...
Doncs sí, doncs sí, doncs sí, aquesta és la sintonia i aquesta és la Mar.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Bé, s'aproxima Sant Jordi, així que no cantem gaire.
Per què?
Perquè dilluns és Sant Jordi i el que hem de fer...
I espero que respecti el temps, aquesta data tan assenyalada, tan nostra...
Sempre, bona, sempre.
Tan bonica, tan florejada com és Sant Jordi.
I tan llibreada, també.
També, també.
Home, jo me canto per la banda que et toca.
Sí, home, jo t'he de ser sincera.
Es toca rebre, rebre.
Si jo t'he de ser sincera...
Sé que t'agrada més rebre el llibre, si jo ja ho sé.
Sí, sí, ho sento, sóc així de poc florida.
Bueno, tu regales la rosa.
Bueno, o no, o compro dos llibres, un per ell i un per mi.
Això mateix.
I me'ls acabo llegint jo tots dos.
De totes maneres, avui és divendres.
No.
Sí.
Ja és divendres.
Ja és divendres.
I que bo que sigui divendres.
Ah!
I de què parlem avui, Mar?
Avui aviso, eh?
Venim canyeres, canyeres, canyeres, eh?
No sé, no sé què tinc.
Deu ser el Bon Temps, el Solete, que aquesta setmana ens ha estat acompanyant.
Que jo ja en tenia ganes, nena.
i aquesta cançó, nena.
I aquesta cançó, és que és un clàssic, és d'aquelles que ballàvem quan anàvem a la discoteca d'Estrangis, que no teníem l'edat, saps?
Jo, anava jo, anava jo, tu no, tu no, Silvia.
Tu estaves farta d'anar, ja.
Jo no de sucre, com tu.
Bé, de què parlem avui?
Jo no he deixat mai de ser de sucre, eh, carinyo.
Ah, és veritat.
Bé.
Dolsona Azucar.
Whitney Houston.
Què més?
Ella.
Ah, ja està?
No, no, no, no, no.
Ella serà amb la que començarem, però no és l'única.
Parlarem dels Beckham, del conjunt en si i de la parella, de fet, parella.
Parlarem de James Bond.
Parlarem de Alejandro Sanz, però no, tranquil·la.
Què?
Què vi vinyo?
Del seu voltant, del seu voltant.
Parlarem de l'Stivi Wonder i aniversaris, per com sempre.
Què tal, comencem?
Sí, som-hi, no?
Som-hi, no?
Sí, som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
Som-hi, no?
De fet, m'encantaria que tornéssim a sentir aquesta veu d'aquí molt poc als escenaris,
perquè seria un plaer, perquè ella és com l'Ave Fènic,
saps allò de ressorgir de les seves pròpies cendres?
Bé, doncs a ella li queda res, res, té els dies comptats com a dona.
Com a dona, am.
Ah, exacte.
No es fa un canvi de sexe.
Ara està molt al dia aquestes coses, jo sé que ho he passat malament com a dona,
però jo aquesta notícia m'acabes de fer un...
Mira, mira el cor, mira, toca, toca, toca.
Bé, doncs la qüestió és que el dia 24 d'abril la senyora Queenie Houston serà la ex del Bobby Brown.
Sí, la setmana vinent, el dimarts.
Ja mateix li fa un favor, amb ella i ell també, perquè mira, ja és com un lastre.
Sí, jo crec que es deixen de fer la guerra entre cometes, entre ells,
sense haver arribat a les mans, per dir-ho una cosa, o no.
Les coses no acabaran del tot, en plan, ja el dia 24, Paciau i Bomben i Barca Nova, no.
Un jutge de Califòrnia ha decidit que la custòdia de la seva filla, que té 14 anys, Cristina,
sigui per Whitney Houston.
I ella, ella mateixa, cosa que seria d'aplaudir molt més encara,
ella ha decidit que no vol rebre ni un sol duro d'aquest bon senyor com a manutenció,
perquè no vol tenir res a veure amb ell.
Eh que sí?
Clar que sí.
Doncs mira, sí, a mi em sap greu per aquest senyor que potser es devia pensar que l'havia de mantenir tota la vida,
i bueno...
