Un minut i mig i serà un quart de dotze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Aquest cap de setmana, aquests dies,
arrenca la programació de tardor de Caixa Tarragona,
una programació que manté els cicles tradicionals,
podríem dir, els cicles que més ben funcionat
al llarg dels últims anys,
i una programació que també incorpora nous cicles,
com, per exemple, un cicle de cinema d'autor
dedicat en aquesta ocasió a Woody Allen
i en què es podran projectar, es podran veure,
entre d'altres coses, Manhattan,
pel·lícula de la qual ens sentim ara un fragment
de la banda sonora, que és Rhapsody Blue,
de George Gershwin.
Per parlar d'aquesta programació de tardor,
ens acompanya un dels tècnics de la Fundació de Caixa Tarragona,
en Nando Terinó.
Nando, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Com a tot?
Doncs bé.
A punt amb els motors i amb la màquina ben engreixada.
Home, ja ha començat a rodar la màquina.
De fet, va començar a rodar ja amb el Woody Allen
dimecres passat, i bé, ja està tot en marxa.
Precisament, Woody Allen és un dels noms
que sobresurt d'aquesta nova programació de tardor.
Us heu, doncs vaja, heu posat damunt de la taula
aquest nou cicle, l'heu batejat amb aquest nom genèric
de la mirada de l'autor.
Què és el que preteneu amb aquest cicle?
Doncs bé, bé, ens plantejàvem,
després dels cicles de cinema que hem fet,
que normalment han anat força bé de públic,
ens hem plantejat de fer una programació contínua de cinema
cada dimecres a les vuit del vespre.
I, clar, doncs, el que no podíem fer era un cicle continu,
únic, que durés tota la temporada,
des d'ara, des de l'octubre fins a maig, abril-maig.
Així que vam decidir continuar fent cicles,
encadenant-los un amb l'altre,
i una possible idea era dedicar
monogràfics de quatre o cinc pel·lícules a directors en concret.
I buscàvem la submarca aquesta de la mirada de l'autor,
a partir del qual poguéssim dedicar un cicle a Woody Allen,
en el futur tenim intenció de fer un altre a Bergman,
per exemple.
Sempre buscàvem una miqueta que el director en qüestió estigui de moda,
o que sigui notícia, si més no.
Home, més de moda ara que Woody Allen, segur que no n'hi ha hagut cap.
Per això era el moment d'apuntar-se al mainstream
i fer un cicle de Woody Allen,
perquè, a banda d'aquesta de moda,
és un cineasta que ens interessa a molta gent i a reivindicar.
I moltes vegades potser tothom o molta gent
va anar a veure Matchpoint al cinema,
però és molt difícil veure Manhattan o Annie Hall en cinema
i en versió original subtitulada com fem a l'auditori.
I a més a més, Manhattan i Annie Hall segurament
són els grans clàssics de les pel·lícules per excel·lència de Woody Allen,
però encara fins i tot a l'última pel·lícula d'aquest cicle
us tireu una mica més enrere
i aneu a una de les obres d'origen de Woody Allen.
De les primeres de totes, sí.
El Play Itagent Sam,
que va ser traduïda com a Sueños d'un seductor.
Encara no sé ben bé per què.
Després, moltes vegades amb el nostre col·laborador de cinema,
David Serrao,
parlem d'aquestes traduccions de títols de cinema.
Sí, la veritat és que...
No és només d'ara que ho fan el que volen,
sinó que fa 30 anys sempre.
Sempre, sempre s'ha fet.
Aquí vam estructurar el cicle de, diguem-ne,
de la més nova a la més antiga, no?
De les quatre que vam haver de seleccionar,
que et pots imaginar que entre tota la filmografia de Woody Allen
doncs va estar complicat.
Però bé, vam decidir començar amb Match Point,
que la vam fer ja dimecres passat,
i bé, d'aquí vam tirar cap enrere els setantes,
amb Manhattan i Annie Hall,
que són dos dels grans clàssics,
quan aquest home deixa de fer aquestes comèdies
tan esperpèntiques i comença a fer coses transcendents,
i acabem amb una d'aquestes comèdies
tan típiques del Woody Allen que és Play It Again,
que de fet té la curiositat
que només fa d'actor,
no és el director de la pel·lícula,
perquè encara a l'any 72
es considerava no massa preparat com per dirigir,
tot i que havia fet alguna direcció ja,
però preferia encara que algun altre director
el dirigís amb ell,
com serà el cas, té aquesta curiositat.
