.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Que no, que no ens hem endormit, que estem aquí. Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Acabem de fer la xerraeta i no acabem d'entrar, no acabem d'entrar, però ja estem.
L'última remenada del cafè per no fer sorollet després amb la cullereta i la tassa.
Que avui anem a comentar-les del cafè ni de les pastes ni res, eh?
Això és que avui ha anat una miqueta injustet.
Ho comentem ara.
Ho comentem ara.
Vull dir, m'ha demanat que no hi hagi el cafè, en el meu cas un talladet, i les pastetes.
Aquesta setmana em tocava portar-les a mi.
I ben bones que estan, eh?
Ja em diràs la pastisseria o l'has comprat.
No, no.
Perquè la Mar fa de pastisseria, eh?
No de forn, de fleca, que també surten bones.
Però ella és de pastisseria, ella és de gourmet.
Depèn del dia.
Sí, sí, sí.
I avui baixava cap aquí i jo visc a l'altra punta de la ciutat
i, clar, passo per davant de 50.000 aparadors.
I, clar, de tant en tant entro en algun.
Anem provant de diferents llocs de Tarragona.
T'han sortit molt bones, eh? T'han sortit molt bones.
Moltíssimes.
Bueno, anem per temes.
Vinga.
Parlem de moltes coses
i les haurem d'exprimir al màxim perquè ens hi càpiguen.
Però comencem amb un expedient X.
Però espera, espera, espera, espera.
Diguem que avui és...
És que això...
És que ho hauríem de saber de sobre.
És que avui és divendres.
i avui és divendres.
Durant tot el dia, eh? Avui ha estat divendres, eh?
I part de la nit.
I encara es queden hores.
I part de la nit.
Sí, sí, sí.
I més fresquet, eh?
Ja comencem a tenir aquelles temperatures...
Jo continuo amb la meva.
Jo no sé si cap de setmana...
Canviem l'hora, eh?
Canviem l'hora...
Continua sent un altre expedient X.
Jo no en tinc ni idea.
Jo visc en el meu món.
I sempre faig tard.
O massa aviat en aquests dies així.
Bueno, anem al tema.
I tu et preguntaràs.
Jo preguntaré.
A veure.
Què té a veure...
Què té a veure aquesta cançó que t'he demanat
amb el John Lennon?
Perquè t'he dit...
Començarem amb el John Lennon.
Sí, sí.
Posa'm els Beatles.
Després t'he dit...
No, no, no.
Començarem amb l'experient X.
I és perquè cada equis temps
surt una llegenda urbana
que envolta el tema dels Beatles, no?
Això és el tema boira, eh?
Exacte.
Molt bé.
Bé, doncs de tots és sabut que sempre han dit
que el Paul McCartney va morir en un accident de cotxe
i que el que veiem ara...
No, John Lennon.
No, no.
El Paul McCartney...
Sí.
Deixa'm que t'ho expliqui.
Ai, perdona, perdona.
És una llegenda urbana
que el Paul McCartney va morir en un accident de cotxe
i en aquell disc en què sortien, em sembla que de Penilent, que sortien passant el pas de peatons,
ja es veu, per la postura que prenen i tal, que donen a entendre que aquella persona ja no hi és en aquest món
i que fins ara la persona que ens ha fet passar per ell és un doble que feien servir per moments de risc i tal.
Llegenda urbana.
No l'havia sentit, aquesta.
No, sí, sí.
Bueno, n'hi ha moltíssimes, eh?
N'hi ha moltíssimes d'històries per no dormir sobre els Beatles, però moltes.
Inclús, rotllo, discos al revés, amb aquells missatges...
Ah!
Moltes, moltes.
Una d'aquelles que a mi m'ho ve sorprès, entre altres coses,
perquè no és una cosa que hagi sortit a internet ni que hagi sortit arrel d'un fan...
No, no, no. És el seu propi fill.
Què en dius?
El senyor, sí, sí.
Julian Lennon, que és el fill que va tenir el primer matrimoni,
abans que la Joko Ono entrés a escena.
A primera part, sí.
Doncs diu que, estant ell a Austràlia, se li va aparèixer al seu pare, el John Lennon,
en forma de ploma blanca.