Estava a quina història, si havien de vendre segons quines motos.
I no, no, el fet que ella decideixi que es pot valdre per si mateixa ens anima a moltes dones del món
que es puguin trobar amb la seva situació, i a més a més ens dona com allò un fil d'esperança de dir,
ostres, torna a prendre les...
Les regnes de la seva vida.
De la seva vida, és dir, torno a estar aquí, eh?
Whitney.
Andi, Whitney.
Estem amb tu.
Guapa!
Whitney, Whitney, li dic Whitney.
Whitney.
Entre amigues, Whitney.
Whitney.
Whitney, t'estimem.
Com ho saps, com ho saps.
Parlem de gent que no fem amigues.
Teniu notícia, no?
No, jo no m'ajunto amb aquesta gent.
Posem la frase?
Perquè la gent sàpiga més que una altra cosa.
D'aquí parlem?
Sí.
Bueno.
Whitney, ho sento, hem de treure la teva cançoneta perquè arriba la...
Ah, que tantes ois.
Espero que conegueu aquesta banda sonora, pertany.
El cotxe fantàstico.
Però aquest cotxe no és el cotxe que vam estar parlant la setmana passada,
que va sortir subhasta.
No, no.
Aquest és un BMW X5, un todoterreno de Megaluxa, que pertanyia als senyors Beca,
amb aquella que apurava fa un rato.
Que tantes ois.
Doncs aquesta tonta tenia un cotxe a todoterreno aparcat a la porta de casa, a Madrid, i li van robar.
És una cosa que passa.
Sí, sí.
O que passa.
Quan tu vas en autobús no et roben pas el cotxe.
No, perquè no en tens.
Bé, doncs ella anava amb aquest cotxe i...
Bé, perdona, el tenia davant de casa i li van prendre.
La notícia és que aquesta setmana un diari de Macedònia, un diari que es diu Vest,
no sé si es pronuncia així, però és igual.
Vest, i jo ben t'ha quedat.
Vest a saber com se pronuncia.
Asegura que aquest cotxe és el que utilitzen com a cotxe oficial la ministra d'Interior d'aquest país.
T'explico.
Aquest cotxe va arribar de contraband via Grècia a Macedònia.
Després d'un temps en el qual la policia el va requisar i ningú el va reclamar, passa a ser patrimoni estatal.
No, ningú el va reclamar perquè potser a Espanya els Beckham no es van assabentar, si no les haguessin reclamat des del primer moment.
Bueno, no ho sé, potser és que...
Perquè és un cotxe que valia molts de milions, recordem que estava recolissat.
No el devien buscar perquè això et passa a tu, Sílvia, i busques fins a les pedres de la platja el miracle.
Però el meu cotxe, t'asseguro que no fa un viatge tan llarg, eh?
Jo crec que el que només li costa el viatge ja me'l tornen cap a casa.
Doncs la qüestió és que es veu que aquesta ministra d'Interior es passa la seva vida laboral muntada en aquest cotxe de superluxa que era dels Beckham.
Per què vegis?
Però ara li tornaran a anar qui ja saben quina era els seus antics propietaris i que ja se sap que ha robat.
De fet, ja et dic, no t'asseguro que sigui cert perquè és una història que ha tirat enlaire el diari aquest de Mest, de Macedònia.
No sabem si és cert o és una llegenda urbana que ells comencen a tirar així com qui no vol la cosa i acaba sent una bola molt gran.
Jo veig el Beckham fent un petit viatge.
A veure el què?
Amb ells directament o amb el seu mànager o la seva persona particular perquè faci els tràmits, no?
De què? De recollir un cotxe?
Home.
Per què?
Jo ho faria, eh?
Mira, una persona que fa servir el seu jet privat per portar la seva dona a París.
No, no. Em pensava que ara m'has dit la notícia que ha estat la comidilla de tota la setmana passada i part d'aquesta, eh?
A veure.
Que encara no m'ho has dit, eh?
Digue'm.
Què? Què et sembla el Kunz que li va comprar que valia dos milions de dòlars?
El Kunz què?
