Les 10 del matí, 13 minuts, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Us ho dèiem fa un moment en el sumari.
Temps per parlar de qüestions urbanístiques
i sobretot del POM, del Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Recordaran els oients que la setmana passada
es tancava la primera tanda de reunions
que l'Ajuntament de Tarragona en aquests mesos,
l'equip de govern, ha fet amb els diferents col·lectius de veïns
afectats per diferents raons i en diferents zones de la ciutat
afectats per la revisió del POM.
Així que avui hem cregut convenient fer una mica de balanç
de totes aquestes reunions amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Xavier Terrés.
Recordem que ell ha assumit en aquestes últimes setmanes
la tasca que havia iniciat el primer tinent d'alcalde d'Urbanisme
d'aquest equip de govern, que va ser Josep Jus Navarro
i que va morir de manera sobtada el passat 24 de setembre.
Així que saludem el senyor Terrés.
Senyor Terrés, bon dia.
Bon dia, com esteu?
S'acabava la setmana passada aquesta primera tanda de reunions.
De forma genèrica, després podem entrar en alguns detalls, si vol.
Quin és el balanç o la valoració que vostè fa
de com han anat a aquestes reunions?
Sí, bé, com més o menys ja la ciutadania sap,
nosaltres entenem d'aquesta primera ronda,
aquesta ronda que ha portat el ritme que ha comportat
i valgui la redundància durant les circumstàncies adverses,
que de la gent que forma part d'aquesta plataforma,
d'aquesta coordinadora, es podrien definir o diferenciar
tres grups, per dir-ho d'alguna manera.
Que diferenciar-ho en grups no vol dir
que tinguin un tractament millor o pitjor.
Això, d'entrada, que quedi ben clar.
En un primer grup estarien aquelles associacions
de veïns i afectats,
que efectivament no hi ha gaire complexitat
en quant és a les peticions que ells demanen,
a l'hora de, bueno, de pràcticament retirar el punt,
que és el que ja vam acordar amb ells,
en vida del senyor Navarro, i que també només jo a arribar al càrrec
també em vaig comprometre, que serien els veïns
de les cases barates, de l'Avinguda d'Andorra,
dels carrer Covadonga i Goya,
de l'Alosteo Nacional 340,
tot aquest compendi.
Aquí hi ha un acord total.
Torno des dels micròfons de Tarragona Ràdio
a dir que, bueno, el compromís és ferm i és total,
tal com s'havia establert amb el senyor Navarro,
i com hi ha aquesta mena d'enteniment,
doncs efectivament no hi ha cap mena de complexitat
a l'hora d'entendre la dificultat que hi ha amb aquests veïns.
En un segon grup potser estaria,
no perquè sigui dificultor,
sinó perquè necessita un procediment
que no depèn única i exclusivament de l'Ajuntament,
sinó que també hi ha un tercer discòrdia,
que és la Generalitat de Catalunya,
que serien les associacions del carrer Sant Miquel,
del Teatre Romà, del Port.
En aquest aspecte nosaltres també tenim una total sintonia
amb tota aquesta associació,
acceptem i en tot moment tornem al primer pla
que hi havia hagut respecte a aquesta zona,
que és el Cantallops,
on efectivament no es toca cap edifici
ni es parla de cap mena d'expropiació ni res,
o sigui que en aquest aspecte també suprimiríem
tot el que el POUM havia establert respecte a aquesta zona,
però com sempre els hem avisat,
ahir hi ha un nucli que és el del Teatre Romà
que la Generalitat de Catalunya té que desenvolupar-ho,
té que en tot moment donar-li el farciment
de com vol omplir tot aquell espai
i que nosaltres des de l'Ajuntament de Tarragona
ja els hem deixat ben clar
que implica no tocar cap mena d'edifici
o d'edificació d'aquest carrer Sant Miquel
o de la resta de carrers que ja paguen.
Aquest seria un segon grup.
I hi hauria un tercer grup que efectivament,
i com ja hem manifestat,
són els que comporten una dificultat
més manifesta i més notòria
i del que no ens hem d'amagar,
que són els veïns de la muntanyeta de Sant Pere
i els veïns del polígon anomenat
a la termita de la salut
o també per fer-les a Rion com es anomena popularment.
