Quatre minuts a tres quarts d'una del migdia.
Aquest matí, a primera hora, se'n recorden,
han de fer una mica de memòria perquè era a les set del matí
i els donaven compte de tot un seguit d'activitats
que s'encetaven justament aquest mes d'octubre
a la ciutat de Tarragona.
És un mes en què es donen cita a diferents activitats
literàries, teatrals, però sobretot musicals.
Hi ha una cita tradicional, pensi'm,
que ja porta més de tres dècades,
que és la desena musical que organitza
al Col·legi d'Enginyers de Concerts de Tardó.
Són aquests concerts que arriben, a més,
evolucionant cada any cap a diferents estils.
Volem parlar-ne i, sobretot, conèixer el contingut
de la proposta que ens fan en aquesta ocasió.
Per això ens acompanya el coordinador
del Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona,
el senyor Abel Ardo Freijanes.
Senyor Freijanes, bon dia.
Bon dia.
Benvingut i ens acompanya l'Albert Citellest-enor.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Que bé que vinguis aquí perquè ens dona l'oportunitat
de parlar d'una banda amb la persona que està
al capdavant de l'organització,
però també algú que prendrà part d'aquests concerts
i que, com a professional de la música,
també dona la seva visió.
Continuen, senyor Freijanes,
en la línia d'ofrecer música
un poco para todos los gustos,
para todos los estilos,
dentro de una calidad, por supuesto.
Sí, evidentemente, este ciclo trata de complacer
un poco a todos los posibles espectadores o auditores.
Nuestro criterio es siempre hacer un concierto
con una orquesta sinfónica,
que es algo que se da poco en la ciudad de Tarragona,
y luego, pues, música de cámara, música lírica,
y desde hace unos años hemos introducido también,
digamos, la música de jazz o música de sonido New Orleans,
que, aunque ahora, desde hace también pocos años,
hay una semana, en el mes de marzo, si no recuerdo mal,
dedicada a la música de este tipo en Tarragona.
Cuando nosotros empezamos, pues, no había nada de este tipo.
No, no, era bastante novedosa y no era habitual.
Es que, claro, ustedes tienen un pasado ya
dentro de lo que es la música.
Ahora, afortunadamente, y a lo largo del año,
sobre todo en verano,
hay muchísimas más posibilidades
de escuchar buena música en Tarragona.
Hace 30 años, cuando ustedes empezaron,
eran prácticamente la única opción que había.
Exacto.
No había más.
No había más.
Este ciclo de conciertos empezó
los dos o tres primeros años en primavera,
pero luego se trasladó al otoño
como época más fácil para oír música
y, sobre todo, para tener la posibilidad
de contratar a grandes intérpretes,
sobre todo el extranjero,
porque coincide con las giras
que realizan por todo el país.
Pero hace 33 años, prácticamente,
podemos decir que éramos los únicos
que ofrecíamos música en Tarragona.
¿Y cuándo no mantenerse tanto?
Más de tres décadas.
Pues el alma de este inicio
fue Pérez Pallarés,
que fue presidente del Colegio de Ingenieros
también por esa época,
y él me la pasó a mí hace ya 17 años.
Y, bueno, con el esfuerzo año a año
de tratar de ofrecer esto,
pues lo hemos ido consiguiendo.
Tampoco hay que desestimar
la inestimable colaboración
de Juventudes Musicales,
porque ellos también han estado ahí
los 33 años ofreciéndonos su apoyo
en la organización de este ciclo.
El señor Calvo,
que algunas veces hemos hablado con él,
sobre todo siempre ha tenido
un gran interés en señalar
el nivel interpretativo
y la calidad de los músicos
y los artistas que han participado
en los ciclos.
Grandes nombres,
de cuartetos...
Procuramos que sean lo mejor
que nuestras posibilidades económicas
nos permiten,
porque, al fin y al cabo,
hoy en día los grandes concertistas
tienen ya unos cachés astronómicos
que nosotros, desgraciadamente,
no podemos permitirnos ese elujo.
Pero nos gustaría.
Afortunadamente, hay un gran interés
por los estudios musicales
y cada vez salen más jóvenes artistas
profesionales y bien preparados.
Sí, eso es otra de las facetas
que contemplamos.
Ya creo que hace aproximadamente 10 años
que buscamos dar una oportunidad
a algún joven,
sobre todo del área,
no tanto de Tarragona,
como si no del área de la provincia
o incluso de algo más lejano,
pero siempre que sean jóvenes intérpretes
que les ayude a iniciar su carrera
y su proyección en el mundo de la música.
