...
Ja tenim amb nosaltres l'Andrés, Andrés.
Molt bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Anem pujant de companyia, eh? Això m'agrada.
Al final no tindrem estudi, eh?
No, no, ja ho sé, ja ho sé.
Avui porto una altra persona
que és, en fi,
és una anècdota en aquest aspecte.
No és una cartagenera,
és una senyora, no és una cartagenera.
No, no, no, el Juan és un cartagenero,
però ella no.
Jo sóc una tarragonina.
Ella és tarragonina.
Que és d'adopció cartagenera o no?
Casada amb un cartagenero.
Aquí està la rosa.
Però jo crec que quan tens el marit
que tira cap allà, sense voler tu també te'n vas.
No és així o no?
És perquè llavors no diuen
que tots els cartageneros parlen bé
de la seva ciutat, sinó que hi ha una tarragonina.
És una bona combinació,
una catalana i un cartagenero.
Caparra bé.
Com podria ser viceversa.
En fin, doces tan bonitas
y tan hermosas.
Pues muy bien.
Hay dos representantes,
señora y señor.
Muy bien.
Avui, fantàstica, eh?
Perdón un minutito, Juan.
Dime.
Le hemos dejado hablar
y no la has presentado.
Sí, sí, presentávala, Juan.
Sí, claro.
Perdón, perdón.
Vamos a presentarla,
que nos lo saben.
Bueno, presentamos a la señora Francesca Girona
y miembro de nuestra sociedad,
del Club de Cartagenero
y ella va a hacer la autopresentación.
Que nos cuente quién es y por qué está aquí.
Bueno, qué bien.
Doncs com va ser que et vas integrar a aquest grup?
Com et has integrat?
Home, ja, sí.
Hola, Francesca, bona tarda.
Hola.
Hola, bona tarda.
Agrair al programa Andrés d'Andrés
que m'hagi invitat a que faci algunes paraules.
Home, perquè ell també és el principal, no?
Encara que aquí nosaltres hi posem un granet d'arena.
I llavors, l'associació cultural cartagenera ICUE
és...
Jo fa dos anys que la vaig conèixer
i llavors, doncs, me va agradar molt la seva manera de ser,
que eren un grup que són persones
que viuen tant a Tarragona com a Reus
i llavors, doncs, ells fan moltes coses,
i a mi com em agrada fer les coses...
Això d'estar a casa no va bé.
No, no, no.
S'ha de moure les coses, s'ha de moure l'esperit, no?
Doncs ja està.
Llavors, doncs, quasi cada mes fan alguna cosa,
fan conferències de tota manera,
fan excursions,
dinars també, clar, dinars.
Això, clar, l'excursió, després val dinar o al sopar.
I altres coses.
Una miqueta de ball, també, no?
Per balloar després, que tot això s'ha de col·locar després.
Sí, fem el dinar de Nadal,
el sopar de Nadal,
llavors hi ha ball, hi ha la junta directiva,
que és un E66,
llavors també fem la festa principal que fan,
és la Verge de la Caritat,
que llavors se celebra a Sant Joan,
a la parroquia de Sant Joan,
se fa una missa,
i, bueno, fem una festa, sí, sí.
Això es anima, eh, Andrés, a apuntar-te?
Sí, sí, no, aquí...
Només que tinguis una mica d'afinitat...
A més són persones molt amables, educades,
d'una alta qualitat humana,
bueno, i van a tot arreu.
Vull dir que, a veure, col·laboren, col·laboren,
que això és molt important.
Francesca, una curiositat,
que tu lo sabes perfectament,
últimament las asambleas generales
las hacemos con una cena,
una cena de hermandad.
Entonces, nos reunimos,
y claro, en estas asambleas generales,
sí, a todo que sí.
Sí, sí, vull dir que...
Jartito de vino,
decimos que sí a todo.
Y caball, y tal, y bueno.
Se aprueba todo, se aprueba todo.
Aprobado, aprobado.
Que vaya pasando,
que siga marchando la fiesta.
Que siga la junta.
