Dos minuts, serà un quart de dues de la tarda,
el programa de festes amb vostès ja l'estan follejant.
I Déu-n'hi-do, la mirada se'ns va cap a determinats actes,
però no oblidin que la festa de Santa Tecla
també és la porta per gaudir d'exposicions
que s'inauguren coincidint aquest moment important de la ciutat
com és la festa major
i que afortunadament resten obertes al públic
al llarg dels propers mesos.
Una d'aquesta exposició s'ha presentat fa escasament una hora
ens estem referint a la que convoca la Fundació Caixa Tarragona,
una exposició dedicada a Carles Manny,
un escultor tarragoní nascut a Mora d'Ebre,
però bona part de la seva feina també la va desenvolupar a la nostra ciutat.
I aquí diu que és desconegut pel gran públic,
segurament és així com passa amb grans artistes.
Ens acompanya el comissari de la mostra, el senyor Francesc Fumbona.
Senyor Fumbona, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
En principi sembla mentida, però hi ha determinats artistes
que sempre hem d'afegir aquest qualificatiu
de desconegut pel gran públic, no?
És una llàstima.
Sí, però hi ha artistes que són merescudament desconeguts
i altres que són immerescudament desconeguts.
El Carles Manny és immerescudament desconegut
perquè va ser un escultor molt singular de la seva generació.
no va ser un de tants que feien una cosa més o menys potable,
sinó que va ser un home amb unes inquietuds molt fortes
que va crear una escultura totalment personal
i que l'única llàstima va ser que va tenir una vida breu
i que moltes de les seves obres ara no les coneixem
o perquè se sap que s'han perdut
o perquè els afortunats propietaris que les tenen
no són massa conscients que les tenen.
Confio que potser amb aquesta exposició apareguin obres d'ell
de les que encara no es coneixen.
Curiosament, va néixer Mora d'Ebre com a Julià Antonio?
Sí.
I també va tenir alguna cosa a veure amb l'estàtua del Manu Munt
i els herois del Mil Munt.
A veure, el de la naixença és una cosa molt discutible
perquè la família era de Mora d'Ebre
però tampoc consta que nascés a Mora d'Ebre.
Va ser batejat a Tarragona.
Però d'altra banda, en l'arxiu municipal de Tarragona
no consta com ha nascut a Tarragona.
o sigui que, dius, era un escultor de Mora d'Ebre
però batejat a Tarragona i que la família vivien a Tarragona.
I ell hi va treballar, ell hi va exposar
i era la seva base d'operacions quan no estava a París
o quan no estava a Madrid o quan no estava a Barcelona.
Va estudiar a Barcelona però, se'n va formar.
Va estudiar a Barcelona, va estudiar a Madrid
i també va ampliar estudis a París.
i totes tres etapes van ser determinants
per a la conformació del seu estil i de la seva inquietud
d'escultor.
No era un tallista o un modelista
com molts hi havia que els deien
posa'm un angelet aquí o fes-me el retrato de la tieta allà.
era un escultor que realment tenia coses a expressar amb l'escultura
i com més passava el temps, més intensa era la seva personalitat
per expressar-la.
És per aquest motiu que és un acte fins i tot de justícia
que ara es faci aquesta exposició
que a més és primícia
perquè mai s'havia fet una exposició Carles Mani.
Ell en vida havia exposat coses
però les havia exposat
formant part d'exposicions
col·lectives, importants,
de salons,
però allò a fer una exposició monogràfica
Carles Mani
és que és la primera que es fa
i està molt bé que es faci a Tarragona
i que en quedi el catàleg que n'ha quedat
perquè és una figura
que quedarà ja molt més fixada
en la memòria col·lectiva
que fins ara.
Va treballar amb Gaudí?
Va treballar amb Gaudí l'última època de la seva vida
i això va ser bo per la seva economia
perquè era un artista
que sempre va viure una mica boèmiament
i almenys quan va treballar amb Gaudí
tenia un sou regular.
Però va ser l'època
des del punt de vista creatiu
potser menys interessant
perquè, esclar, ell, en Gaudí
tenia una personalitat tan claparadora
que no deixava marge de llibertat
en els seus col·laboradors
i aleshores ell va fer mil i una feines
per Gaudí
algunes notables
com el Sant Crist
de la Casa Batlló
o la verge del Roser
que no es va arribar a fer
matèria definitiva per la Pedrera
però normalment
el que ell feia
eren tasques d'escultor anònim
per Gaudí.
Més que d'artesà i artista
d'artista per entendre'ns.
Sí, si el Mani passa la història
de l'escultura
que de fet hi ha passat
i cita sempre pràcticament
a tots els llibres que hi ha
d'escultura catalana
i fins i tot d'escultura espanyola
és pel que va fer abans
de conèixer Gaudí
tot i que era una època
que ell les passava molt més magres
que després
que ja tenia la vida solucionada.
Doncs parlem d'aquesta etapa
més brillant
de Carles Mani
quina és el seu llegat?
Clar, estem parlant
d'una època molt concreta
amb aquella cosa
de classificar
que tenim.
Modernista?
Sí.