Aquestes dos han sigut les darreres reunions.
Aquestes darreres reunions es van fer
doncs pràcticament a la setmana
d'arribar aquest servidor
a la regidoria d'urbanisme
i la darrera el dia 30 d'octubre d'aquest mes
amb els afectats de l'Ermita de la Salut.
Bé, encara que la qüestió és més difícil,
sí que hem trobat camins més propers
dels que nosaltres pensaven,
perquè en aquest sentit us puc avançar
que amb la complexitat que comporta
la muntanyeta de Sant Pere, per exemple,
vam rebre amb molt de grat
el que també estiguessin interessats
d'una manera molt secundària
i molt poc rellevant,
però bé, que tinguessin un cert interès
i així ens ho van transmetre els seus representants
en que, a part de la primera idea
que nosaltres també abriguem,
o sigui que també considerem
de no fer cap mena d'actuació en allà
i deixar allò tal com estàvem
el que seria també unes millores del barri,
que el barri ho necessita, és evident,
a part d'aquesta primera idea
que és la que ells tenen ben clar que volen,
doncs també volien conèixer
el que seria un exercici urbanístic
de rellotjament en una altra zona
de la ciutat que, tal com ens mana la normativa,
ha de ser molt a prop
d'on en un principi aquesta gent hi vivia.
Ens van dir que els féssim els càlculs,
que si féssim aquest pla de viabilitat
i que el voldríem veure i que l'estudiaríem,
però ens van fer molt desment
i amb molta contundència
que era un pla B,
si se'm permet dir-ho d'alguna manera,
que ells no hi confiaven
i que d'entrada no estaven dintre
de les seves preferències.
Encara i així, jo crec que és un pas
i jo he de mirar positivament
perquè des d'un principi
donada la ignorància
que hi havia en aquesta situació
i en el que era un rellotjament,
ells no volien ni sentir parlar.
Quan van estar reunits
i amb els tècnics van veure en què consistia,
doncs almenys es van interessar.
Per tant, estem en aquest impàs.
L'últim grup,
que és el dels veïns de l'Ermita de la Salut.
Ells ens van exposar
una sèrie de consideracions.
a part de ser unes consideracions,
diguéssim,
doncs existencials,
o del que és el dia a dia d'aquell barri,
també ens van aportar
una sèrie de consideracions tècniques
que ens van semblar molt positives.
Ens van semblar molt positives
perquè d'entrada
ells ens van portar un estudi
de quines eren les zones
realment habitades
de tot aquell polígon.
Efectivament,
és un polígon bastant extens
on hi ha una zona verda considerable,
però el nucli poblacional
es concentra, diguéssim,
en un sector,
única i exclusivament.
És un pla de millora
el que s'havia establert allà per al POM
i ells en tot moment
de la resta del que seria
aquella, diguéssim,
zona on no hi viuen,
inclús se'ls hi veu
una certa disposició
en que allò millori.
És efectiu
i és notòric
que es necessita.
Però, en canvi,
en el que era
el seu nucli de població,
ells el que demanaven
és com una mena d'aïllament,
de polígona
a part de la resta
del pla de millora
on es considerés
aquelles finques,
aquelles cases
que estan habitades
i a partir d'allà
fa com una mena
de reordenament,
de millora,
en façanes,
en carrers,
en tots els que són serveis bàsics.
Jo els hi vaig contestar
i des del punt de vista tècnic,
no de voluntat,
que comportava
una dificultat urbanística
tècnica important,
però els hi estem fent.
Els hi estem fent.
Per tant,
la conclusió així,
una mica,
i per no extendre'n molt,
és que és molt bona,
és que en tot moment
estem recollint
des del primer moment
la sensibilitat
i la voluntat
i el consens,
que com l'anterior
regidió Navarro
sempre havia manifestat,
és el nostre objectiu
respecte a aquest POM
i en definitiva
el que aconseguirem
és que el POM
sigui de tots,
no únic i exclusivament
de l'Ajuntament de Tarrona.
I ara què?
Li preguntaria.
És a dir,
després de totes aquestes reunions
que van acabar la setmana passada
i després d'escoltar
també algunes declaracions
per part de la coordinadora
d'afectats
dient que,
en fi,
s'anava més a poc a poc
del que s'havia dit
en un principi,
ara,
suposo que arriba també
el moment
que els tècnics
treballin molt
amb els detalls
d'algunes de les qüestions
que ara ens comentava vostè,
ara quines són
les seves previsions?