Tienen un público muy fiel,
tienen un público ya abonado,
podríamos decir, de cada año.
Sí, sí, eso es cierto.
Bueno, fundamentalmente
está en nuestro colectivo
de ingenieros industriales.
En cierto modo,
ellos son un poco el leitmotiv
de este ciclo de conciertos.
Pero además, indudablemente,
están los abonados de Juventudes Musicales
que son también unos abonados muy fieles.
Yo suelo decir que quizá debían de pensar
en cambiarle el nombre
porque cuando uno se...
Si empiezan a tener una edad ya.
Llevan tantos años
siendo Juventudes Musicales
y son tan fieles a esto
que la verdad,
uno que no supiera de qué va esto,
pues diría,
pues no me coincide el nombre
con los...
Podría interpretar que es otro tipo
de ciclo musical, ¿no?
Exacto.
Pero bueno,
la música siempre es joven.
La música siempre es joven.
A ver,
las personas hacemos años,
pero la música está ahí.
el público de este ciclo.
Yo también tengo entendido
que son muy críticos
en el buen sentido de la palabra.
Por lo tanto,
les van poniendo a ustedes
el listón cada vez más alto.
Evidentemente...
Pues son de los que protestan
si no les gusta.
Evidentemente son aficionados
que tienen una larga historia,
por lo tanto,
tienen unos amplios conocimientos
de música,
por lo tanto,
su capacidad de ser críticos
es mucho mayor.
Tornarem a parlar del programa.
Jo no sé si l'Albert
diu, escolta,
on me he ficat, no?
A cantar amb aquest públic
tan exigent o tot això.
No.
Amb una mica.
Una mica sempre imposa, no?
Més quan de petit.
Jo havia anat a aquest cicle.
Què dius ara?
L'havia vist,
havia anat a algun concert.
llavors,
havia tingut l'oportunitat
de veure-ho des del públic
i ara participar com a intèrpret
és tot un luxe, no?
A veure,
l'Albert diu
que havia anat de petit,
però l'Albert és molt jove.
Sí.
No, tampoc no han passat tants anys.
No.
No és d'aquells inicis
de fa 30 anys.
No, no de fa 30 anys.
Com deia el senyor Freijanes.
Albert,
quant de temps portes ja
en el que són els circuits musicals?
Perquè hem estat allò uït
a fanejar una miqueta
per internet i déu-n'hi-do, eh?
Has fet cosetes?
Entre cometes.
He fet alguna coseta,
no molt gran,
he fet petites coses,
ja deu fer,
doncs,
potser,
potser,
4 o 5 anys
que he anat fent
les meves cosetes.
Evidentment,
són coses molt petites
perquè costa molt entrar
i més el circuit,
potser,
que més m'atrau
en el sentit professional.
Doncs és un circuit
que és molt petit
i és molt difícil d'entrar-hi.
molt difícil,
molt complexa,
has de fer un sobresforç
que va més enllà
de la teva preparació
com a cantant,
de moure't,
de parlar,
de trucar portes,
de representar...
Això ens ho explicava
l'altre dia
l'Àngel Odena
que després de molts anys,
també,
que Déu-n'hi-do,
ja porta uns quants anys,
ara marxava cap a Austràlia,
em penso,
tenia...
I deia,
home,
és que fins que comences
a tenir uns contractes
i una participació,
has de trucar moltes portes
i has de treballar molt.
tothom sap que la carrera musical
és de les més dures que hi ha,
no?
Sí,
és això,
és una cosa que no t'ensenyen
normalment a la carrera,
ara comencen a ensenyar-se
algunes coses,
però molt, molt,
molt pinzellades,
molt petites
i que realment
has d'anar parlant,
has d'anar a trucar portes
i no es pot fer d'altra manera.
T'has format aquí
al Camp de Tarragona?
M'he format...
La meva formació inicial
és a Tarragona,
vaig començar a Tarragona
en una escola de música,
vaig continuar a Vilaseca,
al conservatori
i finalment vaig fer
el salt cap a l'esmur,
que és l'escola superior
que es va crear
ara fa quatre anys.
Home,
si vas entrar a l'esmur
que ja es veu
que hi ha
un nivell aquí
perquè ja sabem
que és molt restringida
l'entrada a l'esmur.
És força restringit.
