Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona,
la patronal tarragonina que afronta en aquest 2007,
en l'inici del 2007, una nova etapa
sota la presidència renovada de Sebastià Cabré
després de les eleccions el passat mes de desembre.
Avui volem parlar justament amb Sebastià Cabré,
volem repassar amb ell els principals objectius i prioritats
que s'ha marcat al capdavant d'aquesta nova etapa
justament de la patronal tarragonina.
Senyor Sebastià Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja ha passat un mes de la renovació en el càrrec.
Va ser un procés electoral segurament difícil, complicat.
Va haver-hi diverses opcions, diverses candidatures
que després al final no es van presentar.
Va quedar només l'opció que vostè en cap se la va partir endavant l'efecte.
En fi, ha passat un mes, com dèiem.
Fa alguna autocrítica de com va anar tot el procés electoral,
ara que ha passat un mes i es pot veure amb una certa perspectiva?
Com ho analitza?
Jo crec que va ser el procés típic d'una organització empresarial.
Un procés on s'obre la possibilitat amb altres opcions
que també es presentin al cap davant d'aquesta organització.
Sí que el cert és que va haver una de les opcions
que sortia del que en principi era la nostra llista consensuada
com a renovació des de dintre de l'organització
i això va intervolir una mica aquest procés.
Però jo penso que com a qualsevol procés democràtic
és bo que hi hagi diferents opcions.
I al final va passar com a, jo diria que en el 98%
de totes les eleccions o organitzacions empresarials.
Una única llista de consens,
perquè això no és un ajuntament ni una administració pública,
sinó que és una organització empresarial
on volem que hi estiguin tots els sectors representats.
I com no pot ser d'altra manera,
els empresaris s'acaben entrant en processos de negociació.
I això és el que va passar tot just 15 dies abans
que se tanqués el procés electoral.
Ens vam acabar entrant en les diferents opcions
que ens presentàvem en aquest procés
i vam acabar anar emplegats en les eleccions.
Amb el que vam concloure el procés electoral,
presentant exclusivament la candidatura que encapçalava jo,
amb una llista més ampliada,
la que en principi presentava,
agrupant aquells sectors
que havien decidit també anar en el procés electoral.
Però jo penso que tornem a estar tots assentats
a la mateixa taula,
el que té de ser una taula de diàleg
pels pròxims quatre anys dels diferents sectors
i per definir les necessitats i prioritats del camp de Tarragona.
Molt bé, doncs un cop superat tot aquest procés electoral,
mirem ja el futur més immediat.
El primer repte, si és que n'hi ha algun repte especial,
alguna prioritat que es marca
el president de la Confederació Empresarial
en aquesta nova etapa,
encapçalant la patronal terragonira.
Quin seria?
Nosaltres, en el nostre procés
de definició d'objectius
en aquest nou mandat de govern,
en definíem dos de molt clars.
Un, pel que fer respecte a l'entorn,
prioritats i necessitats del territori,
que dèiem que es necessita,
que estem treballant,
que vàrem impulsar en el seu dia
amb l'entorn de la Mesa Socioeconòmica
el pla estratègic del camp de Tarragona,
el model de planejament,
aquella visió que definim els empresaris
com el model que volem arribar dintre de 20 anys.
i penso que en aquest trajecte que està,
amb aquesta nova etapa que se'ns obre,
nosaltres hi volem donar
un impuls molt determinant en aquest procés.
Volem posar tots els nostres recursos
a disposició de la universitat,
que és la que encapçala el projecte,
perquè entenem que és vital
que hi hagi un planejament,
no tan sols del sol,
sinó d'objectius d'aquest territori
i per això és pel que treballarem.
I un segon objectiu és un objectiu intern,
que és aquell que hem dit moltes vegades,
que és tornar a agrupar
en aquest entorn de diàleg empresarial,
com poden ser les camps de comerç,
les constitucions empresarials,
totes aquelles organitzacions sectorials
i territorials que hi ha
en aquest mapa econòmic de Tarragona.
