This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Iniciem un espai en col·laboració estreta amb la Universitat Rovira i Virgili
per primer any.
Aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat ens proposem traslladar-los
com a mínim l'essència del que pot passar amb els diferents grups de treball,
amb els diferents cursos que s'imparteixen des d'aquest mateix dilluns
a la Universitat Rovira i Virgili.
Per això ens donarem cita a la gelateria per parlar-ne amb diferents convidats.
Avui ens acompanya Antonio Salcedo.
Tots tres són professors de la Universitat Rovira i Virgili
i en aquest cas ben qualitat de coordinador del curs
les comarques del Camp de Tarragona a través de l'art i la literatura.
Antonio, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
La Núria Ruiz és professora també de la URB
i està coordinant i dirigint el curs la Química avui,
imatge social i reptes científics.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
I Juan Antonio Durro està parlant a Vilaseca
de la Slow Coast i el seu impacte sobre el turisme.
Juan Antonio, bon dia.
Gràcies per convidar-me.
I tant, encantats que estiguis aquí.
Santi Castellà ve d'Oyent, que això és molt propi a les universitats,
però com a mínim diem que és aquí, diem bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies, Santi, per tota la coordinació,
lògicament a banda del tema de la Universitat d'Estiu,
per aquest espai que estem realitzant avui.
us sembla que parlem primer que tot dels alumnes que fan la Universitat d'Estiu?
Després entrem ja en temes, perquè més enllà del que esteu tractant a la Universitat d'Estiu,
hi ha moltes qüestions interessants en les que esteu treballant.
Per què no ens dieu quin tipus d'alumnes estan a la Universitat d'Estiu?
Antonio, per exemple.
Els nostres són molt variats.
Justament tenim estudiants d'Economia, de Dret, de Medicina, un de Química.
És a dir, és sorprenent, però per una banda,
però per una altra, com es tracta d'un tema que normalment agrada a tothom,
que és parlar de l'art i el nostre concretament està relacionat amb els artistes
o amb els escritors que treballen no només en el Camp de Tarragona,
sinó fent servir d'alguna manera el Camp de Tarragona com a motiu d'inspiració,
i el que sembla li s'agrada bastant.
Abans deies, molts grans científics han sigut uns grans aficionats a l'art.
Aquella cosa tan antiga que l'art, la ciència, anaven una mica per camins diferents.
Afortunadament cada cop està...
És més antic, no? És més que no té cap sentit, no?
Ara hi ha un llibre, justament que conegu fa molt poc, que és Einstein i Picasso.
I llavors, a partir d'aquest llibre, que és una biografia que es fa dels dos,
de manera paral·lela, arriben a descobriments que són similars.
I un des del camp de l'art, i l'altre del camp de la ciència,
i les biografies són molt coincidents.
I això és molt interessant.
I la persona que ho fa, ho feia des del camp de la ciència,
i quan va conèixer Picasso, se'm va adonar, en realitat,
que el descobriment que va fer Picasso del cubisme,
era un descobriment similar al que havia fet Einstein.
Llavors, és simplement un dels exemples, però hi ha més,
en aquesta relació.
i, d'alguna manera, l'art sempre el que es fa és resou de lo que succeeix al món.
I el món, controlat per tantes coses de la ciència, indiscutiblement,
l'art no s'escapa, això.
El que passa és que és el que comentaves abans tu,
de ser de lletres o ser de ciències.
Això ha passat a la història.
A vegades penso que hi ha una contradicció.
Es fan tots els esforços de difusió,
de dir, bé, cada cop totes les àrees són més multidisciplinars,
allò de lletres i de ciències forma part del pleistoceno,
com a mínim, però cada cop s'atendeix més a l'especialització.
A vegades hi ha com una contradicció.
En això, no sé, Núria, tu que ets de ciències.
Sí, clàssicament considerada de ciències,
per pertanyar a l'àmbit de la química.
Però és cert que aquesta interdisciplinaritat és real.
O sigui, la persona que fa ciències
ha de tindre una cultura general molt important,
ha de conèixer el món de les clàssiques lletres,
ha de saber-ho relacionar bé
i cada vegada hi ha una fusió més important
entre els diferents àmbits.
I el mateix passa amb els àmbits potser més artístics
o més literaris, que conèixer el camp de la ciència
que ens envolta avui en dia d'una manera tan important
permet crear molta més riquesa
i fer coses fantàstiques.
Penso que aquesta relació és essencial per tirar endavant.
Aquest acostament entre ciències i lletres
s'assembla a l'acostament en el nostre territori
de la química i el turisme?
Per exemple, vinga, ja, el Juan Antonio...
Veig que jo començo fort, eh?
El fem estrenar potent, fort.
Clar, i per què ens deies que estaves al pla estratègic?
Hauria escoltat que estàs al pla estratègic
i que no haguéssim dit res?
No, evidentment tenen una proximitat clara
que és territorial, no?
I després tenen una altra proximitat important, jo crec,
que és que l'estructura econòmica del camp
depèn en gran mesura de totes dues coses.
És a dir, que en cap dels casos és contradictori
el desenvolupament d'una amb el desenvolupament d'una altra.
És a dir, és obligatori, i de fet feia fa poc un article
a la Dia de Tarragona, sobretot parlant d'aquest tema,
que no ens podem permetre el luxe de fer-los incompatibles.
Tenim la sort de tenir uns recursos turístics
que es permeten desenvolupar un sector
que dona molts llocs de treball i que té present i evidentment té futur,
i tenim també la sort de tenir el segon complex petroquímic
de tota Europa.
I dir que hem de desenvolupar la química a costa del turisme
o al revés, em sembla una fal·làcia
a la qual no ens hem de detendre ni 30 segons.
Com va la cosa?
Bé, les reunions que teniu, les trobades?
Bé, estem començant.
És un context molt complex,
reunir gent molt diversa, de diferents institucions,
fer l'esforç d'analitzar, reflexionar, opinar,
arribar a punts consensuats.
Consensuats, això és una tarea que porta el seu temps
i s'ha de tenir paciència,
però ara pararà, el procés va bé.
Però és un procés que té el seu temps
i estem en el principi.
El curs de l'eslow cost i el seu impacte sobre el turisme
també va començar aquesta setmana.
El perfil de l'alumnat que teniu és diferent
del que pot tenir l'Antonio o el que pot tenir la Núria,
perquè és molt específic i molt tècnic.
Sí, però conceptualment, o si vols,
en l'esperit hi ha una semblança.
I és que aquest curs es programa
amb la filosofia que hi hagi diferents tipus d'alumnat
que puguin estar interessats.