Sí,
justament
el primer dia
que...
Perdó,
el primer dia,
el darrer dia
de la darrera reunió
que va ser el dia 30 d'octubre
és quan havíem quedat
amb el representant
de la coordinadora
per establir
el nou calendari
que ja es vol portar a terme
amb els de la coordinadora
i amb altres veïns
que no formen part
de la coordinadora
on ens vam comprometre
en un guió
ja establert
per al senyor Navarro
i que jo,
com sempre he manifestat,
donava la continuïtat,
considerava-la,
en el que,
bé,
començarem de nou,
començarem de nou
amb totes les associacions
de veïns,
també per grups,
si es pot fer d'aquesta manera,
allà per assentar-los
una mena d'esmorrany,
una mena de document
gràfic,
visual,
on els hi exposarem
com quedarà tot,
com quedarà,
bé,
el que l'Ajuntament
de Tarragona,
el govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
apostarà
perquè formi part
del pla d'ordenació
urbana municipal.
Efectivament,
això implica
que aquesta mena
de llista
de prelació
que abans us he parlat,
on en un principi
hi havia,
doncs,
zones de Tarragona
i veïns afectats
que tenien una dificultat
més gran
i unes altres
que no tant,
efectivament,
també això comportarà
que l'ordre
de tractament sigui aquest.
volem començar
en tot moment
per al primer grup,
això és tot un ordre
que hem consensuat
amb el senyor Blanco,
no és un guió
únic i exclusivament
escrit
per aquest Ajuntament
de Tarragona
o per aquest govern.
Començarem
per aquest primer grup,
després,
el segon grup
serà cap a mitjans
del novembre
i cap a finals
de novembre
volem tractar
i volem
tindre ja
els esborranys
o documents
tècnics bàsics
per poder parlar
amb la muntanyeta
de Sant Pere,
l'ermita de Salut
i també
amb aquest darrer grup
hem inclòs
des de l'Ajuntament,
que això ho tenim
que acabar de parlar
amb el senyor Blanco,
el tema
de la part
de Torreforta
que hi havia afectada
amb tota aquella qüestió
de riu clar
i de més,
perquè també tenia
una certa complexitat
però també molt consensuada
i també molt en la línia
de les peticions
i de les al·legacions
que es feien
per aquest grup.
Això és la segona ronda,
la segona ronda
on hi ha,
efectivament,
es podrà dir
que en certa mida
és el document definitiu.
Això vull dir
que per l'Ajuntament
de Tarragona
és un esforç considerable.
Per què?
Perquè paral·lelament
el que estem fent ara
que és la oficialitat
del procediment
que és
revisar les al·legacions,
donar-los el tràmit corresponent,
les mateixes al·legacions
que aquests dos grups
han presentat
amb les que ja les hem donat
la corresponent preferència,
estem fent paral·lelament
una avant
un avant
examen
de les al·legacions
amb una mena
de quasi ben bé
hi ha resolució,
en certa mida,
no oficial,
però resolució
de com quedaran
totes aquestes zones
afectades
en un principi
el pom-pom.
O sigui,
els donem un tractament
molt preferencial,
molt,
molt,
i vull que en tot moment
això
sigui escoltat
per tota la ciutadania.
estem donant-los
un tractament
per damunt
del que són
els tràmits oficials,
donades
les circumstàncies
adverses
en els que ens hem trobat,
amb una mena
de retard
mínim,
donades
les circumstàncies
en els que hem trobat,
i que crec jo
que en la resta
de l'Estat,
del nostre país
i de l'Estat central,
no s'havia produït mai.
Per tant,
és cert,
i jo no negaré,
i comprenc,
i comprenc
la situació
en la que es troben
tots aquests col·lectius,
i bé,
la funció d'aquest Ajuntament
sempre serà
la de tranquil·litzar
la ciutadania,
això per suposat.