I per això treballarem,
és a dir, un objectiu extern,
que és el planejament,
i un objectiu intern,
que és agrupar tots els sectors econòmics
en torn a una mateixa taula de treball.
Pel que fa a aquest objectiu intern,
quins són els sectors que consideren claus
que han de tornar, per dir-ho d'alguna manera,
a estar dins de l'efecte?
No, no, són tots els sectors.
A veure, n'hi ha un que és molt clar,
però ja portem dos anys amb aquest diàleg,
que és el sector hoteler,
que amb certes discrepàncies,
en un moment que ja hi havia certa conflictivitat
entre dos sectors,
aquí a la província de Tarragona,
van decidir que nosaltres apostàvem més
cap a un sector que cap a l'altre,
i van decidir anar sols amb el trajecte.
Nosaltres pensem que el sector hoteler,
i degut als projectes que tenim com a organització,
i que suposo que després en parlarem,
perquè n'hi ha alguns de molt clars
sobre activitats econòmiques,
el turisme és un punt clau en aquest,
i per tant el sector hoteler pensem que és el sector
a recuperar en aquest viatge.
En fi, portes en fora de l'organització
de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona.
Tenim algunes qüestions, a més de plena actualitat,
que val la pena repassar i comentar
amb el president de la patronal tarragonina.
Per exemple, l'arribada de l'alta velocitat,
que ja s'ha produït aquest mes de desembre,
amb l'estació del Camp de Tarragona,
l'estació de la Secuita.
Quins efectes creuen vostès,
si és que hi han notat algun,
o poden tenir en el futur l'arribada del tren?
Què els sembla, en fi, tota la planificació
que hi ha hagut al voltant de l'arribada del tren
i de l'estació a la Secuita parafort,
pel que fa també als accessos a aquesta infraestructura?
Ha estat una arribada discreta,
ha estat una arribada molt esperada,
ha estat una arribada necessària,
però sobretot el que tenim és gran optimisme
sobre el que representarà l'estació d'alta velocitat
a prop de les ciutats de Tarragona i Reus,
i evidentment amb el que representa la porta
cap al sector turístic de la costa d'Aurada,
cap a Salou, cap a Cambrils, cap a Torrada en Barra.
Si en el moment que es definia l'estació de Lleida
com la porta d'entrada als Pirineus,
la nostra estació, com no pot ser de cap altra manera,
és la porta d'entrada real a la costa d'Aurada.
En els últims anys, el turisme nacional,
sobretot el turisme nacional procedent de Madrid,
l'havíem estat amb un degoteig constant,
perdent en favor de les platges del Llevan Espanyol,
l'autopista A3 i la facilitat de comunicació,
feia que el gran mercat turístic
que pot ser la comunitat madrilenya
i el centre d'Espanya n'és cap a València,
cap a Alacant.
Això jo crec que serà el primer factor que notarem.
Després, les comunicacions amb el centre d'Espanya.
Nosaltres sempre havíem d'utilitzar un pont cap a Barcelona
per anar a Madrid i en aquest cas tenim l'accés directe.
Penso que els resultats els veurem
i tindrem la capacitat d'avaluar-los
després dels primers sis mesos de funcionament
del tren d'alta velocitat.
També s'ha produït aquesta arribada
en un mes que és un mes de viatges,
que és el mes de desembre que la gent aprofita
per fer curtes sortides o estances
fora de la seva ciutat
i per tant Madrid pot ser una ciutat molt acollidora
per aquest efecte.
Per tant, el mes de desembre és molt difícil de valorar.
Però penso que després de sis mesos
tindrem una capacitat real d'estimar el que representa això
i lluny d'altres conflictivitats
com el transport públic cap a l'estació
o les infraestructures que hi ha per arribar
i que jo crec que ara és aquest el moment crític
on estem.
Això dic de la discreció
de l'arribada del tren d'alta velocitat.