La reivindicació
que fan
sobretot els joves músics,
no?,
de la manca de places
que hi ha ara
en aquests moments.
Sí,
des de l'esmur
el que es diu
és que
s'intenta formar professionals
i que tampoc
hi ha tantes places
de professionals
i per tant
no ens podem passar,
no?,
però efectivament,
clar,
qualsevol jove
que es vol llançar
a estudiar un instrument
ho ha de decidir
molt aviat,
ha de fer un esforç
i no saps
si ben bé
si podrà entrar
en un superior
i clar,
això és un problema.
I vas triar
l'instrument
més complex
que és la veu.
Sí,
bé,
de fet...
Què passa?
Que ets molt dropet
i dius
que allà així
no cal que carreguis res,
ja ho porto
incorporat de sèrie?
Va per aquí,
no.
La idea...
Jo vaig començar
cantant en un cor,
com molta gent,
inclús molts cantants
que llegeixis biografia
i comencen cantant
en un cor.
T'animes,
comences a cantar
i veus que
el fet de fer servir
la veu
et dona unes possibilitats
que amb altres instruments
almenys jo
no he aconseguit.
I per mi
és molt atraient
poder explicar
un text,
d'una història
amb la meva veu,
amb la música,
etcètera,
etcètera.
Clar,
la teva veu
però també,
tots sabem,
hi ha una part interpretativa
molt important,
més enllà del que és
la interpretació
a través de la veu,
que és aquella comunicació
no verbal,
aquella part més actural
del cantant
que també,
segurament,
treballeu a l'esmoc,
però que hi ha qui
té més tendència
que d'altres
perquè tu has vist
grans veus,
grans artistes
que la veu
era impecable
però dalt de l'escenari
semblava allò
jo faig d'arbre,
que no hi havia
t'interessa també
treballar aquesta segona part.
Sí, sí,
m'interessa molt
la part,
és una cosa
que he descobert
de fet a l'esmoc,
perquè la meva tendència
era més anar cap al recital
però tant en recital
com en concerts
en funcions operístiques
la part actural
és molt, molt important
i no només això
sinó que més ajuda
als que deies fa un moment,
a la comunicació no verbal,
a la comunicació
i també a la tècnica
del cant,
el fet d'estar lliure
davant de l'escenari
fa que la veu sortir
d'una manera
molt més natural,
molt més bonica.
Jo sempre m'he preguntat
que quan cantem
la gent
que no sabem cantar
privatament
i tens l'ocasió
allò de poder cantar
i ho fas fatal
i insisteixo
perquè no en saps
i et sents bé,
no em puc imaginar
com et pots sentir
quan estàs cantant
una peça
ejecutant l'instrument
que és la teva veu
amb aquella cosa,
aquella perfecció,
calibrant cada matís.
Com et deus sentir?
És una sensació
envejable, segur.
Sí, jo crec
per mi
quan un cop
has aconseguit
dominar
l'obra musical
i posar-hi
tots els mitjans tècnics
i els temps
situats
és
per mi
és molt plaent,
és un gust
fer un concert
podent comunicar
tot un munt de coses.
Ja deu haver un parèntesi
en la teva vida, no?
Cada concert
s'ha de començar
i després ja continuaré.
Sí, sí, sí.
De fet,
no només en el concert
sinó una setmana abans
com a mínim
i encara dura
un parell de dies
que estàs
en un altre món.
Deus tenir
el teu repertori,
hi ha coses
que segurament
et ve més de gust
cantar-ne que d'altres.
Què és el que més
t'agrada cantar?
El que més m'agrada
és una miqueta
el que explicava
abans
és el que se'n diu
lit
o cançó de cambra
que és
normalment
amb un pianista
i un cantant.
També hi ha formacions
una mica més grans
però vaja,
són formacions petites
però és on
jo em trobo més còmode
on el text poètic
és important
i puc explicar,
puc buscar subtilesa
que és el que m'interessa més.
A veure,
doncs explica'ns
exactament
amb qui aniràs
acompanyat,
el piano,
què és el que faràs,
quin repertori
ens oferiràs.
En el concert,
en tot cas,
Abelardo,
quin dia actua l'Albert?
L'Albert actua
el proper dia 23.
A les 8 de la tarda
en l'auditori
de la Caixa Tarragona.
De Caixa Tarragona.
Doncs explica'ns
exactament
com anirà
aquest concert.
