La Sintonia d'Andrés i Andrés.
La Sintonia d'Andrés i Andrés i Andrés.
Avui ho pensava en el cinema, però tenim precisament amb el nostre estimat personatge que va començar ahir amb un diàleg amb nosaltres,
parlant precisament d'una pel·lícula que ell va aparèixer fent de trobador de l'Oeste i vam sentir precisament la cançó que amb aquesta pel·lícula canta,
que és Balada del Fuerte Perdido. Josep, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Josep Guardiola, aquí amb nosaltres, amb la seva inconfundible veu.
Sí, que la té profunda, eh?
Tant personal com interpretativa.
La pel·lícula es deia... No, es veia... Com es deia la pel·lícula?
Balada de Fuerte Perdido.
Igual que el títol, no?
Sí.
Sí. Llavors, jo aquí recordo que tu tens una nena, que ja és tota una senyora actualment.
Una dona, una dona.
Això de les senyores no ens agrada tant, eh?
Una dona, que sempre m'està dir.
Com es defensa, la Sílvia.
I aquí, amb la seva veueta tan característica i tan dolça, i acompanyada del seu pare, Josep Guardiola,
també feia una cançó. Quin motiu hi havia aquí perquè sortís la nena?
Bueno, perquè també és una cançó que era... Llavors saps que estava molt de moda la música italiana.
Sí.
I aquesta cançó la vam fer a Itàlia. I després la vam fer nosaltres aquí, però aquí vam tenir un fallo, això amb la lletra.
Sí, perquè la lletra es diu Balada del Vagabundo, el títol, però a la lletra hi ha alguna cosa que pot molestar, no?
Sí, perquè, o sigui, despreciem una mica el vagabundo.
Sí.
I, clar, això no està bé.
Sí, encara que a vegades...
Ens vam adonar perquè saps que es gravava molt de pressa abans, moltes presses, perquè el més important, llavors,
era treure el disc de seguida que no te'l traies un altre, no?
Sí, sí, esclar, i quan ho vaig sentir vaig veure que havíem fallat perquè no està bé posar-nos de tant en compte del vagabundo.
Sí, hi ha alguna paraula que va una miqueta contra el vagabundo.
Però, una pregunta, quan es va gravar, es va gravar a Itàlia?
No, no, no, no, no.
I primer vam italiar a Itàlia.
Ah, sí, sí.
Veus?
No, però això...
Es podria fer la versió amb espanyol per Espanya.
No, però això te deia que potser les paraules italianes, a l'hora de fer la traducció, no eren correctament les mateixes, però...
Encara que fos així és igual, hi ha un fragment que es pot ferir la susceptibilitat d'alguna persona que ens digui sentit.
Bé, després hi havia aquella que la que més va triomfar, la nena, que va ser el Di Papà.
Sí, aquella, sí.
Aquella va ser una mare vella, allò va ser un impacte.
Només va fer aquestes dues cançons?
No, encara va fer una altra que era del... no, era del Lluís de Dalgueró, que es deia El Àngel de la Guarda.
Ah, sí, és veritat, sí.
Sí, i amb aquella va acabar l'actuació.
Sí, sí, aquesta, veus, aquesta no la tinc. Mira que en tinc jo de cançons teves i de casets i així, i en canvi aquesta no la tinc. Ja m'he de trobar-la.
I el seu guardiol les té totes, les que ha sentit les seves. Diu que ell les deu tenir totes.
Però les deus tindre totes, no?
Me'n falten moltes, sí.
Sí? No has sigut col·leccionista?
No, saps què passa? Tu saps que en aquella època era molt diferent la ràdio i tot això, no?
Sí.
O sigui que no estava muntat el màrqueting que hi ha ara, no?
Sí, sí, sí, sí.
I per tant, jo me'n recordo que els locutors de Ràdio Nacional i de Ràdio Barcelona em trucaven.
Escolta, que no m'has portat el disc encara perquè te'l toqui i hi havia sentit a fulano que el té, no?
I esclar, era molt diferent.
I esclar, això... no, per què t'ho deies? Que ara no sé per què...
Sí, per això dels discos que no els tens tots.
Sí, i llavors, doncs molts em... jo deia, doncs té, et deixo aquest i ja me'l tornaràs.
I aquest ja no tornava.
Ja no tornava.
Aquest era el problema.
I hi ha molts que em falten.
Llavors no hi havia encara facilitat com ja ara de fer una còpia, gravar-te'l amb caset o amb CD...