Ens ha arribat el tren que era el que necessitàvem,
i ara tenim que solucionar uns efectes de l'entorn
que evidentment necessitem comunicar
l'estació aquesta amb Tarragona i Reus
com un efecte vital perquè sigui realment
l'estació del camp de Tarragona.
Ja tenim l'alta velocitat ferroviària
que ens comunica ràpidament amb el centre d'Espanya.
Després tenim el tema del corredor del Mediterrani
en l'àmbit del ferrocarril.
Avui precisament Tarragona Ràdio explica
que el proper dia 17 hi haurà una trobada
d'alcaldes de Capitals de Província Castelló,
on hi anirà l'alcalde de Tarragona,
pel reclamar la línia ferroviària de mercaderies
i l'alta velocitat al corredor del Mediterrani.
Aquí la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona també hi té molt a dir.
De fet, ja ha dit i ha reivindicat, en fi,
moltes vegades el tema del corredor del Mediterrani,
la importància de l'eix del Mediterrani
com a punta de llança del moviment econòmic
de la península.
Com veuen aquest tema de futur?
És que el gran motor que nosaltres tenim
en aquestes marques d'activitat econòmica
és el port de Tarragona.
I pel port de Tarragona,
qui entra no hi surt en mercaderies
s'ha de connectar amb la resta de l'Estat
o inclús amb Europa.
Si nosaltres no tenim la capacitat
de poder tindre un corredor del Mediterrani
d'ample de via europeu
o ben comunicat
i sobretot sobre els riscos
que nosaltres en alguna ocasió ja hem anunciat
aquí sobre les prioritats del govern
d'establir una xarxa de mercaderies
que des de Llevant baixés cap a Andalusia
per connectar el port dels Jazires
amb Sevilla i Madrid
i des de Madrid cap a França
ens quedaríem des de València cap al nord
desconnectats del que representa
tota aquesta línia màgica de ports espanyols
que és el corredor del Mediterrani.
Entra el 80% de les mercaderies
que entren en aquest país per aquest corredor.
i evidentment el port de Barcelona
ho té en gran mesura
o com a mínim estratègicament
solucionat via port de Barcelona
el papió frontera francesa
encara està una mica més per definir
el que representa l'enllaç cap al centre de l'Estat
però Tarragona es queda molt aïllada
d'aquest entorn
i no ens podem quedar al sur d'algú
tenim que estar en el centre, l'eix
Tarragona sempre havia estat
en una posició geostratègica molt important
perquè quedava bastant equidistant
on aquell vèrtix
de la vall de l'Ebre
amb Barcelona
amb el centre d'Espanya
teníem una capacitat geostratègica molt important
si no tenim la capacitat
que el corredor del Mediterrani
s'adapti a les nostres necessitats
penso que perdrem comba
amb aquest espai d'activitat econòmica
tan important que té d'haver
des de València solucionaran cap baix
des de Barcelona solucionaran cap dalt
hi haurà des de Barcelona fins a València
un espai amb dificultats de comunicació
nosaltres en el Saudí ens vam apuntar
en un projecte que es denominava Fermet
que era un projecte privat
per rellençar una línia de mercaderies
pel corredor del Mediterrani
des de la iniciativa privada
i amb la inversió privada
això en aquest país
on les infraestructures són públiques
és molt complicat i molt difícil
s'estan fent avanços però són molt lents
hem d'estar en les línies de planejament
si no s'ha planejat aquí una sortida
per molt que establim taules de negociació
perdrem temps amb aquestes afers
hem d'intentar que el Ministeri de Foment
ens situï en un pla
en el pla d'infraestructures
en el famós pla estatal d'infraestructures
del transport, el PEI
perquè evidentment la Generalitat sí que ja ho ha fet
però és l'Estat el que acaba definint
el mapa d'infraestructures estatals
per tant jo penso que aquí sí que tenim
una gran assignatura pendent
i ens hi hauríem d'intentar
vincular tots
no alcalde de Tarragona-Castelló
sinó totes les forces polítiques
i forces econòmiques
perquè això fos possible
perquè ho veu difícil?