El Kunzador.
Ah, sí que ho vam dir, el que era d'or blanca amb diamants.
Ja, ja, però que no vam comentar res més.
Bueno, és que encara...
Encara dura, eh?
No ho podem comentar perquè no l'hem tastat, ni l'hem provat, ni l'hem tocat, Sílvia.
Ni ganes, ni ganes, ni ganes, però a més a més deien que era perquè darrerament la vida marital dels becans estava una miqueta dividida.
O sigui, cadascú ho feia a la seva banda, la vida.
Jo em sembla que si és cert que l'han comprat, que tampoc no ho sabem, si és cert que l'han comprat és pur màrqueting.
Segur.
Perquè si algun dels dos té una vida marital una mica avorrida, no cal comprar un vibrador, només cal tirar de la niñera, del jardiner, no?
D'aquestes coses així, i també amb la vida que dóna gust.
S'ha fixat, no? D'aquestes coses així, eh?
D'aquestes coses així que van per casa, jo a casa meva no hi tinc ningú, però a aquesta gent hi ha una arreglada de gent que treballa allí,
en qualsevol moment de necessitat, igual que et fan forat, doncs, tota l'arbre, la paret, o per penjar un quadre, és que no me deixes acabar.
T'animes, t'animes, i no te m'ho parà, eh?
No m'has deixat donar la notícia, no m'has deixat donar la notícia.
Què ha passat? Encara l'havies acabat?
No l'havia acabat, però bé, no passa res.
Acaba, acaba, acaba.
No passa res.
Que m'espero amb el gens bon d'aquí una estona, vinga.
Guàrdame'l, guàrdame'l.
La qüestió, Victòria Beckham, que també es fa jaiona, a complert anys, ja la felicitarem, encara que no ens agradi el final del programa.
La qüestió és que va ser un dia d'aquells de somni, cada vegada intenten millorar-se més.
Recorda que cada any tenim la sorpresa marital d'ells dos, pim, pam, bé.
Sí, és veritat.
Doncs aquest senyor la va despertar amb les targetes de felicitació que els seus tres fills, Brooklyn, Romeo i Cruz...
No, Nadal, no.
Happy birthday to you.
Ah, exacte.
Doncs, Sílvia, no cal que em donis música de fons perquè m'ha mereixes.
Sons fills havien fet unes postals de felicitació, pintadetes i tal, i ell es va despertar amb aquelles postals.
Després el senyor David, això no sé com us ho expliquen, si és que estaven allà i ho van veure, amb punts i senyals, eh?
El senyor David li va ensenyar una maleta que li havia preparat, tota amb roba nova, regalada per ell,
i que, en plan, mira, xata, no que agafessis la maleta perquè ja la tenim feta.
On anem?
On?
Doncs mira, ens espera el cotxe que ens porta al aeroport on agafarem el seu avió privat i se n'anirem a París.
Ah, què dius!
Ja hi havien estat, recorda.
Van estar l'any passat.
Bé, doncs van recórrer junts totes les botigues agudes i per haver preferides de la Victòria.
Va comprar tot el que li va sortir de la flor a aquesta senyora i, tras d'aquest agosgut a dos dies de compres,
se'n van anar a l'hotel a refrescar-se tot el tema i se'n van anar a sopar a l'hotel del Ritz, no podia ser qualsevol altre.
Això mateix, se'n van anar amb una romàntica balada de sopar i música en viu al restaurant més selecte de la ciutat de l'amor.
Has vist que jo aquí n'anava fent-te davant de sonor, eh?
Talla el rotllo ja!
Ara sí, deixem-ho córrer.
Mira, felicitats, xatona.
Vinga, guapa.
Si algun dia te'n sobra alguna cosa, que no sigui el...
Tu guardes el bolso, si et sobra alguna cosa.
Millor que uns milionets, eh? Passa'ls per aquí, passa'ls cap aquí.
Has vist que jo mucs a la Gàbia i t'anava fent de banda sonora, eh?
A veure, què li passa a l'Hedge Bond?
Aquesta banda sonora és molt sexy, eh?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs hi ha un...
com un mercat no negre, sinó de tots colors,
sobre tot el que tingui a veure amb el James Bond.