No, el que passa ara ja tinc la sort que, per exemple, m'han fet tots els discos de vinilo, els han passat a CD a Madrid, una casa ramalà, i m'ha posat tot, tinc tota la discografia meva, però amb CD.
Molt bé.
I aquí no te'n falta cap?
I molt pocs, molt pocs falten, perquè la majoria els han fet allà.
I ara, precisament, ara em trauran el dia 25 de maig, sortirà, ja els en enviaré.
Ah, doncs esperem.
Que és un disc que posa Medio siglo de canciones.
Bueno, aquí està el detall, aquí està el detall.
Fem un incís, fem un incís.
Vinga, parem-ho aquí, parem les màquines.
Això és de Medio siglo de canciones, vol dir molt.
Saps què vol dir, Sílvia?
Sí, sí.
Són 50 anys que el Josep Guardiola està cantant per tots nosaltres.
Dóna't compte que es diu molt fàcilment 50 anys.
Es diu molt aviat, però poden ser dos vides i mitja, eh?
O sigui que, dóna't compte.
O sigui que...
O sigui que...
I com es porta això?
I segueix tenint la mateixa veu, jo crec que inclús millor, eh?
Sí, no, el que passa és que tinc la sort que, mira, no sé, això deu ser un do de Déu, no sé.
Sí, sí, sí.
Que no se m'embala la veu.
Perquè jo t'he sentit cantar amb algunes actuacions que has fet, sobretot aquest any passat,
el vaig veure aquí a Reus, i bueno, la veu exactament igual, i bueno, la gent també,
escolta, hi ha ara una foto amb mi, hi ha ara una autora, hi ha ara una foto amb mi,
i la gent gran, no parlem, oi, perquè jo vostè, jo vaig conèixer el meu marit,
que vostè cantava amb aquell embalat, i això n'has de tindre ple dels records, oi?
Sí, sí, sí.
Això ha de ser una cosa constant, constant, constant.
També és un record continu, la gent se'n recorden de cançons,
i ens donen cançons que potser es van conèixer amb aquella cançó amb el seu marit.
És que jo suposo que ha de ser molt, no sé...
Gratificant, jo diria, no?
Molt gratificant, no?
El sapia que ets una persona que has contribuït amb un amor, amb una família, amb un futur.
Sí, no, i inclús et diré una cosa.
Per exemple, jo recordo quan tenia els anys 59 o 60, quan estava el meu Apogeo,
doncs les nenes, quan em demanaven una foto,
doncs no és com ara, aquestes mateixes nenes ara tenen 50 anys més, no?
No, esclar, esclar.
Però ara me la demanen amb molta il·lusió.
Sí.
I veus aquella il·lusió que t'ho fan?
Que per mi és millor ara que llavors.
Esclar, perquè ara ja saben de què va tot i saben el valor que té aquest autògraf.
Sí, sí.
I a més a més hi ha un recull de cançons a l'esquena,
que això encara fa que sigui més important.
Jo ja et dic, jo tinc teves, tinc discos singles, tinc cassets,
tinc CDs, en fi, de recopilacions que he anat fent,
i jo estic contentíssim, moltes vegades m'ho poso,
no és per fer-te la pilota ni molt menys, sinó que és la veritat.
Jo anava a preguntar-te, Andrés, que també te vas fer la fotografia amb en Josep Guardiola,
també te la vas fer tu.
Ah, sí, bueno.
Li vas demanar l'autògrafo, no?
La foto que ens vam fer davant de l'Empòrium, allò va ser a l'any 60.
Sí, a mitjans de l'any 60.
Sí, sí, sí.
O sigui, que estaves allà amb el teu grup musical.
Sí, el meu grup, que hi havia el Jorge Domingo.
Sí, hi havia el Jorge Domingo.
Sí, sí, que també va fer alguna cançoneta important, no?
Sí, home, vam fer el segon premi del Fasiciu.
Per això he dit-ho, perquè Domingo va ser...
El Sentimiento, Les Fons de Montjuïc.
Exacte, va ser també un autor que va...
Moltes braves.
Que va haver-hi números importants.
Què et sembla, per acabar, si en cas, el tema d'avui,
i tornarem a molestar per demà, si no et sap greu?
No, que va...
Perquè, escolta, nosaltres ja ens m'oblíem del teu costat.
Demà, quan el truquem, no ens agafarà el telèfon.
Sí, jo crec que sí.
Anem a passar, doncs,
amb aquesta altra peça de la pel·lícula
Balada del Forte Perdido,
en què canta la teva nena...