és a dir, és optimista o més aviat pessimista?
avui en dia soc molt pessimista
molt pessimista perquè
la xarxa ferroviària
s'acompanya de la xarxa viària
i la xarxa viària
també s'ha projectat
la famosa autopista o autovia
Sagunto, El Canyiz, Tarol
Saragossa, frontera francesa
clar, si es crea una autovia
que els fa sortir les mercaderies
en un moment de trobar-se
amb el corredor ferroviari
a Saragossa
quedarem aïllats per carretera
i aïllats per tren
avui amb la definició
del pla d'infraestructures de l'estat
amb el pla a la mà
soc molt pessimista
en fi, ja que estàvem parlant d'infraestructures
bàsicament estàvem parlant de tren
però també de carreteres
en fi, aquest càpidol de les infraestructures
els agents econòmics i socials del camp de Tarragona
ja fa anys que reivindiquen
i reivindiquen i reivindiquen
tal com està el panorama ara
i afrontant una nova etapa
al capdavant de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
per vostès, per la Junta Directiva
per l'efecte
quina és, en fi, les obres
quines són les coses que s'han de definir
de manera ràpida
jo crec que ara el que ens trobem
és en un escenari també
acomodat a la situació
és a dir, que el govern central
i el govern de la Generalitat
siguin del mateix color política
en principi majoritari
ajuda
segurament han estat tres anys
de debat d'estatut
que s'han perdut iniciatives
en altres camps
com el d'infraestructures
però jo penso que en aquests quatre anys
amb el desplegament de l'estatut
i les noves competències
tenim que intentar
que aquest govern del mateix color
que el govern central
arribin a aquests acords
d'infraestructures
importants
un dels motius
del desplegament
de l'estatut
diu la compensació
amb aquella part
que no s'ha invertit
a Catalunya
en els darrers anys
perquè en els pròxims anys
tinguem aquesta capacitat
d'actualitzar-nos
a les inversions
que s'han fet
amb altres comunitats
autònomes
amb aquesta capacitat
de negociació del govern
estarà a un bon punt
nosaltres
apoyarem
i nosaltres
accederem
per la feina
per fer això
el que passa
que les nostres organitzacions
al final són
organitzacions consultives
són organitzacions
que intenten
juntar-se
i generar lobby
però
els nostres recursos
també són escassos
tenim que confiar
en el bon pet
que té de jugar
la Generalitat
i ajudar
la Generalitat
i els governs locals
perquè això sigui possible
al marge
d'aquesta qüestió
d'infraestructures
vostè citava
al principi
de l'entrevista
la importància
de planificar
en fi
d'estar en la planificació
del territori
en aquest àmbit
quines són
les seves prioritats
són les principals
línies
que vol marcar
l'efecte
penso que el que faltaria
és una visió
conjunta
del territori
estar damunt
de la taula
el pla d'ordenació
urbanística
de l'Ajuntament
de Tarragona
que aquí abans
en parlava
a l'anterior
tertúlia
hi ha diferents
plans
d'ordenació
urbana
de municipis
de l'entorn
de Tarragona
les possibles
modificacions
o revisions
que faci
l'Ajuntament
de Reus
però falta
aquesta visió
generalista
del territori
no som
una suma
de municipis
individualitzats
som un territori
on desplaçar-se
d'un municipi
a un altre
són 3 minuts
5 minuts
10 minuts
i un
està fent
un desplegament
urbanístic
important
per situar-se
en un àmbit
residencial
i el del costat
fa el mateix
i el del costat
fa el mateix
l'àmbit industrial
cada municipi
també va fer
la seva part
de feina
jo penso
que es tindrien
que intentar
assentar
tots els municipis
en la mateixa taula
en aquest àmbit
del planejament
i intentar definir
uns usos
dels sols
en territori
no uns usos
dels sols
per municipi
que també
hi ha necessitats