Hi ha un rellotge, Omega,
que el senyor Daniel Craig va portar a la pel·lícula Casino Royale.
Ahà, sí.
És un... A veure, Omega Planet Ocean, o alguna cosa així.
Sí.
Vole?
La qüestió és que ha sigut vendut per uns 152.300 euros
en una subhasta, en una subhasta que es va celebrar a Ginebra,
en la qual també van adjudicar un rellotge anell
que portava Úrsula Andres, la primera xicabón,
per 159.250 euros.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
No, sí, sí, per un rellotge s'ha pagat.
A veure, que sí, que potser formava part de la història del cinema
i aquells bojos fans tant de l'Ursula Andres
com del propi James Bond així,
tot el que remarca el James Bond, potser s'ho val, no?
És allò d'obtenir alguna cosa que ha format part d'aquesta vida,
d'aquesta saga.
Com a coleccionista ja deu estar bé,
però algú com jo, que no porta rellotge...
No, no, jo amb aquests diners pago la hipoteca, eh?
A mi que me'ls deixin...
Jo em compro rellots de la plaça de la Font, de l'Ajuntament.
Que tinc la hipoteca, la Toni Cajué.
Bueno, és ni una altra cosa.
Tot s'ha de pagar, tot s'ha de pagar.
Tot.
Ah, ai, ai, què hem de passar, ja saps per on?
Hora de cafè.
Vinga, jo com sempre, curs de cafè amb llet calenta.
Sí, te fa jo?
O no vas tu un momentet?
Bueno, ja va, si va jo agafo galetes, eh?
Vinga, agafa, agafa galetes.
Vinga.
A tornem.
Fins ara.
A primera hora de la tarda.
Coneixes Anem Per Feina, oi?
I tant.
Si necessites alguna dona de confiança per treballar a casa teva o a la teva empresa, els pots trucar.
Netejes industrials i a domicili, internes, atenció a gent gran i malalts, cuineres i ajudants de cuina, cambreres de pisos, dependentes i caixeres...
Doncs mira, prenc nota.
Anem per feina.
Telèfon.
695-694-373.
Tenen dones preparades i de confiança.
I ofereixen un seguiment garantit.
Has pres nota?
Anem per feina arroba pangea.org.
O truca al 695-694-373.
Amb el suport de Caixa Tarragona i l'Institut Català de les Dones.
Gran Circo Universal a dos pistas presenta cocodrilos y caimanes gigantes, acróbatas en columpio ruso, carrusel de caballos, pirañas carnívoras del río Amazonas, payasos de mil carcajadas y más de 20 inéditas atracciones.
El gigante de las dos pistas, por fin en Tarragona.
Del 19 al 23 de abril, 5 únicos días improrrogables.
Nos encontrarás junto a Carrefour Las Gavarras.
Este guion que tengo entre manos, yo creo que les va a gustar, porque tienen pinta de ser gente inteligente.
Y es un guion inteligente.
Nunca se ha visto nada igual, nunca.
Tiene monolitos, tiene gorilas, tiene murciélagos, tiene el vacío espacial, tiene viajes en el tiempo, tiene una nave espacial.
He dicho nave espacial ya.
Rec, Festival de Cinema de Tarragona, del 24 al 30 de abril.
Yo en todos mis cortometrajes he metido monos.
Y pienso seguir haciéndolo.
En mi ópera prima va a haber gorilas.
Si míos, de alguna especie, da igual, pero va a seguir habiéndolos.
Son un fetiche. Tengo fetiches.
Soy un puto genio.
Xana t'obrarà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana.
Ens trobaràs al número 1 del carrer Igini Anglès i al telèfon 977-2409-01.
La prestigiosa Yelmo Antigüedades de Cartagena organiza la primera gran subasta de arte y antigüedades de Tarragona.
Será el 20 de abril a las 8 de la tarde en el Salón Bar Club del Hotel Imperial Tárraco.
La exposición de los lotes se podrá visitar del 16 al 20 de abril, de 11 a 2 de la mañana y de 6 a 9 de la tarde.
