I jo estic avui molt però que molt contenta perquè ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal? Com estàs?
Doncs bé, bé, bé, bé.
Com ha estat aquesta setmana de vacances?
Molt bé, molt bé.
De fet...
Radiofònicament parlat, perquè ella continua treballant, eh?
Sí, treballo massa.
De fet, he de reconèixer, encara que quedi lleig, que no ho vaig trobar a faltar.
Per què?
Ai, m'ha caigut una pedreta de la samarreta.
Veus? Això te passa per dir coses que no són.
Oh, m'ha castigat el nen Jesús.
Veus, veus?
A veure, anem per feina.
Deixa estar la samarreta, que quan te gastes 10 euros en una camiseta,
el mínim que te pude passar és que se te caiguen a la lentejuela.
Eh, eh, que se t'espatlli la cremillera o d'altres històries.
Ah, ahí està, l'EAC, l'EAC, l'EAC.
Anem a això, anem per feina.
No, no, no.
Ja està, ja està.
Què vas fer?
Hem començat molt bé.
No, no vas cap a Sevilla.
A veure, no, jo a Sevilla no hi vaig anar al final.
Què vas fer?
T'he de dir la veritat, et vaig fer cas i em vaig quedar a Tarraco City.
I què et va semblar?
No vaig sortir a veure, cap processó.
Res de res.
Vaig estar incubant a casa meva.
Vas enganxant a Galipandria o què?
Bueno, encara l'arrossego, no la veus?
Sí, home, t'he notat una miqueta.
Encara l'arrossego i em va castigar del tot.
Va dir, tu no te'n vas enlloc aquí a fer gastar mocadors de bebé per un tubo.
A Tarragona, a Tarragona, queda't aquí, queda't aquí mar.
Bueno, escolta'm, comencem com sempre, perquè avui és divendres,
però no un divendres qualsevol.
Què vol dir això?
Avui és divendres 13.
No m'havies demanat res, no?
No, t'havia demanat que posessis...
El què?
Ara no sé, no sé de què m'estàs parlant.
Estic de tan desentrenada.
Digue'm, digue'm, què vols?
Vull el senyor Jaco Jackson.
Sí, però no podem dir allò de...
No, perquè és divendres 13.
I què?
Però acabes de posar la música de por.
Oi, veus, estem desentrenada.
Ja ho veig, ja ho veig.
Torna a repetir, torna a repetir el que m'has dit.
Vinga, avui és divendres.
Però no un divendres qualsevol, avui és divendres 13.
Ara sí.
Ara era això.
Home, ja, que costo d'engegar després de far-te de muna que està la Sílvia.
Que té les plomes aquí dalt enganxades.
A més, a més, has t'ha estat millor dit la de la Rosó?
Que ens ha portat la companya Rosó.
Li he dit a la Rosó que està aquí fora.
Li he dit, nena, custodi'm un tros de muna.
Sí, sí, però que te la custodi, eh?
Home.
Perquè déu-n'hi-do, aquesta muna que porta, eh?
Un tros de muna i un tros de xocolata.
Té una història, té una història.
Aquesta muna està més repartida, més mirada.
Ui.
Tens nòvius.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
No sé què ens passa, que ens dispersem.
Ens deixen dos dies a l'aire lliure, xiqueta, i som a farmacents.
Michael Jackson està molt enfadat per una subhasta dels seus objectes personals,
que tu te'ls deixes per a l'aire, doncs deixen de ser veus.
Xiquet, entre d'altres hi ha prendes de roba, manuscrits de les seves cançons,
allò de, ah, se m'ha ocorregut, pim, pam, pum, pum.
Però això va a quartos, eh?
Ah, exacte.
Discos d'or, que això no t'ho deixes en qualsevol lloc, ulleres de sol.
Alguns d'aquests productes o d'aquestes coses que sortiran a subhasta
van ser utilitzats com a prova al judici per abús de menors que va patir ell ara...
Fa ja alguns mesos, sí, sí, fa alguns mesos.
Arrossega la fama.
Bé, doncs, totes aquestes coses sortiran a la venda el mes que ve, a Las Vegas,
i ja es poden veure a Nova York en una casa de subhastes
que està ensenyant el material.
Ah, que la tenen a un pla d'exposició, eh?
Ah, exacte.