Evidentment és un curs de cert nivell especialitzat
i per tant això es pot excloure
a una part de la població,
però potser no tota.
És un curs que pot ser assimilable
per alumnes de grau,
també per alumnes de màster
i per cert tipus de gent, evidentment,
que no estigui involucrada estrictament en l'escola,
però que estigui interessada en aquest sector econòmic
i per tant amb cert interès econòmic pel territori.
Per tant, també hem volgut fugir
que els nostres alumnes de grau
siguin els alumnes del curs d'estiu,
sinó que en aquest sentit
hem volgut donar un aspecte més específic,
més professional
i per tant amb un avenic d'alumnat
una mica més diferent, diguem-ne.
Ens costa molt, eh, canviar el xip, les coses.
Encara, mira, ara passen turistes per davant nostre.
I que vingui més, eh.
Turista amb sabatilla, turista amb la màquina,
amb el plànol de Tarragona,
fan aspecte de, no sé, de l'estat espanyol
i cada estiu quan arriba
diuen allò de turisme de qualitat.
Què és el turisme de qualitat?
Que ens ho digui la Núria,
sota el seu punt de vista,
que ella no és especialista en turisme.
Turisme de qualitat.
Tu què creus que és turisme de qualitat?
El turisme que té molts diners?
No, no tant així.
No pensar tant en els diners,
sinó el turisme que és respectuós
amb tots els béns, materials, humans,
tot allò que els envolta,
les persones que interaccionen amb la població,
que respecten tot allò que troben,
que visiten,
tot el que poden haver planejat en un inici
o que es poden anar trobant,
que volen conèixer la nostra cultura,
la nostra societat.
Això és un turisme de qualitat.
Però sempre ho entenem
quan ens ho diuen
com a turisme que es deixa en molts quartos
al territori.
Independentment
que vagin a veure els museus,
el d'art modern,
per exemple, magnífic que tenim aquí
amb un fons increïble,
o que vagin a contemplar
tot el paisatge,
tot el territori.
Normalment ho traduïm en diners,
això, o no?
Sí, perquè està correlacionat.
Normalment la gent
que està més interessada
per veure les restes romanes de la ciutat,
per visitar museus
o per visitar el patrimoni,
doncs normalment és gent
que té un nivell educatiu
més gran que la mitjana.
I precisament per això
és normalment gent
que té més capacitat econòmica.
Per això ho citatitzem.
Però no volem dir estrictament...
Sí, però vinc a demanar
línies de baix cost
i coses d'aquestes.
No ho acabo d'entendre.
No, però les línies de baix cost
no vol dir
necessàriament
que sigui gent
del que s'ha dit algun cop
turisme d'Espardenya.
No està clar.
És a dir,
el que fem amb les línies de baix cost
és oferir-los
l'excusa
que ens vinguin a visitar.
I el que s'estalvien en el transport
després s'ho gasten a la destinació.
És a dir,
és gent que en promig
fa més despesa en el destí
que la gent que no vola
en baix cost.
I aquesta despesa que fan
impacta en el territori.
És a dir,
no se la queden empreses de fora.
Això són diners per aquí.
que hem d'anar amb cuidado
amb certa simplificació.
Tenim tendència a menys tenir
determinats comportaments socials
en funció de la renda
i en funció dels tòpics
moltes vegades.
Si tu, per exemple,
vols volar a Londres
i tens un sou
important que això espero,
si pots volar,
volaràs amb Ryanair.
Clar, i allà ja t'ho gastaràs.
Que no et gastaràs el doble o el triple
per viatjar amb British Airways,
no?
I el que t'has estalviat
te'l gastaràs allà
amb ser una nit més
o ser a Londres
o visitar això,
visitar allò.
Això és el que fan.
Antonio,
el tema del turisme,
com ho porteu la gent
que us dediqueu al món de l'art?
Viatgeu molt,
aneu als museus
i tot plegat,
però a tu també t'agrada molt
ensenyar el que tenim
aquí a Tarragona, no?
Sí, i també fora.
Ja fa temps que,
mira,
hem anat dos vegades
amb els alumnes a Berlín,
hem anat dos vegades a Londres,
dos vegades a París,
això sense les línies aquestes
no hauríem pogut fer-ho.
Abans normalment
sempre anàvem a Madrid,
clar,
però és cert que Madrid
en el nivell d'art
cada vegada està millor,
les coses com siguin,
s'ha de dir,
però anar a Berlín,
per exemple,
ara és una meravella.
Llavors això
lo possibilita justament
aquestes línies
i el que deien,
també asombra
veure la gent que viatja,
cada vegada viatja gent
que ja la veus
que no és gent
que diríem
que no té recursos,
simplement,
el que comentava,
comentaves tu,
que gent que s'estima
més aprofitar
per després gastar-se-lo
en un bon restaurant,
per exemple,
o compren llibres
o el que sigui,
és a dir,
és que no té sentit
viatjar en una altra línia,
a més són viatges molt curts,
el que fem,
que són dues hores,
tres hores
i aprofites molt bé
el temps.
I nosaltres,
és a dir,
la possibilitat
que ens brinda
és immensa.
Jo sempre la dic
als meus alumnes,
per molt bona explicació
que nosaltres
podem donar d'una obra,
no hi ha res
que mirar l'obra en directe.
Això no s'oblida mai
i la possibilitat
és aquesta.
Els teus alumnes
durant el curs,
ja no dic exclusivament
als de la URB,
els hi passa una mica
com als alumnes
de l'Antonio.
Teniu oportunitat
de veure la cosa en directe?
Perquè amb la química
que tenim aquí
i els diferents convenis
de col·laboració
que s'hi fan
amb determinades empreses,
teniu molta oportunitat
de tocar.
Sí, sí,
i a més tenim
molt bona disponibilitat
per part de les empreses,
o sigui,
qualsevol contacte
que tenim
que li demanem,
mira,
volem fer una visita
en directe,
volem veure
què és el que esteu produint,
com estan els vostres treballadors,
com us organitzeu,
sempre ens reben
amb els braços oberts,
o sigui,
hem fet moltes visites.
i no només això,
sinó que tenim
col·laboracions importants
d'industrials
molt reconeguts,
fins i tot
ja que estem parlant
del curs,
doncs en aquest curs,
directors d'empreses
que realment
ens poden explicar
tot l'esforç
que s'està fent
perquè la química
sigui el més acceptada
i el més amigable
amb tota la societat,
que tothom vegi
que hi ha una part
de la química positiva
que moltes vegades
desconeixem
i que els esforços
que s'estan fent
són importants.
