desconeixes les normes i els costums,
és una rosa, la gent no ve.
Ai, per l'amor de Déu.
Qui rànsis, no?
I ell, doncs, mitja dotzena, saps?
Vull dir que hi ha escenes d'aquestes a la vida
que, si l'analisses, fem...
O sigui, jo crec que els xistes,
aquesta sèrie de coses,
surten de la mateixa vida que portem.
Entens?
Doncs sí.
I jo et dic...
A mi, no ens donarà temps a parlar del Carnaval.
Ho sap, no?
Bueno, es va parlar d'una cosa que de l'altra.
No, perquè la setmana venida s'acaba el Carnaval,
que el dimarts ja toca el dimarts de cendre...
Però jo parlem demà del Carnaval.
No, que demà no li toca.
Bueno, doncs ja.
Veu com m'ha despistat encara.
No agafat la carrerilla, eh?
Doncs a Sant Jordi dissemblo per això, eh?
Vinga.
El Sant Valentí ja està bé, perquè ho volia agafar, no?
I tots els sants aquests que ha traigut vostè,
que també els gaudeixi.
Sant Jordi ja parlarem perquè es presta a moltes coses i coses.
Encara que de cara al mes de març,
de cara al mes vinent,
l'avi Ramon té una altra certideta,
que no sé com ens ho farem.
Parlem de Carnaval?
Parlem de Carnaval.
Vinga.
Carnaval, Carnaval.
Veu, avi, és que hem de posar banda sonora, també, eh?
Bueno.
Que arriba el febrero.
Bueno, però passa una cosa.
Ja has començat enganyant-me.
Per què?
Perquè m'he dit que demà és Carnaval.
No, i dic aquesta setmana.
Van començar el dia 10.
Doncs aquesta setmana m'has enganyat.
Sí, per què?
Perquè és tot l'any Carnaval, ara.
Ara Carnaval...
Ara sí que m'ha estant rodat vostè a mi, eh?
Estant rodat, de quina manera?
Anys enrere, eh?
Anys enrere, eh?
Quan hi havia més prudència, la gent...
No prudència, la gent doncs mirava més les coses,
el que sigui.
Això ens passa amb l'euro.
Llavors, sí.
Llavors passava que esperaves el Carnaval
per sortir disfressat.
Un home de dona, una dona d'home,
depèn del militar, l'altre...
Sí, esperaves una princesa,
una cosa...
Depèn de l'instint de la persona,
es podries freçar d'allò.
Però ara no,
perquè ara vas pel carrer qualsevol dia de l'any
i dius, com va vestit aquella persona?
Home, ara no es veuen plomes, aquelles de Carnaval.
Llavors dius, mires i dius,
què és, un home o una dona?
Veus el pentinal, la cara pintada,
el que sigui,
i estàs a l'autobús,
o sentat i fas i de reull,
dius, colla, què és això?
Un home o una dona?
Vull dir que...
Ui, ui, ui.
Ustè està això de l'autiga ausència, eh?
No, me refereixo...
Usança, anava a dir, perdó.
Me refereixo que ara tot l'any,
tot l'any és Carnaval...
Home, hi ha molta gent que potser sí,
però hi ha d'altres que no estem esperant
que vingui.
Després sents parlar a molta gent...
I el que has aixat les comparses, avi.
Després, després també sents parlar a molta gent
i arriba un moment que dius, bueno,
aquest grup,
no diré polítics,
perquè no ho farà molt política,
dius, quina comparsa deu ser?
Ah, que punyetero.
Vull dir...
De veritat, eh?
Vull dir que...
Oiga, ha vingut a les vacances?
Picantó com ell sol?
No.
Jo no sé què ho ha fet per allà.
Però escolta, tu no et fas rir una vegada
quan expliquen i diuen moltes coses i coses
i diuen...
Sí, sí, en algun lloc dius...
Bueno, ara aquesta persona
es pensa que està fent una comparsa de Carnaval.
On està?
On està?
En quin món viu?
On vivim.
Sí, sí.
No, no, en quin món viu aquesta persona?
Això són dies que dius, mira,
però jo sense ofendre ningú.
Perquè el Carnaval és per això, diuen, no?
Per poder parlar i dir coses, no?
Sí, sí, sí.
A més, també és en plan divertit.
I també en plan irònic,
que últimament no es veuen molts,
però abans es veiem...
Per això jo també en plan irònic i divertit,
que no es molestin els polítics,
però a vegades sents unes...
Com si fossin també una comparsa,
una xerigota de Càdix,
o una xerigota...
M'entens?
Sí, sí.
Perquè ara ja no he sentit xerigotes.
I quan...
Vostè amb els informatius,
amb els telediaris,
deu fer un fart de riure?
Diu, aquest que m'està explicant ara, no?
És que, on que he anat voltant a les postos,
els he viscut.
Els he viscut els de Càdix,
els de Granada,
i ara tot arreu Andalusia,
quasi que tots els pobles,
més o menys que tenen allòs,
fan les seves xerigotes.
Uns, per exemple,
els de la província estan contra Granada,
l'altre estan contra d'això,
saps?
Vull dir, els altres en polítics...
Nosaltres, quan arriba el Carnaval,
avistavi,
nosaltres, quan arriba el Carnaval,
intentem agermenar-nos.