Ja, roba que va portar ell en els seus videoclips o als seus concerts.
Però això, perdona, mamar, això ho tenia ell en un magatzem?
I és un magatzem d'aquells que tens oblidat de la mà de Déu,
com li va passar a un altre famós?
Te'n recordes, no?
Que veu una agenda perillosa...
No t'ho vull assegurar perquè no ho tinc clar,
però és molt possible que sigui així,
perquè una de dos o li han robat el material,
cosa que seria molt fàcil de recuperar,
per tant una manúncia i tal,
o en aquest cas deu ser que ell ho devia deixar córrer...
En un gran magatzem, d'aquelles coses que ja no pagava ni el lloguer ni res de res...
I l'amo del magatzem va decidir que era el moment de buidar tot allò.
Clar, clar, hem de treure negoci, hem de treure negoci.
Bé, doncs, jo crec que...
A més, a més, a més...
Què has de fer el mes vinent, Marc?
Anar a Las Vegas.
Sí, no?
A veure els que ho sé.
No, vinga.
Doncs la qüestió és que, a més a més, han triat Las Vegas per fer la subhasta
perquè hi ha el rumor que ell se sentarà a viure allí, a Las Vegas,
i que és possible que construeixi un hotel, un recinte així com a turístic,
en el que els seus fans i els seus seguidors podran anar a dormir en aquell hotel ambientat
amb la seva vida i amb la seva carrera, i inclús anar un dia a sopar al restaurant d'aquell hotel,
o descansar, una mena de Neverland, no, es deia?
Sí, sí, sí, però anava a dir-te la casa seva, però ja a l'exterior.
Però a Las Vegas, exacte, rotllo vagues i pots dormir allí i tot.
I a més, a més de fer, com era en Neverland, que era dedicat als nens,
perquè teòricament hi ha un paratge més dedicat als teques.
Però ja et dic, és un rumor.
No vol dir que sigui cert.
De fet, sí, ho fan a Las Vegas perquè ell ara mateix es veu que té una adreça a Las Vegas
que és on ara mateix ell deu estar vivint.
Li envien tot i ja se n'arriba.
I és a dir, doncs, bueno, doncs apropem-se el més a prop possible d'ell.
Podrem estar-hi amb tu i jo, però ara de cada any una setmana avient.
No ho sé, no sé què me'n interessa més, eh?
No, d'aquí a tres setmanes, més o menys, ja que comença el mes de maig.
Estem al mes que ve, acabats de cobrar amb els cèntims calentons.
Mira, i si ens torna alguna cosa i sent-te, encara podrem afegir-hi uns dies més.
Hosti tu, hosti tu.
Mar, però tenim una vella, vella, vella, vellíssima, amb V alta, que és...
Anastàcia.
All the time that we spend together
I won't fuss, I won't fight
Trying to make you mine
You know I'm not that kind
Woo!
Come on!
I said I'd love you till the twelfth or never
But I won't run for a hand
Leaving you behind
You know I'm not that kind
Cause I'm not that kind of girl
And it's not my kind of world
No, it's not for me
Not where I wanna be
Not that kind of girl
Help me out
Tell me what you're thinking
If I rush, slow me down
You can take a turn
You know I'm not that kind
You know I'm not that kind
Yeah, yeah
I'm not that kind of girl
Woo!
If you leave, I believe
Life won't go on
We will blow, water flow
And the sun will shine
Yeah, will you know I'm not that kind
Yeah, yeah
Cause I'm not that kind of girl
Cause I'm not that kind of girl
Not that kind of girl
And it's not my kind of world
No, it's not for me
Not that kind of girl
So let me set you free
Yeah, yeah
Now what I say to you
I would say to no other
I've got my friends
I will look for another in you
Oh my sweet
nerd
And I ask you
I think
Però què li passa a l'anestàgia que s'acaba la cançó?
No, li passa res de dolent.
Ella, que és una dona polifacètica que serveix per moltíssimes coses,
ens presenta la seva pròpia col·lecció de roba com a dissenyadora.
No és la primera cantant, famosa o actriu que es dedica a això.
No és que ella hagi de treure una marca pròpia,
sinó que, com fan la Casa H&M, o com fan Mango,
o com fan altres marques, ha decidit treballar per una marca que es diu S.Oliver,
que a mi que em perdoni, no la conec.