Es diu que històricament
el que ha fallat
amb la química
aquí al Camp de Tarragona
és la comunicació,
que ha fet
que la percepció
del ciutadà
fos de risc,
etcètera,
etcètera,
que òbviament
el risc zero
no existeix enlloc,
però que la comunicació
era una de les assignatures
pendents
i sembla que
de mica en mica
s'intenta recuperar.
Sí,
nosaltres volem fer
un especial
incit en això
i dintre del curs
hem dedicat
un bloc
directament
relacionat
amb els mitjans
de comunicació
i en el que
tractarem aquest tema.
Com la química
i també la ciència
en general,
però concretament
la química
està tractada
en els mitjans
de comunicació
de la televisió,
en la comunicació
literària,
també en els diaris,
a la ràdio,
etcètera,
però també
com es divulga
aquesta química
i com arriba
a la societat.
i també dedicarem
una de les xerrades
a parlar
de la comunicació
de risc,
exactament
quina és la percepció
que la població
té sobre aquest risc
del que s'ha parlat tant
que ens envolta
pel complex
petroquímic
i parlarem
d'estudis importants
que s'estan fent
al voltant d'això.
Creiem que els mitjans
de comunicació
tenen un paper
importantíssim
en la percepció
de la química.
Però des d'aquest punt
de vista del risc
és un tema
que hi ha una sensibilitat
molt particular
ja prou coneguda
aquí a les comarques
de Tarragona,
però després
el que és
la comunicació científica
en general
o la química
en particular
s'ha de treballar molt
perquè a vegades
hi ha temes
que has de conèixer
molt els codis
per poder transmetre
la importància
que té
sobretot en el món
de la recerca
i la investigació.
sense anar més lluny
la literatura
està abandonant
el món
de la novel·la
històrica
tan de moda
per entrar
en una novel·la
científica.
Ara penso en tot això
de la teoria
de les cordes
i tot plegat
que surten novel·les
i relats
per tot arreu.
Cada dia
hi ha més lligams
entre tot plegat
i una cosa
és el que pugueu fer
a les aules
i als laboratoris
però després
cada cop més
es necessita més
d'aquesta capacitat
de comunicar
a la societat.
Sí, efectivament.
És molt important
que els especialistes
en el món científic
i concretament
en la química
siguin capaços
de transmetre
tot allò
que s'està fent
actualment
i ho puguin transmetre
amb un vocabulari
que arribi a tothom
a través
tant sigui
de les novel·les
com d'altres
medis
que permetin
una divulgació efectiva
perquè si no
tot es queda
molt especialitzat
en uns entorns
molt petits
i no aconseguim
comunicar allò
que realment
creiem que és
molt útil
que tothom conegui.
Jo us demanaria
que intervenguéssiu
quan ho trobeu
per tu, eh?
Podeu estar d'acord
o no?
Molt interessant.
Molt interessant.
El que segur
que també podeu
explicar
i aportar
vosaltres.
Digues, digues.
Jo diria una cosa
jo no soc
de la química
però bueno
em sembla
que cada cop
hem de ser conscients
jo crec que hem de ser conscients
tots
de la competència
d'aquest sector
i dels esforços
que està fent
per lligar-se
amb la universitat
i amb l'entorn, no?
Tenim les càtedres
per exemple
hi ha la càtedra d'1
i hi ha tota la vinculació
amb els parcs
i hi ha tota la vinculació
doncs
amb projectes
i pràcticums
etc.
i jo soc conscient
i jo soc conscient
perquè he parlat
amb alguns d'ells
que estan molt
interessats
en aquesta imbricació
amb la universitat
i amb la població
en definitiva
encara que sigui
a partir
de la universitat
jo crec que és important
dir-ho
això un punt
un segon punt
estem molt preocupats
pel risc
de la química
però hem de dir
que aquests sectors
que tenen
tan potencial risc
són precisament
els sectors
que més restriccions
tenen
i que més les compleixen
precisament
per aquesta situació
de risc
però hi ha molts altres sectors
que el risc potencial
no és tan percebut
i on el compliment
de les normes
és més laxa
per tant
escolta'm
de ser conscients
ells tenen
unes disposicions
de compliment
mediambiental
molt fortes
i que les han de complir
si no
els hi tanquen
les factories
hi ha tots els protocols
d'emergència
que s'han de complir
rejetable
i altres sectors
doncs no
diguem-ne
la situació
és més
ho hem de dir
de totes maneres
jo no sé
si és una percepció
bueno
sí que ho és
és una percepció
absolutament personal
aquesta cosa
que hi havia
a Tarragona
anys enrere
10-15 anys
de
ai la química
ai la química
jo no crec
que estiguem
la població
particularment
preocupada
pel risc
en aquests moments
independentment
de si existeix
no existeix
sinó perquè
crec que com
que la societat
ha canviat
i diguem-ne
que el nostre cap
està per altres mons
no sé jo
si hi ha aquesta cosa
que hi havia abans
Antonio
no sé
el que passa és que
vivim a la societat
del risc
sí
per això potser
no ho percebem
esclar
diem la química
però ens parlen
tot el dia
dels terrorismes
del no sé què
del no sé quantos
dels accidents
de les carreteres
dius home
des del moment
que surts al carrer
vius amb risc
per tant la percepció
d'aquest risc
diguem-ne
més localitzat
més local
potser s'ha paivagat
perquè hi ha altres riscos
viure és el risc
ja se sap
hi ha la feina
això sí que és
la gent està molt preocupada
per les coses
com la feina
com la salut
perquè això es diu
el canvi de la societat
del benestar
d'Europa
això passa a ser
la societat del risc
la gent té por
en gener
i jo no diria
la gent de Tarragona
és un problema
que justament és això
que ha creat
moltes individualitats
que és un dels problemes
seriosos
que tenim actualment
que a més s'ha potenciat
amb la idea
de tenir un ordinador
a casa
que la gent ja
només conversa
amb la màquina
i s'ha oblidat
i la gent
volen a sola
que això a més
s'ha sumat
tot el problema
que vivia abans
i se va generar
al voltant del Sida
i les relacions aquestes
tot això va incidir
i va crear un problema
que cadascú va
per la seva banda
i això se manifesta
molt a nivell
de la cultura
és a dir
avui en dia
que no hi ha límites
entre les coses
però per una altra banda
ja que cadascú
va la seva
abans tu deies
els turistes
com van vestits
però bueno
per l'aspecte
no, no, no
més per la fesomia
no, no, no
això està globalitzat
no ho deia jo
no, no
però la globalització
vol dir que cadascú
vestís com vol
és a dir
nosaltres ho podem veure
aquí mateix com
o sigui
cadascú
i això
això sembla molt bé
és una banda
però per una altra banda
la individualitat
ha creat
ha creat problemes
de comunicació
que són molt importants
que són fonamentals
justament
hi ha una exposició
a Reus
en aquest moment
de l'Aureli Ruiz
que és boníssima
i que barreja
l'art i la ciència
ell treballa
amb aquest material
que es fa servir
ara que és
quan fa fre
quan hi ha un accident
que és com
que és daurat
o platellat
doncs ell treballa
amb aquest material
i treballa
amb la plastilina
i el que ell vol mostrar
és com a través
d'aquest material
que és la comunicació
en un món
