Les 10 del matí i 38 minuts.
Seguim endavant a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara del primer premi d'investigació Port de Tarragona,
un premi que ja té forma de llibre
i que es presentava justament a principis d'aquesta setmana.
Es tracta de l'obra del llibre titulat
80 anys de construcció naval a Tarragona 1918-1988.
Es tracta d'un llibre històric,
un repàs a la història d'aquesta activitat,
la construcció naval al Port Tarragoni.
Un llibre que ha fet, que ha elaborat Enrique García,
el que saludem ara mateix a través del telèfon.
Senyor García, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Expliqui'ns primer com neix la idea de fer aquesta publicació, aquesta obra.
Moltes vegades aquestes coses són un cúmul de casualitats.
Jo anava recollint material sobre una època en concret,
que és l'època de la Primera Guerra Mundial
i l'impacte que va tenir el sector marítim a Catalunya.
Per una altra banda, jo tenia una relació personal amb una persona
que havia treballat aquí a Tarragona, que ja va morir, en Pep Savall,
i amb qui havien parlat molt d'estilleros de Tarragona, d'aquesta empresa,
dels vaixells que havien sortit d'aquí.
I un dia em va caure a les mans la notícia que hi havia aquest premi
i em va suposar, sobretot, un incentiu que als historiadors ens va molt bé,
que és tenir una data final i un possible lector,
algú a qui li has d'explicar una història.
Això, els premis tenen aquesta gran utilitat, a part de l'alegria, si el guanyes,
tenen aquesta utilitat que et donen una data final i un lector.
I a partir d'aquí m'hi vaig posar a treballar i a descobrir
que hi havia una gran història darrere d'estilleros de Tarragona.
Perquè és un llibre, justament, que explica això,
que repassa la història d'aquesta empresa, Estilleros de Tarragona,
que és la que es dedica, durant 80 anys, a la construcció de vaixells, no?
Exacte. Dit molt breu, l'any 18 es va crear Estilleros de Tarragona S.A.,
una factoria naval que volia fer a Tarragona,
volia fer una factoria naval, una instal·lació increïble,
amb un dic sec, amb construcció naval,
una factoria de primer ordre per convertir Tarragona
probablement en un dels grans ports de la Mediterrània.
Això, per diverses veïnsituts, va fracassar,
però una mica la flama de l'empresa es va mantenir fins a la Guerra Civil
i després, amb el mateix nom, amb unes certes variacions,
però amb el mateix esperit, va reneixer una altra indústria
dedicada sobretot a la construcció de vaixells de pesca
que va tancar el 1998.
Llavors, durant aquests 80 anys,
la construcció naval ha estat present a Tarragona,
no només de grans factories, sinó també petits mestres d'aixa,
però sí que ha estat fonamental, jo crec,
pel desenvolupament, per exemple, del port de Tarragona.
Jo crec que de la ciutat també.
I quin factor s'explicarien justament que fracassés aquell intent de principis de segle
que el port de Tarragona fos un gran port per construir vaixells?
A veure, era un projecte molt ambiciós,
que aquesta és la gràcia de la història,
que a Tarragona hi hagués un projecte tan ambiciós
i una sèrie de personatges amb una empenta increïble,
capaços d'invertir molts diners i arriscar molt en aquest projecte,
però va néixer com altres projectes de l'època
amb un defecte de naixement
que era en producte d'una conjuntura especial que era la guerra,
que semblava que era una època durada per les activitats marítimes.
Va acabar la guerra i, com sempre,
al cap d'un poc de temps es va normalitzar la situació
i tots aquests projectes es van tornar al no res.
No hi havia lloc al món per projectes d'aquest estil, almenys a Espanya.
Aquesta és la raó principal que va fracassar.
Vull dir, realment no tenien una base real,
una possibilitat real de sobreviure.
Tot i així, al llarg d'aquests 80 anys,
quantes persones hauran treballat a Estilleros de Tarragona?
Això ha estat, per mi, impossible de dir
perquè les fonts no ens parlen ni de les que es conserven,
ni d'aspectes econòmics, de la marxa dels negocis, ni de la gent.
Però hi va haver un cert moment en què Estilleros de Tarragona,
als anys 70 hi havia directament unes 700 persones treballant.
Indirectament, segurament, unes quantes més per petites subcontractes i tal.
És important, des del punt de vista de l'impuls econòmic,
sí que és important el que va suposar pel port de Tarragona
molt abans que el sector petroquímic agafés l'embrancida que té ara.
I en aquesta època daurada, podríem dir, dels anys 70,
pel que fa al nombre de treballadors,
quines embarcacions, quin tipus d'embarcacions es feien?
Sobretot embarcacions de pesca.
Es va fer una cosa molt interessant,
hi ha moltes d'aquestes que encara naveguen,
que era construir embarcacions amb buc metàl·lic
i construïdes amb un sistema de seccions.
O sigui, eren com una mena de mòduls que després s'empalmaven
i s'acabava el vaixell.
I és important saber que tot es feia a Tarragona.
O sigui, des de la màquina fins al buc,
tots els equipaments es feien a Tarragona,
que això és important.
Hi ha un vaixell que encara navega, que no és de pesca,
que és el García del Cid, un vaixell oceanogràfic,
que porta el nom de Tarragona per,
de fet, no per tot el món, però sí que per molts ports,
perquè encara a la proa té la marca dels astilleros,
que sota la pintura encara es pot veure.
