Avui volem parlar d'una miqueta com es va gestar, com es va crear
i com va anar evolucionant en el temps
i com va anar creixent la Universitat Rovira i Virgilí.
Ens acompanyen, per parlar-ne, Joan Martí Castell.
És el que va ser primer rector de la Universitat Rovira i Virgilí,
catedràtic i en l'actualitat president de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans, senyor Martí Castell.
Moltes gràcies per acompanyar-nos. Bon dia.
Bon dia, gràcies a vostès.
De veritat que li agraïm moltíssim que hagi vingut fins al matí
de Tarragona Ràdio.
Saludem Antoni González Sant Martí.
És actualment secretari general de la Universitat Rovira i Virgilí
i, entre altres coses, autor del llibre
La Universitat Rovira i Virgilí,
una aproximació als 10 primers anys
de la Universitat Pública del sud de Catalunya.
Senyor González Sant Martí, molt bon dia.
Bon dia i gràcies.
I també li agraïm molt que ens acompanyi avui en aquest programa.
Val a dir que hem convidat el que també va ser rector,
segon rector de la Universitat Rovira i Virgilí,
el senyor Lluís Arola,
que ha declarat la invitació de ser en aquest programa.
Un programa, un espai que, insistim,
el que vol sobretot és mostrar i fer memòria
amb el col·lectiu de ciutadans de com es va gestar
i com es va crear aquella universitat.
A Tarragona teníem universitat, podien dir molts, no?
Però, aviam, no deixava de ser la Universitat Autònoma de Barcelona.
Moltes persones que ens escolten probablement van començar
els seus estudis universitaris,
ja fos de filosofia o d'història en aquella universitat.
No n'hi havia prou i això estava claríssim.
No sé qui em pot dir primer a veure com va sorgir aquella necessitat
i com es va començar a gestar i a treballar
per tenir una universitat pròpia.
Bé, de fet, existien els estudis universitaris
que depenien no de l'Autònoma, sinó de la Universitat de Barcelona.
La Universitat de Barcelona, exactament.
i que, aleshores, estava estructurada en divisions
i, a part del criteri d'àrees de coneixement per a les divisions,
també hi havia un criteri territorial
que afectava Tarragona, en la divisió setena.
Per tant, és veritat que, si deixem la història més passada,
és veritat que els estudis universitaris a la ciutat
ja porten uns quants anys,
perquè ja en fa uns quants que vam celebrar
el 25è aniversari de la divisió setena
i després hem celebrat els 10 anys de l'Universitat de Rubí i Virgidi.
Evidentment, no és el mateix,
és molt diferent funcionar com a universitat independent i autònoma
que no pas funcionar com a divisió
depenent d'una universitat que es troba a la capital de Catalunya.
L'autonomia suposa una capacitat de decisió,
suposa també una voluntat i una necessitat de gestió molt més complexa,
però, sobretot, dona la possibilitat
als qui tenen responsabilitats de govern
i tot el col·lectiu universitari en general,
dona la possibilitat de poder organitzar
el projecte universitari de futur,
de futur més immediat i de futur més llunyà,
a partir d'allò que s'observa,
que en els territoris més immediatament propers
a la seu de la Universitat Ruï i Virgidi,
podríem dir-ne la Catalunya del sud,
d'acord amb les necessitats més peremptòries d'aquest territori,
de manera que la universitat i els estudis universitaris,
tot el que es faci a la universitat,
pugui tenir una projecció social
que tendeixi al millorament del món econòmic,
del món laboral,
en definitiva, del benestar de les persones.
No és que sent divisió setena això no es pogués fer,
que també es feia,
però és evident, insisteixo,
que el fet d'existir com a universitat independent,
això pren unes dimensions molt més àmplies.
En aquest sentit,
les obligacions que ens vam posar des del començament,
des que es va crear la comissió gestora,
i després també, a partir dels estatuts aprovats,
des que ja vam funcionar amb un rector i un equip rectoral, etcètera,
des del primer moment vam intentar aprofundir molt seriosament
en el model universitari.
Jo puc assegurar-li que no volíem que fos d'una universitat més,
ni volíem tampoc copiar possibles dissenys
de models d'altres universitats de Catalunya,
sinó que vam voler pensar la universitat
per a les terres de la Catalunya meridional.