Però,
m'agradaria
que també ells
veiessin
en tot moment
l'esforç
que s'està fent
des d'un equip
que va entrar
en el govern
el mes de juny,
on un senyor regidor,
per les circumstàncies
que tots coneixem,
ens va deixar,
i un altre regidor
ha tingut
que accelerar,
com mai,
en unes jornades
increïbles,
perquè no única
i exclusivament
venen a parlar
amb el regidor
d'urbanisme
dels afectats
del POM,
sinó que també
donades les dates
i si fem una mica
d'anàlisi
a partir de quan
agafa aquest nou regidor,
aquesta regidoria
d'urbanisme,
em sembla que
estem dintre
dels paràmetres.
Per tant,
és una dedicació
pràcticament
exclusiva
la que tenim
en el Departament d'Urbanisme
i crec que
l'esforç
serà considerable
amb aquesta dedicació,
amb aquesta mena
de connotació
propera
que volem tindre
amb els del POM
i sobretot
perquè en definitiva
i com ja saben ells
i vull jo
aquí manifestar,
serà el POM
que ells ens demanin,
com estem demostrant
i com estem dient.
Anant al calendari pràctic,
doncs,
abans que s'acabi l'any,
abans d'arribar a Nadal,
vostès hauran parlat
un altre cop,
hauran fet una mena
de segona ronda
amb tots els col·lectius.
els més fàcils,
si em permet l'expressió,
els més difícils
de tractar.
Efectivament.
I a partir del panorama
que tenim,
podem fer un càlcul,
la previsió que fa
l'equip de govern
i el regidor d'Urbanisme
de la quantitat
d'al·legacions
o de peticions
als veïns
que podran ser
finalment acceptades?
Jo m'imagino
que hi ha unes
que ja ha donat a entendre
que són fàcilment assumibles,
d'altres no tant.
Podem calcular?
Podem preveure?
Home,
jo m'agradaria
donar un percentatge,
però jo crec
que una gran totalitat
d'aquestes,
d'aquestes que tenen
aquesta afectació
del pla urbanístic,
perquè també dintre
d'aquestes 4.387 al·legacions
hi ha algunes
que no tenen aquest caràcter,
hi ha algunes
que tenen
un altre tipus
de problemàtica
que no per ser
d'una transcendència menor
en el que és
l'àmbit urbanístic
s'han de deixar de tractar,
però efectivament
no parlen ni de pou
ni d'ordenacions
ni de compensacions
ni d'expropiacions
ni res d'això.
Llavors,
aquesta també
no és la palla,
no vull que la gent
pensi que és la palla,
però efectivament
també se li ha de donar
una sortida.
Jo el que sí
que avui
tindrem ben clar
i penso que si anem
al voltant
de les 2.000
2.000 i poc
al·legacions revisades
és intentar
a final d'anys
tindre ja pràcticament
les més dificultoses
o les més transcendents
resoltes.
jo em vull marcar
aquest prisma
i el que sí
que hem de tindre
clar
és que
el que faig
és resoldre
l'oficialitat
del procediment
legalment establert,
és a dir,
és el que
la llei mana
i és el que en tot moment
l'Ajuntament de Tarragona
ha de complir oficialment.
O sigui,
jo entenc
que
abans del final d'anys
això ja estarà
pràcticament
resolt.
Si seguim aquest ritme
jo penso que
a finals d'aquest mes
de novembre
podríem tindre ja
una avançada
important
en el que
seguidament
el que hi haurà
és una mena
de compareixença
per part d'aquest regidor
i els diferents tècnics
que la composen
en els diferents nuclis
de població
afectats
on explicarem
totes aquestes qüestions
perquè clar,
aquí que s'ha produït
també
i és una cosa
molt notòria
que moltes
de les al·legacions
que es van presentar
al seu dia
per raó del temps
no
i
no tenen
en el seu contingut
o en el seu esperit
moltes de les situacions
que darrerament
nosaltres
els hem explicat.
És a dir,
l'estudi
per exemple,
per posar un exemple,
l'estudi poblacional
i efectiu
de qui està vivint
a les finques
habitades
de la Hermita de la Salut
aquest
no estava
en les al·legacions.
Per tant,
això produeix
que des del punt
de vista tècnic
es tingui que buscar
una sintonia
si no estarem fent
una cosa
totalment
fora de si
i que no tindrà
cap mena de lògica.
És una situació
important
i amb un grau
de dificultat
transcendent
i notori
superlatiu
per l'Ajuntament
de Tota Rona.