però
ja estem
en un àmbit
supermunicipal
quan se'ns veu
des de fora
no se'ns veu
a Tarragona
se'ns veu
a la suma
d'aquest camp
de Tarragona
que representa
aquest tamany crític
de
350-400.000
habitants
perquè els nostres
municipis
són petits
per afrontar
carreres
cap a fora
però tenim
un cert tamany crític
si ens ajuntem
i si ho planegem
plegats
jo penso que
l'activitat
d'aquesta mesa
socioeconòmica
sobretot
està
en intentar
que la
conceptualització
urbanística
no sigui
de municipis
sinó
de la sopa
dels municipis
perquè les infraestructures
o les necessitats
de carreteres
del pla director
de l'aeroport
de drens
del pla director
del port de Tarragona
i del seu creixement
penso que està molt definit
i ho hem situat molt bé
però en canvi
els usos del sol
si té de ser logística
una part del territori
de Tarragona
si té de ser turística
una altra part
si té de ser una turística
especialitzada
certa part
de les comarques
d'interior
o tenen que ser
agroalimentàries
penso que tindria
que haver
un manual de carrer
de poder anar
tots plegats
en viatges
que d'aquí
se'n fan molts
cap a l'estranger
i dir
mira tenim aquest territori
i vostè aquí
pot situar
diferents tipus
d'inversió
en funció
del que vulgui fer
amb aquestes característiques
en aquest sol
això és el que nosaltres
voldríem fer
en planejament
més definir
els usos
del sol
que les infraestructures
que jo crec
que ja estan
ben
assenyalades
en principi
avui hi ha una reunió
a l'Ajuntament de Reus
amb alcaldes
des de
Flix
Mora
Gandesa
per intentar
definir
que
la carretera
aquesta
del Canyís
fins a
Falset
Reus
sigui una autovia
que connecti
l'Aragó
amb Tarragona
penso que això
ja són detalls
que a mesura
que els anem definint
i els anem proposant
a la Generalitat
i al Govern
de l'Estat
s'aniran acceptant
perquè tots
se'ns han anat acceptant
és qüestió de definir
quines són les nostres prioritats
i com les tenim
que executar
però aquesta planificació
supermunicipal
per la que aposta
l'afecte
qui l'hauria de
gestionar
d'alguna manera?
Jo penso que
la tindrien que gestionar
l'administració pública
com no pot ser
d'altra manera
sobretot els ajuntaments
però d'una forma
coordinada
coordinada per la Generalitat?
No
coordinada entre ells
les competències urbanístiques
la Generalitat no pot dir
el que s'ha de fer
el que nosaltres deixarem
damunt de la taula
i després de definir
aquest pla estratègic
en la mesa socioeconòmica
és unes línies comuns
de treball
que si els ajuntaments
els convencessin
per poder-hi participar
i de fet
en el mapa
o en el pla de treball
que hem configurat
des de la universitat
o amb la universitat
ja hi ha grups de treball
on hi participa la Generalitat
grups de treball
on hi participen municipis
i grups de treball
on hi participen
les entitats socioeconòmiques
no diferents grups de treball
sinó que hi treballem
plegats
per tant
si participem plegats
en aquest pla estratègic
després serà més fàcil
sentar-se a diversos alcaldes
i definir plegats
aquestes necessitats de sol
a veure
al final
sempre és engrescant
per un municipi
tindre
aquell caramelo
que li suposa
un polígono industrial
quan l'executes
quan el realitzes
o aquella activitat residencial
perquè genera
llicències constructives
etcètera
etcètera
però jo penso
que això és
pamperó
i hambre
per amanyana
tenim que tindre
aquella capacitat
d'intentar situar
en el territori
una mica més ordenat
del que el tenim
a veure
hi ha pobles
que volen créixer
de 1.500 habitants
a 10.000
amb 5 anys
això és inconcebible
en cap
en cap lloc del món
i aquí
en aquest territori
segurament
per les carencies
de Tarragona