Des de quin punt de vista?
Des dels punts de vista més diversos.
Començant pel model, diguem-ho així, material.
una de les lluites importants,
si se'm permet l'expressió de lluita,
però realment sí, va costar tot molt.
Va començar per si ens decidíem per un model urbà
o bé per un model campus.
Vam apostar els universitaris
i els qui aleshores estaven en el govern de la universitat.
Vam apostar pel model urbà per diverses raons.
En primer lloc, perquè el concepte campus,
modernament, ja a les universitats europees,
fins i tot a les universitats americans,
es considera un concepte superat.
És a dir, les ciutats van creixent
i la majoria de campus preexistents,
aquí i fora d'aquí, essencialment a Europa,
han acabat trobant-se en la ciutat.
Per tant, era absurd reprendre una idea
que ja començava a ser històricament una idea superada.
Però hi ha encara un altre element, per mi, fonamental.
Quan es parlava de campus,
no es parlava, els qui defensaven aquesta idea,
respectable, evidentment,
com totes les idees democràtiques,
no es basaven en criteris
de bona disponibilitat de sol,
de bona disponibilitat d'ambient,
de bona disponibilitat de situació,
sinó que partien del criteri
d'equidistància Reus-Tarragona.
Esclar, és comprensible aquest criteri,
és comprensible des d'un punt de vista estrictament polític,
però una universitat no ha d'anar a remolc
de determinats interessos polítics.
Per tant, em semblava poc, diguem-ho així,
poc seriós, des del punt de vista de model universitari,
a partir de la idea d'un lloc on hi sigui tot
i que estigui més o menys equidistant
entre aquestes dues ciutats, Reus i Tarragona.
Si li sembla, senyor Martí,
entrarem en qüestions com aquesta del model universitari,
Reus-Tarragona,
però a mi m'agradaria aprofundir més en la primera part.
Vostè parlava d'aquesta comissió,
en gestora que es va crear una miqueta
per anar construint el projecte
del que havia de ser aquesta universitat
nostra.
Qui formava part, senyor González Sant Martí,
d'aquesta primera comissió gestora?
Quan es planteja aquesta universitat,
a banda del que eren les persones
que estaven estretament vinculades a la universitat
i, en particular, a aquesta divisió setena,
clar, es parteix de la base
que és la societat la que també
ha de tenir la paraula de decidir
i, clar, hi ha una realitat
que és el finançament,
hi ha una realitat que són les infraestructures,
que hi ha una realitat que és el propi territori,
i edificis.
Qui forma part d'aquesta comissió gestora?
Qui seu a la taula quan es comença a construir?
Primer, sobre el paper,
sobre el plànol,
aquesta universitat.
Jo ara no sé si recordaré exactament
tots els fons.
Tampoc no fa tant, no fa tant.
Però, evidentment,
el doctor Joan Martí,
Castell, que era el president,
després hi havia tres vicepresidents,
el doctor Lluís Arola,
el doctor Josep Maria Pujol
i jo mateix.
I després hi havia,
em sembla que fins a set vocals,
d'entre ells recordo, per exemple,
el doctora Carme Borbonés,
el doctor Manel Sant-Romà,
el doctor Antoni Terceño,
el doctor Javier Fazzi,
el doctor Sergio Castellón,
i no sé si ara recordo algun més.
Segur que em deixo el doctor Maixer,
perdó.
És a dir, més o menys,
rebuscar una representació
de diferents centres,
perquè tinguem en compte una cosa,
que quan es crea
la Universitat de Rubí i Virgili,
es crea a partir dels centres
que hi havia de la divisió sèptima
de la Universitat de Barcelona,
però també s'incorporan altres centres
que no pertanyien
a la Universitat de Barcelona.
És a dir, em refereixo
a l'antiga escola
de tècnica
que estava situada
al que en diem la laboral,
el complex de la cotxe de la laboral.
Enginyeries, s'estudia en allà.
Enginyeries.
Per tant,
s'hi junten altres persones
amb altres mentalitats,
amb altres filosofies,
i per tant,
s'havia d'intentar
aunar totes aquestes tendències
que eren diverses
en molts aspectes.