Ara sí, que m'apunxes.
Aquesta cara de patata bullida des que se'm va quedar a mi.
M'apunxes i no em treu sang, eh?
Com si jo ara passo pel carrer i ve una ploma de color i dic,
ai, mira mon avi.
No, no és creïble.
Però clar, tot això surt del cap d'aquest senyor, del Julian Lennon,
i tu has de mig pensar que se l'estimarà molt a son pare,
que tindrà moltes ganes de...
De tenir contacte amb ell.
Exacte.
Per a veure on està a l'altre costat, no?
A veure què és el que passa.
Una cosa és de dir, doncs, vaig veure una presència,
que vaig veure un reflex amb un mirall, però...
O en somnis, que moltes vegades diuen que es comunica en somnis.
Exacte, se'n manifesta en somnis.
No, no, no.
Que se li ha aparegut en forma de ploma blanca.
Jo m'agradaria veure una ploma blanca.
Si ets mon pare, gira cap a l'esquerra, ploma i la ploma,
cap allà.
Claro, claro.
Vola cap aquí, vola cap allà.
Jo no sé si és que...
M'agradaria veure aquesta ploma.
Oh, i a mi?
T'imagines?
I a l'Àlex per aquesta nit.
Imagina't, imagina't.
Oh, seria un boom, eh?
Doncs bé, aquesta és la història per la qual li ho demanava als Beatles.
A mi m'estanyava.
Clar, quan m'has dit el Paul McCartney que va morir,
dic, home, el Paul McCartney que jo recordi,
està morint d'un atac de nervis a causa del divorci que estan tenint.
De paciència.
Exacte.
I clar, he pensat, dic, home, John Lennon, que va morir,
també va morir el George Harrison, però clar, un va ser assassinat,
l'altre va ser a causa, doncs, d'una malaltia.
No, doncs, un dia...
No, no, no m'acorden a mi les coses no concorden.
Un dia en parlarem.
No aquí perquè és extens i tal,
però hi ha moltíssimes llegendes urbanes
a qual d'elles més terrorífica
o qual d'elles més recargolada
sobre la història dels Beatles.
Moltes.
Que bo, eh?
Més de les que podries pensar, eh?
Ai, mira, a mi m'ha agradat, eh?
Començar d'aquesta manera,
amb aquesta llegenda urbana, aquest Expedient X,
perquè normalment quan comencem alguna cosa extraterrestre
sempre tenim algun protagonista d'aquells que tiren d'esquena.
Doncs ell, tirar d'esquena, no sé,
però tirar a terra, moltes fans,
sí que ho havia fet el John Lennon.
Doncs ara, imagina't, una gira plomatur.
Una cosa, la ploma que canta,
és una cosa...
O sigui, John Lennon tenia ploma,
és que dóna tant de sí, això.
A partir d'ara s'ha obert, eh?
Clar, clar.
Una immensitat davant nostra.
Ah, exacte, hi ha un debat obert
sobre la ploma de John Lennon.
Per què era blanca?
Imagina't, imagina't.
Bueno, i ara, un altre que està demanant help, help.
Sí?
I que el nomenàvem fa un moment, el senyor Palma Carni,
amb el seu divorci.
Té problemes.
Sí.
Es veu que ell li va oferir, d'alguna manera,
per el divorci,
per acabar ja de treure tots aquests tramis
que estan portant paper i paper i paper
i que estan fent que tothom en parli,
li va oferir a la seva dona 25 milions de dòlars, crec que és?
Sí.
No, de fet, no és que ell li hagués oferit,
sinó que diguéssim que l'acord que havien fet els advocats
era de 28 milions.
28.
El que passa és que ell diu que no vol pagar més de 25.
Clar.
Diu, mira, jo tinc això i jo t'oferim això.
O 27, és igual.
La qüestió és que ell diu que 25 és el límit que ell pot pagar
i que, a més a més, exigeix una clàusula
en la qual ella tingui la boca cosida però sobrefilada.
És a dir, no parlis mai del que va ser el nostre matrimoni.
Però em sembla, Sílvia, que ja fa tard.