en el seu pla
d'ordenació
i el seu sol
està bastant estancat
el creixement de Tarragona
el que ha provocat
que altres pobles
d'alredador
defineixin
defineixin sol
però això no pot ser
Tarragona
té de créixer
igual que els municipis
del costat
però d'una forma
coordinada
és una pregunta
segurament molt genèrica
massa genèrica
però en fi
ja que estem també
iniciant l'any
quin és el panorama econòmic
com veu l'economia
la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona
l'economia
de les nostres comarques
hi ha algun factor
o algun sector
que li preocupi especialment
estem en un moment
d'abonança econòmica
com diuen tots els indicadors
com ho veuen
d'una manera genèrica
sintètica
estem en un moment
d'abonança econòmica
el que sí que és cert
és que
perdó
els refredats d'hivern
el que sí que és cert
és que hi ha determinats
signes o indicadors
que ens comencen
a demostrar
cert estancament
d'algun sector
que per nosaltres
és vital
la província de Tarragona
les comarques
sobretot
més vinculades
al sector
costaner
el motor important
que les movia
era la construcció
la construcció
sobretot residencial
de segona
vivenda
el sector
bancari
ha posat el fre
en el sistema
de finançament
del model
aquest
de construcció
això
què representa?
representa
que les promocions
en marxa
i les definicions
del sol
també han baixat
i clar
un motor
que funcionava
perfectament
amb oli
i benzina
algú li està
se li segueix posant
benzina
per part dels inversors
els empreses
i això
però algú li està
traient l'oli
comença
a fer una mica
de soroll
els altres sectors
van
com anaven
fa dos
tres anys
van
en correcta posició
però el sector
de la construcció
que era un sector
molt motor
perquè aquí
doblàvem
amb personal
ocupat
en les altres
províncies
catalanes
i en moment
i en producte interior brut
el sector de la construcció
hi partit
ja va molt eficientment
aquesta aturada
del sector
bancari
amb promocions
immobiliàries
pot fer que
comenci
com a mínim
fer soroll
alguna de les parts
que està perfectament
engraçada
Acabem ja la conversa
dèiem al principi
recordàvem al principi
de l'entrevista
que a principis de desembre
hi havia hagut
les eleccions
a la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona
segurament aquell procés electoral
va obligar a ajornar
l'habitual cita
de la nit de l'empresari
s'ha ajornat
per després de Nadal
han passat ja
les festes nadalenques
tenim ja data
per la nit de l'empresari
Sí, no
la data ja la teníem
en el mes de desembre
la data és el 25 de gener
sí que es va ajornar
com a conseqüència
de les eleccions
a la nostra
organització
però
nosaltres
fidels a la
a la cita
del que representa
aquest reconeixement
de les trajectòries
empresarials
no podem deixar
de fer-la
i evidentment
es farà
jo crec que
amb el mateix èxit
d'assistència
que els anys anteriors
25 de gener
a Reus
recordem-ho
per l'acord
que ja van arribar
amb la Confederació Empresaris
hi ha alguna presència estel·lar
alguna presència destacada
ja confirmada?
evidentment
ens acompanyarà
el president
de la Generalitat
i encara
estem
a l'expectativa
del que pugui passar
amb el president
del govern
que va confirmar
la seva assistència
però
diferents motius
d'agenda
sempre han fet
que hi hagi alguna
allò de no confirmació
i estem
a l'espera
de veure si podrà
o no podrà assistir
molt bé
doncs amb aquest anunci
de la data
de la nit
de l'empresaria
que vam aquesta conversa
avui amb el president
de la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona
el senyor Sebastià Cabrè
senyor Cabrè
gràcies
que vagi molt bé
el 2007
i fins la propera
bon dia
moltes gràcies
Gràcies