I amb nosaltres ja assegut el mar d'elegan, avui va molt elegant, Andrés.
Bona tarda, on vas avui? Avui no toca cinema.
A la missora, eh?
Ja, ja, ja.
Tarragona a ràdio.
Però és que sempre va més ben vestit aquest problema.
No, no, això és la perxa, això és la perxa.
També, també ajuda, també.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Això també, però que sempre va més molt elegant.
No, vaig sempre vestit bé.
A veure, jo un dijous o un dimarts ho entenc, perquè has d'anar al cinema i has de fer...
Jo, quasi tota la vida que hi he sigut adult, quasi sempre he portat americana, corbata, o sigui, sempre he anat així.
No, no, fantàstic.
Bueno, doncs mira, qui no li agradi que no miri.
Això, doncs mira, t'estarem mirant tota l'estona.
Ui, que bé.
A tot el club de fans de Tarragona Ràdio, aquí a la porta.
Oh, que bé, que bé.
Un momentet, escolti, agafi un número sisplau.
Ai, sí, això.
No, si m'hi ponguen aquí, no facin soroll, eh?
No, facin soroll.
Exacte.
Que hem de fer un programa que això és en directe.
Andrés, continuem amb pel·lícules amb bandes sonores d'aquelles de romanticisme, flor de pell, boniques, perquè sí.
Ahir ens va sorprendre, recordem, per a aquells que no ho van sentir, ho sentim molt.
Ahir vam sentir un volver, no?
Sí.
Empezar.
Volver a empezar.
De la mà del Tom Jones.
Sí.
El Bing Crosby també el vam sentir amb la banda sonora de Casa Blanca.
El tempo passarà.
Exacte.
Sí.
I Déu-n'hi-do.
I avui què?
Avui estic espitosa per a veure què és el que em portarà.
Mira, ara escoltarem el tema d'una pel·lícula que no la coneix pràcticament ningú, que es diu Tammie, la Mutxacha Salvaje, que és una pel·lícula de 1957 i que el tema és el títol Tammie, l'autor Ray Evans.
Aquesta és un, jo considero que és brillant i melòdica cançó que va estar nominada per l'Òscar de l'any 1957 per aquesta pel·lícula que va ser de Joseph Pemnip amb David Reynolds,
una noia que, en fi, estava molt de moda en aquells temps, com fent el paper de la noia que vivia al marge de la civilització.
En fi, per això ja es diu Tammie, la Mutxacha Salvaje.
Però hem de dir que molt actual.
Sí, també.
Perquè recordem per aquella noia que s'ha trobat després de 19 anys que estava dins de la selva.
Exacte.
Bé, aquí amb la pel·lícula s'escoltava amb els títols de crèdit, quan surt amb totes les lletres,
i després, com life motive, vol dir que és el tema principal de la banda sonora,
escrita, o sigui, de Frank Skinner.
Avui la sentirem, aquesta peça, per una gran orquestra que a mi sempre m'ha gautivat,
que va ser l'orquestra Mantovani, amb uns arreglos que també va fer el gran mestre Mantovani.
Escoltem aquesta meravella i meravellosa orquestra amb el tema de la pel·lícula Tammie,
la Mutxacha Salvaje, amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé, aquí amb el tema Tammie.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
surt el programa bé. I una altra de les coses
que ens hem pres el cafè avui una mica més tard,
eh, Andrés, de l'habitual. És que jo, Andrés,
quan comencem el programa normalment explico que esteu
tots per aquí ja plorant i que ja fem
el cafè, però avui ho hem fet una mica més
tard i com que encara
no ens ha fet l'efecte que ens ha de
fer. No sé què ha passat avui,
no sé què ha passat avui. Que estàs molt per la
música. Deu ser això, eh, deu ser això,
que maca. Un altre del Tami, us deia, no?
Exacte, de l'any 1957.
Ara escoltem una altra, que també
meravellosa, de l'any
1943, que
la pel·lícula es diu
Tempo de Tormenta
i també el tema principal
és Tempo de Tormenta.
Això és un brillant musical
d'Andrew L. Stone,
que va fer per la Fox,
amb Lena Horne,
Dulé Wilson i
Cap Calloway, amb la que es
cantaven títols mítics com
Hein Miesbeching, i el que
donava títol a la pel·lícula, que cantava
Lena Horne.