Mira,
és un concert
que fem
juntament
amb el Santiago Barro,
pianista,
i la soprano
Anna Ullet.
Llavors,
és un concert
que ens vam plantejar
quan vam tenir
l'oportunitat
de presentar-ho.
un projecte.
Ens vam plantejar
de fer-lo
girar
entorn de l'amor,
que és un tema
molt recorrent
en la música,
en la música vocal,
sobretot,
hi ha
molta literatura.
I vam decidir
buscar a través
de les diferents
nacionalitats
com ha anat
i de les diferents èpoques
com s'ha anat
veient l'amor
dins dels diferents estils.
Llavors,
el concert té
dues parts
que cada part
té com dues
subparts
i cada una
té
com un
títol.
La primera part
és l'amor romàntic
per una part
i l'amor apassionat
per una altra,
que seria
música
alemanya
i música italiana
i en la segona part
l'hem dedicat
a una visió
més propera,
més de les nostres
terres,
diguéssim.
Hi ha l'amor
sensual
que està
representat
per la música catalana
d'Eduard Tuldrà
i els textos
de Salvat Papaseit,
que és un cicle
molt, molt, molt maco
i la música
espanyola
amb aquest amor
més
més fort.
Quin repertori
més bonic, no?
Bueno,
a mi m'ha agradat
molt
el projecte
de l'Albert
i penso
que és
una novetat.
Mai he anat
a un concert
d'aquest estil.
A mi em crida
moltíssim
l'atenció.
Ja veu,
és clar,
passarem a l'altre
i diríem
i aquest també
i aquest també.
Què orquestra
sinfònica
han elegit
per actuar?
En el Palacio
de Congressos
crec que serà, no?
Sí,
la Orquesta Sinfònica
de Kazakastán
actuará el sábado
27 de octubre
a les 8 de la tarde
en el Palacio
de Congressos.
Esperamos que sea
un concierto
de gran porte
i dado que
el Palacio
de Congressos
nos permite
un gran aforo
que podamos llenarlo
y que podamos
sentir-se satisfeix.
El ciclo
también se traslada
al Teatro
Fortín
de Reus
como es habitual
también.
Sí,
ya hace
unos 15 años
o así
llegamos a un acuerdo
con el Teatro
Fortún
en el que
nosotros
les hacíamos
una esponsorización
de un concierto
y este concierto
es curioso
porque tradicionalmente
también era una gran
orquesta sinfònica,
sin embargo,
en los 3 últimos años
pues ha sido, lo hemos dedicado a esta música americana, llamémosle.
Muy bien. Me he dejado el conjunto de cámara que además actúa en el Metropol
porque ustedes cerrarán el Metropol en el sentido literal, ¿no?
Sí, ese es el concierto número 3 que tendrá lugar el martes día 30.
Tradicionalmente estos conciertos, aprovechando que Juventudes Musicales
hace los martes musicales, pues también se enlaza un poco
porque son el inicio de estos martes musicales,
pues tendrá lugar el martes día 30.
Como todos sabemos, el Teatro Metropol se cierra el día 1,
o sea que casi casi estaremos echando el telón del Teatro Metropol
hasta que lo veamos readaptado a las nuevas exigencias.
A ver, dicen que será un mes y medio, esperemos que sea así.
Bueno.
De momento ya buscaremos espacios para las actividades de ustedes, afortunadamente.
Pero quiero hacer hincapié en que este concierto es en el Teatro Metropol.
Puede haber la confusión de que el resto del ciclo de Otoño de Juventudes Musicales
sea en el aula magna de la Facultad de Ciencias Jurídicas,
pero en este caso este concierto es en el Teatro Metropol.
El Teatro Metropol, el anterior, como hemos dicho en la sala de actos de la Fundación Caixa Tarragona,
Palau de Congressos y Teatro Fortuny.
Exacto.
Ben organitzat, que no ens perdem.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio, senyor Abel Ardo Freijanes,
que és el coordinador del Col·legi d'Enginyers Industrials a Tarragona.
I moltíssimes gràcies a l'Albert Cid per ser Albert després de Tarragona.
Quins plans tens?
Doncs continuar buscant.
Farem algunes amb altra gent, farem unes audicions per escolars i per gent d'instituts.
I anar fent.
I continuar buscant.
I anar fent i entrant de plena al món professional i anar adquirint experiència.
T'agraïm molt també que hagis vingut.
Molta sort.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Dos minuts i mig, la una, arriben en un moment les notícies.