No, no l'hem trobat per aquí, no l'hem trobat.
No, no, no, no, aquí a l'Eroski tampoc la trobem, crec, eh?
O sí, no ho sap, no l'hem buscat.
Fa raó per senyora, no ho sabem.
La qüestió és que es posarà a la venda la roba que ella ha dissenyat per aquesta marca
a les seves 290 tendes que té en tot el món
i els 1.000 punts de venda que té fora de les seves franquícies.
Bueno, doncs, de fet, suposo que no quedarà gaire temps
perquè ens puguin ensenyar, encara que sigui en paper-coixer,
quines són les seves idees com a dissenyadora.
Però no és l'única, i aquesta vegada se n'anem com a més a prop,
una marca espanyola, una actriu espanyola, i fan el mateix.
Ella es diu Peno Le Pecruz.
Què m'he dit?
I a la temporada tardor-hivern farà això mateix,
dissenyar roba i complements, a part de ser la nova imatge, de Mango.
Anna!
Ens recordem que cada temporada fa servir una famosa de turno
per presentar el catàleg, per fer les fotografies amb la roba.
Doncs ella dissenyarà algunes prendes de roba,
inclús ha ajudat a confeccionar el catàleg.
Molt bé, molt bé, no?
Em sembla fantàstic.
És allò de, perquè jo lo valgo.
Ah, exacte, i sempre va bé tenir currículum.
Doncs mira, un trio de dames, eh?
Per a més, de per diferent manera.
Jo no sé si la Paulina també tindrà la seva roba, segur.
Pròpia?
Sí, algú tindrà.
Algú de cosa.
A casa, l'armari, segur, eh?
A l'armari segur que té roba pròpia.
Bé, estàs preparada?
Per parlar de què?
Queden pocs dies, no?
Ah, per anar.
No és que sàpiga el dia 30.
Jo no hi vull anar, sí, ja t'ho vaig dir.
Home, si és caret, xata.
Fes un esforç, dona.
És que no l'aguanto, allà, esta xica.
Per què?
Tu pensa que trobaràs allà un munt de gent coneguda, seguríssim.
Ja, però...
A banda del marit, el Colate, vindrà un altre.
És que no s'ho mereix.
Per què?
No ho volia dir jo.
No es mereix que la veia presència a la seva boda.
Però, Mar, tu pensa que una vegada que ells diguin que sí...
Tantos ja podem marxar.
Ja podem marxar.
I el campi qui pugui.
I tu i jo ens veiem fent snorkel.
No, no, no, no, no, no, no es faltarà que s'enganxin una foto a la seva boda, no?
No, quina vergonya, la gent al món dient aquest parell que fa allí, no?
No, no, no.
No, nosaltres serem allò, allò, al final de tot.
Però mira, si vols anar, Sílvia, tu vés...
Però vine...
No, no, no, jo, com la meva invitació...
Jo sé que tu, a mi, no em necessites allí.
No diguis això, no diguis això.
Tu ja saps per on bellugues.
Jo ho sento molt, a mi, que és quasi qualsevol altre, a Sibèria...
Però tu saps quina excusa més bona per tenir unes bones vacances?
Valgui la rebundància de les bones.
Sílvia, ja et dic una cosa.
Què?
Me'n nego a anar a aquest país, que és el meu país preferit,
perquè no vull anar a la seva boda, i punto.
I no tinc més a parlar.
Escaret, no espereu a la mar, però obrim les portes que vinc.
La Sílvia, si que anirà com a corresponsal de mana a mana, jo em nego.
Em nego.
Si serà un dels voltets, deia el final, però serà un dels voltets.
Però al final, final, eh?
És igual, no?
Si veieu que no arriben ni a la boda, no se m'ho irà per a mi.
Jo, mira, agafa un dels llots,
si hi ha un guiót que t'aporta una de les platges del costat a nedar.
Sí.
Els corals.
I tu per l'hi...
Boníssim, eh? Boníssim, eh?
Allí fent flip-flap.
Fli-flap, flip-flap.
Ah, i xip-xaf, xip-xaf, xip-xaf, xip-xaf, xip-xaf.
Cadascú, jo faig flip-flap, tu xip-xaf.
Cadascú fa el que vol.