Se subastarán más de 250 lotes de pintura, escultura, cerámica, relojes, armas, coleccionismo, marfil, bronces y una amplia diversidad de muebles.
Pase a recoger su catálogo. La entrada es gratuita.
La búsqueda del control. La búsqueda de la potencia. La búsqueda de la emoción.
Lexus IS 220D. Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D. La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona. Autovía Tarragona-Reus. Calle Carabia número 11. Tarragona.
Tarragona. A primera hora de la tarde.
Ulises Tarragona. A primera hora de la tarde.
Quédate y ya veremos. Quédate y ya veremos.
No es lo mismo ser que estar. No es lo mismo estar que quedarse que va.
Tampoco quedarse es igual que parar.
No es lo mismo.
Será que ni somos, ni estamos, ni nos pensamos quedar
Pero es distinto conformarse o pelear
No es lo mismo, es distinto
No es lo mismo arte que hartar
No es lo mismo ser justo que que justo te va, verás
No es lo mismo tú que otra entérate
No es lo mismo que sepa que hay gente que trata de confundirnos
Pero tenemos un corazón que no es igual
Lo sentimos, es distinto
Vale, que a lo mejor me lo merezco bueno
Pero mi voz no te la vendo bueno
Bueno, pues, potser sí, potser sí que vale
No, no, es que era la frase que yo volía
Ah, d'acord
Que a lo mejor lo merecemos bueno
Ah, això, que vale, que a lo mejor se lo merece
Però trobo que és com una mica trobat
Però què ha passat, què ha passat ara?
Què ha passat?
Ella era una autèntica desconeguda fa cinc mesos
Sí
Te refereixes a la mare del seu fill
Exacte, però, tras el comunicat del senyor Alejandro Sanz
Valírez Rivera va començar a ser una cosa
A protagonista, com ha dit que hi ha moltes portades i entrevistes
Com un ser de llum
Ella era una perruquera que intentava obrir-se món
En l'oràgine de la moda
Era puertorriquenya
Intentava guanyar-se la vida a Miami
Venent algun vestit, fent-se algun disseny
Bé, ara, ella inaugura la seva primera botiga de roba
A Miami
Què dius?
I no es dirà Alejandro Shop?
No, no, no, no
Però dic-le falta el canto, no?
Aquest cap de setmana passat, ella va obrir la seva primera botiga
A la que vendrà els tratges que dissenya juntament amb el seu soci, el Harry Rivera
En el seu local que es diu La Casita Rivera Rivera
Ai, ai, ai, ai
Bueno, i jo penso
Pensa, pensa, pensa
Ella que venia els drapets al menjador de casa seva
Per què veig?
Bueno, el menjador no
Que posava les trenes ben posadetes i jo d'un costat a l'altre
Ella que pentinava serrallets
Això
Que tallava puntetes
Exacte
Segurament
Hauria arribat a fer el seu somni de ser dissenyadora
Segurament
Sí, però
Piano, piano, que diria en italiana
Ah, exacte
A poc a poc i fent-se camí i treballant, clar
Jo acabo de pensar, com a mala llengua meva
No, tu
Què dius?
Això que aquell parell de treballadors d'Alejandro Sanz
Donés a conèixer aquest tema i tal
A ella li ha vingut molt bé, molt bé, molt bé
Molt, molt
Però no ha tingut res a veure, no?
No
Dona
Què dius?
A més a més, ella va dir que va ser a partir del comunicat de l'Alejandro
Perquè l'Alejandro, te'n recordes que va donar el nom, el DNI, el telèfon
I on podien trobar-la amb ella en aquell moment?
Sí
Te'n recordes?
És veritat que va donar totes aquestes dades?
És que l'Alejandro va donar totes les dades
Fins i tot va dir
I si voleu, ara mateix heu estat acabant de sortir de la dutxa
I si voleu, aneu a veure-la
No, en sèrio
Si ella hagués volgut, hagués pogut seguir
Passar el seu anonimat
Ah, exacte
Bueno, també, a veure, de la partida saca el que podes
Ja no soc una persona anònima
Ara em trauré aquí el suc, però que bueno, que em trauré aquí caldo
No, suc, caldo
Però te'n recordes que jo t'ho vaig dir a tu?