Doncs sí, perquè teòricament en un principi,
diguem-ho així, perquè tot això són rumors,
diuen que ella ja ha fet més d'un contracte
o almenys més d'un apropament amb certes periodistes.
Una d'elles ja està reconeguda, l'Opera Wills,
i que, a Winfrey, l'he canviat de cognom,
i que en un principi amb ella ja havia quedat
fins i tot en un dia i una hora per anar allà
i per començar a xerrar tot el que sap
i el que no sap, que també s'imagina.
I inclús se rumoreja a escriure un llibre
en el qual expliqui dia a dia tot el que ha sigut el seu matrimoni.
Home, jo no sé si comptant, Mar,
els milions que li poden arribar a donar
per explicar tot això,
a comparació, no li sortiria potser millor?
Saps a què em refereixo?
Que pagui i calli?
No, no, no.
Ah, anar a xerrar.
Anar a xerrar.
De fet, diuen que ha hagut de ser sumesa
en una operació de cadera
i, clar, vol dir que això costa diners,
la seguretat social en aquell país
no és una cosa...
De fet, no existeix, pràcticament,
i, per tant, doncs, clar,
és una operació molt cara
i ella cada vegada que es puja a un escenari
a explicar alguna cosa,
es pot pagar algun tipus d'operació.
Fantàstic.
Sona cru, però potser algun dia corre,
però milles, eh?
Ah, sí?
Si poden acabar arreglar la cama,
seria fantàstic, també per ella.
Tu diràs, tu diràs.
Ai, l'amor, eh?
Com fa de mal al cap dels anys.
Ai, sí.
Parlem d'anys.
Què?
De molts anys.
Què?
Què?
Tu saps...
Saps quants anys porta Madonna
treballant amb la Warner?
No.
24.
24 anys.
Però no és aquesta la notícia.
Tota una vida.
Tota una vida artística.
Sí, sí.
Però n'hi ha més, eh?
Sí.
Sentim-la o què?
Vinga.
Aquesta cançó és...
Em portava només 5 anys a la Warner.
Ta ec came, eh?
T slip, vinga.
Si, vac, ta History Month.
1
ERC
2019
vsè
보다
poco
0
Deixa-la ser una dona.
És que després no ens dona temps, no ens dona temps.
Si ens a sobre, la tornen a posar al final.
Bé, et deia, fa 24 anys que Madonna treballa amb la Warner
i tu pensaràs què ha hagut de passar
perquè aquesta empresa discogràfica pensi
que no perdrien tant si ella marxés.
Què dius? Volen deixar marxar
a tota una senyorona de la música ja que tenen munt de vendes.
A la reina del pop.
A la reina del pop.
Bé, resulta que hi ha un novi empresarial
que es diu Life Nation,
que és una empresa que es dedica a fer supermacrogires de concerts,
que li ofereixen 100 milions, 120 milions, repeteixo.
Digueu a poc a poc perquè això són molts de diners.
120 milions de dòlars per 10 anys de contracte.
Home, però 10 anys de contracte són uns quants
i la Madonna té també uns anyets, eh?
Bé, ella cobra els seus drets d'imatge i tal.
Bé, la qüestió és que ella s'ho està pensant.
De manera que inclús ha obligat a la Warner,
com amb un orgull ferit,
a dir que les pèrdues serien mínimes.
És a dir, que tenen altres grans cartes sota la mànega
i que, per tant, si Madonna marxa,
doncs bé, que no passaria res catastròfic.
Saps, això no sé si l'anima gaire a quedar-se.
Al contrari.
Que poc m'apreciar aquí, no?
Exacte, vosaltres dieu, mira, queda't amb nosaltres,
que a veure, no t'ho podem oferir tants de diners,
però tindràs tot el nostre repulsament i tot això.
La leialtat de tants anys aquí, fent el millor per tu.
Bueno, no ho sé.
La qüestió és que, i en els negocis funciona així,
tu ho saps.
Calé, calé.
El mejor postor.
Doncs bé, no estem a la White.
I, a més a més, pensa, fins ara,
i des de fa molts anys a Madonna li han deixat fer el que li ha donat la gana.
Per això?