en un món
com el que vivim
que tot està intercomunicat
resulta que és
quan hi ha més problemes
de comunicació
i llavors posa
al centre de lectura
ja tota una catifa
d'aquest material
i posa la fotografia
del gran centre
de comunicació europeu
que fan servir
aquest mateix material
perquè és ideal
per protegir
les comunicacions
i llavors
com serveix
d'alguna manera
per donar caliuc
per exemple
quan està ferit
però per una altra banda
serveix pel centre
de comunicació
i el col·loca
una figura d'un home
que és una figura d'un home
que té com un cordó
umbilical
que li lliga
aquella catifa
però per l'altra banda
tothom està allà
són monòlegs
hi ha molts monòlegs
que existeixen
per la por
i jo crec que això
és una conseqüència
d'aquesta societat del risc
que no és Tarragona
sinó que és una cosa globalitzada
Comentaves el tema
d'internet
ahir publicaven
un estudi de la UOC
que deia tot el contrari
Antonio
ara els estudis
sempre s'han de mirar
amb reserva
m'imagino
vosaltres
que sou professors
ja sabeu
que els estudis
les estadístiques
i tot plegats
s'ha de tenir
una certa reserva
deien tot el contrari
que precisament
aquest món virtual
havia permès
que les persones
tinguessin més amics
es relacionessin més
però no a través
de l'ordinador
sinó que
que fos una eina molt bona
per prendre contacte
per quedar
per comunicar-se
per fer grups
ho posaven com
una eina positiva
en la socialització
de les persones
no des del punt de vista
virtual
sinó presencial
no ho sé
jo només vull dir
una coseta
vaig tenir un problema
amb aquell dit
i vaig anar
a la metgessa
i em va dir
mira això és
una nova malaltia
originada
pel ratolí
de l'ordinador
diu
ja tenim aquest problema
i me van haver de fer
unes infiltracions
per superar-lo
llavors me va dir
però és que no només tenim
aquest problema
tenim el problema
de la gent
quedant al psicòleg
perquè cada vegada
se va més al psicòleg
per desenganxar-se
d'estar
en internet
jo no vull dir
que no sigui
una eina fabulosa
per mi me va estupendament
amb tot l'utilització
o sigui
indiscutiblement
ho és
però
el problema
de los pares
que tienen cada vegada
de los nens
que se conecten
a l'ordinador
i només amb l'ordinador
és un problema seriós
com el de los mòbils
i això és cert
jo no dic
que no sigui
són les dos coses
una part que és positiva
i una altra part
que s'ha de controlar
però ara
jo no vull dir
en cap moment
que sigui una qüestió negativa
simplement
és una característica
de la societat
que estem vivint
els nens
anen a sortir
al carrer
ara entren
al messenger
i xerren
amb els seus amics
a través de l'ordinador
perquè els carrers
lògicament
no hi poden sortir
tot és química
al final
això del dit també
tot és química
que amb l'exposició
aquella que vau fer
sempre sí
exactament
però sempre
és un tema d'equilibri
o sigui
estem en una societat
en la que
internet
i la xarxa
tot
absolutament tot
ens envolta
i és clar
que els nens petits
i la gent jove
coneix molt bé
aquest camp
però
el problema
es troba
quan s'abusa
d'això
i quan parlem del mes
en general
parlem d'altres
maneres de comunicar-se
a través dels ordinadors
doncs
sempre
el perill està
quan es parla massa temps
està massa temps
només connectat
de forma electrònica
l'estudi de la UOC
de fet és molt interessant
perquè
diu això
diu que
es contacta més fàcilment
o es permet enriquir
aquest contacte
amb més persones
però
el que permet
és l'inici
d'aquest contacte
si les persones
que utilitzen
aquest servei
contacten
i després
s'enriqueix
el que és
la relació personal
amb la gent que coneixen
fantàstic
el problema està
en si això s'acaba aquí
en només el contacte electrònic
perquè llavors
no enriqueixes
en absolutes relacions personals
doncs
sempre ha de ser
un equilibri
entre les dues situacions
això
quan internet
és un instrument vital
es converteix
en un objecte vital
internet és potencialment
un invent
molt bo
però és simplement
un instrument
si ens acostumem
a que la interacció vital
sigui per mitja
d'internet
doncs això
no té res a veure
amb la riquesa
de la interacció
relacional
personal
no té res a veure
és a dir
tu estàs
conversant
amb algú
xatejant
o amb el míssinger
i evidentment
no té res a veure
amb una conversa
tranquil·lament
assegut
i mirant
a l'altra
persona
és a dir
el fet de xatejar
no millora
el grau de diàleg
i conversa
la persona
relacionalment
no ho tinc gens clar
no ho tinc gens clar
la veritat és que els resultats
d'aquest estudi
no m'acaben de
no m'acaben de fer pes
és que els estudis són sempre
no m'acaben de fer pes
almenys per tot el que tu veus
d'entrada els estudis
majoritàriament
responen a la resposta
de diferents persones
encastades
i a l'institució
que ho fa
és el que t'anava a dir
la institució
que ho fa
i després hi ha una segona part
quantes vegades
no us han fet una enquesta
i heu contestat
el que us ha donat la gana
a veure
poca gent contesta
honestament
a les enquestes
fins i tot
hi ha qui ho fa
allò amb intenció
jo calla
ara diré
una altra cosa
en lloc del que
havia de dir
el tema d'internet
al món de l'art
l'ha fet molt de bé
qui no té allò
els preferits
al museu del Louvre
el Prado
el Guggenheim
entres
veus les exposicions temporals
pots accedir al fons
al fons
a la National Gallery
bueno
una meravella
i a les agències de viatges
no sé si ha fet més bé
o més malament
ja en parlarem
en tot cas
això és una cosa
per exemple
que la nostra ciutat
no l'ha aprofitat gaire
no sé si no tenim
una web bona
per ensenyar
el que és Tarragona
és a dir
no existeix
si recerques imatges
ara ens ho dirà
el Juan Antonio
si tenim o no teniu
no no restriccament
sobre la web
no l'ho vull
i sobre Tarragona
com a ciutat turista
cerques imatges
per veure
el que hi ha de Tarragona
per poder mostrar
perquè
tens gent que diu
ara jo abans parlava de Berlín
pots trobar gairebé
tot el de Berlín
avui en dia
amb imatges
de molt bona qualitat
que te les pots baixar
i això
ho agraeixo moltíssim
les imatges
que nosaltres tenim
no s'amplien
no tenim
i una altra cosa
que jo volia dir
abans que parlava de Berlín
el turisme nostre
se centra fonamentalment
la gent ve pel món romà
i és una cosa
que jo me queixo
jo formo part
del pla cultural
d'aquí
i comentem
tots els estudis
sobre el món romà
ens sembla estupendo
però resulta
que nosaltres tenim
una part medieval
que és molt important
destacadíssima
i tenim una part
del 18
amb dos carrers
també
o tres carrers
que serien de potenciar
tremendament
i després tenim
una part de modernisme
jo quan me quedo
que el teatre metropol
no surt
com qualsevol edifici
d'aquí
però de primeríssima línia
és que no la puc entendre
ahí jo també
nos van donar
suposo que a tots
els professors
a aquest llibre de Tarragona
i el de Turisme
que ens van regalar
i quan miro jo
saps què hi ha?