Però encara
i així
la farem,
senyors ciutadans,
la farem.
En qualsevol cas,
de les 4.300
i escatxal·legacions
deia que
unes 2.200
més o menys
aquestes serien
les que podrien
assumir.
Inclús més,
jo crec.
inclús jo crec
que més.
Estem parlant
de percentatges
molt alts.
Molt alts.
I en temes
d'aquesta afectació
de la gent
de la plataforma
de la coordinadora,
pràcticament
la totalitat
perquè les alegacions
són unes
en un sentit
però després
també les circumstàncies
que ara hem tractat
en la darrera ronda
són també
les mateixes
per a unes especialitats.
Per tant,
el consens
jo crec que pot ser total.
I crec que ells
s'usaven
perquè ha sigut
el missatge
que nosaltres
sempre hem mantingut
que va mantindre
el senyor Navarro
en aquestes
dues darreres associacions
que són les que jo he tractat.
No he tractat
les altres
que són.
A més a més
vull significar
les més complexes
doncs també.
Per tant,
anem
amb una mena
de consens total.
Del POM,
portem parlant
cinc mesos
quan els veïns,
aquests col·lectius
de veïns
van conèixer
algunes de les afectacions
que tenien
del POM
aprovat inicialment
a finals
de l'anterior mandat,
però més enllà
d'aquestes reunions
que els regidors
d'urbanisme
han tingut
i els tècnics
d'urbanisme
han tingut
amb aquests veïns,
en altres zones
de la ciutat
no afectades
específicament
per aquests col·lectius,
hi haurà
algun canvi
substancial
que val la pena
ja remarcar
si és que es pot
avançar
respecte
al que es va aprovar
inicialment
el passat mes de maig?
Jo és que pràcticament
podria arribar a dir
que aquest POM
que nosaltres
estem tramitant
pràcticament
es podria dir
que és un nou POM
i agafo paraules
de l'anterior regidor
d'urbanisme
senyor Navarro.
Per tant,
hi haurà molts més canvis
que no pas aquests
només que afecten
aquests veïns.
Bé, però
el canvi
no només implica
ser un canvi
del que és
la fesionomia
de la ciutat
sinó un canvi
del POM
que s'havia aprovat
inicialment
per l'anterior govern.
O sigui,
efectivament
el nou POM
és el que considerava
tota aquella mena
d'expropiacions
i agacions
i aquest nou POM
no les contempla.
Per tant,
hi ha un canvi
del respecte
a la redacció
del primer PROM
i el que es va aprovar
inicialment.
És un PROM nou
però a cor
amb les peticions
dels veïns.
Per tant,
significativament
i en aquestes zones
us vull dir
que el canvi
més notori
que podreu veure
són únic
i exclusivament
des de l'àmbit
de la millora,
des de l'àmbit
del pla de la millora
de carrers,
de façanes,
d'enllumenat.
Per cert,
una petició
molt demanada
i molt d'acord
gairebé
amb totes les associacions
que hem parlat.
Però el que és
algun tipus d'altre
canvi de caràcter
urbanístic
o d'enderrocament
jo voldria
posar la mà al foc
que no veureu
gairebé ben bé cap.
En aquestes zones,
en altres zones
que no tenen
aquesta afectació,
aquesta mena
de situació
vivencial,
de consideració
urbanística
dintre del que és
la trama urbana,
home,
ja veureu
el que és
un urbanisme
en aquest aspecte
més, diguéssim,
doctrinal,
més doctrinal
i més afectat.
És que hi ha
moltes zones
que no són únicas
i exclusivament
els veïns
que heu vist
i que hem conegut
i que hem tractat
amablement
en la coordinadora.
queden moltes zones
a les budelleres,
a les terres cavades
famoses,
etcètera,
etcètera,
no?
O sigui,
en aquest aspecte
vull dir que
queda molt pom
per desenvolupar
on efectivament
no tindrem
un grau
de molèstia
com el que
efectivament
es produïa
en aquest pom
que per part
de l'anterior govern
s'havia posat
damunt de la taula
i que bé,
no entenem sempre
com hem manifestat
que no s'havia
comunicat
i consensuat.
Per tancar el tema pom,
ara que ha citat
Terrascavades i Budellera
com a dos exemples
d'expansió
i de creixement
de la ciutat.