És a dir, sí, sí, firmem el que sigui, sí, sí, el que tu vulguis,
la gira, la gira, un cavall crucificado, un cavall crucificado,
el que ella vulgui.
És a dir, fins ara ella era la reina dels seus.
Amb tots els càndols de la reina i tot el que ha portat amb ella.
Perquè, al cap, el típic d'és igual si parlen bé o malament,
el que és important és que parlin de mi.
I a mi m'agradaria veure com serà la seva feina a partir d'ara
si canvia de discogràfica.
És a dir, seguirà tenint aquesta llibertat.
Seguríssim.
No, perquè ella, clar, ella és la diva.
Ella, d'alguna manera, és la que mourà el cotarro,
encara que hi hagi molts de milions,
només és una aposta, i una aposta ara per ara força segura.
Exacte.
Tampoc s'equivoquen gaire la gent d'aquesta nova discogràfica.
L'han contactat-la.
No és el mateix s'agafa amb algú que està començant ara
i que diu, mira, anem a provar a veure què és el que passa.
Que no tens clar el què, no?
Estem parlant de Madona, que deu haver...
No sé, deu passar un aicatombe perquè Madona no triomfi.
Jo crec que és qüestió de temps.
Demostrar-te està, fixa't tu la gent que treballa a Fórmula 1,
que quan canvien de feina, van a l'empresa...
No, no, no, no, no, no agafem, no agafem, no agafem.
Passa el que passa.
No agafem, no agafem, no agafem per aquesta banda,
no agafem per aquesta banda.
Ai, relaxa't, Sílvia.
Molts xantxullos, molts xantxullos.
Relaxa't, Sílvia.
Ai, no puc, m'has tocat el tema?
M'has tocat el tema?
Aquatònic, submergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic, espai lúdic termal dins del jardí botànic
de l'hotel Termes Montbrió.
Brolls i jets d'hidromassatge, cascades laminars,
llits a bombolles, corrents, banys grecorromans,
més de 60 sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels, benvinguts al benestar.
Ai, mar, he d'anar, he d'anar, he d'anar, he d'anar, relax.
Que bé.
És que és fàcil, ja ho diu el Mica.
Que la setmana passada jo m'hagués agradat anar al concert.
M'hagués agradat anar al concert.
A Barcelona, no?
Sí.
Però no vam poder anar.
Aquesta cançó està molt ben triada.
Silvia és la millor que podíem triar pel moment bombolles.
El moment bombolles d'aquesta setmana té un protagonista masculí,
molt guapo, amb molt bona veu,
i que, a veure, sèiem sinceres,
ha aixecat passions i ha arrossegat masses de noies al darrere d'ell.
Es diu...
Enriqui Martins.
Exacte.
I avui té el glamour pujadet.
Doncs, bueno, avui és més estrella que mai.
Exacte.
No perquè li hagin donat avui el premi,
sinó perquè avui nosaltres ho diem.
i ja això confirma que és cert.
Perquè ja si anem a la fama de Hollywood,
al fein de Hollywood...
Ai, ella, el passeig de la fama.
Això.
Que passa que jo anava directament cap a la fama
i en Sala Glòria.
Podem veure la seva estrelleta a terra.
Perquè quanta gent deu haver, ja?
Imagina't, deu ser quilomètric aquell passeig.
Cada vegada són les borreres més amples
per anar a posar estrelletes
i al final serà un passeig peatonal, allò.
Seguríssim.
La qüestió és que sembla que no ets ningú
fins que no tinguis una estrella.
I jo em pregunto,
és important una estrella que tothom trepitja?
Home, i també tothom se fa fotos,
perquè jo m'ha posat més d'un allà estirat, al terra.
Ricky Martin, aquí, aquí, aquí.
Allà al costat, allà al costat de...
No, el de Ricky Martin, del John Travolta,
tota la gent que hi hagi en aquest passeig,
que és enorme,
que deu ser més gran que la nostra Rambla, eh?
Escolta'm, tu, de la meva Rambla, no...
No, no, però jo dic de gran.
No desmereix res.
No, no, home, el falta les estrelles.
M'hi ha asfaltat així, desmereix.
