Andrés, com diuen que els aniversaris i els sants tenen vuitada,
i el dia 20 no vam estar aquí...
Ah, carai, i per què no vam estar aquí, dic jo?
Doncs perquè vam acabar, i a més a més, perquè curiosament va ser dissabte.
I tu el dissabte, com que no fas programa, encara que ja saps què, vam trucar.
Ja sé per on vas, ja ho sé, ja ho sé.
I com el dissabte no fem programa en directe, i avui és el primer programa que t'ho tinc a l'antena.
Sí, ja sóc tres dies més vell.
I és tres dies, ja ho he fet. Felicitats, eh?
Ja sóc tres dies més vell.
El dia 20 va ser l'aniversari de l'Andrés i l'Andrés.
Andrés, com va provar? Bé?
Bé, bé. Me l'alegro, me l'alegro.
Un altre dia més, un altre dia més.
Un altre any? No, un altre any, un altre dia més.
Un altre dia.
Ell ho va trient tot al seu gust, ell s'ho maneja, s'ho treu, s'ho posa...
Que no li agradi, que no miri.
Que no escolti, que no escolti.
No, que no miri.
Bé, que no escolti durant tres segons, ara ja ho pot tornar a sentir,
que tenim moltes coses interessants per dir, eh?
Això, això.
Saps que avui fem, els dimarts, fem el cicle del periodisme a la pantalla.
Dedicat als 20 anys de Tarragona Ràdio.
Tenim aquí un personal radiofònic, que és el que ens presenta la pel·lícula,
perquè estem fent aquests dies del periodisme a la pantalla dedicat aquí a Tarragona Ràdio,
als 20 anys de Tarragona Ràdio.
i tenim un director, de Tarragona Ràdio, que presenta les pel·lícules molt bé.
Sí, explica, explica, com va anar, com va anar.
Bé, ell ho explica molt bé, jo li dic tot el que ha de dir, ell ho fa estupendament bé.
A veure, no és cap secret, perquè ell mateix ho diu.
Diu, jo explico el que em diu l'Andrés d'Andrés, eh?
Perquè jo de cine, en qüestió d'aquestes, m'agraden les pel·lícules,
però jo de cine no hi entenc gaire, jo entendré altres coses de periodisme,
però de cine no és el meu fort.
No, però ho fa bé, a més ell ja hi posa alguna coseta també que recorda,
alguna cosa, alguna experiència pròpia, és lògic, eh?
Ah, mira, estàs molt content pel que sembla, no?
Sí, sí, sí.
Satisfet, si més no.
Avui tenim ja la penúltima projecció,
i és una comèdia, bueno, dinàmica, a més no poguer,
és Primera plana, una pel·lícula de periodisme.
Imagina't, Jack Lemmon, Walter Matú, Carol Burnett, Susanne Sarandon,
una pel·lícula fantàsticament divertida,
però aquelles de debò, i amb aquest parell de Jack Lemmon i Walter Matú,
que eren tremendos.
Tera, eh? Tera marinera.
Sí, era tremendos.
Que van fer vàries pel·lícules junts,
perquè precisament va veure que hi havia magnetisme entre ells,
i que hi havia bon rotllo.
Alguna va ser una miqueta més fluixeta que unes altres,
però jo a dir, no tot pot ser igual.
Clar.
Que tots els peixos surten del mateix color.
Exacte.
Aquesta tarda, a les 6, d'aquí un ratet,
a l'antiga audiència,
al Centre Cultural Al Pallol,
amb entrada gratuïta.
Home, ens queda aproximadament una hora i mitja.
Exacte.
Encara no podem fer cap, eh?
Exacte.
O sigui que recordin que abans a les 6 han d'estallar,
si ho vam veure, la pel·lícula sencera.
Molt bé.
Bona cutaca, bona pantalla,
els que ven ja ho saben,
i molts ja repeteixen.
I estem seguint amb la pel·lícula,
parlant radiofònicament,
la meitat de Seis Peniques,
amb un director que va ser fantàstic,
que va ser George Sidney,
i un cantant de la pel·lícula
que també va estar molt, molt, però molt bé,
Tommy Steele.
Estàvem parlant l'altre dia del director de la pel·lícula
i aquest home, que havia fet molts humors musicals,
es pot dir que va ser el director més veterà,
que quan ja es va anar fonent,
en fi, tots els èxits del cinema musical,
ell encara seguia fent alguna que una altra pel·lícula,
i quan es va desaparèixer el cine,
ell es pot dir que va servir de pont
amb la renovació del cinema musical
amb uns altres creadors.
Per exemple,
ja vam dir que havia fet
Kiss Me, Kiss Me, Kate,
que Espanya es va estrenar amb la petita pantalla,
que això, no sé, fins a cert punt,
no sé...
Home, depèn de la tirada, que en aquells moments...
Sí, sí.