Escolta, tenim publi urgent o podem parlar allò un flash, un altre subhastre?
Vinga, parlem flash, subhastre.
Era un cotxe...
Bé, no, era un cotxe fantàstic.
Que era així, vuitantero, no?
Aquell home, aquell David Hasselford amb aquells pantalons arrepretats fins a lo impossible.
Allò que li traien els teus sentinets, aquell home.
Aquelles camisos descordades fins al marulic.
Aquelles noies guapes, sexis, que sortien.
Exacte.
Aquelles roses despampanants.
Que l'altre dia em va sorprendre, eh?
Què?
Una de les protagonistes,
perquè hem de dir que la sèrie la podem veure en un canal de televisió,
que és el 4, ja ho podem dir.
Tant de reposicions.
Exacte, no des del principi gairebé, al matí,
o durant aquesta Setmana Santa,
i una d'elles era la Gina Davis.
La Gina Davis?
La Gina Davis, l'aigua de Gina Davis.
No, no, no, era una de les protagonistes,
teòricament el seu home era un lladre de guant blanc,
que es deia...
Tampoc no cal que ara ens expliques el capítol, Sílvia.
I resulta que ella es feia passar per ell perquè no l'agafessin.
Sílvia, porta-me un cafè, posa-la a públic.
Que no, dona.
La qüestió, doncs deixa't donar la notícia.
Digue, digue.
La qüestió és que un d'aquests cotxes, un Pontiac negre,
recordem que en van quedar quatre,
dels que van quedar mínimament supervivents dels rodatges,
i unes d'estrosses de cotxes,
doncs surt a la venda per 150.000 dòlars de subhasta.
Està bé, està bé.
El senyor David li fa il·lusió tenir-lo a casa.
Jo crec que ja el va avorrir.
Sí.
No sé per què.
Home, li va donar molta fama.
Per això.
Que jo sàpiga...
Jo no és que no el coneixia des d'abans del cotxe fantàstic.
Jo crec que tampoc.
Després van venir els vigilantes de la playa,
i va venir tot el que va venir, però...
Tu vulguis, però em sembla que aquell va ser la sèrie
que li va donar a aquest senyor una mica d'empenta.
Almenys aquí, d'aquest país.
Per tant, potser seria una inversió comprar-lo.
Està per dir, hòstia, tu, mira, tu em fas un favor,
i jo te'l feia de tu i on...
Jo m'acuparia el kit, directament.
Sí?
Home, clar, però jo el bo.
La veu, aquella veu?
Sí.
Aquella veu era?
I sap que poguessis dir-li, tu imagina, cansada,
que has anat a l'altra punta de Tarragona,
i has deixat el cotxe, que moltes vegades dius,
mira, el deixo aquí aparcat, perquè és l'únic lloc que he trobat.
Sí, que no és una blava, ni parking, ni això.
Exacte.
I dius, parking, ai, parking, vine a recollir-me.
I el kit...
I tu sentada fent un cafè mentre estàs.
Te'n recorden?
Sí, sí, sí.
I feu...
Ei, que bo, eh?
Sí, sí, sí.
Que bo, que bo.
Que temps, eh?
Quina empelada de tele que tenim tu i jo, eh?
No.
Són moltes hores invertides en aquest tipus de cultura.
Com ho saps, com ho saps.
Però ara sí.
Per això que et de cadera.
Que me'n quedes.
Ara sí, eh?
Publi i cafè, perquè jo el necessito.
Vinga, som-hi.
Ara tornem, eh?
Fins ara.
A primera hora de la tarda.
Gran botifarrada popular per l'afició del nàstic.
Et convidem a participar en un divertit esdeveniment per donar suport a l'equip
i a més et regalem la samarreta de col·leccionista 2006-2007.
Aconseguir la samarreta és molt fàcil.
Visita qualsevol oficina de Piso Perfecto o d'Hipoteca Mania de Tarragona
i sol·licita el teu tíquet.
Tens temps fins al dijous 12 d'abril.
Ves el diumenge 15 d'abril, de 1 a 3, al nou estadi, al costat del nou aparcament de terra.
Acosta't a l'estand de Piso Perfecto i Hipoteca Mania,
lliure'ns el tíquet i t'obsequiarem amb la samarreta de col·leccionista 2006-2007.