Li faltan les estrelles.
Hi ha el Ricky Martin allà fent-se fotos.
o de tant en tant algun fan morcillo que passi per allà.
T'imagines?
A la Rambla.
Hòstia, molt bé.
Bueno.
Li donem idees?
Mira, en comptes,
quan agafin de tornar a posar les rejoles a la Rambla,
en comptes de rejoles posem estrelletes, home.
Clar que sí.
No fa falta...
Senyor Ocalda, ves què li dic?
Ja tenim la idea total.
No cal tornar a posar aquelles rejoles
que rellisca animat en Jaies.
No.
Posem estrelletes de la fam, eh?
Jo me'n demano una.
Veus?
No per ara, potser.
Ara, ara t'he agafat la idea.
No per ara, quan sigui més gran.
I per què han de ser...
Que ho pugui assimilar.
Mar, pregunto,
i per què han de ser estrelles?
Perquè jo sóc una estrella de casa meva.
Espera,
per què no han de ser tarragonins i tarragonines?
Clar, clar.
Que puguin allà posar-se un nom.
Quan vas al Disney,
ho pots fer al Terra?
Pots posar el teu nom.
Ho sap?
No, jo no hi he estat mai al Disney.
Família tal,
i pots posar-ho allà,
una rajoleta d'anys i anys
de gent que va fer-ho des del principi,
i hi ha una rajoleta que pot ser teva.
Ah, està bé.
Sí, el mateix,
però amb la gent de Tarragona...
Ai, ella.
Mira, no hi ha idees.
Vinga, sí, sí, sí.
Deixem una carta oberta al senyor alcalde.
Hem tingut un bon glamour avui,
hem tingut un bon puntet,
i a més a més jo crec que el Ricky Martin,
després d'això,
ja pot continuar venent milions i milions de discursos.
I bueno,
i va llogant la cadera amb més estrella que mai, eh?
Exacte.
Exacte.
Escapa't a Andorra.
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc,
el clàssic innovador.
Panorama Hotel,
dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al cintre comercial
i amb totes les comoditats
de les seves quatre estrelles.
El teu benestar
és la nostra raó de ser.
Cintre Termal Roc Blanc,
amb programes de salut,
bellesa i relax.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels,
benvinguts al benestar.
Ai, això no t'esperaves?
I què podíem parlar ara?
Déu anys!
Vint.
Déu.
Jo deu.
T'adabona a ràdio vint anys.
Però jo aquí deu.
Ja soc part de les rejoles de la ràdio.
És que no m'ho ha dit la Mar,
però dic, mira,
li posarem la sintonia de la ràdio.
Sí.
Per què?
Què va passar divendres, Mar?
Doncs...
Que no vam gravar res.
Tot s'ha de dir.
Això ho diràs tu.
Ai, no?
Jo no vaig gravar res, eh?
Jo tampoc.
Per això?
Això ho diràs tu,
però no que li ho diguessis.
Expliquem-ho, expliquem-ho.
Recordem, la setmana passada teníem el Comunica 2007
i el divendres ja es feia l'entrega de premis
que va realitzar-se a l'Ajuntament
i després ja podíem dir que tothom va conèixer
sobre l'escenari durant el sopar,
doncs hi van ser els premiats
i la gent aquelles li va fer un petit i sentit homenatge
dels col·laboradors i no col·laboradors
que han passat pels mitjans de comunicació de Tarragona
i altres.
Que rodalies.
I que bé ens ho van passar
conèixent a la gent de 4,
a la gent de Callejeros,
que gent més simpàtica i que macos.
Per cert, aquesta nit,
un bon reportatge de Halis de la Cerna, aquesta nit.
Hem d'anar a veure-la, eh?
Molt bona, molt bona.
Sí, sí, sí.
Sobre barris marginals.
Bé, hem de felicitar la Carina Filella,
un premio, com Déu mana, molt merescut
i hem de felicitar a la ràdio Ramon.
Home, Ramon Martí,
per aquesta vida que porta a la ràdio.
Aquesta vida loca de la ràdio.
Bueno, sí, lògicament,
a tot l'equip de Callejeros,
molt macos, per cert,
molt conyons,
molt de carrer, justament, eh?