I val la pena veure-les amb versió original.
Això és el cinema de Woody Allen,
si no el veus amb versió original,
per gairebé tota...
Bé, per un bon component.
Tot i la bona feina que fa Joan Pere
com a doblador en aquesta última etapa, però...
Bona feina que la podríem discutir,
però bé, però sí,
però millor amb versió original.
Això per descomptat.
En Cosa, el que són una proposta,
en aquests dimecres gairebé consecutius,
a dos quarts de vuit,
entrada gratuïta amb invitació.
Sí, sí, amb invitació que s'ha de passar a buscar
per la sala d'exposicions de Caixa Tarragona,
que està al costat de l'auditori,
a partir d'una hora abans que comenci.
Deixa'm dir que és versió original
subtitulada al castellà,
que ningú es pensi que no està subtitulada,
a veure si algú li frenarà de venir.
No fem un curs anglès,
que poden anar llegint
i que evidentment és totalment gratuït.
Per tancar el tema cinema,
hi ha una altra proposta cinematogràfica
que aquesta sí, doncs ja fa temps que funciona
i també funciona molt bé,
que és aquest cicle que vosaltres bategeu
com a cinema per a gent gran
i que en guany l'heu dedicat al cinema espanyol.
Sí, de fet cada any el dediquem
a un tipus, a un gènere de cinema diferent.
L'any passat vam fer superproduccions
de Hollywood, Cleopatra, etc.
I bé, doncs en guany vam optar
per un cinema que està de moda
perquè ha estat conflictiu en els darrers temps,
per l'obligació de les sales de cinema
a programar cinema espanyol,
que no és el nostre cas.
No és que estiguem obligats a fer-ho.
Ho feu per gust.
Però tot i que ha estat molt criticat,
jo soc defensor del cinema espanyol
i veritablement ens sembla molt interessant
que el cinema de casa nostra tingui oportunitats,
perquè ens queixem que no és bo,
però clar, si no hi apostem,
doncs mai arribarà a ser bo.
Segurament encara ens trobem
amb aquell clixer de l'espanyolada,
de la pel·lícula d'Alfredo Landa,
i fa 30 anys això ja ha evolucionat.
Clar, ha evolucionat moltíssim
i s'han fet pel·lícules boníssimes.
El cinema espanyol, veritablement,
té una enorme qualitat.
Per això el que vam optar és...
I de cinema espanyol n'hi ha bo i dolent,
com de cinema nord-americà.
És que clar, de vegades pensem
que el cinema nord-americà,
perquè té un gran pressupost,
doncs ja és una pel·li bona, no?
Quan en realitat el 90%
del que ens arriba a les cartelleres de Tarragona
són pel·lis absolutament comercials
que són històries tontes la majoria de les vegades.
Per tant, no és que sigui bon cinema.
Està ben elaborat, però no és bon cinema.
I en el cas, doncs,
hem volgut reivindicar 8 pel·lícules
importants del cinema espanyol
de la democràcia, diguem-ne.
Comencem ja després del 75, diríem.
Podríem dir, Nando,
que hi ha els grans noms,
els grans directors del cinema
d'aquests últims 60 anys.
Està el Modóvar, òbviament.
Està Benito Zambrano, Carlos Saura.
fer un recorregut per aquells noms indispensables.
Sí, sí.
Bueno, comencem amb Canciones para después de una guerra,
que és el...
De fet, és l'única pel·lícula
que data d'abans del 75,
que és del 71,
però que no va ser estrenada
fins després de la democràcia,
i anem per censura,
perquè, bueno,
estem parlant de temes republicans
i aquest tipus de coses.
És un dels clàssics.
Passem, bueno,
un hombre llamado Flor de Otoño,
on apareix el José Sacristán
intentant-se reivindicar
com alguna cosa més
que un actor del destape.