una fotografia petita
de Lluyol
però un senyor
com Lluyol
a vegades
es posa en la casa
de Pallarejos
com a molt
és un arquitecte
de primera línia
fonamental
s'hauria de posar
però destacadíssim
destacadíssim
com el tenim
l'amfiteatre
o com el tenim
el Tris Romà
o com el tenim
el Palau de Pilates
és a dir qualsevol
i me quedo parat
quan dius
però què estem fent aquí
és a dir
què és el que es potencia
si estem potencia justament
parlem de turisme cultural
la gent
mira
si se fa un petit estudi
només del que és el metropol
i se porta la gent
al metropol
i se n'ensenya
el que volia fer Lluyol
amb això
o explicar-li
que Lluyol volia
unir aquí
des del balcó
del Mediterrani
a anar al mar
per un passeig
tot vorellat
de natura
d'aquí pròpia
del país
que ja era un projecte magnífic
és a dir
parlem de façana marítima
potser?
sí
que ja lo plantejava
Lluyol
de la seva època
que lo tenia estudiat
i que era magnífic
el que ell volia fer
jo dir
que era un projecte
però si esteix
o sigui
ell lo va plantejar
i aquell senyor
pues no
no lo potencien
i no se fa
no se fa res
és a dir
a nivell de les autoritats
molt poquet
i només volia
quan
se va fer l'exposició
de Lluyol
jo vaig
fer tres vegades
a fer de guia
mira
la gent que se va apuntar
estaven enfadades
perquè no tenien plaça
per anar a veure
les obres de Lluyol
això passa molt a l'estiu
quan fan les visites
guiades de determinats aspectes
que no són exclusivament
els romans
hi ha overbooking
i s'han d'ampliar
els cursos
les visites
realment
però dir
perquè els companys
de turisme
és una cosa
que tindrien que
a veure
els companys de turisme
estan mirant els turistes
és que aquest home
no pot deixar de treballar
jo tinc un problema
i veig turistes
i els conto
els conto
ets tu qui conta
els turistes
que ven
a l'estiu de Tarragona
penso en el perfil
fes-nos una miqueta d'anàlisi
vinga va
sí
així
superficial
del perfil de turistes
que tenim aquí
va
què diries
això ja m'agradaria
després vaig i els pregunto
a veure si hem encertat
no
et responc
no sé si et responc
però sí que diré
que
un dels grans problemes
que tenim aquí
precisament
per respondre
a la teva pregunta
és la manca d'informació
el sector turístic
és un sector
que malgrat la seva importància
té unes dades
en qualitat
i quantitat
que no es mereix
això ho hem de dir
però no només estic parlant
de Tarragona
estic parlant de tot Catalunya
i escolta
això és una cosa
que hem de millorar
perquè si no sabem exactament
el que ens ve
anem una mica
donant tons
però això no era
el que volia dir
el que volia dir
era sobre Tarragona
turística
aquesta rialleta
que fas
ja em fa albirar
una miqueta
però no anirà
sort que això
no és per tal
no no
és que
si tu no ets de Tarragona
i has estat
d'altres ciutats
et sobta
que aquí no vinguin
més turistes
et sobta
que donada la riquesa
que n'hi ha
de jollol
però no em negaràs
que sobretot
en el mercat
el que es pot vendre
és el tema romà
almenys
en números grans
no és que es pot vendre
el que han volgut vendre
bueno no
però jo crec que és el que té
en una anàlisi
cost-benefici
el que té més potencial
ve poca gent
ve poca gent
hi ha molta gent
que va a la Costa Dorada
però no només
estrangers espanyols
que no han estat mai a Tarragona
no han estat mai a Tarragona
patrimoni
de l'humanitat
i això és una cosa
que sorprèn
sorprèn
l'altre dia
en un programa especial
que vam fer al mercat
hi havia comerciants
el president
de la cambra de comerç
diferents agents socials
comentaven
el nou regidor
del sector
com si diguéssim
i comentaven
que Tarragona
era una mica
el destí
d'aquella persona
que està a Salou
o alguna localitat propera
el destí de dia de pluja
plou no anem a la platja
calla
que anirem a Tarragona
que ens han dit
que hi ha
quatre pedres
i quatre coses
que podem anar a veure
creus que aquesta imatge
és real encara
que és una mica
jo crec que en part sí
allò per simplificar
el principal
que vull defendre
és que Tarragona
ni de bon tros
ha arribat
al seu potencial
ni de bon tros
la capacitat
per posar valor afegit
això que té
arriba molt més lluny
del que ara
s'està produint
i bueno
en tot cas
hem de pensar
si volem
que això sigui així
si volem
que escolta
no sé si són
300.000
o 400.000
rebem 800.000
com Salamanca
però simplement
el que et dic
que analitzant
les possibilitats
amb la realitat
Tarragona
té molt de camí
per recórrer
si es vol recórrer
i és una cosa
que et sobta
a mi em sobta
jo volia dir una cosa
Tarragona Patrimoni
de la Humanitat
perquè se va fer
un treball molt ben fet
del que un company
nostre de la facultat
és un dels principals impulsors
que lo va fer
que és el Ricardo Omar
és a dir
que lo va treballar
moltíssim
i una labor de màrqueting
i saber vendre-lo
i en el seu moment
jo no dic que no
però la Tarragona
medieval
és magnífica
és a dir
la catedral de Tarragona
el classo de Tarragona
els monestirs
que envolten
és a dir
a Tarragona
pensar en la relació
que se pot establir
la mateixa casa
canals
que tenim aquí
que nosaltres
havíem començat
a treballar
aquella casa
si la gent