No res gens estirats, allò.
Al contrari.
De fet, hem de felicitar a tots els premiats,
hem de felicitar,
que se'n fa un ús a la llengua només,
de pensar-hi,
a tota la gent que hi va anar,
perquè, escolta,
i qui ho va organitzar,
que té-la també per organitzar un sopar.
La gent que portava setmanes
organitzant allò,
i hem de tornar a reconèixer
que quan la Sílvia i la Mar
s'apropen amb una taula,
es fa un silenci sepolcrau
que es podria tallar
amb un anivet de serra.
Jo, Mar,
si et vas a donar compte,
gairebé no em vaig bellogar de la taula.
De la taula, perquè és que li fa vergonya, la Sílvia.
Me vaig moure pàries vegades
i, clar, després del tercer silenci,
ja dius, mira, me'n vaig cap a casa.
Jo marxo, no?
Clar, és que al final se desmodalitza.
Jo ho disfruto, veient com la gent en sec.
A tu t'agrada?
Que vien, nen, que vien, nen.
Que vien, nen.
No, no, farà conya.
Però després, als lavabos,
tu et tanques i, com que no hi saps què hi ets,
hi entren allà i xarren tot.
I jo me n'enteno igualment.
Ah, ja pren apunt.
L'any que ve no va ningú a un lavabo
amb tota la vetllada, ja veuràs.
I a l'àrea de fumadors.
Que també hi havia àrea de fumadors.
Desgraciadament, els fumadors
han de sortir a fora,
amb un gueto fumador.
Si te vols enterar d'algú,
vas d'anar amb ells,
que són exiliats de la vida.
Deus dir-ho.
No, però vam sopar molt bé.
Sí, vam estar molt bo a la competia.
És veritat, és veritat.
Ens va tocar la millor taula,
això està clar.
Això sempre.
Això sempre.
La millor taula la teníem nosaltres.
A més a més,
ens posen al costat de la porta,
perquè serà...
Ens posen sempre al costat de la porta,
perquè així...
A veure si marxen.
A veure si marxen ràpid,
aquestes dos.
I no se n'adonen.
Ai, bueno,
doncs sí, un any més,
tot un èxit, eh?
Exacte.
El Comunicador 2008,
que esperàvem que vingui
amb els braços oberts
i haurem d'esperar fins l'any vinent,
no?
A veure si algun dia
ens presentem el Comunicador.
Mira, ho podíem fer.
Ves, ves.
Ves, ves.
Ves, ves.
Tal com arribi
la bagueta,
la cremen.
Bueno,
parlant de coses sèries,
o no?
No.
No.
Ai, ella.
Ella.
No m'ho havia dit.
Vols dir que encara ven discos?
Si el que pot ven és la seva vida,
per capítols.
Em fa por,
la Britney Spears.
A mi no em fa por,
em fa pena.
Sí, sí.
No, no, por,
en el sentit
que quan té els nens
amb ella,
em fa por.
Doncs justament és per això.
Aquesta és la notícia.
Quina por, quina por.
Britney Spears
i Kevin Federline,
el seu marit
i pare de les seves criatures,
han començat a complir
amb alguna de les obligacions
que els van imposar
el jutge
per la custòdia
dels seus fills.
És a dir,
que han de fer alguna cosa,
els fills no els regalen,
s'han de guanyar.
I justament,
en aquest cas,
una de les coses
que havien de fer
era assistir
amb unes classes
d'assessorament
sobre com educar
els teus fills
quan estàs separat.
És la primera classe
a la que han assistit
i han sortit d'allà
amb el cap
com un bombo
pensant que ho estan fent
tot molt malament
i que més malament
ho faran
perquè si no,
no vendran cap pàgina
de revistes.
i els hi queden
sis classes més
en les quals
esperem
que aprenguin
com a mínim
mantenir la boca callada
i les mans quietes
davant dels crius.
És allò de dir
un mínim de respecte
per la salut mental
de teus fills
i...
i...
i...
i bueno,
és molt greu.
I també aprendre
la seguretat dels nens
dins del cotxe.
Exacte.