És el que sí, sí.
Amb Reus i Tarragona,
Tarragona i Reus,
ja ho sap, no?
Quan comença el Carnaval,
anem de visita uns a casa
i els altres que també venen cap a casa.
Sí, sí.
Però, és allò que diem, no?
Que el Carnaval, doncs,
tu has de perdre-ho en pla de broma.
Sí.
Perquè la ironia...
Així sempre.
Jo sempre recordo una vegada,
una vegada que vaig llegir
i vaig sentir
que en un Carnaval que va de Tarragona,
que llavors el Carnaval començava
el camí de la cuixa.
Entraven per allà,
perquè entrar a Tarragona
i era missat per allà, eh?
Ah, no seria?
I va començar un Carnaval allà, sí.
I inclús al Carnaval
anaven tirant caramels,
pujaven a les finestres,
també amb les noies,
en fi, fent una sèrie de broma.
I al davant anava el timbaler,
després l'autoritat,
el que sigui.
I hi va haver un grup
que anava baix pàlio,
portaven un general francès,
que volia dir el mariscal Suchet,
que els d'aquell poble,
o ciutat,
o el que vulguin dir,
va passar a la història.
Ah.
Que quan van,
mentre Tarragona, per exemple,
estava sitjada
i morien d'aquí,
a un altre puesto
no molt lluny d'aquí,
el van rebre,
baix pàlio,
el mariscal aquest.
Potser perquè deuixi importància
i fessin capital
en aquell poble.
Sí, sí, sí.
Bueno, poble de la ciutat,
o deixem-ho córrer.
I aquest Carnaval,
doncs, va ser una ironia.
Vull dir,
que es presta,
aquestes ironies,
que es basen en fets d'aixòs, no?
Jo, avui també me'n recordo,
bueno,
quan va passar allò de l'Empetrol,
va haver el Carnaval següent
i hi havia una conversa
que tothom anava vestit de pijama
i sortien, doncs, corrents,
com va passar aquella nit
a gairebé la gran majoria
habitant de Tarragona
que van agafar el cotxe
i van sortir en pijama.
Per això et dic que hi ha Carnavals,
que és com les xerigotes,
que són sàtires,
doncs, els Carnavals,
a vegades també haurien de ser
o són sàtires.
I també serveixen,
jo crec, avui,
per donar un toc d'atenció.
Sí, sí.
No, però a veure,
depèn de quines coses
que no ens han agradat,
però donar la puntilla.
El que passa és que potser es fan massa greulleres,
massa, a vegades, ordinàries,
no m'entens com dir el parlar,
el dir les coses.
Es poden dir amb més ironia
sense parlar d'aquesta manera.
No, però al Carnaval,
normalment, avui,
depèn de qui ho digui...
Per això et dic.
Tela, eh?
No, t'adverteixo que avui en dia...
Tirant d'esquena.
Perquè a vegades avui en dia ja no m'estranya
que a vegades es parli així,
perquè la televisió,
que hauria de ser on haurien de vendre un exemple,
Escolta'm...
Per això tenim la ràdio, avi.
Per això tenim la ràdio.
La televisió et diuen cada paraula i cada cosa
que, escolta'm,
que diuen on vivim nosaltres.
Si això...
No sé si és l'enciclopèdia,
no sé si és la gramàtica,
però bueno,
però diu que és real.
Doncs sí.
Perquè per aquestes coses
diu que existeixen.
Bueno,
endavant el Carnaval.
Endavant el Carnaval.
Clar, que sí que tingueu un boníssim Carnaval,
no, avi,
perquè vostè i jo ens trobarem
fins dimarts de la setmana vinent,
a la qual cosa ja serem al final del Carnaval.
Bé.
Creça d'aquell dia que plorarem tots.
L'amor de la sardina.
Aquelles cames amb pell,
pell,
que li he posat una L de més.
Aquell que em fa passar a mi,
pobres viudes,
pensava jo...
Això m'ho explica dimarts, eh?
Doncs, avi, gràcies.
És que sempre hi ha anècdotes per explicar.
Això m'ho explica...
Guarda la memòria i m'ho explica dimarts, eh?
No, és que tens tantes vivències amb els anys
i tu em fas recordar coses...
Per això jo l'hi faig, jo l'hi faig.
Gràcies, avi.
Molt bé.
Adéu-siau.
Molt bé.
Us deixem amb la música de Diego Torres
i això es diu Color Esperanza.
Sé que hay en tus ojos con solo mirar
Que estás cansado de andar y de andar
Y camina girando siempre en un lugar
Sé que las ventanas se pueden abrir
Cambiar el aire depende de ti
Te ayudará
Vale la pena una vez más
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Es mejor perderse que nunca embarcar
Mejor tentarse a dejar de intentar
Aunque ya ves que no es tan fácil empezar
Sé que lo imposible se puede lograr
Sé que lo imposible se puede lograr
Que la tristeza algún día se irá
Y así será
Y así será
La vida cambia y cambiará
Sentirás
Sentirás que el alma huela
Por cantar una vez más
Saber que se puede
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Vale más poder brillar
Que solo buscar
Ver el sol
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Querer que se pueda
Querer que se pueda
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Tentar al futuro
Con el corazón
Gràcies.