se li pot mostrar
com vivia la gent
aquí
al segle XVIII
perquè és una casa
que té el mobiliari
autèntic
hi ha poquíssimes cases
que tinguin un mobiliari
que correspongui
exactament a la família
i aquí el mobiliari
que se li explica
que aquell senyor
d'aquesta casa
treballava
en Carlos IV
que perquè havia vingut
que els mobles
venen del mateix lloc
que venen de França
és a dir
jo penso que és saber
vendre el producte
perquè a més
el que tenim
és molt bo
passa com amb la química
que no ho sabem
comunicar
perquè clar
Tarragona capital
en el seu moment
d'Espanya
quan Tarragona
era romana
i sempre
és el que s'ha
i patrimoni
de la humanitat
per lo romà
perquè és el que
s'ha potenciat
indiscutiblement
però és que
la riquesa
és immensa
és immensa
la que tenim nosaltres
aquí
al voltant d'això
l'única cosa
que nosaltres
podíem dir
que gairebé
no tenim
és renaixement
però
en la província
sí que hi ha
unes coses interessants
el mateix
Alcubé
se diguin
unes cases
del renaixement
que són molt importants
però
és la cosa
del desconeixement
i que només
es ven
i jo no
per suposar
no la vull treure
en cap moment
cada període
té lo seu
i jo soc
historiador de l'àrea
perquè me dedico
a contemporane
i valoro molt
el romà
però penso
que se podia vendre
també molt bé
l'altre
a nivell de vendre
a part del valor
no
no estic d'acord
però
ja dic jo
a veure
jo crec que
el gran patrimoni
per vendre al mercat
pel valor afegit
i per peculiaritat
és clarament
el patrimoni romà
i si amb el patrimoni romà
ens venen
els números
que ens venen
doncs no sé
hem d'analitzar
hem d'analitzar
què passa
o potser
ens callen
està pendent
aquesta anàlisi
per fer
encara
o sí que sabem
el que necessitem
però costa de posar en marxa
perquè sabem
el que necessitem
per aconseguir
doncs aquest nivell
satisfactori
de turisme
parlaves de Catalunya
en general
i Tarragona en particular
perquè em penso
que tens una idea
general de tot plegat
igual
més o menys
sí
l'anàlisi
encara està per fer
sí
i en tot cas
evidentment
cadascú té
els seus punts de vista
sobre el que vol
que sigui el turisme
en el territori
el que vol
que sigui el turisme
tot Catalunya
i el que vol
que el turisme
porti
cadascú té
els seus punts de vista
el meu punt de vista
particular
és que
hem de racionalitzar
el creixement del turisme
i això
em recorda
la química
de qualitat
doncs en el turisme
igual
això de la qualitat
en el pla estratègic
surt a tots els sectors
jo
no sé si hi ha un rànquing
però la paraula
sostenible
és la paraula
que he sentit més
en el darrer any
i aplicada
a qualsevol context
tot ha de ser
transversal
i sostenible
a vegades
no passa
que ha d'anar
d'abusar tant
de determinades paraules
perden el contingut
i no sabem exactament
què
què vol dir
tenir una química
sostenible
hores d'ara
una química
que sigui respectuosa
amb el medi ambient
que
permeti
utilitzar-la
molt de temps
que no doni
productes secundaris
inconvenients
coses que s'hagin
de tractar posterior
ha de ser
un tema
que des del principi
fins al final
estigui controlat
i que no malmeti
absolutament res
en cap àmbit
i en quin punt del camí
estem per aconseguir això?
s'està avançant molt
de fet és una de les prioritats
si no la prioritat
màxima
el primer tema
que sempre es planteja
quan s'implanta
qualsevol reacció
si es treballa
qualsevol
mecanisme nou
sobretot
ha de ser sostenible
perquè és que si no
acabarà morint
i a més a més
no
bueno
des del principi
s'haurà de tirar enrere
haurà de ser
sempre s'ha de pensar
en processos
que fins al final
siguin controlats
aquí doncs
aquella part
una miqueta
de fer una radiografia
un coneixement
doncs on sí que la teniu
feta aquesta feina
sí
s'està treballant molt en això
i s'està fent bé
i s'està fent bé
sota el teu punt de vista
sí
i és molt estricte
molt rigorós
en tot allò
que es produeixi
que pugui derivar
de tot el producte
que es creï
em recordo una cosa
que volia dir
quan vux has preguntat
el risc
que la gent no ho percep
un dels factors
que és una cosa
que ha dit també
l'Antoni
és que ens hem acostumat
al risc
i tenim poca memòria
i això en el turisme
també es veu
es té calculat
que quan hi ha
algun tipus de catàstrofe
sigui
voluntàriament
causada o no
en una destinació turística
la memòria dels turistes
dura 5-6 mesos
al 7-8 mes
ja comencen els fluxos
a retornar
al nivell anterior
malgrat que la situació
de risc
no s'hagi eliminat
però ja ha passat
sofrint uns mesos
perquè la gent
s'hagi acostumat
per tant
és un tema
i el segon tema
és que la química
que jo recordi
fa temps
que no produeix
cap tipus
de problema
allò percebut
i per tant
la gent evidentment
es mou
pel que ha passat
recentment
recentment no n'hi ha problemes
doncs ja t'enoblides
doncs ja t'enoblides
de la química
com a sector de risc
clar
no ha ocorregut
cap accident
recentment
ni a les nuclears
doncs per exemple
hi ha petites coses
però que no són
especialment rellevants
a més la distància
clar
la manca de coneixement
científic
que tenim
la població en general
perquè tampoc no som
científics
la proximitat
no?