Tenen aquest canvi de registra.
Sí.
El crimen de Cuenca,
Los Santos Inocentes,
Ay Carmela,
bueno,
amantes,
solas,
del Zambrano,
i finalment acabarem
amb tot sobre mi madre,
de l'Almodóvar.
és inqüestionable
la qualitat
de molts cineastres espanyols,
no podem dir
que el cine espanyol és malo.
I el cicle,
que bé,
està orientat a la gent gran,
per això l'hem posat
en un horari de tarda,
normalment coincideix
sempre amb el segon,
primer o segon dimarts,
primer de cada mes,
a les cinc de la tarda,
amb entrada també lliure.
Aparquem el cinema,
si et sembla,
Nando,
parlem de la música
i aquí insuïm segurament
l'altra novetat important
d'aquesta programació
de tardor
és aquest cicle
dedicat a música
de Tarragona.
Com funciona això?
Bé, bé,
no és...
O de creadors tarragonins,
com...
No és exactament això,
tampoc, eh?
El que volíem
era crear un cicle
on,
en una bona mida,
però que no
ens encursatés això,
es pogués donar oportunitat
a formacions tarragonines
o
de prop de Tarragona,
sense tancar-nos les portes
a que si ens surt l'oportunitat
que vingui algú de fora
ho fem.
El que...
Estem parlant del cicle
de Tarragona estrena,
el que volíem
és que es fes
algun tipus de concert
que no s'hagués fet
prèviament aquí,
evidentment,
i, doncs,
si podíem fer
que alguna formació
de Tarragona
hi participés,
doncs,
millor,
tot i que no estem
tancats
i probablement
en els propers cicles
de Tarragona estrena
hi haurà formacions
de fora.
El que sí que ens interessava
i d'aquí el títol
Tarragona estrena
és que no
no tancar-nos
en un determinat
gènere musical.
Això s'ha claríssim
perquè és un autèntic
calaix de sastre,
aquest cicle,
hi trobem de tot.
El que volíem
era que qualsevol actuació
que consideréssim
relativament interessant
doncs,
pogués entrar
dins del cicle
i per això
comencem
aquest diumenge
amb l'Small River Dixie,
força conegut ja
a Tarragona
i que és un concert
de Dixie,
bueno,
de Dixie
i funky
tot barrejat
i d'aquí
doncs passarem
a un recital
de poesia
amb cor,
passarem a un concert
de guitarra clàssica
i acabarem
amb un altre
cor
que farà
amb bandes sonores,
és a dir,
és força
eclèctic,
però bé,
sí que són coses
que no s'han fet
prèviament aquí.
Ho vull matisar
perquè possiblement
molta gent et dirà
hosti,
però l'Small River Dixie
ha tocat un munt
de vegades a Tarragona,
de fet,
cada any pel Dixie
toquen
i han tocat
el Metropol
i aquí i allà.
Bueno,
el que farem
aquest diumenge
30 de setembre
a l'Auditori Caixa Tarragona
és la presentació
del seu primer disc,
d'aquest disc
que es titula
Dixie to Funk
on ens ensenyaran
bona part
del seu repertori
on barregen el Dixie
amb qualsevol altre
tipus de música,
no sé si digui negra
o bé,
d'aquesta música
amb aquest caliu.
Sempre s'ha buscat
aquest caràcter d'estrena,
fins i tot
la proposta
del Cort Tempus
i l'escritora
fina anglès
és una proposta
força innovadora.
Sí, sí,
serà un recital
de poesia
barrejat amb música
on s'agafaran
obres
de poetes
prou reconeguts
com el Rafael Alberti
o el Pere Quart
i anirà acompanyat
al recital
de la fina anglès
que en el món
cultural
és una persona
molt respectada
amb el Cort Tempus
que és una formació
de Tarragona
que bé,
molts d'ells
també canten
en altres cors,
de fet,
el món de la música
tothom està barrejat,
ningú es casa
amb una sola formació.