T'esperem per a disfrutar d'un dia inoblidable.
A l'equipo gana, xala-la-la-la.
Coneixes Anem Per Feina, oi?
I tant! Si necessites alguna dona de confiança per treballar a casa teva o a la teva empresa, els pots trucar.
Netejes industrials i a domicili, internes, atenció a gent gran i malalts, cuineres i ajudants de cuina,
cambreres de pisos, dependentes i caixeres...
Doncs mira, prenc nota. Anem per feina.
Telèfon 695-694-373
Tenen dones preparades i de confiança.
I ofereixen un seguiment garantit.
Has pres nota? Anem per feina arroba pangea.org
O truca al 695-694-373
Amb el suport de Caixa Tarragona i l'Institut Català de les Dones.
Primera viada del futbol català a PortAventura.
Si ets dels nostres i tens el carnet del federat,
els dies 21 i 22 d'abril gaudiràs de la festa que la Federació Catalana de Futbol i la Caixa
estem preparant a PortAventura.
Amb uns preus increïbles.
6 euros per als menors de 18 anys i 15 euros per als majors d'edat.
I si vols més avantatges, fes-te el carnet Visa de la Federació a la Caixa
i podràs comprar 4 entrades a 6 euros cadascuna.
Entrades a la venda a partir de l'1 d'abril només a Servi Caixa.
T'hi esperem!
Xana, t'obrà les portes a un nom màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat,
on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició
i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país
porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-2409-01.
Tarragona era una ciutat trista.
No es feien fires i els nens ploraven i ploraven.
I els pares també ploraven i ploraven.
Fins que un bon dia tot va canviar.
La Fira de Setmana Santa ha tornat a Tarragona
amb la seva muntanya russa.
Els autos de xoc, el Badel, el Baisser i Pirata,
el Supercangur, el Campionat d'Escalèstric
i les cassetes de tir.
Vine a la Fira de Setmana Santa de Tarragona.
T'esperem al parc de la ciutat.
Del 31 de març al 15 d'abril, ploraràs.
D'alegria!
La Fira ha tornat a Tarragona.
Com? Que encara no ho saps?
McDonald's ha obert les seves portes
a Parc Central Tarragona.
Vine a gaudir de les millors hamburgueses
amb els menús més saborosos i equilibrats
i tota la qualitat i garantia d'una marca líder.
Passa-ho!
Digue-ho a la teva família, als teus amics.
McDonald's ha obert a Parc Central Tarragona.
A primera hora de la tarda
ken integratebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebrebreb arabe no potecaopi,
ώρα en tastes 그대로 a Ketys.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!

No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però no agafem el cotxe.
O almenys que ho agafin un conductor.
Jo segur que no l'agafo perquè no tinc ni carnet.
No, però no va venir algú que no veu,
que és el conductor, que és aquell conductor,
el conductor de la salut.
Aquesta xiqueta no veu la tele?
La tele 1, no?
Que surten...
La tele 1, no?
La tele...
Ui, ui, ui.
Que surten els anuncis aquell del fantasma aquell
que se sent entre mi.
Ah, m'amor de Déu.
Peris, a París, Peris,
veus com ho dius divendres xungo, xungo?
París, xiqueta, prest una mica d'atenció.
Si un senyor en uniforme et diu
Xató no dóna'm el carnet de conduir
i ves en taxi, tu ves en taxi.
Clar, serà per quartos que no tindràs, dona.
Hombre, ja.
Però a mi a ella li fa il·lusió això de pagar les multes
perquè és que no ho entenc, Amar.
Ja, és a dir, ensenya'm el carnet.
Digue, què carnet?
Que no, que lo tengo en mi casa.
El del gimnàsio.
Claro.
O és del videoclub.
Que també, seguríssim.
Elles els deu baixar d'internet.
La tia és tan talentant que és piratilla, piratilla.
Ui, ui, ui.
Bueno, Peris, ens encanta que ens segueixis donant notícies com aquesta
perquè sense tu no podríem riure.
Jo no sé si la notícia que arriba ara també és de riure
o és per fer riure o per sortir corrents.
A veure, explica'm.
Perquè hi ha un munt de rumors, un munt de històries.
Ah, exacte.
Però tu saps la veritat, Marc.
Jo no ho sé.