Ja
Ja
T'acordes?
Però és que això ho veiem tothom
Vull dir, de no ser, entre cometes
Ningú en aquest món, ara, bueno, resulta que això serà el millor la moda
I el millor dels Òscars
I el millor de Passar-hi la Cibeles
A veure, tothom, es veu que allà la gent de Miami
Això, algú ja sabia qui era
I cap on anava i cap on trepitjaven, no?
Sí
O sigui, ja sabien que aquesta relació havia existit
I que tenia aquest fill, etcètera, etcètera
Però el que jo vaig
Te recordes que te vaig dir?
Sí, Sílvia
Aprovecho l'ocasió per saludar
Però això no té res a veure
Tothom sabem que tu fas unes magdalenes molt bones
Però això no vol dir que tu t'hagis de cudejar
Amb els que fan la vella eso
Jo què sé, m'entens?
Sí, sí, sí, sí
Però clar, aprovecho l'ocasió que Alejandro Sanz
Ha dicho mi nombre, mi teléfono
Para vender madalenas
Para vender mis madalenas
Home, claro
Bueno, des d'aquí, xiqueta, que ens l'anagrem
Que per fi siguis una persona pública
Que ja t'ho faràs i que venguis els draps que puguis
Perquè no tot dura eternament
Això què vol dir?
Que deixarà tranquil el pobre Alejandro ja d'una vegada o no?
Home, a veure, amb ell no el molesten
No
Tu has vist que ell estigui gaire inquiet?
Home, al principi ja estava una mica molest
Per la història que toquessin directament el fill
Ja
Te recordes que està una mica així
Però després diu, bueno, que xarri el que vulgui
I morcilla per tot
Ah, exacte
Que està ben bona
I si és d'arròs i si és de les terres de l'Ebre encara millor
Encara millor
I si no, de ceba
Oh, que bona que està
Quina gana tens que és l'hora de bonanar, xata
Menja galetes
Dona'm, passa, passa
La de xocolata, no te la guardis
Que t'acabo de veure
No, ja no em queda, guapa, de xocolata
No m'has deixat una?
Tu vés parlant d'aquesta pàlina, veràs
Com aprofita
Jo a dos carrillos
Aquesta cançó feia temps que no la sentia
No riguis perquè és veritat
No, escolta
Qui volves a quedar-te'ns la xocolata
O qui...
Qui vada?
Sí, sí
Bueno, Stevie Wonder
Que em fas distreure amb el tema xocolata
Te lo em valorem
Stevie Wonder
Ha hagut de comprar el seu propi gremi
I tu dius
Geng, geng, geng, geng
Espera
Geng, geng, geng, geng
Stevie Wonder
Ha hagut de comprar el seu propi gremi
Geng, geng, geng, geng
No és que ell no tingui prou mèrits per guanyar-se'l.
No, no, no, no, que ella era seu.
Com que era seu? Ara sí que et feia el grengui.
No, exacte, a veure, no és que ell hagi dit,
mira, té el xec en blanc i aquest any me toca a mi el gremi.
No, no, això no ho faria mai ell.
No, no, no, això no ho crec.
Això és una mala paraula, crec.
És en sèrio, més que no li cal.
A veure, amb ell el 74, l'hi van donar el gremi.
Sí.
Vale, i l'hi van robar.
Perquè, mira, igual que entrarà a casa teva i poden robar el pal del calaix.
Amb ell li van robar el gremi.
Però llavors aquest gremi que tèricament ell ha comprat era seu ja.
Era seu, però com que li van robar,
durant tots aquests anys ha anat passant de mà en mà,
col·leccionista en col·leccionista,
allò, el rotllo Mercat Negre,
i ha sortit en una subhasta.
I clar, ell no sé per què,
no haurà pogut demostrar que allò era seu.
Home, sí, perquè a més a més deu haver papers
des de la d'això discogràfica musical mundial.
Estituï el seu nom, deu portar el gremi, no?
Clar, per això.
La qüestió és que ho hauria de demostrar.