Ah, sí.
Eh, bueno, la teva senyora nena...
No, però el tema no és de la pel·lícula, eh?
Eh?
Balada del Vagabundo no és de la pel·lícula.
Bueno, però com que és la balada del Forte Perdido,
i així es posa més una altra balada.
d'alguna manera.
Mira, amb aquesta cançó, a més, et podria dir que vam obtindre el disc de Plata de Mèxic.
Mira.
El disc de Plata de Mèxic, molt bé.
Sí, sí, sí.
No, sí, és que és un recull d'anècdotes, històries...
I pels països que ho haurà passat, això ho podíem comentar demà.
Per on ha estat, per on ha pogut viatjar, gràcies al món de la música.
O sigui, ja et dic, parlar amb el Josep Guardiola és parlar amb un enciclopèdia.
Si és que podríem fer...
El que passa és que a través de les cançons,
sempre que quan escolto una cançó em venen molts records.
Solament sentint la cançó tinc diversos records d'aquella cançó
i d'on he estat i tot això.
I ara imagina't tu els que hem sentit les teves cançons
i hem ballat amb les teves cançons.
Imagina't.
Els hi fa el mateix.
Sí, sí.
Doncs si em permets, posem la balada del Vagabundo.
Això mateix.
Que escoltarem aquesta anècdota que dius tu una miqueta, en fi,
desagradable fins a cert punt.
No, no, si t'hi fixes en la lletra ja ho veuràs.
Sí, sí.
I on cantes amb la teva nena.
Desprècia amb la lletra, desprècia el Vagabundo.
Sí, sí, sí.
Bueno, en fi, avui dia...
Després puc fer millor.
Sí, ara avui dia ja no hi ha res a fer,
però bueno, si ho haguessis estrenat ara,
no se t'havessis posat gent en contra, mare de Déu.
Ui, ara haguessis estrenat.
Ara és tremenduixós.
Tornem a escoltar la balada del Vagabundo.
Papá, papá, ayer cuando jugaba,
pregunté a un hombre que miraba,
¿Quién és usted?
Y dijo un vagabundo,
papá, ¿qué cosa és?
Un vagabundo.
Un vagabundo es un hombre que va siempre
de un lado a otro caminando por el mundo
sin ambición, sin ansias ni esperanzas
y no merece amor ni confianza.
Ay, ay, ay, ay, ay, ay.
Jamás nosotros seremos vagabundo,
vivimos del amor y de ilusiones.
Ni tú ni yo iremos por el mundo
pidiendo con temor como aquel hombre.
Ay, ay, ay, ay, ay.
Papá, papá, ¿por qué Dios no le ha dado
la misma suerte a todos los humanos?
Papá, ¿por qué hay pobres vagabundos
que solitarios van por todo el mundo?
En esta vida hay pobres y hay ricos
Igual que existen flores bellas y marchitas
Igual que el sol alumbra y no la luna
Y existe Satanás y un alma pura
Ay, ay, ay, ay, ay, ay.
Jamás nosotros seremos vagabundos,
vivimos del amor y de ilusiones.
Ni tú ni yo iremos por el mundo
pidiendo con temor como aquel hombre.
Ay, ay, ay, ay, ay.
Ay, ay, ay, ay, ay, ay.
Aquest ha sigut el tema.
A tu et portes algun record aquesta cançó?
Home, sí, em recordo moltes.
Perquè si t'hauràs fixat,
la nena s'hi seja una mica
i és perquè li faltaven els dos dents.
Li havien caigut de les dues dents de davant, no?
quantes coses ens n'entarem
és curiós això, però és normal
però jo crec que li queda graciós
sí, sí, li queda molt graciós
era normal
tenia 5 anys
quan cauen les dents primeres
Sílvia, com anem de temps?
doncs si posem una altra cançó
que crec que ja la tens preparada Andrés
si tornem una altra vegada amb una altra cançó
lògicament que sigui de cinema
i jo no sé si tu l'hauràs vist
jo suposo que sí, l'Odoli
sí, jo mai tant
i aquí també el Josep Guardiola
fa una creació
perquè el bo del Jose Guardiola és això
aconseguia fer una creació
de cada peça que tenia ja
un ritme fet i un estil fet
però ell aconseguia una altra personalitat
amb cada cançó
doncs anem a convidar-nos amb aquesta
i si no et sap greu
com et vam dir ahir, te'n placem fins a mà
si t'ho vol
una abraçada
gràcies
adeu