Abans li he preguntat pel nombre de treballadors
si es podia calcular i el nombre d'embarcacions
que s'hauran fet en aquests 80 anys.
Tenim una idea aproximada?
Sí, sí, això, el llibre vaig fer,
al final del llibre es pot trobar una mena d'inventari
de totes les embarcacions que es van fer,
que si no recordo malament,
ara no m'agradaria equivocar-me,
però van ser més de 60.
Al llarg d'aquests anys, en aquests dos períodes,
hi ha dues coses fonamentals,
que són el Montseny i el Montsant,
que eren dos vapors amb buc de fusta
que es van construir als anys 20,
que eren impressionants,
perquè eren de buc de fusta a l'antiga,
perquè no hi havia metall,
i es va fer tot també aquí,
tot el material es va fer a Catalunya.
Aquest va ser la gran fita, per dir-ho així,
d'abans de la guerra,
i després de la guerra es van construir
moltes embarcacions de petit tonatge per a la pesca.
Sobretot, jo destacaria,
més que el número, destacaria la qualitat,
des del punt de vista tècnic, el que suposava.
I ara que valorem molt el que són les empreses
des dels sectors tecnològics,
el que és la tecnologia puntera,
valorem molt, sabem la importància que té això,
sí que podem dir que la construcció
naval a Tarragona era de molt alta qualitat.
Hem situat al principi de l'entrevista
l'origen d'Estilleros de Tarragona
a finals de la Primera Guerra Mundial,
en el context històric.
Com podríem definir, senyor García,
al final, els últims anys de l'activitat?
A veure, és relativament fàcil.
Després de la Guerra Civil,
el règim franquista va apostar molt fort
per la construcció naval
com un dels sectors punters a tot Espanya.
es van crear grans factories,
grans dreçanes, fins i tot màquines de motors,
i el sector naval, en general,
va estar protegit per una sèrie de lleis,
i això va facilitar que el negoci
de la construcció naval
fos un negoci mimat pel règim.
Entre altres coses,
els anys 70, les crisis econòmiques
i, més endavant, l'entrada
en la comunitat europea,
la limitació de les flotes pesqueres,
el final d'un cert tipus
de subvencions, etcètera,
va crear una situació d'angoixa,
de problemes contínuos,
que van marcar al final de moltes indústries.
De fet, avui dia, de tant en tant,
tenim als diaris notícies
sobre les crisis constants
amb el sector naval,
amb grans manifestacions i conflictes i tal.
Això és una mica
les últimes foetades
d'aquesta crisi que es va arrossegant
des de fa molts anys.
I amb la perspectiva històrica
d'aquests 80 anys
i amb la perspectiva general
del Port de Tarragona,
què creu que ha suposat
aquesta activitat de construcció naval
en l'activitat general del Port?
Jo crec que ha estat fonamental
amb la pressa de consciència
de la importància del Port de Tarragona.
Jo al dia de la presentació
ho vaig comentar.
Em va sortir una mica,
no ho tenia preparat,
però una mica la frase que em va sortir
era dir que Tarragona
no és el primer port del país,
ni és el primer port de Catalunya,
ni és el primer port de la Mediterrània,
però és un port de primera.
És un matís que és important.
És a dir, si a Tarragona
hi ha hagut durant aquests 80 anys
gent amb prou empenta,
amb prou dinamisme,
com per portar, dur a terme aquesta activitat,
això vol dir que la ciutat de Tarragona
i el Port de Tarragona
són ports i ciutats de primera.
Llavors, independentment
de l'impacte directe econòmic
que pugui tenir sobre la ciutat,
jo crec que aquí hi ha un altre valor
que és difícil de quantificar,
que és aquest valor de l'empenta de la gent.
El meu treball, el llibre,
sobretot parla de gent,
de gent que tenia empenta,
que tenia visió de futur,
de vegades es va equivocar,
però com a mínim van apostar
per una cosa molt arriscada
que sovint oblidem,
situem en altres llocs
i no pensem que a Tarragona
pot ser un lloc on podem trobar gent
que pràcticament són,
jo ho dic també al llibre,
podien ser d'una pel·lícula americana,
allò de l'home que s'ha fet així mateix
i que acaba reunint una gran fortuna
i que té dinamisme
i que està a l'última en tecnologia,
doncs gent com aquesta també l'hem trobat a Tarragona.
En fi, tot això i molt més
ho podem trobar en aquest llibre,
que suposo el senyor García ha editat,
no sé si és així,
al mateix Port de Tarragona.
Sí, el Port de Tarragona
ho ha editat amb l'editorial Cosetània,
que he de dir que ha fet una edició magnífica,
sobretot cuidant el que és la imatge gràfica,
les fotografies,
és una edició que jo personalment com a autor
estic contentíssim,
han cuidat molt bé,
és un llibre de molta,
un llibre de qualitat.
Molt bé, amb fotos, imagino,
històriques.
Sí, hi ha molta foto,
molt material que jo crec que a Tarragona
no ha vist ningú en aquests 80 anys,
que això és un altre valor d'aquest llibre.
Un valor afegit que,
sans dubte,
li dona més interès a aquesta publicació.
Senyor Enric García,
autor d'aquesta obra,
d'aquest llibre,
80 anys de construcció,
una bala a Tarragona en 1918-1998.
Recordem,
primer premi d'investigació
convocat per l'autoritat portuària tarragonina.
Moltes gràcies,
felicitats per la feina feta,
felicitats pel llibre,
i molta sort.
Fins la propera.
Gràcies i bon dia.
Adéu-sia, bon dia.