és allò de dir
les nuclears explotaran
i et deia
no no
si el nuclear
no pot explotar
en tot cap
pot haver-hi una fuita
o poden haver-hi
altres problemes
també hauríem de
saber una miqueta més
no?
quan no et dic
que fem un curs
intensiu de química
tampoc no cal
per cert
que s'està commemorant
el tema
del senyor
que va fer la taula periòdica
al centenari
del naixement
d'aquest senyor
no?
es parli una mica
una mica
de la taula periòdica
és un concepte
és un tema bàsic
en l'educació
qualsevol estudiant
que comenci amb la química
el primer que se li ensenya
és la taula periòdica
per tant
aquesta classificació
dels elements
hi ha qualsevol alumne
que ha sentit
parlar de la química
la coneix
i bueno
hi ha qui l'odia
aquells que se n'anaven
cap a les lletres
no sé Antonio
si tu recordes
la teva època
d'estudiant de batxillerat
parlaves de les desgràcies
i diuen que hi ha
un turisme
de catàstrofes
no?
recordo quan va haver-hi
el tema
sí
el tema del tsunami
que hi havia
com una mena
el món
ric
occidental
tenia com una mena
de contradicció
perquè deia
no, hem d'anar
per generar riquesa
i els altres deien
home, fa com a lleig
estem fent un període
de dol
fins i tot
i és com a lleig
que jo me'n vagi
a banyar a les piscines
allà
mentre estan intentant
reconstruir
no només un país
sinó també
les pròpies emocions
de la gent
que viu allà
és un fenomen
curiós
quan el famós
11 de setembre
la quantitat
de persones
que no hauran
anat a Nova York
justament
a veure com havia
quedat l'anomenada
zona zero
per tant
això de les catàstrofes
a vegades
també fins i tot
fixa't
si som estranys
no som gaire gent
no som gaire gent
però és veritat
perquè és com a morbós
que vols que et digui
tot el meu punt de vista
estem en una societat
morbosa
si em permeteu
i per tant
però
diguem-ne
clar
això no invalida
l'argument
pot haver-hi gent
que es veia atreta
per les desgràcies
o que vagi pel que tu dius
una mica deixa diners
una mica com a solidaritat
però en tot cas
és evidentment
aquesta gent
i el número de gent
que ve no té res a veure
amb la llei abans
de la catàstrofe
és a dir que
la mimba és clara
però és sorprenent
no em deixa de sorprendre
que en 5 o 6 mesos
doncs
es recuperin els fluxes
però no només en zones
on hi ha hagut una catàstrofe natural
que tu pots dir
escolta és difícil
que es torni a repetir
no no
en zones amb
amb atemptats
i que són zones
que el perill d'atemptats
que cada any si hi ha algun problema
a Egipte
a Turquia
de seguida els mitjans
truquem a les agències de viatges
per veure si hem invat
el nombre de demandes
i no
vull dir alguna anul·lació
pot minvar
els primers 2-3 mesos
4
però ja et dic
els 5 o 6 mesos
el que pot ser
és que hi ha la temporada turística
en alli passat
i evidentment
o que tingui la mala pata
que l'atemptat
es podria ser en plena temporada
i per tant
no doni temps a recuperar-se
però l'any que ve
si no s'han malmès
els equipaments
o les infraestructures
i per tant
és que clar
si has perdut dos terços
de l'equipament hoteler
doncs evidentment
no podràs recuperar-te
però si no ha estat el cas
és impressionant
impressionant
Antonio
ahir vau tenir l'Olga Xirinax
per obrir el curs
i em vas dir
tothom estava bocabadat
perquè va començar a explicar
aquelles notícies
de crònica negra
que parlàvem de catàstrofes
mira que era tot bastant lligadet
i els alumnes
es veu que estaven
absolutament embaladits
amb les paraules de l'Olga
Bueno
perquè és una persona
molt entrañable
i penso que un creador
té la possibilitat
d'explicar
d'alguna manera
a partir de què
comença a elaborar
la seva novel·la
o el seu conte
això és
realment molt ric
i llavors
ella diu que fa molt de temps
que fa això
d'agafar una notícia
i a partir de la notícia
a més
que eren notícies molt interessants
fins i tot
té un llibre publicat
que és sobre
algunes de les comarques
de Tarragona
on parla
de les contradicions
de la premsa
la premsa explica
una cosa en un dia
i l'altre dia
explica
totalment
el contrari
cada capítol
del llibre
està basat
en notícies contradictòries
exactament
d'una banda
i l'altra
de notícies
que es donen
sobre el territori
i clar
això està
molt bé
després ja ha parlat
molt del mar
de la importància
que té el mar
amb ella
i del
que normalment
uno no pensa
que és el coneixement
que té
per exemple
de les plantes
té un gran coneixement
de les plantes
de cada nom
de les plantes
de les flors
de los detalls
de això
jo recordo
una vegada
que
le havia donat
un text
a los alumnes
de com ella
pot escriure
un jardí
és increïble
la descrició
que fa
perquè
de alguna manera
és una descrició
que podria fer un botànic
el que passa
és que le posa
un llenguatge
magnífic
que normalment
el llenguatge
del botànic
és molt més objectiu
podrían dir
en canvi
ella le posa
tota la part poètica
però en realitat
ella diria això
i també diria
els animals del mar
que ella coneix
que coneix moltíssim
i va explicar
que se submergia
i mira
la quantitat
de peixos
que hi ha
intenta saber
realment
qui són
i uno no pensa
normalment
que una novel·lista
o una escriptora
té aquest coneixement
i llavors seria
aquesta part objectiva
que seria
la de la ciència
és aquesta novel·lista
pura
això
exactament
que després
li afegés
l'altre
la seva capacitat
de creació
i això
va estar molt bé
de veritat
comentava aquest llibre
de l'Olga
precisament
els sectors
en els que vosaltres
esteu immersos
sempre
sempre generen
moltíssima informació
a la premsa
jo m'imagino
que no podeu
resistir
la temptació
de quan veieu
la química
el turisme
mirar-ho
i aquesta contradicció
constant
la veieu
i això que diuen
sou molt crítics
amb els mitjans
de comunicació
merescudament o no
o bé
digueu
mira
vinga va
va
en el cas
de la química
també ha canviat
la visió
dels mitjans
però som crítics
perquè
de vegades
és injust
el que es publica
és catastrofista
de forma general
sí
que surten
notícies positives
de l'aplicació
de la química
i de tots els seus
usos positius
cap a la societat
però moltes vegades
es redacten frases
molt directes
com
fora la química
o tot el que no és química
és bo
que arriben més
directament a la societat
i fan més mal
que un article
de tres pàgines
on es parli
del benefici
que dona lloc
la química
una vegada
un company
de la universitat
d'Aqua
es diu
el programa
de difusió
va venir a la ràdio
es parlava això
de la química
i l'artesanal
i deia
escolti
jo m'estimo més
un iogurt
pasteuritzat
passat per un munt
de controls químics
que no aquell producte
artesà
que ha fet
un pastor
de no segon
que probablement
no ha trencat
la cadena del fred
que probablement
s'ha contaminat
amb no sé quantes
bactèries
per tant
moltes vegades
això de
la química
i la no química
si ho passem
a un terreny
més domèstic
també ho hauríem
de tenir en compte
segurament
tot és relatiu
a vegades
s'ha de veure
de quin iogurt
pasteuritzat
parlem
i de quin iogurt
de quina persona
artesana
parlem
però
com que
tendim a simplificar
simplifiquem la química
com a
la indústria
que genera
gasos tòxics
i no pensem
en la indústria
que treballa
per lluitar contra això
o a la indústria alimentària
que treballa
per mantenir els aliments
durant molt de temps
i que
està demostradíssim
que els productes
que hi ha en aquests aliments
no donen cap mena
d'efecte secundari
sobre la salut
de les persones
sinó al contrari
que ens permeten
que aquells aliments
els tinguem durant més temps
i no tinguem cap problema
per tant molt de pen
Manca especialització
als mitjans de comunicació
creus?