Escolta modernista
escoltor com
si és que cal
posar-hi algun
adjectiu estilístic
No sé jo si són bons o no
serveixen per orientar
i evidentment
el Carles Mani
és un escultor modernista
perquè n'hem d'oblidar
que modernisme
no defineix un estil
sinó defineix
una actitud de modernitat
que es dona
a la Catalunya
de finals del segle XIX
i en aquest sentit
Carles Mani
va tenir una actitud
de modernitat total
perquè l'obra
que ell comença a fer
especialment
des que torna de París
i descobreix
la figura de Rodèn
doncs és una obra
d'una personalitat
extraordinàriament forta
i d'una novetat
que fa que
la seva obra mestra
que és
Els degenerats
doncs es pugui dir
que és ja
una obra expressionista
en un moment
en què ningú feia servir
encara la paraula expressionista
però és
o sigui
en Mani
s'inventa
un expressionisme propi
i aquesta és la seva manera
de ser modernista
Per què no va tenir
l'èxit que calia
i per què no té ara
el reconeixement?
Primer una cosa
després l'altra
aquí veiem una nota
de Carles Mani
l'escultor maleït
per què maleït?
Home a veure
per una sèrie de coses
primer una qüestió
jo evidentment
no el vaig conèixer
perquè el Mani
es mor el 1911
però
però sí que en tinc
moltes definicions
de com era
era un escultor
difícil de tracte
era un home
d'aquells
que
que
se sabien
amb una
idea clara
i aquella idea clara
doncs
la imposaven
o anaven pel món
doncs
sense massa
d'actilitat
per
fer concessions
era un home
també
que
que
tendia
a la bohèmia
vull dir
l'importava
molt poc
anar ben vestit
anar net
eh
les habilitats socials
diguem-ne
que no eren
el seu fort
no eren el seu fort
era només amic
dels seus amics
no feia la pilota
ningú
era un personatge
molt ric
però molt poc
presentable en societat
per dir-ho així
després
els escultors
han tingut sempre
un greu problema
que és que un pintor
es compra
un oli
i amb uns
tubos de pintura
que són més aviat
poden ser més aviat
baratets
fan un quadro
un escultor
ha de fer una cosa
tridimensional
que si la fa
amb argila
al cap del temps
es fa malbé
i si l'ha de passar
el marbre
o el bronze
és caríssim
el qual vol dir
que moltes
de les obres
dels escultors
secundaris
o que no han tingut
un gran èxit
no han passat
de l'estadi
del guix
o de l'argila
i aleshores
s'acaben fent malbé
o trencant
i és una mica
el que va passar
amb el Mani
hi ha poques obres
del Mani
en matèria definitiva
amb bronze
o això
amb pedra
i les que hi ha
doncs ara
que és un autor
ja cuidat
ara sí que ja
procuren
que no es facin
molt bé
però durant
pràcticament
gairebé un segle
doncs van estar
bastant abandonades
i van acabar
deteriorant-se
i per això
en queden poques
però bueno
les que queden
i els dibuixos
que queden
i les fotografies
antigues
que queden
d'altres obres
que no sabem
si es van
conservar
ens mostren
un artista
únic
un home
una mica boig
potser
però que aquests
són els que acaben
doncs fent
coses diferents
del que fan
els convencionals
i sobretot
doncs va tenir
la intuïció
de fer la seva obra
mestra
que era allò
els degenerats
finalment senyor
Fontbona
quines obres
quins són els elements
que configuren
aquesta exposició
perquè ha parlat
d'una obra dispersa
que potser
doncs
ha costat molt
d'anar trobant
exactament a l'exposició
què és el que podem veure
a l'exposició
i això podem veure
doncs
el 90%
de l'obra
coneguda
de Carles Mani
també el 90%
o bona part
o el 80%
de la documentació
que queda
de Carles Mani
o sigui
postals
cartes
fotografies
papers
del seu arxiu personal
o sigui
que acabes tenint
una
una visió
bastant global
d'aquí
era aquest personatge
la tenim aquí a Tarragona
serà de caràcter itinerant
o això ja és cosa de
no
vull dir
que només tindrem
ocasió de veure'l aquí
només es fa
a la
a la
caixa de Tarragona
el que passa
és que
la major part
de l'obra
del Mani
es conserven
a la Casa Museu
Gaudí
que hi ha
al Parc Güell
de Barcelona
i a partir d'ara
doncs
suposo que
doncs
com que les obres
s'han restaurat
per venir aquí
a l'exposició
s'han emmarcat
de nou
etcètera
doncs
totes les obres
que tornin allà
que són la majoria
doncs
es podran veure
ja en exposició
permanent
que fins ara
ja s'hi veien
però es veien
amb un muntatge
d'aquells
que es feien
en els anys
cinquantes
o seixantes
que eren
que eren una mica
limitats
doncs
aquest el que permet
és justament
que al gran públic
ens hi podem
acostar
aquesta figura
admirar aquesta obra
entendre-la
dins de la mesura
del possible
però sobretot
gaudir-ne
i reconèixer-la
Francesc Fumbona
comissari d'aquesta
exposició
Carles Mani
un modernista
al marge
gràcies per acompanyar-nos
avui
en aquest estand
de les festes
fins la propera
bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
que a més
em doneu l'ocasió
de tornar
a la ciutat
dels meus avantpassats
doncs benvingut
i que godeixi
també de la festa
molt bon dia
Gràcies