I en primer moment,
una de les coses
que es va tenir en compte també
era, diguem-ne,
que no hi haguessin diferències
entre la gent
que podia procedir
de l'Universitat de Barcelona
i la gent que podia procedir,
per exemple,
de la Politécnica de Catalunya,
descrit a la Politécnica de Catalunya
de la laboral.
I, per tant,
hi havia també un representant
que era en aquest cas
el del doctor Maixer.
Potser el que ens interessa
també,
tenint en compte
el programa
i l'escenari
en què ens trobem,
és de quina manera
la societat
d'aquestes comarques,
i no dic tarragonines,
sinó d'aquestes comarques,
per allò que dèiem
de en quina part del territori,
com distribuïm,
com repartim en el territori,
si és que ho hem de repartir
els ensenyaments universitaris,
del que després
es batejaria com a Rovira i Virgili,
que això també, Déu-n'hi-do,
hi ha qui diu
que era debat de campaneret,
però per molt debat
de campaneret que fos,
Déu-n'hi-do,
la polèmica que ve veuria
amb el nom,
entre altres coses, no?
Sí, a veure,
jo voldria dir dues coses.
En el moment
en què es crea
la Universitat Rovira i Virgili,
encara la universitat,
diguem-ho així,
perquè és posteriorment
que es discuteix
sobre el nom
i que es decideix
sobre el nom,
hi ha una reacció
en l'àmbit ciutadà
distinta,
no coincident,
no hi ha una alegria unànima.
No hi ha entusiasme,
no hi ha ganes?
No, d'entrada, no.
No per part de tothom,
vull dir.
És a dir,
hi ha una reacció
d'una part
del col·lectiu universitari
absolutament comprensible,
absolutament comprensible,
que li sap greu,
aquí li sap greu,
deixar de pertànyer
a una universitat
com la de Barcelona,
que té la tradició que té,
que no cal que aquí recordem.
i que té les temences
comprensibles,
s'obratllu,
de quines possibilitats
tindrem nosaltres mateixos
per tirar endavant
una universitat independentista.
Fins i tot,
hi ha qui considera
que legalment
tenia dret,
havent guanyat
unes oposicions
com a professor
o com a personal
de l'administració
a ser en Universitat de Barcelona,
considerava que
no podia
anar a raure
com a professor
o com a personal
de l'administració
a una altra universitat
diferent,
perquè havia guanyat
la plaça
per a la Universitat de Barcelona.
Algú podia pensar
que estaria
en una universitat
de tercera
o fins i tot
la ciutadania
podia pensar
que tindria
una universitat
de tercera?
que el sentiment
podria existir.
És possible.
Jo, de tota manera,
bé,
i després hi ha
la ciutadania
que en general
sí que rep la notícia
en general també,
no dic que no hi hagi excepcions,
amb una gran alegria.
Jo vull remarcar
que una de les satisfaccions
més grans
que jo he sentit
estant en el govern
de la universitat
és com va canviar això
en poquíssim temps.
És a dir,
van passar mesos
però ni mig any
en què tot això
es capgirà
i es va generar
una autoestima
pels ciutadans
per descomptat
però també
pel col·lectiu universitari
extraordinari.
De manera que
es va oblidar
el problema inicial,
problema entre cometes,
i es va oblidar
absolutament
per dedicar
els esforços
i el pensament
a construir
una universitat
amb uns ensenyaments
que no havien de ser tots
sinó que havien de ser
els escollits
perquè la universitat
hi pogués excel·lir,
amb uns títols propis
que ja funcionaven
amb l'esperança
que fossin després homologats
com és el cas d'enologia
que és un book insígnia
de l'universitat
Lluidi Virgili,
amb una categoria
per exemple
per a les enginyeries
que es va fixar
en superior
de manera prioritària
tot i que també hi ha
les enginyeries tècniques
evidentment
per tant
amb uns criteris
de selecció
basats en l'àmbit
de la química bàsica
i química aplicada
basats en la paleontologia
tenim a Tapuerca
Entrarem en els estudis
si li sembla més
M'agradaria que intervenís
també el senyor Gonzàlez Sant Martí
per fer una conversa
més fluida
Deixa'm només que li digui
una altra cosa
vostè ha fet referència
al nom
jo crec
amb tota naturalitat
i tranquil·litat
que l'universitat
s'havia d'haver dit
Universitat de Tarragona
I per cert
senyor Gonzàlez Sant Martí
parlava d'aquesta temensa
que hi havia
de la desaparició
de determinats estudis
aquesta és una ombra
que sempre ha sobrevolat
a la Rovira i Virgili
que desapareguin
determinats estudis
no hi ha any
que no parlem
de la temensa
que tenen alguns estudiants
però això ja tornant al present
ja anirem en tot cas
el problema
de perill d'estudis
aquí hi ha altres universitats
segurament
no parlem d'aquestes
tenen totes les universitats
no parlem només de la URB
sí
vostè parlava
de com es distribueixen
els diferents ensenyaments
en el territori
en aquell moment
miri
aquesta és una altra batalla
important
que no es va saber tant
perquè no va transcendir
però
jo aleshores
també estava
en el govern de la universitat
la intenció
des de
la conselleria d'ensenyament
perquè aleshores
en començar
depeníem
de la conselleria d'ensenyament
i el conseller era
el malaguanyat
Josep Laporta
la intenció era
meitat
i meitat
és a dir
però això
de decisió salomònica
sí
la meitat per vosaltres
la meitat pels altres
bé la decisió
la voluntat
del conseller
era aquesta
i per tant
deia
com que
s'ha optat finalment
pel model urbà
el president de la Generalitat
va dir
s'acabar la discussió
model urbà
endavant
aleshores
davant d'això
el conseller
proposa
que hi hagi
una distribució
equitativa
tantes facultats
doncs
meitat
cap a Reus
urbana
i meitat
cap a Tarragona
i aquí
vaig haver d'intervenir
molt personalment
perquè
es mantingués
fonamentalment
la majoria
d'estudis
a la ciutat
que és la seu
de la universitat
això no ho hem d'oblidar
no es diu
de Tarragona
però la seu
de la universitat
l'Ubiri Virgili
no és Tarragona
és la ciutat
de Tarragona
per tant
és inequívoc
i finalment
també
el president
de la Generalitat
aleshores
el senyor Jordi Pujol
va dir
doncs
s'ha acabat
la discussió
deixem
que hi hagi
medicina
com ja hi era
a la ciutat
de Reus
i la facultat
d'Econòmiques
que aleshores
estava gestionant-se
en el campus
de Bellicens
però la resta
d'estudis
es queden
a Tarragona
una gran batalla
molt difícil
que va resoldre's
d'aquesta manera
de totes maneres
senyor González Sant Martí
aquí es deia
que ens han deixat
perdre medicina
es deia a Tarragona
es parlava
s'utilitzava
aquesta expressió
jo ho recordo
en aquella època
els mitjans de comunicació
entre altres coses
la història de medicina
és una història
que arrenca
de molt més enllà
la història de medicina
arranca dels anys
si mal no recordo
79-80
que és el moment
en què
el 77
es crea medicina
es crea medicina
jo diria que
sense ni una espardanya
perquè no es podia
ni amb una sabata
ni una espardanya
aquí no hi havia
ni sabata
ni espardanya
inicialment
estaven rellogats
en el complex educatiu
de Tarragona
és a la laboral
i després
va haver-hi
un moment de dubte
per part de l'alcalde
Requesens
que potser
en aquell moment
no es va valorar prou
la necessitat
de trobar un espai
a Tarragona
per posar
la facultat de medicina
en canvi
hi va haver-hi
un president
de la Diputació
que jo crec
que va jugar-se
a la història
ho diu
però no és cap secret
ens va jugar
el càrrec
de president
de la Diputació
va posar
tot allò
que es diu
en castellà
la carn de la sador
i va fer
una aposta
forta
per Reus
i en aquell moment
diguem-ne
les decisions
es prenien
a Barcelona
des de 100 quilòmetres
les coses
es veuen
molt diferents
i davant
de l'oferta
de Reus
la Junta
de Govern
de l'Universitat
de Barcelona
va optar
per portar
medicina
a Reus
i penso
que en aquell moment
ja la decisió
era una decisió
sense retorn
i a partir d'aquí
després ja
va venir
posteriorment
l'any 88
ha convertit
l'escola
de Ciències Empresials
que després s'ha convertit
en la facultat
de Ciències Empresials
però avui en dia
jo crec que
jo crec que això
que al principi
es va haver estat malament
jo crec que ha estat
positiu a la llarga
vull dir
el que avui en dia
l'Universitat Rovira Virgili
estigui disseminada
en quatre campus
és a dir
el campus
de les Terres de l'Ebre
el campus
de Vicens
els dos campus
de Tarragona
i el de Vilaseca
jo crec que això
permet que l'Universitat
de Rovira Virgili
s'hagi molt més inserit
en el teixit social
social i industrial
de totes les comarques
jo crec que si
hi ha estat centrada
única exclusivament
a la ciutat de Tarragona
potser hauria costat
molt més
diguem
d'implicar-se
per exemple
com s'està implicant
en l'enologia falset
en un centre de transferència
o
amb el tema
de turisme
i oci
de la costa dorada
a Vilaseca
o amb tota la part
diguem
de Química
de Tarragona
o amb la part
de la futura
biomedicina
a Reus
Hem recuperat
un tall de veu
aquest també pertany
a l'any 94
concretament
el 15
de novembre
va ser
la data
en què es va procedir
a l'acte
d'enderrocament
de les casernes
militars
de l'Avinguda Catalunya
un fet importantíssim
sens dubte
per la nostra universitat
escoltem aquest tall de veu
i tot seguit
si el sembla
comentem aquest fet
no cal que els digui
que avui ja és un dia de festa
Tarragona està de festa
i nosaltres també
no hi ha dubte
que el govern
de la Generalitat
des de fa
ja bastants anys
ha intentat
fer una transformació
del sistema
universitari
català
i això s'ha anat
fent
pas a pas
i una part
molt important
d'aquesta expansió
universitària
per Catalunya
va ser
evidentment
la territorialització
de les universitats
cosa que comportava
entre d'altres
la creació
de la Universitat
Rubir i Virgili
va ser una festa
realment
que va actuar
el grup Sau
a més a més
perquè va ser una festa
que es va voler fer
extensiva
a tota la comunitat
universitària
va ser una gran festa
perquè
convertir
una seu
de trobada
de militars
era molt simbòlic
amb totes les connotacions
que té el món militar
amb una seu
d'estudis universitaris
doncs ja parla
per si mateix
però aprofito la benentesa
per dir una cosa
a diferència
de
de
Girona
i Lleida
Tarragona
havia
patit
i
i quan va començar
a funcionar
la universitat
patia
molt
i molt
i molt
de mancança
d'infraestructures
no teníem res
pràcticament
l'imperial tàrraco
i
la precarietat
de
la zona educativa
pràcticament res
i una part
de sesalades
però també
molt precària
i en un estat
bastant deplorable
tot el que era
l'edifici d'infravial
terracó
jo estic
jo estic
molt satisfet
també
que he tingut
l'oportunitat
d'inaugurar
pràcticament
tots els campos
és a dir
durant
el meu mandat
es van configurar
tots els campos
llevat de dos
que es van configurar
després
que són
bé
parcialment
llevat d'un
de Vilaseca
perquè el de les Terres
de l'Ebre
també ja va començar
aleshores
tots els campos
Medicina
Bellicens
Sassalades
Part Alta
i Tarragona
Centre
tots
es van posar en marxa
durant els primers
set o vuit anys
de la universitat
en què jo hi era el cap
i el rectorat
que és un edifici simbòlic
m'entristeix molt
ara
no veure'l
passant-hi pel davant
no veure'l
crec que Tarragona
i aquí no és responsabilitat
de la universitat
evidentment
la responsabilitat
és d'altri
però
Tarragona
no hem tingut
prou capacitat
de reacció
per evitar
una malifeta
d'aquesta
d'aquesta
envergadura
el rectorat
que és magnífic
i que s'aconsegueix
de fer
a la ciutat
de Tarragona
òrgans de govern
de la ciutat
de Tarragona
doncs també
vaig tenir l'honor
d'inaugurar-lo
per tant
la universitat
pensaran
aquests nois
i aquestes noies
que potser ara
són a la platja
deia vostè
és molt difícil
muntar una universitat
molt més
molt més
quan es parteix
pràcticament de zero
pensi que
un dels estudis
que vam posar en marxa
que no existien
a la divisió setena
que és el de
ciències jurídiques
vam arriscar-nos
a posar-lo
en marxa
sense saber
on aniria
no teníem
seu
material
ni en situació
de precarietat
clar
després venen
totes les crítiques
justificades
de barracots
de situacions
però és que no hi havia
altre remei
Lleida
Girona
s'havien espavilat
i havien tingut més sort
o no ho sé
qualsevol de les dues coses
jo aleshores
no era a Tarragona
sinó que era
l'universitat de Barcelona
a Barcelona
i aquí es va haver de començar
de zero
per tant
jo crec que
podem estar
molt contents
d'haver aconseguit
no solament
el mapa
d'ensenyaments
que tenim
que és un mapa
fet
no per caprici
sinó
reflexionant molt
les situacions de crisi
de tota mena
i de crisi especial
en alguns ensenyaments
i les necessitats
territorials
i universals
les dues
les territorials
i les universals
és així com
s'ha fet
aquest mapa
d'ensenyament
i com
pràcticament
es dissenya
també
en els primers anys
després
ha augmentat
alguna cosa
ha augmentat
però bàsicament
abans dels primers
deu anys
les infraestructures
els campus
i el mapa
d'ensenyaments
fonamental
que avui té
la Universitat
Rubí i Virgili
es crea
es crea
l'Institut
Joan Lluís Vives
amb una empenta
especialíssima
de la Rubí i Virgili
ahir era
Tapuerca
jo
convidat
amablement
pel doctor
Odal Carbonell
va ser-hi dos o tres dies
i em recordava
Joan
jo me'n recordo
que vaig venir
a plantejar
aquesta bogeria
de projecte
que ara és un dels projectes
universals
més important
d'investigació
antropològica
i paleontològica
més important
del món
ahir tenia
tota la televisió
japonesa
fent un programa
especial
diu
quan vaig venir
a plantejar-te
això
que jo estava
començut
que em diries
estàs boig
vés-te'n d'aquí
em vas dir
jo hi crec
i aposto
i també
tota la història
de Tapuerca
comença
en els primers anys
de Rubí i Virgili
hem fet com una fotografia
del passat més passat
de la URB
una fotografia
del present
no direm en sèpia i en color
perquè no ha passat
tant de temps
ni de bon tros
a mi
queden sis minuts
només de programa
i no m'agradaria
que passessin
desapercebuts
dos temes
que quan reflexiones
al voltant
de tot aquest temps
impliquen els estudiants
senyor Martí
vostè deu recordar
perfectament
les revoltes
entre cometes
estudiantils
del 95
amb la tancada
per allò del calendari
dels exàmens
us recorda
com un dels moments
diguem
feixucs
de la seva època
com a rector
no
era un bateig
de foc
quina universitat
no té protestes
estudiantils
algú va dir això
finalment
això és com
qui no té enemics
jo me'n recordo
que una vegada
el magnífic
senyor
Francesc de Borja
i Moll
d'una bonomia
extraordinària
em va dir
tinc una bona notícia
finalment sé
que tinc com a mínim
un enemic
i per tant
de la mateixa manera
que la vida
es tenen amics
i s'han de tenir
amics
inevitablement
doncs en una universitat
hi ha d'haver-hi
revolta
si n'hi vol dir
però queixa
protesta
etcètera
no solament dels estudiants
per tant
jo diria que va ser
una experiència
positiva
en el sentit
que tots
vam demostrar
tots
que el que es volia
era dialogar
que les decisions
preses
no eren arbitràries
sinó que
podien ser encertades
o no
això és una altra qüestió
però que no eren arbitràries
que s'havien fet
pensant
en els estudiants
i no pas pensant
en els professors
els estudiants
ho entenien
d'una altra manera
i vam arribar
a posar-nos d'acord
i la cosa és que
tornaven a fer-se
al setembre
els exàmens
exactament
bé
em sembla molt bé
i per tant
no havia d'haver
ni guanyadors
ni perdedors
com generalment
en els conflictes
de qualsevol mena
d'aquest ordre
és a dir
hi ha un diàleg
no s'imposa res
i s'arriba
a un acord
respecte a la qüestió
del futur
de les universitats
jo crec
que és preocupant
com el futur
de moltes coses
i ahir em parlàvem
amb el doctor
del Carbonell
ara fèiem esment
dels màsters
jo crec que
hem anat
des de fa anys
i deixo estar
el problema de Bologna
i
i els acords
a Itàlia
etc
deixo estar
això de banda
però des de fa
bastants anys
hem anat
cap a una massificació
de la universitat
que ha suposat
una davallada
considerable
de la
qualitat
de l'ensenyament
i de la qualitat
i quantitat
de transmissió
de coneixement
s'ha obert
el debat
de la primària
fins i tot
de la secundària
encara s'ha d'obrir
el debat
de la universitat
en quant a formació
la qualitat
de la formació
que probablement
encara estigui
per obrir aquest debat
senyor González
Sant Martí
li cedeixo
els darrers minuts
només faltaria
no no a veure
jo respecte
el tema
que per exemple
es parlava abans
és que ha obert
un tema
que hauríem
d'encetar
a una nova hora
el tema
avui
els que hi treballem
jo aquí crec que sí
que s'hauria d'encetar
un nou tema
perquè jo
jo estic encantada
que vinguin
d'una altra via
i parlem
jo penso que
evidentment
hi ha molts més alumnes
que hi havia abans
i per tant
això fa que
hi hagi alumnes
que surtin més mal preparats
però jo també
crec
que hi ha alumnes
que avui en dia
surten molt més ben preparats
del que jo vaig sortir
a la meva època
fa
ja no ho sé
ja he perdut els anys
per tant jo crec
que s'ha de mirar
les coses
amb cert equilibri
i per tant
dir que ara
és pitjor que abans
o abans
jo crec que si ara
un alumne vol
pot sortir molt més
ben preparat
no
només una cosa
un detall
per sobre això
que abans ha dit vostè
de la vaga
de l'any 95
miri
això són temes
que jo crec
que a la llarga
són temes
que s'han d'anar
calant de mica en mica
és a dir
és molt difícil
fer canviar les coses
de repent
avui en dia
la majoria de centres
ja no tenen exàmens
a setembre
els alumnes
ho han assumit
perfectament
el curs aquest any
en molts centres
es preveu que començar
el dia 4 de setembre
cosa que hauria sigut
pràcticament inèdita
fa un temps
per tant jo crec
que a vegades
les coses
quan tu les llences
i almenys
llançar-les
tenen una reacció
negativa
perquè ningú
vol gaire canviar
però que en el temps
i amb el temps
de mica en mica
la gent va comprenent
que les coses
han de canviar
i que algunes
són per millor
jo penso que el haver suprimit
exàmens a setembre
i el començar
el 4 de setembre
i acabar abans de Nadal
per mi realment
és positiu
l'altre jo
m'agradaria fer un dia
un debat
sobre el tema
dels màsters
i de la formació
actualment a la universitat
i del que es fa
a la universitat
és el més important
que podem fer ara
mirar cap al futur
i ser una mica autocrítics
tots plegats
a veure
30 segons
ni un més
però miri el rellot
cadascú ha estudiat
o no ha estudiat
jo no puc dir
que jo vaig sortir
menys preparat
que no surten ara
no puc dir
això sé que és una frase
feta que es diu molt
però que no és cert
avui hi ha més informació
hi ha molt més coneixement
que s'acumula
però jo entenc
que els de la meva generació
vam ser ensinistrats
per aprendre
a aprendre
molt més que en el pedari
això que abans no es deia
això d'aprendre a aprendre
ara es diu molt
però avui els estudiants
no per culpa d'ells
no tenen prou capacitat
per aprendre a aprendre
un tema del que
insistim
caldrà continuar parlant
Joan Martí Castell
primer rector
de la Universitat Rovira i Virgili
catedràtic i president
de la secció de Filologia
de l'Institut d'Estudis Catalans
Antoni González Sant Martí
secretari general de la URB
i autor del llibre
La Universitat Rovira i Virgili
una aproximació
als 10 primers anys
de la Universitat Pública
del sud de Catalunya