L'últim moment.
És que jo sóc Stevie Wonder amb el denim i la boca.
A veure, escopo que no em veu.
És Stevie Wonder.
Clar, però és allò, jo no el puc veure,
però vostè veu qui hi posa Stevie Wonder?
Clar, a més a més de posar el títol de l'àlbum,
per què li van donar,
el millor cantant, el millor àlbum, el millor cantant.
Doncs mira, 37.000 dòlars li ha costat.
37.000 dòlars?
Home, de vèncer les guanyances que va fer
de vendre aquell disc.
Però una cosa, deu ser per beneficència aquesta subhasta
a la qual ell va donar els diners.
Jo crec que s'hauria pogut parar, eh?
A través d'advocats, tu dius,
aquesta peça és meva, és demostrable, que va ser robada.
A lo millor és la por de dir,
a veure si el comprarà algú i el traurà del país
i no el tomarà de veure mai.
viure de pagar més per un gremi.
Jo crec que sempre s'ha dit això de comprar els premis,
però potser així públicament
és el primer que diu que ha comprat un premi.
Perquè va dir...
I heard something that I must tell last night
Someone rang out the bell
And it was not you
My part-time lover
And then a man called our exchange
But didn't want to leave his name
I just took and played a game
Of part-time lovers
You and me
Part-time lovers
But she and me
Part-time lovers
But she and me
A veure, a veure, a veure...
Està bé que t'agradi el part-time lover
però aquesta coreografia musical
jo te l'he de gravar en vídeo
i això ha de sortir al YouTube.
Mare de Déu, senyor!
Allà, amb els vídeos de Tarragona Ràdio.
Perquè és que sóc tot en moviments.
Envellugo jo, envellugo en els meus saxons,
envelluga tot, xiqueta.
Tot, tot, tot.
Perquè ho tinc per moure'l.
I tens el ritme cos.
Clar que sí, clar que sí.
Clar que sí.
I tu no sabies.
Nena, no sé què ens passa,
però no estem espitoses, eh?
És que aquest cafè no és descafeïnat.
que és cutre, aquesta cançó.
Compleany és feliç.
Cada any m'ho poses més difícil.
Bé, vinga.
Va, ja, intento no rebre.
Victoria Adams.
Quantos, quantos?
33.
Bé, sí.
Ja.
Sí, que sí.
Sí.
Bueno, sí.
Encara podia haver dit que tenia 18.
La qüestió és que per 33 i les operacions que porta no sembla gaire més jove.
A veure, siguem xinxeres.
No, no, que està, que està.
Entre tu i jo, la Marlene Mugó té 38 i tampoc no hi ha tanta diferència.
Això és veritat.
No ens n'hem enganyat.
Eh, col·lega, les dues allí macones, perquè sí.
Adrien Brody, que guapos aquest xic.
Oh, sexy.
Un punt de diferent, sexy.
Eh, quina veu, eh?
Quina veu que té.
Oh, nen, nen, nen.
No m'estranya que l'Agrina Sabataki estigui tan contenta.
Em feria les tòniques, però bueno, elitos.
Ell en fa 34.
Molt bé em portats.
Molt bé em portats.
És aquests lletjos atractius, eh?
Sí, sí, sí.
A mi em fa ràbia.
El què?
Perquè és un paio d'aquells que m'agrada fa temps i ara és famós i li agrada a tothom.
Veus?
Va.
Bueno, l'Ima Thompson.
L'Ima Thompson, molt bé, eh?
47.
Molt bé em portats, també, eh?
Molt bona dona.
I la Sala Ferbo són 48.
Oh.
Fa temps que no la veig, no ho puc comparar.
Sí, també.
Bé.
L'Emilio Nargon també en fa 48.
Home, la darrera vegada que la vaig veure l'estava una mica tres tonets.
El rugadet.
Sí, però bé, bé, bé, també està bé.
José Luis Moreno fa 60 i mira dos.
Ah, no, perdó, Irrepetibles, que era el programa que presenta.
No sé què és això.
A la sexta, sí.
No la ve jo, a la sexta.
El xata, doncs mira-la.