Britney
es pot portar
un nen
de sis mesos
a coi
mentre estàs conduint
a cent veu per hora
sense una cadira
sense una cadira
i sense res
per exemple
i que t'afassin
els paparazzis
que serveixi
després pel jutge.
Que l'estrany
és que...
Tot això serveix.
No ho sé
i tu ho sabràs tu
que tens criatures
i jo no n'he tingut mai
de crius
però trobo que hi ha
una cosa que es diu
instint maternal
i que abans o després
s'ha de despertar
i per tant trobo
que per ella...
I porta dos
malament, eh?
Exacte.
Que ella ja va tard.
Vull dir que ja està bé
que l'hi ensenyin.
Si amb ella no li ha nascut
el millor que podíem fer
és ensenyar-li.
Deixem ja la Britney
que descansi, pobra.
Després el cap com un bombo
però que aprengui nota,
que aprengui nota.
Com en el joc de l'oca
de tonta a tonta
i tira perquè me toca.
Que tonta soc.
Cuidado con paloma
que me han dicho
que es de goma.
Parlem d'operacions?
Doncs estic molt trista.
Sílvia, se'm nota?
No.
Molt compungida.
Però què ha passat?
Què ha passat?
Doncs parlarem
d'una petita part
o bé, d'una part
de les Spice Girls.
No corris.
No corris, Mar.
No corris.
No cal que corris
que ja fas tard.
que ha passat.
Peligre,
perilla, perdó,
la participació
de Victoria Beckham
a la gira
de les Spice Girls.
Però per què?
Ha fet saltar
totes les alarmes
en el món mundial.
Perquè
tots els seus fans
estan que
es mosseguen
les ungles dels peus.
els mitjans de comunicació
i els organitzadors
de la seva gira mundial
han donat a conèixer
que és possible
que aquesta bona senyora
no estigui a punt
per la gira.
Tu em diràs
perquè està malalta?
Li passa alguna cosa?
Perquè està malalta?
Li passa alguna cosa?
Té algun altre problema?
Té algun altre problema, Mar?
Doncs sí.
En té un,
bueno,
en té dos
i de molt grossos.
Ella,
recordem...
El pit?
Els dos pits.
Què li ha passat?
Els dos pits.
Recordem que li van créixer
de la nit al dia.
Plup, plup.
Bé,
doncs aquesta
eclosió
de pitram
li porta problemes.
Es veu que se li han
infectat
les pròtesis
i no te n'enfotis
perquè això és molt seriós.
No, no, no, al contrari.
Ja me n'enfoto jo prou
i resulta que
com que té aquesta infecció
i està prenent antibiòtic
no es pot dedicar
a anar fent salts
i voltarelles
pels espectacles
del món mundial.
Que no es mogui,
si no m'agrada
la que menys es movia.
Fins que el pit
no torni a postre
se li desinfecti
el tema,
la cosa,
la zona,
el pit.
Sí, sí, no, no, no.
Té el pit carregat
però carregat d'infecció.
Home, no em sap greu
ara i tot, eh?
Clar, és una infecció,
estem parlant de paroles majors.
Home, però...
Però a aquell home
no li van curar bé,
però què li va passar?
Li van deixar dintre alguna cosa?
Estem a fa poques setmanes
que inclús la Mercedes Milà
va fer un reportatge
sobre aquelles clíniques
fictícies
que operaven
a sales de darrere
de perruqueries
i coses d'aquestes.
Ella, que segurament
haurà pagat un paston
per posar-se
aquells dos pitrots
que tingui problemes
és que no et donen garanties de res.
És a dir,
és igual
que t'operis
a qualsevol
lloc
més profund
de la perruqueria
de la Loli
i del barri de Turmo
que t'operis
en el millor
més refutat
d'Espanya.
No té...
O del món, diguem-ho així.
No t'ha garanties.
T'estan dient
que...
I això és...
és molt trist
t'estan dient
que l'Espais Gael
té els pits infectats.
Clar, això pels nens
és molt cruel.
A més, a més, clar.
I a més,
teòricament
no estàveu embarassada.
Home, això és nou, Sílvia.
No, no, jo pregunto.
Ah.