No tot consisteix en fer cinema
dedicat a l'Associació Cultural Cartaginero,
sinó que els hem de conèixer,
hem de saber que existeixen,
i llavors és quan ens durem compte
que hi ha gent d'avalua
a dins de les nostres terres,
i que les seves terres també podem anar a nosaltres
perquè també ens consideren gent d'avalua
i que tenim les portes obertes, no, Andrés?
I per el que a mi m'atenyeix,
per el que a mi em correspon,
doncs lògicament jo haig de parlar del cinema.
I és que aquesta tarda...
És veritat que tenim una setmana una mica apretada, aquesta, eh?
Sí, sí, sí, perquè, en fi,
hem de dir als oïdors
que aquesta setmana serà l'última
que estem fent el programa
perquè ja entrem en el període d'estiu,
radiofònicament, eh?
Aquí hi ha una ràdio.
I llavors avui parlarem de les pel·lícules que farem.
Aquesta setmana i la setmana que ve.
Per tant, parlem d'avui.
Avui, aquesta tarda,
al Centre Cultural del Pallol,
allà a la plaça Pallol,
entrada totalment gratuïta,
i a les 6 de la tarda,
passarem l'últim documental
que està dedicat a Cartagena,
que només dura 6 minutets,
i allà acabarem de saber
el que és aquelles magnífiques terres
que val la pena anar-les a visitar.
I, a continuació,
ja passarem al llarg matratge,
que és Les Últimes Hores.
Totes les pel·lícules,
estem dient durant aquests dies,
que estan relacionades amb Cartagena.
Llavors, Les Últimes Hores,
com que està relacionada amb Cartagena,
jo crec que potser ara
Juan seria la persona més responsable
per poder-nos parlar
de què trata en si aquesta pel·lícula.
Sí, mira, os cuento.
Les Últimas Hores es una pel·lícula
que la hem elegido aquí
en el ciclo este de cine cartagenero
per la significació històrica que té.
Se trata de una pel·lícula reportatge,
és a dir, és una pel·lícula està hecha,
però incluyendo trozos de cine autèntico del año 31.
Fue la Constitució de la Segunda República
i la salida del rei Alfonso XIII,
el hombre, para evitar sangre
i evitar enfrentament entre españoles,
se exilió voluntàriament,
aunque no pudo evitarlo
perquè 5 anys després
ocurrió lo que ocurrió.
Llavors, el que nosaltres
hayamos traído aquí a aquesta pel·lícula,
totalment exenta
de ninguna connotació política,
por supuesto,
simplement una pel·lícula històrica
de hace 76 anys,
és que el rei Alfonso XIII
la salida del exilio
la hizo per Cartagena.
Llavors, una vegada,
les Últimas Hores,
conduciendo el mismo el automóvil
y con un par de coches de escolta,
salió desde el Palacio de Oriente,
entonces el Palacio de Madrid,
donde habitaban,
y fue a parar al Arsenal Militar de Cartagena.
Allí embarcó
y fue la última tierra española
que vio fue Cartagena.
Entonces allí recibió
los honores militares correspondientes
y por allí marchó
y nunca más volvió a España.
Sí, volvió,
volvió varios años después,
pero ya cadáver.
Entonces allí lo recibió
su hijo, don Juan,
y el príncipe,
el rey actual, Juan Carlos,
lo recibieron
y de ahí también
lo trasladaron solemnemente
a donde está enterrado
en el monasterio de la Corián.
Llavors, la pel·lícula,
perquè, en fi,
no sigui tan documental
en aquest aspecte,
que està molt ben fet,
es basa entre una parella
que s'estimen
i és curiós
perquè els pares d'ell
són d'un partit
i els pares d'ella
són d'un altre.
Uns són republicans
i els altres són monàrquics.
Una espècie com de Romeu i Julieta
a la castellana, per exemple.
Llavors, hi ha el procés
de les eleccions
i, esclar,
van començant guanyant
els republicans
i, esclar,
el monàrquit,
lògicament.
I entremig
de tota aquesta trama
amorosa i familiar
van sortint fragments,
però això
ja en pel·lícula,
del que realment va passar
en aquella època.
Llavors,
tenim que hi ha
el magnífic actor
Ankel Picasso,
que és el que fa
el paper del rei,
que, bueno,
fa un paper estupendo
i molt serem
aquest aspecte.