Jo la tele no la viro, no tinc temps.
José Luis Moreno.
El de los muñecos.
60.
Ah, doncs també molt ben portats, eh?
De 60 muñecos, 60 anys.
60 anys, sí.
I el Xavier Sardà, 49, nena, que ara aquí sí que torna a la tele, no?
Sí, que es veu que a Cuball i han dit que era nena i de la Xina que la deixen entrar.
Però saps per què, no?
Que ha visat, no?
Perquè Cròniques Marcianes feien una paròdia del senyor...
Fidel.
Fidel Castro.
I ara ha dit, doncs, que Sant Pere era un bon home i que es quedi a casa seva.
Ai, sí.
Lluís Miguel.
Sí, el perpetuo.
Em fa 37.
Què dius?
Mira que l'acabo de borrar.
De dalt en tant hauríem de recordar perquè l'hi diem perpetuo.
I la que més il·lusió em fa, Xita.
La mona Xita em fa 75.
Oh!
Que és mona ella.
Que maca.
Oh!
Aquelles coses que fèiem al Tardzà.
El deu que ho va faltar?
No ho sé.
Se'n deuen recordar, Alzheimer?
Està ja, ja?
No ho sé.
Jo crec, jo crec que, Mar, entre tu i jo, que la mona Xita, jo crec que allò era només un rodatge.
Que la mona se vista de seda?
Xita se queda.
Xita se queda.
T'he demanat aquesta cançó?
Sí.
Perquè m'agrada.
Sí, sí.
M'agrada...
Mira.
I per acabar, aquesta, eh?
Més?
Ai, espera-te, espera-te, espera-te, espera-te, espera-te.
No ho és.
Sí, sí, sí, aquesta, aquesta sí que me l'has demanat.
Aquesta, aquesta.
Que era, això era el Premi Art.
A veure, a veure.
Aquesta, aquesta.
Ara sí.
A veure, aquesta, aquesta me l'has demanat.
Ai, el meu senyor.
Bé, doncs perquè et deia, l'original m'agradava, però aquesta versió és com un 10 sobre un 10.
Acomiada'm, no?
Si la sentim o què?
Què fem?
No sé, a veure, jo recomano a la gent sortir ballar.
Ahà.
Perquè tenim una edat, però ens agrada ballugar-ho.
Sí, clar que sí.
I avui que estàs ballorugues aquesta nit, tu i jo què?
Tu i jo a dormir aquesta nit.
No, jo no, nena, jo no.
A veure, jo a la senyora he de dormir.
Passi de cas.
De totes maneres, molt bon divendres i millor cap de setmana.
Yo seré tormento y amor, tú la marea que arrastra a los dos, yo y tú, tú y yo.
No dirás que no, no dirás que no.
No dirás que no, seré tu amante bandido, bandido, corazón, corazón malherido.
Seré tu amante cautivo, cautivo, seré amante.
Pasión privada adorado, enemigo.
Huracán, huracán, huracán avalido.
Me perderé un momento contigo.
En serio, és genial o no, genial, aquesta cançó.
Boníssima.
Jo seré un hombre por ti, renunciaré a ser lo que fui.
Yo y tú, tú y yo, sin misterio, sin misterio, sin misterio.
Seré tu amante bandido, bandido, corazón, corazón malherido.
Seré tu amante cautivo, cautivo, seré amante.
Pasión privada adorado, enemigo.
Huracán, huracán, huracán avalido.
Me perderé en un momento contigo.
Por siempre, seré tu héroe de amor.
Seré tu héroe de amor.
Seré tu héroe de amor.
Seré tu héroe.
Seré, seré el amante que muere rendido.
Corazón, corazón malherido.
Seré tu amante bandido, bandido.
Seré el héroe de amor.
En un oasis prohibido, prohibido.
Por amor, por amor concebido.
Me perderé en un momento contigo.
Contigo y contigo, por siempre.
Seré tu héroe de amor.
Seré, seré, seré tu héroe de amor.
Por siempre, seré tu héroe de amor.
Seré, seré, seré tu héroe de amor.
Por siempre, seré tu héroe de amor.