I que aquí
oferim, amb una versió,
que no és la deia,
qui serà, qui serà, qui serà, qui serà, qui serà?
Una peça milionària en ventes,
i els que canten són
són els plàters.
Sentim-la, eh?
Ja no te deixo.
Ara mateix.
Don't know why
There's no one up in the sky
Stormy weather
Stormy weather

Can't get my poor self
together
I'm weary all the time
The time
So weary all the time
When she went away
The blues walk in
The blues walk in and met me
And if she stays away
Oh, the rock chair
will get me
Now all I do is pray
That the Lord of all will let me
To walk through the sun
Once more
Still the sun just once more
I can't go on
Everything I have is gone
Stormy weather
Since my gal and I
We act, we act together
Keeps raining all the time
Keeps raining all
All the time
Stormy weather
Andrés, m'agrada molt els plàters.
Jo sóc una fan
De l'Only You
Del Red Pretender
D'aquestes cançons de sempre
A més, hi ha una veu molt personal
Molt maca, carismàtica
És el que han de tindre
Un grup o una orquestra
Un cantant
Han de tindre
Aquesta personalitat
Que quan el sentis
Digues
És fulano
Bé, passem amb una altra pel·lícula
Aquesta l'any 1954
Que quan la vaig fer jo
Que la tinc també
La vas dir tu?
Bueno, la vaig fer jo
La vaig passar
La vaig projectar
Cuida't, cuida't
Parlem amb propietats
La vaig projectar
No, no, però Andrés
Perdó, ho dic
Perquè com sempre
Me va sorprendre
En coses noves
Tu ets capaç
Amb la vida que tens
Tan intensa i tan emocionant
És capaç d'haver estat
Participant
Indirect o directament
D'alguna cosa d'aquestes
Bueno, vaig participar
En una pel·lícula
Que no es va fer aquí
Que va ser a França
Però es va rodar
A dalt a Montjuïc
Però jo només feia
El paper d'un periodista
Sensacionalista
Que feia fotografies
Però va ser una pel·lículeta
Senzilleta
Que es va fer per França
I ja va desaparèixer
I jo la vaig arribar
A veure sencera
Doncs mira
Anem per aquesta pel·lícula
Que aquesta sí que
Va portar moltes llàgrimes
Quan la vaig passar
Que és
L'última vez
Que vi París
Amb una Elizabeth Taylor
I un Benjonson
Meravellosos
I és una pel·lícula
D'any 1954
I el tema musical
És el mateix
L'última vez
Que vi París
L'autor
Jerome Kern
Encara que aquesta
Preciosíssima cançó
Ja va aparèixer
L'any 1943
Amb una pel·lícula
Que és
Lady Biggood
De Norman Z.
McLeod
Amb la
Eleonor Pobel
I que va aconseguir
L'Òscar
La millor cançó
La pel·lícula
Que realment
Va aconseguir
Definitivament
Aquesta peça
Va ser
L'Eitcher Brooks
Amb Ben Jonson
I Elizabeth Taylor
Com he dit
On la melodia
Adaptada
Per Conrad Salinger
Que aquest home
M'encanta
Com fa les adaptacions
Sí
Ens desenvolupava
Orchestralment
Amb la banda sonora
Com tema musical
Dels records
Del protagonista
Que maco
Perquè
Amb ell
Se li mor
A Elizabeth Taylor
Es queda amb una nena
I se'n va viure
Treballar fora
Per aconseguir fortuna
I cada vegada
Quan ell torna a París
I comença a recordar
Va al bar
On anava amb ella
Que hi ha una pintura
D'ella a la paret
I comença a recordar
Cada vegada
Que ell recorda
I surten aquelles escenes romàntiques
La música de fons
És present
Doncs escoltem
El tema aquest
De l'última vez
Que vi París
I una cançó
Que ens serviria
Per acomiadar-nos
Andrés
Però per tornar de nou demà
Tornar a convidar-te
Avui l'última vegada
Que et veig
Demà ens tornem a veure
Demà tornem
Gràcies Andrés
Adiós

Tornar a convidar-te
Tornar a convidar-te
Tornar a convidar-te
orbite-te
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!