Podríem sentir
un fragment
de la conversa
quan ell s'entera
de lo que passa,
directe,
un fragment directe
de la pel·lícula.
Escoltem aquest fragment.
No entiendo,
señor,
que o aceptamos
los hechos
como interpretación
de la voluntad nacional
o se va contra ellos
por la fuerza,
suspendiendo periódicos,
cerrando las universidades,
declarando el estado de guerra.
No,
yo no quiero imponerme
por la fuerza,
eso sería la guerra civil.
Sé que muchos
se dejarían matar por mí,
pero hay que pensar
en España.
Creo que se ha votado
más contra mí
que contra el régimen.
Y para salvar la monarquía
estoy dispuesto
a salir del país
si es necesario.
Creo, señor,
que podría alvitarse
una fórmula menos dolorosa
para vuestra majestad.
Te agradezco
tu buena intención, Pepe,
pero mi resolución
ya está tomada.
Pienso que ante el mal estado
del príncipe de Asturias
podría formar
un consejo de regencia
presidido por el infante
don Carlos.
Resignaría mis poderes
en este consejo
para que él convocara
inmediatamente
a cortes constituyentes.
En fin,
veremos a ver
qué puede hacerse.
Todo menos enfrentar
a los españoles
en una guerra civil.
Señor.
Senyor.
Senyor.
Sí, sí.
Acabo jo també
el del senyor.
Aquest és un dels fragments
que està molt bé
perquè ens orienta
de la història
i d'uns fets
que molta gent
ho ignora
i que, bueno,
no deixen de ser història
i un comportament
que hi va haver
en aquest aspecte.
Saps una cosa, Andrés?
Aquestes pel·lícules
m'encanten,
sobretot per la gent
que té problemes
amb la història
del llibre,
perquè sap història
a través de la vista
i a través de l'oïda,
que encara moltes vegades
entra millor.
I tant, i tant, i tant.
Bueno, doncs això
és la programació
que tenim per avui.
I pel Jous...
Si me permite, Andrés,
com a curiosidad,
que Ángel Picazo
se parece muchísimo
al rey Alfonso XIII.
Anna.
O sea, que está actuando...
Sí, que encara millor.
Sí, sí, sí,
se parece muchísimo, muchísimo.
Que fantástico.
Això ho he dit
que fa un paper fantàstic
i molt ben adaptat, saps?
Jo ja correria a la porta, eh?
Si pogués, Andrés,
a la escala
ja estaria a la porta, eh?
Bé, això és el que tenim per avui.
Això és el que tenim per avui.
I pel dijous
tenim una altra pel·lícula
també molt divertida
que és
La trinca de l'aire
amb, imagina't,
Jorge Mistral,
Fernando Fernández Gómez,
Antonio Casal,
Félix Fernández
i uns quants actors més
d'aquella categoria de llavors.
una pel·lícula divertidíssima
a més no poguer.
Aquí tindrem també
un altre cartagenero
que també es diu,
per cert, es diu Andrés,
que ell explicarà una miqueta
en fi,
què fan els pilots
o els paracagudistes
o com vulgui dir.
Sí, sí, sí,
fantàstic, fantàstic, sí.
Allà.
Juan,
què saps d'esto?
Bueno,
Esta trinca de l'aire
és una pel·lícula
del año 51
un poco inocente
y quizás vista
con la perspectiva de hoy.
és, digamos,
lo que són
tres jóvenes oficiales,
cadetes de aviació.
Hombre,
es del año 1951,
o sea,
que hay unos años.
Creo que no hay ni un solo beso
en la película,
o si hay un beso
muy tímido.
No,
que podria ser escandalosa,
de Tendacom
y la censura,
de Tendacom.
Pero, sin embargo,
es muy simpático
ver a Fernando Fernández Gómez,
a Jorge Mistral,
como dice Andrés,
y a Antonio Casal,
pues uno jovencito.
Entonces,
aquí esta rodada
en los exteriores
parte en Alcalá de Henares
y parte en Alcantarilla.
Es una población,
en las afueras de Murcia.