No, perquè s'havia rumorejat
que estàvem buscant
a veure si arribava la nena.
Bé,
que era el que volien també ells.
que aquesta era
la primera notícia
que devien deixar caure
per no haver d'acabar explicant
el que li havia passat.
No t'estrany, eh?
Jo d'això de l'embaràs
encara no havia sentit res.
Deien que, clar,
tenien els tres nens,
estaven potser buscant la nena
per allò de...
que a ell s'agraden molt
les nenes.
Sí.
I que no arribava,
no arribava,
deien que el millor...
Era el moment, ara.
A veure, no ho sap,
són rumors.
Jo des d'aquí espero
que ella es posi bona,
que el pit se li desinfecti
i que puguin donar salts
i voltarelles
per tots els escenaris
perquè, si no,
no la podríem criticar.
I una altra de les coses importants.
I que es cuidin.
Totes aquelles entrades
que es van vendre en...
Què van ser?
En 8 segons?
En 38 segons.
En 38 segons.
En 38 minuts.
Sí, no ho sé, tampoc.
La qüestió és aquesta, xiqueta,
que et posis bona.
Veina, posa't bona.
Sí.
Treu-te això que t'has posat
perquè, total, on vas?
Això, que no et serveis, dona.
No m'estranya, no m'estranya.
On vas?
On vas, d'esquena,
tota carregada.
On vas, així,
tota infectada?
No, i mar,
que cruel que ets.
Anem als aniversari.
Ai, els pitufors!
Sí, recorda,
que és que de poc temps.
A veure, ja està.
I ella em volia deixar aquí
tres quarts d'hora
la Madonna sonant.
Bé, guapo, guapíssim.
Vigo Mortensen,
49 anyets.
A la triste.
Superben portats, eh?
Sí, sí, ben portats, ben portats.
Caterina Neff,
millor encara, 64.
Bé, també, ben posadets.
Pelé, 67.
Bé.
Ja n'hi posarà més, eh?
Tu veuràs més?
És a dir,
que ven de coses
de rotllo Viagra d'aquelles.
Hillary Clinton, 60.
Sí, sí.
Està ben operada, eh?
Sí.
Està ben estirada.
Parlar de gent operada.
He vist l'altre dia
una entrevista
i avui a la revista
unes fotografies
i unes imatges
de la de la cordeón
de los pajaritos.
Sí, la Maria Jesús.
I està més jove ara
que quan feia
el dos pajaritos.
Seguríssim, a les tres.
Està més estirada
que la Sábala Bajera
ha de dir que, home,
Baltasar el Garzón, 52 anys.
Oh, que maco aquest home.
Eh, larga vida,
larga vida Baltasar.
El Guggenheim,
el museu.
Home.
10 anys de cultura.
Oh, Bilbao, Bilbao.
A veure,
per quant gratuïta la cultura.
I també felicitem,
així com a de Rafi Ló,
el nostre superamit Boris
per ser finalista
al Pèrri Planeta
i per animar-lo,
o no,
a que segueixi escrivint.
Sí,
animem-lo, no?
Ah, simple de rest.
Que tornem la setmana vinent.
Què m'agrada que va acabar així, eh?
Tornem la setmana vinent
o fas bon?
A veure, què vols fer?
Ah, no sé, depèn.
Quan arribi dimecres,
estudiaré.
Si tinc ganes,
dir desmejant divendres.
Truca'm, eh?
Si no...
Que de més a l'audiència, clar.
Bueno.
No m'ha que hem de venir.
Què vols dir que ens esperen?
Clar, i a més hem de fer
el moment bombolles.
És veritat.
Ah, avui no hem dit res.
No sé si...
Núria...
Les trucades.
No, està parlant per telèfon.
Ah, no sabem amb qui.
Potser està parlant amb sa tieta de Burgos.
No crec.
Que quines morcilles i aquelles coses.
Bueno, de totes maneres,
molt bon divendres,
molt bon cap de setmana
i possiblement ens veiem la setmana que ve.
Can.
Give me a lifetime promises
And a world of dreams
Speak the language of love
Like you know what it means
And it can't be wrong
Take my heart and make it strong
Bona nit
Bona nit