N'hi ha més,
però posant d'exemple
aquests
o d'altres
que vulgui
també introduir,
respecte al pla
aprovat
a finals del mes de maig,
és a dir,
per l'anterior
equip de govern,
hi haurà
canvis significatius
en aquests sentits,
per exemple,
en aquestes zones
de previsió
de creixement?
Home,
alguns canvis
una mica
de concepte
pot existir,
però estem
en aquest tema.
Estem en el tema
d'estudiar,
per exemple,
el que és la mobilitat,
que és el tema
en aquests moments
que estem analitzant
amb més concreció,
tot el que és
el tema
de les avingudes,
dels vials
que han de connectar
aquesta zona
encara sense urbanitzar,
és el primer,
quan tu urbanitzes
el primer que tens
que fer és,
precisament
per ser sol urbà,
és tota la sèrie
de comunicacions
comeses de serveis
i després,
doncs, bueno,
els promotors
i la gent
que hi vol
doncs allà
desenvolupar
els corresponents polígons,
efectivament,
els estem donant
el que és
el nostre,
diguéssim,
criteri,
no?
En algunes qüestions
pot ser substancial,
pot ser substancial
i en les altres
no tant,
però bueno,
hi ha més zones,
per exemple,
hi ha les famoses zones
que hauríem de parlar
de tot el que ha sigut
doncs el desbloquets
el que ha fet
aquest govern
de la platja llarga,
per exemple,
no?
Allà a la platja llarga
nosaltres
hem renunciat
en el POM
perquè en tot moment
estava així establert
amb un índex
de ramificació
amb el que seria
el PP27
i el PP28
i en tant,
els hem portat
amb una altra zona,
amb una altra zona
que quedaria
per damunt
de tot el que seria
la nacional 340,
però encara així
us puc avançar,
per exemple,
que hem vist
que quan hem traslladat
aquest nucli
de vivenda
residencial
allà a dalt,
a la zona de dalt
per damunt
de la nacional 340,
doncs efectivament
dintre del que és
el criteri
i la sensibilitat
mediambiental
d'aquest govern
hem vist
que potser
estàvem
en una mena
de col·lisió
amb el que era
un corredor biològic
o que efectivament
la transcendència
mediambiental
i de flora
i potser de fauna
d'aquella mena
de zona
de molt nas
cap amunt
sol i mar cap amunt
boscos cap amunt
doncs era important
doncs això
ha produït
un canvi
establert
per aquest equip
de govern
on els tècnics
procediran
en el tipus
de edificació
que es permetria
construir allà
doncs no fos
tan ambiciosa
sinó que reduís
les plantes
o bé que s'acumulés
més en un centre
etcètera
o sigui que no només
hem desbloquejat
aquesta mena
d'intenció
urbanitzadora
en la platja llarga
que això ja ho puc dir
que és així
també per la plataforma
de la platja llarga
ho dic i ho reconec
sinó que també
quan hem traslladat
amb altres zones
hem tingut la sensibilitat
de no afectar
altres aspectes
mediambientals
com són
tan tan
immanents
i tan evidents
en aquesta zona
que estava
per exemple
ara parlant
i això
en 40.000
aspectes més
en el que és
la ordenació
dels equipaments
molt necessària
a l'hora de desenvolupar
en el que són
les instal·lacions
de les futures
per exemple
no estacions
però sí
abaixadors
que han de donar
un servei
al ciutadà
perquè la ciutat
quedi cosida
no es pot
fer polígons
que en alguna manera
quedin
desconnectats
sinó que ha de ser
tot fluid
o sigui
són conceptes
diferents
molts d'ells
sí
molts d'ells
tenen una
revisitació
perquè entenem
que potser
quedaven una mica
prims
per dir-ho
d'alguna manera
o una mica
insuficients
i d'altres
ja eren prou bons
hi ha coses
que estaven ben fetes
en fi
la complexitat
del POM
ja reconeixia
el regidor d'urbanisme
que té pràcticament
col·lapsat
i ocupat
al 100%
els serveis d'urbanisme
però avui
aprofitant la seva visita
no renunciem
a preguntar-li
per un altre
aspecte urbanístic
aprofitant
del Nàstic
del Consell d'Administració
de l'Estat del Nàstic
Xavier Salvador
va estar allà el vespre
en el programa
Sempre Nàstic
de Terraona Ràdio
atenent les trucades
i les consultes
dels oients
els socis
aficionats del Nàstic
li van preguntar
pel camp de futbol
i ell també va reconèixer
que estava esperant
que el truquessin
de l'Ajuntament
perquè saben
que els tècnics
del club
i de l'Ajuntament
estan treballant
en el tema
i diu que està esperant
una trucada
del Consistori
per veure
els plànols
de com quedarà
el tema
del projecte
del camp del Nàstic
el camp
que ha d'anar
a camp pla
Com és el tema
senyor Terrés?