Bueno,
está unida ya prácticamente
con Murcia.
Y aquí,
pues también,
hay un poco,
digamos,
que podríamos hacer referencia
a la gran vinculación
que tiene la región de Murcia
con las Fuerzas Armadas.
Concretamente Cartagena,
como todos sabéis,
pues durante mucho tiempo
ha sido base naval.
En Alcantarilla,
que está en Murcia,
está siempre la escuela
de paraquedistas.
Y esto,
de alguna manera,
hoy se ve de otra manera,
pero entonces,
a todas las jovencitas
les gustaban mucho
los uniformes.
Entonces,
cuando bajaban los cadetitos
de aviación,
allí,
bueno,
pues concretamente
el príncipe Juan Carlos
bajaba de oficial
de cadetito de aviación,
los marinos,
y todo aquello,
pues era otra época,
otro momento,
otra circunstancia,
y incluso,
pues hasta se comentaba
la nena,
ay,
la mamá,
mi hija,
pues va con un cadetito.
Es que no es lo mateixa,
que surten mal forner,
en tots els meus respectes,
que dic que surten
un possible pilot d'avió,
que així,
has mirat amb uns altres ulls,
eh?
A més,
allò que dius,
la vestimenta feia molt,
eh?
Sí,
la verdad es que sí.
andaban guapos,
no?
Sí, sí, sí.
A més,
si no recuerdo malament,
iberna andaban tots de blanc,
¿es posible?
Bueno,
iban de blanc con los marinos
y los sabiadores en verano,
y los de uniforme de kaki,
los del ejército de tierra,
todos muy limpios,
muy monos,
muy jóvenes,
y entonces,
claro,
esta película va un poco
en esa línea,
¿no?
Desenfadada,
simpática,
agradable,
y ya digo,
y pues nos lo comentará
un compañero también
de la selección,
también llamado Andrés,
ara una breve también referencia
a la región de Murcia
y a la Murcia,
un poco desconocida,
la Murcia siempre ha sido
un poco desconocida
para nosotros,
en fin,
hasta incluso siempre
hay unas connotaciones,
el murciano con la maleta
atada con la cuerda
y tal,
y los años 20,
y efectivamente,
era una época de primer periodo,
y Murcia ha cambiado muchísimo,
ha cambiado muchísimo,
bueno,
ahora no es tampoco
el momento
de alargarnos en esto,
pero algún día
lo podríamos hacer,
algún día lo podríamos hacer,
el día de 400.000 habitantes,
com estem de temps?
Doncs tenim un minut
i escacs,
què et sembla?
Tornem a dir la pel·lícula
que fem aquesta tarda,
passem un documental
curtet de 6 minuts,
la segona part
de Cartagena,
perquè acabem de conèixer
Cartagena,
i llavors la pel·lícula
Les últimes hores,
que van ser les últimes hores
que el rei
va estar a Espanya,
i per acabar
de donar una pinzellada
en aquest aspecte,
escoltem un altre fragment
de la pel·lícula
on torna a parlar-se
de la retirada d'Espanya
del rei,
i no quiero en modo alguno
que corra la sangre,
hay que evitarlo a toda costa,
para ello,
estoy dispuesto incluso
a transmitir los poderes
al Consejo
y esperar en el extranjero
lo que las Cortes Constituyentes
decidan,
pero no hay tiempo que perder,
los acontecimientos
se precipitan,
tú eres quien más conoces
al Calaza Mora,
recuerdo que lo llevaste
de secretario
cuando me viaja a Canarias,
tienes que verle enseguida,
tantea sus propósitos
y les pones los nuestros,
hay que conseguir una tregua,
llegar a un acuerdo con él,
evitar a toda costa
una lucha sangrienta,
bien,
bien,
si no,
comprendo que es una papelesa,
pero no hay más remedio.
I no ens queda una altra ramaica,
acomiadar-nos Andrés,
Juan,
Francisca,
tornarem...
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Fins una altra vegada,
encantada.
Fins demà, no?
Fins demà, si d'ho vols.
Ah, si demà una altra vegada,
tornem a la excursió que t'han de aprofitar,
que ens quedem.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.