Sí, va ser aquesta,
després va fer La Fira de Cilla d'Omada
amb Ouer Kiel, Catherine Grayson, Anne Miller,
i un ballerí,
amb aquesta La Fira de Cilla d'Omada,
un ballerí que es deia Bob Foz.
No me sona.
A veure, a veure.
Imagina't, saps?
Imagina't quin ballerí,
un home que va ser,
algú meravellós,
que el vam poder veure
amb moltes obres fantàsticament bé.
Bé,
després va fer altres pel·lícules,
va fer Xiques i en barreres,
amb l'artista Anne Margaret,
que va ser una pel·lícula,
en aquell temps,
d'una manera audaç,
d'una forma eròtica,
però que realment no tenia un interès cinematogràfic.
No hi ha massa sortida, llavors.
Exacte.
La meitat de Seis Peniques
va ser l'últim musical
que va dirigir George Sidney
i era un realitzador
no sempre valorat
amb el que realment ell valia
i el que se li han de posar medalles
per destacats títols del gènere musical.
I dins d'això que estem parlant,
i dins de la pel·lícula,
la meitat de Seis Peniques,
escoltem un altre tema musical.
Jo posaria aquest que es diu
La Copa de la Regata de Lady Butting.
i canten quips i els coros de la pel·lícula.
The Race Is On
The Race Is On
You're on your way
and there's a hundred million people
shouting hit them hooray
the race is on
You're feeling proud
the way you're pulling an oar
to the roar of a crowd
The Race Is On
This is the test
This is the moment you've been waiting for
so give it your best
The stakes are high
so have a go
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Andrés, jo no sé si aquesta pel·lícula es pot trobar en algun lloc.
O és molt difícil de trobar aquestes pel·lícules?
Bueno, aquesta si me la demanes la tinc jo.
La tens tu?
Jo la tinc.
No, però jo dic que a casa de qualsevol persona és molt complicat i difícil.
O fins i tot en un videoclub ja imaginable, no?
No, no està, o sigui, està ja retirada.
Com no sigui algun videoclub d'aquells especials que hi ha, com hi ha Barcelona i Madrid, un videoclub en especial,
que tenen uns grans magatzems i allà ho arxiven tot.
Allà ho arxiven tot.
Llavors tu demanes una pel·lícula i ells miren l'ordenador i et diuen, per avui no la tinc, però si ve demà la tindré.
Per què?
Perquè allà a la botiga no els hi cap.
El magatzem ho deuen tenir tot.
Llavors el magatzem, fan un pedido i el magatzem els hi porten, com si fos el videoclub mateix, però esclar, no els hi cap el videoclub.
Home i tant.
Llavors ho porten.
I podria ser que hi hagi.
Es pot comprar i tot?
Dependent.
No ho crec. Si és d'arxiu, no ho crec.
És difícil que tinguin una còpia per vendre.
És difícil.
Mira, que és una llàstima, perquè moltes vegades depèn de quina pel·lícula te la portaries cap a casa.
Bueno, hi ha gent que dirà si pot ser la còpia, si pot.
Si pot i et saps la còpia.
No, donis idees.
No, no, no, és que particularment, escolta, per això pagues els drets d'autor quan compres un disc o una cinta.
Si es paga, doncs escolta, te la còpies i ja està, i has pagat els drets d'autor.
Andrés, a veure, ens quedan pocs minuts.
Vols que passem una altra vegada per la música, però abans recordem quina és la pel·lícula que avui a les 6 de la tarda tens al Centre Cultural del Pallal?
Doncs avui tenim la pel·lícula a dins del periodisme a la pantalla, i celebrant els vint anys de Tarragona Ràdio i presentat pel nostre director Ricard Laod,
tenim la pel·lícula Primera Plana, amb Jack Lemmon, Walter Matú, Carol Burnett, Susanne Sarandon,
i és una pel·lícula divertidíssima, no se la perdin si poden vindre abans a les 6 de la tarda al Centre Cultural del Pallol, de la plaça Pallol.
Que és entrada gratuïta, i a més a més que heu d'agafar puest-ho.
Clar, la pel·lícula i tot l'acta comença a les 6, heu de venir una miqueta abans.
Això mateix.
I ara anem a la cançó en qüestió per tancar.
Doncs mira, la noia de la pel·lícula, que es diu Anne, interpreta un número que es diu Sé que soy.
Andrés, jo també sé que és hoy.
Fins demà.
I que demà tornem.
Fins demà, seu.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.

I know what I am.
I was brought up in a simple way.
I know what I am.
Ordinary and simple, come what may.
I know what I am.
I don't know with mutton, dress and lamb.
Me and gents don't make sense.
I know what I am.
I know what I am.
When it comes to our society.
I know what I am.
I know what I am.
Just a feeling here inside of me.
I know what I am.
I just can't abide what's false and sham.
I know what I am.
I know what I am.
I know what I am.
I know what I am.
I know what I am.
I know what I am.