I bé,
de fet,
aquest és un espectacle
que està lligat
amb la tardor literària,
és a dir,
que suposo que en tindrem
oportunitat
de parlar-ne
més endavant.
els nens i el públic familiar
també mereixen
una atenció preferent
per part de la Fundació
Caixa Tarragona,
hi ha dos cicles
espaciament
dedicats amb ells,
són els Matins
en Família
i Desconcertat,
dos cicles
que han funcionat
molt bé
els últims anys,
pels que potser
si familiaritzin
ara per primera vegada,
com ho definiries,
Nando?
Deixa'm primer,
abans,
acaba de dir
que el Tarragona
estrena
és entrada
lliure
també amb invitació
una hora abans
de l'espectacle
per la sala d'exposicions,
a diferència
d'aquests infantils
que estem parlant ara,
on cobrem
una petita
entrada
donatiu
d'un euro i mig.
Entrada simbòlica
perquè a més d'aquests diners
van aparar dues entitats
del camp de Tarragona.
Sempre
la Fundació
Caixa Tarragona
cada cop que
cobrem una entrada
és entrada donatiu,
sempre va aparar
alguna entitat
benèfica,
en aquest cas
dos cicles
dos entitats
en el cas
del Desconcertat
a la Fundació
Casal Lamic
i en el cas
del Matins en Família
Fundació La Onada
això mateix
Fundació La Onada
i bé
la diferència
entre els dos cicles
el Matins en Família
que és un
és un dels
programes estrelles
i que
ens ha anat
molt molt molt bé
al llarg dels anys
diumenges al matí
dues sessions
fem una primera sessió
a les 11 del matí
i una altra
a dos quarts d'una
a diferència dels altres anys
hem optat per
adelantar-ho mitja hora
perquè
fèiem sempre una sessió
a la una
però vam creure
que potser
s'endarraria massa
pels horaris familiars
per tant
a les 11
hi ha dos quarts
d'una
això perquè els pares
hagin de matinar
una miqueta
que em sembla
que ja es veuen obligats
perquè la canalla
ja es desperta
abans d'hora
em sembla
els diumenges
i bé
el Matins en Família
doncs seran
set actuacions
coincidint sempre
amb el primer diumenge
de mes
a menys que hi hagi
alguna data estranya
o algun pont
on pretenem
fer un programa infantil
força variat
des de
des de la màgia
al clown
al circ
és a dir
sempre hi ha
un de cada
i de fet
el primer espectacle
que començarem
el 7 d'octubre
que es diu
Fanàtic Visual
és un espectacle infantil
on es barregen
els actors
amb un espectacle
multimèdia
és a dir
els actors
reals
parlaran
amb actors
virtuals
que és força
és una
tècnica
no massa vista
en el món
dels infantils
i el
Desconcertat
té
una vessant
més didàctica
podríem dir
i més musical
amb el Desconcertat
la idea
és fer
un cicle
familiar
però íntegrament musical
per això
hem programat
quatre concerts
on pot anar
tota la família
a gaudir del concert
i a banda
sempre demanem
o mirem
que la formació
o l'espectacle
que ens proposen
tingui una vessant pedagògica
evidentment
no només els nens
que també els pares
sortin d'allí
pensant
osti
el que hem après
o ens ha servit
o a partir de veure el concert
el que podem ensenyar
als nens
que normalment
quan veuen concerts pedagògics
es limiten
a quedar-se
bo acabadats
jo convido a tothom
a venir
al primer
d'aquests concerts
el 21 d'octubre
de la formació
xala
que és una formació
d'aquí del camp de Tarragona
també
que toquen
les xalapartes
que és un
bé
és aquest instrument
d'arrel
basca
que són uns tablons
que es toquen
amb uns altres tablons
bé
de tabla
i de pedra
que és
bé
és molt curiós
perquè si no ho veus
al natural
doncs no hi ha oportunitat
d'imaginar-te
que uns tablons
unes pedres
sonen
i que estan afinades
i fins i tot
si no ho tinc mal entès
a banda d'explicar
i de com sona
i com
quin és l'origen
de les xales
fins i tot
crec que
tenen intenció
de deixar
participar
el públic
és a dir
que els nens