Jo el que sé és el que és estratègia.
Jo sé que és tot una estratègia.
Merchandising.
Ah, exacte.
La qüestió és màrqueting.
És igual que parlin bé o malament.
L'important és que parlin de bé.
Tom Cruise i Katie Holmes podrien haver-se separat o distanciat.
Bé, inclús han arribat a donar les raons per les quals el matrimoni o la parella.
Cruz, matrimoni crux.
Això del matrimoni podria ser també molt fictíssim.
No, home, no, que es va casar amb el rebombori que van fer a París.
A Chantilly.
No, era on es van casar.
No, es va casar a Itàlia, carinyo.
A Itàlia, era?
Doncs a Itàlia, espera, que canvio.
A Itàlia, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Bé, doncs la qüestió és que inclús humoreixen per què s'han hagut de separar.
Diu que ella estava obligada a passar hores a la sauna i a prendre olis vegetals per poder perdre aquell pes que havia guanyat amb l'embaràs i purificar-se per dintre.
A més a més, l'obligava a que estigués sempre alegre
i somrient davant dels periodistes pel que podrien dir.
Doncs mira si diuen que diuen que seu separat i tot.
La qüestió és que ells, per netejar la consciència,
per netejar la imatge, o simplement perquè sí,
han decidit trencar aquests rumors sortint a sopar aquesta setmana,
tots dos molt acaramelats, molt romàtics,
en un restaurant de molt renom,
en plan, sí, seguim junts, ens estimem moltíssim
i sortim a sopar fora perquè a casa tenim la nevera buida.
Mira, Tom, facis el que facis, parlarem malament de tu.
Clar, home, deixa-ho estar.
Perquè quan algú ja no ens cau bé, ja no cal que s'esforci més.
I tu ja no ens caus bé.
I aquella rialla que fa, ara ja ho entenc,
la rialla que fa que ensenya a totes les dents, te recordes?
Ah, ja està.
A més, en totes les fotografies, quan...
Dientes, dientes.
Dientes, dientes.
Què les dà, què les dà?
Bueno, si no s'han barallat, contentes.
Perquè ens seguiran donant a parlar i també està bé.
I si s'han barallat, doncs mira, millor per ella que es treu un callo del damunt.
Sí, però també aquell contracte que hi havia,
te recordes el contracte prematrimonial, com queda aquesta història?
Jo et podria dir que allò no va ser un matrimoni real,
el fill i el cap, perquè és igual que el de l'Alejandro, saps?
I ara vinc al teu terreno.
M'es va caçar vàlid, clar, aquí no és vàlid.
Aquí no és, exacte.
Doncs als Estats Units la seva boda tampoc no és real.
No, però no van fer papers, tampoc allà.
En teoria els van fer abans d'anar a Itàlia.
Això, què?
Però jo els he de veure aquests papers.
Oi, ella!
Jo els he de veure.
Fé, quan anem a Las Vegas ens apropem.
Et recordo que Tom Cruise és aquell senyor
que es va divorciar de la seva senyora
un dia abans que s'acabés aquell contracte.
Però el matrimonial.
Tu creus que tornaria a posar els peus a la palangana, aquest xiquet?
No.
No, és tonto, però no tant.
No, no, no.
A més a més...
No, no, és tonto, és de mente dispersa, però és igual.
Entens?
Mira, deixem-los estar.
Que facin el que facin, continuem parlant d'ells.
I malament.
Continuem parlant d'ells i malament.
Home, si és bo també, no, no.
És que últimament tampoc no fa res bo, aquest xiquet.
I ella.
Què t'ho dic ara?
Com s'ho mira, com s'ho mira?
Està una mica acabadet.
Ai, Marc, que se'ns acaba el temps i els aniversaris,
que no en fem avui?
No, no, ja em fas fora com cada setmana.
Home, mira quina hora és.
Posa'm una... Ah, molt bé.
Ara va dir posa'm una bona cançó perquè jo no marxi enfadada.
Aquesta és petició en mar, eh?
Molt bé.
Aquesta és teva, diguem-ho bé, diguem-ho bé.
Bueno, doncs és igual, ens mengem els aniversaris
perquè el temps ens ve al darrere.
Sí, és veritat.
De totes maneres, com sempre, molt bon divendres i millor cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I want to love you, I want to love you.