O potser
més quantitat de notícies
sobre el tema
que abarquin ja
tots els temes
és a dir
els temes que són positius
i també els temes que són negatius
no hem d'amagar
que també
la química pot haver donat problemes
i que hi ha accidents en el món
això no hem d'amagar
són notícia
però també tot allò
que és bo
i que
descobriments recents
reptes que es plantegen
objectius
que s'estan assolint
tot això també s'ha de comunicar
que és el que ens coneix
Nius no nius
aquella màxima que deien
si no és una bona notícia
doncs ja no és notícia
per tant
doncs hauríem d'afegir
i sumar-ne aquestes
en el turisme
que
que està directament imbrincat
amb el món econòmic
i tot plegat
sempre
sempre
així com la química
està passant
per una època
que els mitjans de comunicació
no fan molt d'enrenou
amb el turisme
sempre estem amunt i avall
sempre estem
que si sí
que si no
Bueno
és que
té un pes molt important
i ara ens han obligat
a descobrir
que és molt important
diguem-ne
El turisme tradicionalment
bueno
s'ha desenvolupat
de manera bastant espontània
no li hem fet gaire cas
perquè ens anava
deixant diners
tots els anys
però clar
han arribat alguns anys
i ha arribat el moment
en què ens hem hagut
de posar a analitzar-lo
perquè potser venien
les èpoques una mica magres
o potser venen
i això evidentment
ha implicat
que els mitjans
els hi faci
una mica més
de cas
hem de pensar
que Catalunya
és la potència turística
més gran d'Espanya
i dins
Catalunya
doncs
la Costa Daurada
penso que és la segona marca
després de Barcelona
o la segona o la tercera
per tant
obligadament
li hem de fer
li hem de fer cas
la química és molt important
en termes del que significa
pel sector econòmic
per les seves
com diuen els anglesos
es linkaix
les vinculacions
amb la indústria auxiliar d'aquí
la generació d'IMSD
les vinculacions
amb la universitat
però en termes de números
en termes de quantitat
de gent que treballa
en termes de diners
que ens deixen
evidentment
el turisme és més important
i és lògic
per tant
que ocupi més
que ocupi espais
una altra cosa
del que parlàveu
dels mitjans de comunicació
bé, jo crec que és evident
una notícia dolenta
ben molt que una notícia
ben més que una notícia bona
això és evident
és a dir
si jo et dic
que els turistes
creixen ara
a la costa d'Orada
un 4%
o un 5%
diràs
com els anys anteriors
si et dic
que baixaran un 4%
em faràs una entrevista
la setmana següent
diguem-ne
que això és una destrucció
que passa
on estan els responsables
i això és el que és
és així
és així
no hi ha dubtar
que és així
hem de fer
nosaltres
hem de fer esforços
per comunicar les coses millor
i els periodistes
hem de fer esforços
per nutrir-se
de diferents fons
per investigar les coses
jo sé que és complicat
perquè clar
s'ha de fer un noticiari
o s'ha de fer un diari
cada dia
i no et deixa temps
però segons com siguin
les notícies
s'ha de fer un esforç
adicional
i això
vivi una dinàmica
molt complicada
només cal escoltar
una ràdio
ja sigui la nostra
ja sigui un altre
a nivell nacional
o llegir un diari
posem per cas
un 8 d'agost
i un 8 d'octubre
per exemple
a l'octubre
probablement el titular
no seria
més que un breu
al final
però bé
diguem-ne que
són les
el preu que paguem
escolteu una cosa
acabeu aquesta setmana?
tots tres
encara heu de perllongar
els propers dies
no heu començat
vosaltres comenceu
a dilluns
a finals de juliol
han començat molt pocs
sí, sí, de fet
5 han començat
vosaltres acabeu avui
Antonio?
són tres dies
no n'hi do
dilluns dimarts
i nosaltres fem un contínu
sí, sí, ja acabem avui
vosaltres comencem dilluns
i està dilluns a divendres
tots els matins
intenció
tots els matins
aquí al Museu d'Art Modern
dos dies i mig
ben empapats
d'art i de paper
i vosaltres dèieu
que
el temps per aquí
de dilluns a divendres
tots els dies
dilluns i divendres
és diferent no?
fer classes a la universitat
d'estiu
que fer les classes
diguem-ne
durant el curs
sí
és un altre to
un altre
és més relaxat
més interacció amb ells
el públic ja és diferent
són menys
un públic més variat
també
ja s'han tret una mica
l'atenció
i més participatiu
teniu gent d'una certa edat
o tots són joves estudiants
la gran majoria?
és variat
el de la química és variat
majoritàriament
és gent que està estudiant encara
però tenim
perfils diferents
de persones ja
que es dediquen a la indústria
a l'ensenyament secundari
a l'ensenyament universitari
professionals
de diferents àmbits
algun professional
de la comunicació també
falta ens fa
el que passa
esclar
escoltar
el 2 de la 8 de la 8
no el tenim
no no
ja ho dic jo
s'ha de ser autocrític
i sempre hem d'estar
tots oberts a aprendre
per això fem un espai
amb la universitat
farem acte de contricció
els que ens toqui
si no
de sigui com sigui
de veritat
que ha estat un plaer
us agraïm moltíssim
la nostra
que hàgiu vingut avui
aquí a la gelateria
de la plaça del rei
sembla que els turistes
comencen a voltar
ara
fa una estoneta
no hi havia gairebé ningú
però ara ja comencen
a arribar
a entrar
surten del Museu Nacional Arqueològic
Antoni Salcedo
Núria Ruiz
Juan Antonio Durro
moltíssimes gràcies
de veritat
bon estiu
bon curs
i el Santi Castellac
que s'ha mantingut apartat
val a dir que ha estat
gràcies Santi
Gràcies a vosaltres