podran provar
de picar sobre
dels tablons
i veure com allò
sona
o intentar fer alguna melodia
agafar allò que
primera fila
i quan demanin voluntaris
aixaca bé el braç
si et sembla
crec que ens queda
un últim
un cinquè cicle
per repassar
que és un cicle
de gairebé
diferent
és el cicle
de flashs de natura
també va tarà
crec que arribeu ja
a la quarta edició
són aquestes conferències
i enguany
heu buscat
un eixemàtic
que està
malauradament de moda
que és tot el tema
del canvi climàtic
qui podrem veure
aquests dies d'Andor
doncs mira
són tres conferències
la primera d'elles
aquest proper
dijous 4 d'octubre
les farem
a dos quarts de vuit
del vespre
entrada absolutament lliure
no cal ni que
recollim
invitació
ni res
poden venir
directament
i hem buscat
parlar del canvi climàtic
des de tres punts
de vista diferents
en primer lloc
una xerrada
a càrrec
d'un dels més entesos
d'aquest tema
a Catalunya
Martí Boada
on parlarem
precisament d'això
del canvi climàtic
a Catalunya
com ens està afectant
això del canvi climàtic
que resulta que és
però no sabem si és o no
potser va bé saber
com ens afecta
Casanos
clar
no perquè
resulta que
es calenta
el planeta
però després resulta
que tenim
un estiu
que no ha acabat
de fer calor
tampoc
no sabem ben bé
doncs Martí Boada
ens explicarà
com ha afectat
el canvi climàtic
o com està afectant
o com es preveu
que afecti
en el futur
a Catalunya
continuarem
amb una segona
xerrada
de gaire molt més
internacional
del canvi climàtic
a l'Amazones
a càrrec
de Luis Miguel Domínguez
personatge
expert
en aquests temes
i no sabria dir-te
si malauradament
famós
o no
per
les seves intervencions
televisives
molts d'aquests personatges
en sortint a Antena 3
per exemple
fent
les típiques
seccions
de natura
a programes
no massa especialitzats
en aquest tema
i acabarem
amb
un altre personatge
mediàtic
també
amb un altre
que apareix
en un altre context
és el José Luis Gallego
José Luis Gallego
que ens parlarà
l'última xerrada
ens preguntem
canvi climàtic
i jo què puc fer
és a dir
està canviant
i tu i jo
com a persones
de peu
què podem fer
perquè això
retallar-ho
quina solució
si la hi ha
aquí tenim
doncs aquestes són
a grans trets
podríem dir
algunes
de les propostes
que la Fundació
Caixa Tarragona
ens presenten
per aquest tardor
i a partir d'ara
per la resta
d'aquest curs
2007-2008
en queden algunes
però si et sembla
anant-ho
les deixem per més endavant
les guardem al calaix
d'aquí poquetes setmanes
presentarem
nous cicles
de música
per cert
hem comentat ja
per acabar
que en alguns
cicles
s'han de buscar
les entrades
amb invitació
tot plegat
hem de patir
per l'aforament
hem de fer molta cua
perquè la gent
ho tingui clar
quan posem
aquesta invitació
a recollir
una hora abans
és precisament
perquè
preveiem
que ja
hi haurà
força a forament
per tant
recomanem
que si
les pel·lícules
són a les 8
en el cas
del Woody Allen
que la gent
hi vagi
a les 7
a agafar-les
perquè sempre
corren
aquest risc
si fem
la invitació
és per evitar-nos
problemes
de més
aforament
del que tenim
que són 300 places
que ha vist
el nostre idó
com diuen
sí, sí
clar
de totes maneres
si algú té
cap mena de dubte
sempre es pot passar
per la sala
d'exposicions
i allí
l'informaran
i li donarem
una agenda
d'activitats
on apareix
tota la programació
del mes
i crec que queda
prou clar
en la nostra agenda
tot el que fem
i quina és la manera
d'agafar l'entrada
i tot això
Nando Terino
un dels tècnics
de la Fundació
Caixa Tarragona
moltes gràcies
per haver-nos explicat
a grans trets
part d'aquest programació cultural
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
a rebeure