Sí, efectivament
a veure
des del punt de vista
de l'àmbit
diguéssim arquitectònic
urbanístic
jo el que es puc dir
és que estem treballant
també en el tema
del gimnàstic
en aquests moments
estem sobretot
en el que és
la qüestió
de l'emplaçament
perquè allà
com suposo
que també
molts oients
ja tenien en ment
o ja havien escoltat
no tot aquell terreny
és de titularitat municipal
sinó que també
i composava
a part
d'aquesta actuació
una sèrie de terrenys
de la Generalitat de Catalunya
en què estem
en el tràmit
d'arribar
al corresponent
més que acord
compensació urbanística
són uns tràmits
una mica difícils
d'entendre
però en aquest aspecte
una vegada
els tinguem lliures
que jo penso
que seran
jo intentaré
que sigui dintre d'aquest mes
o me diuen
no depèn
única i exclusivament
d'aquest ajuntament
ja és una altra administració
però em diuen
que dintre d'aquest mes
ja podrà estar alliberat
doncs procedirem
a fer els tràmits oportuns
perquè l'empresa
l'empresa que ha de fer
el primer moviment
de terreny
que ha de portar
a terme a les obres
doncs pugui fer-ho
si pot ser
si pot ser
dintre d'aquest mateix
any 2008
a partir d'aquí
hi ha un altre vessant
que és la vessant
del projecte
el projecte
doncs va ser presentat
encara
en vida
del senyor Navarro
i el senyor Cosano
com a parts
directament implicades
a part de com ha suposat
l'alcalde de Tarragona
i bé
vam fer una sèrie
de consideracions
amb el que eren
els arquitectes
i també doncs
amb el nostre arquitecte
que fa el seguiment
d'aquest estadi
i bé
aquestes
mena d'opinions
o mena de comentaris
doncs tècnics
en certa mida
i també
en altres circumstàncies
doncs per part
de l'equip tècnic
que ha portat
a terme aquest projecte
s'estaven introduint
per això
una vegada
estigui tot enllestit
és quan nosaltres
i així doncs
l'alcalde de Tarragona
sempre ho havia avançat
es presentarà
es presentarà
juntament
amb els
copropietaris
de l'estadi
que és el Club Gimnàstic
de Tarragona
i suposo que també
hi haurà
això són qüestions
que se'n tenim
que posar d'acord
a l'hora de fer
doncs els actes
de publicitat
doncs amb el Club Gimnàstic
en algun dia
perquè la ciutadania
a Tarragona
comenci ja a veure
el que serà
el projecte definitiu
però primer
cal tenir els terrenys
és un tràmit
que en tot moment
hi ha aquesta dificultat
però jo penso
que en aquest mes de novembre
ho resoldrem
per tant
podríem presentar
el projecte públicament
a principis de l'an que ve?
sí
i no tinc exactament
el calendari
però inclús
d'alguna manera
el millor
i fins i tot abans
seria un regal de Nadal
pels socis i aficionats
del Gimnàstic
i en fi
pels ciutadans
en fi ho deixem aquí
hem dedicat pràcticament
tota l'entrevista
a parlar del POM
que de fet és el gran tema central
de l'àrea d'urbanisme
i temps tindrem
de parlar d'altres projectes urbanístics
en el futur
a la ciutat de Terraona
avui ens ha acompanyat
el tinent d'alcalde Gévi Terrés
per fer balanç
del que s'ha fet fins ara
i del que es farà
en matèria de revisió
del pla d'ordenació urbana municipal
en les properes setmanes i mesos
senyor Terrés
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia