Aquí seguim amb tots vostès, des de l'estan de les festes Pastora,
un dels noms que estarà present en la vessant musical de les festes.
Jo els recomanaria que miressin amb atenció el programa de festes,
perquè si no poden patir un autèntic problema de desorientació.
Hi ha tantíssima activitat que cal organitzar-se i fer la tria
en funció d'allò que desperti el nostre interès.
Aquells que s'estimen la festa en el sentit més tradicional
s'ho han d'apuntar a l'agenda.
Aquest diumenge, dos quarts de vuit del vespre,
pati del Rei Jaume I a la plaça de la Font,
presentació del Capgrós Tecleta,
que acompanyarà el Maginet durant l'arrencada del dia 21.
Aquesta és una iniciativa del Club Maginet
i que ha comptat amb el treball,
no només amb material físic de disseny,
de la Roser Marqués, de l'artista i de l'escultora Àngels Cantos.
Dic que no només ha comptat amb la basada artística,
sinó també amb les ganes, amb la passió i amb la il·lusió,
perquè només amb la tècnica no es fan les coses.
Saludem l'Anna Mula, la presidenta del Club Maginet.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Roser Marqués, bon dia.
Bon dia.
Per fi.
Per fi.
Per fi, eh?
És un somni que em porta a deixar la posteleta,
a fer realitat pel Club Maginet i per mi personalment també.
Clar, si diem per fi, aquells oients, diguem-ne,
que no estan tan al cas, diran,
home, per fi, això és que va néixer fa temps, aquesta iniciativa, eh?
Ja fa...
Jo, per les notes que tinc per aquí...
Déu-n'hi-do.
Uns quants anyets, eh?
Perquè l'any 96 ja trobem la primera referència,
la primera proposta que va fer la Roser.
Com va anar la cosa?
Com vau entrar en contacte a l'entitat, l'artista?
Explica'n-nos una miqueta com va néixer
aquesta tecleta de la que podrem gaudir.
A veure, l'any 96,
el que va passar és que la Conselleria de Medi Ambient
va endegar una campanya
en la qual va agafar com a punt de referència
la tecleta i el Maginet.
Llavors, això ho ha d'explicar la Roser,
perquè com va anar, va ser...
Nosaltres vam posar el Maginet.
I és bona allò, diguem-ne,
que allò de les parelletes,
doncs els sogres d'una banda, els consogres, eh?
Vosaltres sou una mica consogres, eh?
Podríem dir-ho així.
Doncs, bueno, a mi se me va encarregar,
una mica no ho podia fer,
me va encarregar, doncs,
el dibuix de la companya Maginet,
que fos una nena dolça,
i va-li, ja ho vaig fer.
Tot va acabar així,
i llavors se va dir que l'any que ve sortiria
i el Cabolós,
bueno, van passar una sèrie d'anys
i tot quietet.
Llavors, doncs, a veure,
l'any també...
abans, l'any 97,
doncs, se me va encarregar
pel vídeo del sisè pacte de congrés,
doncs, un vídeo, doncs,
que sortiria al Maginet i a la tecleta,
en dibuixos animats,
també junts amb imatges de Tarragona.
Llavors,
es va fer la inauguració
a Fortí de la Renya
i cada un de munt del plat tenia el seu vídeo.
I...
I com a curiositat,
que estàvem les dues i no ens coneixíem.
Què dius ara?
Sí, sí.
No, no la coneixem.
allà com a Club Maginet
i allà com a tecleta
i no ens coneixíem.
Home, jo recordo
aquestes magnífiques nines
que es van posar aquí
a l'estand de les festes.
No sé quan va ser,
però les recordo
perquè eren espectaculars.
Sí, ho he passat
a que n'hi va haver una.
Encara...
Jo en tinc a casa encara.
Entens, no?
Eren unes nines
realment magnífiques,
precioses
i que convidaven, no?
A que tothom comences a creure
en aquest personatge, no?
De la tecleta.
Exacte.
Que si,
aquí una mica entreu vosaltres
al Club Maginet o...?
Sí, llavors, bueno,
després de tot això,
la cosa, com diu la Roser,
es va parar
i un dia
la Roser va vindre
a trucar al Club Maginet
i llavors, bueno,
a partir de llavors
vam decidir
tirar el projecte endavant.
Tinc la noia perfecta
pel vostre xiquet, no?
Sí, exacte.
Més o menys.
A partir de l'exposició
que vaig...
Com ja la coneixia.
Ja portàvem una miqueta
enganxines.
Aquesta exposició
que dius
que els nens
era tot lo que seguissin popular.
Llavors ja volia fer
un nen vestit d'imaginet
amb el calgrós
i va anar a preguntar
si ho podia fer
i llavors van saber
que jo era la creadora
de la tecleta.
I de fet,
les enganxines primeres
dels contenidors
ja veien que feia bona per ella,
eh?
Sí, sí, sí.
Apuntava en un futur
plegat.
Ja ens feia gràcia.
Llavors, bueno,
a veure,
el que vam fer
és donar-li una mica
de contingut al personatge,
no?
Perquè, a veure,
la tecleta
era un dibuix,
imaginet port...
També era una veu,
realment tampoc no és un personatge,
però...
Sí, sí.
portava darrere
tota una història
amb el senyor Terrassa,
totes unes campanyes benèfiques.
Llavors,
ens vam decidir
fer l'auca
de la tecleta
per explicar una miqueta
qui era aquesta nena
que havia aparegut del Norré.
Li havíem de donar
una mica de contingut.
A partir de llavors,
bueno,
la Roser va fer l'auca,
la va dibuixar,
la vam posar els no...
Bueno,
tot el contingut.
Després,
ella també va fer
una làmina
amb la tecleta dibuixada.
I després,
llavors vam decidir
que bé,
havíem de recollir diners.
Aquí estava la...
Jo recordo
el tip de vendre bocates
que us vau fer.
Sí.
Quan els focs artificials
va ser?
Exacte.
Ara me'n...
I tant,
sí, sí que me'n recordo.
Exacte.
Llavors,
ens vam...
Bueno,
també vam fer
la figureta aquella
que va ser l'exposició,
la figureta ja
tota la tecleta
sencereta
de 26 centímetres
que va ser
l'iniciació
de la campanya.
Llavors,
entre ells i jo,
entre el Club Maginet
i el vam iniciar,
la campanya ja
per recollir els diners.
Clar,
exacte.
Va ser així.
Llavors,
entre tots,
doncs això,
amb la Roser,
tots al Club Maginet
venent bocates,
vam fer les samarrates,
hem fet dos models,
durant dos anys,
dos models de samarrates
i poquet a poquet
com les formiguetes,
doncs en tres anys
hem recollit els diners.
Home,
és que fa un capgròs,
costa molts diners.
És que són molts diners.
Quan era?
Quan s'havia pressupestat?
Tu dic en pessetes?
Sí, sí.
Perquè en veus...
Fa tant de temps, no?
Unes 600.000 pessetes.
Déu-n'hi-do.
I l'Àngels Cantos,
que la tenim a l'altre costat
del fil telefònic.
Àngels,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Jo estic encantada
de saludar-te
de gairebé
com cada any.
Quan no és per una cosa,
afortunadament és una altra,
però és de les nostres
escultores de la festa,
eh?
Ja podríem dir-ho així.
Sí,
més o menys,
més o menys.
Va ser per Nadal,
del 2006,
que vas començar
una miqueta
a treballar aquest tema
o et va fer la comanda
i has començat a estar?
Explica'ns una miqueta
en quin moment apareixes tu
com a escultora
d'aquesta tacleta.
Doncs mira,
la Roser,
o la Roser,
jo l'Anna,
bon dia.
Hola,
li posarem uns auriculars
a la Roser
perquè la pugui escoltar.
Disculpa,
és que no et sentia l'Anna,
sí,
però la Roser no tenia auriculars.
Ara de seguida
ho arreglarem
i així podrà escoltar-te
perfectament,
Àngels.
Sí, sí,
com anerà.
Home,
i tant,
amb la pressa que us teniu.
Ara perfectament
t'escolt,
Àngels.
Hola,
bon dia.
Bon dia.
Doncs mira,
elles van posar contacte amb mi,
vam proposar el projecte,
que molt bé,
em va encantar,
molt maco això de fer-li
la companya al Maginet
i això va ser el 2006
i jo m'he posat a treballar
farà uns mesos
ara enrere.
O sigui que
pràcticament
ara ja està acabada
també.
O sigui que no me vaig posar
al principi.
Ja està acabada
del tot?
Sí,
del tot.
Ja està a punt.
Roser,
ja l'has vist?
Molt contenta
que ho contessin amb mi.
Bueno,
la Roser m'havia vist
també.
Els últims tocs,
no,
però...
Però sí,
sí,
li anem fent el seguiment,
a què sí,
Àngels.
Que han vingut molt al taller,
Àngels.
t'han deixat treballar
aquestes dones.
Home,
Déu-n'hi-do,
eh?
Una mica
no insistís,
no?
Com va la cosa?
Molt,
molt,
molt.
La Roser,
sí,
la Roser,
sí,
pateix molt
per sa filla.
Això és com la filla.
Home,
com totes les mares,
és normal.
Sí,
sí,
sí.
Sí que...
Home,
i la consogre
també és patidora,
eh?
L'Anna,
l'Anna que és la consogre
podríem dir també
Déu-n'hi-do,
eh?
Aquí tothom pateix.
fa tant de temps
que ja tenen ganes
que surti al carrer,
la xiqueta,
però bé,
molt bé.
L'Àngels és molt
perfeccionista,
però jo crec que has quedat
contenta,
no?,
amb aquesta tecleta,
amb aquesta incorporació.
Sí,
sí.
Al seguís,
sí?
Sí,
ja la veureu,
és molt maqueta.
És una cara molt bonica.
Si queda molt bé,
imagina't,
és una nòvia ben guapa.
Podríem explicar
algunes característiques,
no sé,
què us sembla,
Àngels,
entre tu,
la mare,
la sogra i tot plegat,
que podrien dir
d'aquesta figura.
Que comenci,
que comenci la mare.
Vinga,
la mare,
va.
Ja forma part
de la teva vida,
eh?
Quan deies una filla
allò de manera,
doncs,
una miqueta simbòlica,
jo m'atreviria a dir
que és com la teva...
Jo no sé si t'has sorpresa
tu mateixa
parlant amb ella,
perquè ha arribat
algun moment ja
de tant de conviure
amb aquesta imatge,
no?
Doncs molt,
me l'estimo molt
i dic,
i ara ja començo
a veure que
el Club Maginès
se l'està estimant
igual que jo,
més,
sobretot la Blanca,
la que una nena,
la filla de l'Anna Mola,
que és la que ho portarà
l'altre dia,
el dilluns,
que vam anar
al taller de l'Àngels,
doncs,
hi havia la modista també
i tenia un gosset
que a ella li encanta,
doncs,
ni va veure un gosset
de deu dies,
ni va veure res,
va anar directe
al capgros.
I després,
quan van sortint,
va dir,
que és guapa.
Però està nerviosa,
la teva filla,
no?
Està molt nerviosa,
ho està comptant els dies
que pugui...
Ja va descomptant dies.
i el que podem dir
de la tecleta a Àngels
és que porta un llaç al cap.
Sí,
i ben macos i ben gros.
I ja està,
no es pot dir res més.
Ah,
el vestit de relletes,
així com la figura original,
no?
Sí, sí,
el vestit és com la làmina,
el vestit.
És una bateta.
Sí,
una bateta de col·legi.
Una bateta de col·legi.
Exacte,
hem posat la bateta.
Amb la T de tecleta,
aquí al davant del pit.
I de Tarragona.
I de Tarragona,
sí,
també,
és clar,
tot.
Àngels,
per quants actes
i per quantes coses
treballes en guany?
Per les festes.
És per la tecleta, eh?
És per la tecleta.
Sí,
només diré que a la tecleta.
Hi ha hagut d'altres anys
que Déu-n'hi-do, eh?
Sí,
aquest any ha hagut d'estar
força tranquil·let.
Força tranquil·let.
Molt bé.
Doncs enhorabona
per la part que et toca.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
Gràcies a molt.
i esperem,
anem a dir,
esperem serà un èxit,
però ho serà segur,
només faltaria.
Gràcies, Àngels,
una abraçada.
Molt bé,
gràcies,
adeu.
Fins aviat,
adeu.
Adéu,
adeu.
Si parlem de coses tradicionals,
tenim el concurs de Baldufa,
eh?
Exacte.
Després refarem memòria
als oients
de si volen veure
per primera vegada
aquest caprós,
l'hora,
el dia,
tot plegat.
Però jo voldria parlar
del concurs de Baldufa
perquè tu que també estàs molt al dia
amb la cosa de la canalla,
ara quedaré fatal
perquè no me'n recordo
com es diu,
però hi ha una cosa així
com d'aquestes mecàniques,
com es diu Joan Maria,
tu que també tens canalla,
que és el sistema
de la Baldufa,
però que és així
que pretes un botó
no sé què,
però que ve a ser
la Baldufa de tota la vida,
de fusteta,
d'aquella,
tu saps a què em refereixo,
no?
Sí, sí,
que hi ha algunes Baldufes
amb botó,
allò que tenen com un boturet.
Sí,
si hi ha algun oient
que,
com es diu,
mira que tot el dia,
sí, sí,
és com hi vas posant
i clinc,
i ho llences i ja estàs,
veu que fa furor,
fa temps,
no recordo el nom,
però segur que els oients
ho saben.
I quan aquesta canalleta
es compra aquesta joguina,
que està molt bé,
que tot suma res resta,
dius,
escolta nois,
si això és la Baldufa
de tota la vida,
això no és una Baldufa,
és un no sé què,
no,
que és una Baldufa,
però diguem-ne,
més manual.
I quan intentes dir-li,
mira,
això és una Baldufa
com la que jo tinc
i intentes posar la cordeta
i llançar-la,
escolta,
aquí es tornen bojos
perquè no surt,
a la primera.
No surt.
A veure,
saps què passa amb la canalla
d'avui en dia?
Una mica el que dius,
no,
estan acostumats
a la immediatesa,
no,
jo apret un botó
i el nino de la play
ja fa així,
no,
aixeca un braç
o mou una cama.
Llavors,
carai,
la Baldufa no fa això,
eh,
la Baldufa és de practicar
i has de practicar,
i has de practicar,
i això,
la veritat és que
te'n dones compte
de que hi ha
qui es cansa de seguida
o hi ha qui és més caparrut,
que se'n surt més ràpidament,
ai,
que se'n surt al final
per trons,
no?
Però fixa't una cosa,
és una mica,
una,
jo crec que també va bé
per la canalla
d'avui en dia
perquè és una mica
d'ensenyar
una mica la paciència.
Però,
per exemple,
en aquest sentit,
un joc tradicional
que està tenint molt d'èxit,
botigues d'esports
ben conegudes
de Tarragona,
doncs,
tenen jocs d'aquests
que tenen ja
un nivell impressionant,
es fan talles
i molta canalla
i jugues al diàvol,
sí,
aquell que era de fusta
que s'ha perfeccionat
amb nous materials
i a Canalla
que fa virgueries
i és un joc
que ha tingut
molta acceptació
i que s'ha recuperat.
Podria passar
amb el temps
amb la baldufa,
qui sap,
no?,
que també es recupera.
A veure,
jo el que sí que he vist
i he observat
és que cada setembre
es recupera la baldufa.
Clar,
perquè teniu el concurs.
No,
és veritat,
no,
a més no és allò
per tirar en flors,
no?,
però és veritat.
Els nens,
com que la redescobreixen
i estan fins als vols de Nadal,
veus a les escoles
que tornen a tirar
la baldufa,
veus una miqueta
l'ambientillo,
no?,
i és molt bonic.
I jo crec que és una mica això,
no?,
tant el diàvol,
com totes aquestes coses,
jo crec que els nens
d'avui en dia,
jo com a mare també ho dic,
eh?,
és allò,
dona'm aigua,
però ja,
o vine aquí
i ja,
no?,
d'ensenyar-los una miqueta
aquesta paciència,
no?,
que ens necessita també
una miqueta la vida
i que les coses
no són com la play,
que no,
que apretes un botó
i actues ràpidament,
no?,
i llavors jo penso
que en aquest sentit,
doncs bé,
tenim canalla ben petita,
que ja participa,
vull dir...
Com funciona aquest concurs?
Allò pràcticament,
és a dir,
és el dissabte,
on el feu?
És el dissabte,
a la plaça La Font,
i hi ha dues,
a les 12,
i hi ha dues categories.
I hem de portar
la baldufa de casa.
No,
la donem nosaltres.
Però què doneu,
aquella de fusta
amb la punta metàl·lica,
la de tota la vida?
Sí,
però amb la punta rodona,
perquè la punta carnissera,
no,
s'ha de ser especialista
amb baldufes.
Oh, i tant, i tant.
Sí,
la donem nosaltres
perquè
teníem problemes,
perquè sí que aquesta pesa menys,
que la meva pesa més,
que aquesta roda millor,
perquè no sé...
I vam dir,
prou,
donem a tothom,
quan fan la inscripció
els donem una baldufa.
I ja fa dos anys
que les baldufes
col·labora
l'autoritat portuària
que ens dona les baldufes,
i llavors,
quan vénen a fer la inscripció
mitjoret abans,
els donem la baldufa.
I llavors ja poden anar
practicant
amb la seva baldufa.
Posem un tros
de roba,
bueno,
un tros de
de matèria a la terra,
de cintassol,
allò,
perquè teníem el problema
que el que agafava un forat,
que bé,
és clar,
que ell té un forat,
i a mi no m'ha entrat.
Vull dir,
és que és polèmic,
la baldufa,
eh?
No us penseu que no.
I llavors ens vam posar allò.
Llavors ja deixem
que vagin practicant
fins al moment de començar.
Hi ha dues categories,
totes tenen dues tirades,
o sigui,
fem una primera tirada
amb la categoria A
i després la B,
i llavors
és a temps,
o sigui,
amb cronòmetre,
llavors de les dues tirades
s'agafa el temps millor.
i el que fa més bon temps,
que li balla més estona,
guanya.
Vull dir,
la mecànica és simple.
Les edats,
aproximadament?
Doncs des de,
hi ha nens de 4,
5 anyets,
fins a 80 i...
Els de 80 i i
se'ls hi nota a l'ofici,
no?
Amb la baldufa.
Són els millors.
la veritat és que
dels grans,
la majoria són els que
més bé l'atinen.
Tu has vist mai anar
en un d'aquests,
perquè porteu molts anys
de concurs,
29?
29,
29.
Recordes algun rècord,
algun moment espectacular,
de dir,
allò no s'atura mai,
aquella baldufa?
Home,
hem arribat als dos minuts.
Dos minuts?
Dos minuts ballant la baldufa.
I és molt, eh?
És molta estona allò.
que et dona més voltes
que una baldufa,
avui,
aquí l'Edita era...
Ara el que passa
és que la veritat
és que amb el terra aquest
rellisca una mica més
i no duren tant.
Però jo he vist
el terra de la plaça La Font,
el que hi havia abans,
aquell que era de color negre,
allò que tiraven allí
i vim, vim,
i ballant,
i ballant,
i ballant,
i no s'aturava
i dius,
mare de Déu,
de gent gran.
Normalment és la gent gran
la que fa tant de temps.
I Anna,
a tu què tal se't dona
allò de la baldufa?
Jo soc incapaç, eh?
Jo sí participo cada any.
Jo ja enço la corda
i em quedo la baldufa
a la mà directament ja.
Participo cada any
una miqueta
per fer ambient també,
s'ha de dir.
Però no és la teva especialitat.
No, més aviat no.
O sigui,
ja hem negut vegades
que em balla
i ja hem vegades
que no em balla.
Llavors fem...
Doncs mira,
els que venen cada any
se n'enriuen una mica,
fem una miqueta
la gresca
i ja està.
El que passa és que
la gent la tira
aixecant el braç
i per dalt.
I jo només la sé tirar
a cotxada
i per baix.
i clar,
no té tanta corda.
Trobo que és més fineta, eh?
Llançar-la així.
A mi m'agrada més.
Deien que era de dona.
A mi m'agrada més.
Els homes la tiraven
aixecant el braç
i tirant la braç.
Perquè nosaltres som molt femenines.
I les dones
la tiraven a cotxadets.
A mi m'agrada més així.
Jo tiro de dona.
Clar que sí.
Clar que sí.
La feminitat,
fins i tot quan llancem
la baldufa.
Digues que sí, Anna.
A veure,
tornem al tema
de la tacleta.
La Roser
ha obsequiat
Tarragona Ràdio
amb 10 làmines
de la tacleta
i 10 làmines
de l'AUCA.
Qui vulgui
aquestes làmines,
les 10 primeres persones
que truquin a la ràdio
a partir d'aquests moments
i fins al final
del programa,
977-24-47-67,
han de trucar,
deixar el seu nom
i podran aconseguir
aquestes làmines
que no només estan fetes
amb carinyo,
que d'això suposo
que ningú no té dubtes,
sinó que estan molt ben fetes
i els asseguro
que són d'aquelles
que mereixen un marquet
i posar-les a casa
perquè són una preciositat
a més amb un paper
de moltíssima qualitat.
Sé aquí de la Roser,
pels oients
de Tarragona Ràdio,
la qual cosa
t'agraï moltíssim, eh?
Roser, de veritat
que és un detall.
Gràcies.
Però si us truquin
977-24-47-67,
a tan bon punt
hagin trucat
aquestes 10 persones
per antena direm
ja està, prou,
no en queden més,
i així vostès
poden aconseguir
aquestes làmines.
Ho fem amb aquest sistema
perquè si haguéssim
de donar pas
a tantes trucades
hauríem perdut
l'oportunitat
de parlar
i de conèixer
una miqueta
amb tota mena de detalls
aquests actes
que protagonitza
d'una banda
el Club Maginet de Tarragona
i aquesta tecleta.
Es presentarà diumenge
Estaràs nerviosa
tu també
com l'Àngels
m'imagino.
I l'Àna també
està emocionada.
Com serà l'acte?
L'heu preparat
d'alguna manera especial?
És sorpresa
i ja ho descobrirem?
Una miqueta sorpresa.
Bé,
si no, no té gràcia.
Deixeu-vos una miqueta
de sorpresa.
Ja està bé que sigui així.
Hi haurà música
i hi haurà una mica de tot.
Sí, sí.
Només falta
que hi vegi qui vulgui
i qui ho desitgi
que serà benvingut
que serà ben rebut.
El que anava a dir
una cosa
que si hi ha alguns nens
que han comprat
o volen comprar la samarreta
que el dia 16
si la tenen
que vinguin allà
amb la samarreta pujada
per fer més ambient.
A l'estant de les festes
hi és, no?
A l'estant de les festes.
A partir del dia 16 estarà.
No, no, no.
O ja la tenim?
És que ara anirem després
a l'estant
a fer un cop d'ull
a tot el merchandising
que és molt.
Sí,
i també es venen
les làmines,
la tecleta de l'auca.
Llavors les postals,
bueno,
les postals també
amb el dia de la festa.
Es tracta
que vinguin aquí
a l'estant de dir
vull veure
tot el material
que tenen de la tecleta.
Triar i remenar.
Això és la novetat,
dos quadrets
que he fet
de 20 centímetres
per 20
amb un llom doble
amb tela
i està fent manualment,
es venen
en blocs de dos
i hi ha
el maginet
amb un fondo blau
i la tecleta
amb un fondo rosa.
Molt bé,
doncs benvinguda
la tecleta
al seguir
si aquest serà
un any important
per aquesta nova figura
per la Roser Marqués,
sens dubte,
gràcies Roser,
de veritat.
I Anna Mola,
com sempre ha estat
un plaer
i donar-te les gràcies
sobretot
per aquesta feina continuada
que feu
al Club Maginet.
Inassequibles
al desabé, eh?
Moltíssimes gràcies, Anna.
Gràcies a tu.
Que vagi molt bé
i enhorabona.
Adéu-siau.
Deu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.