Dos minuts i mig des de Tarragona Ràdio naturalment
i seran tres quarts d'una
i canviem ràpidament el decorat, canviem ràpidament de tema
i cerquem una cara molt més amable de l'actualitat.
Deixem el món de la màfia ja, ja senten el sorollet dels nois i noies
que estan omplint el Parc Infantil de Nadal de la ciutat de Tarragona
com un xiquet més, en Jordi Sorinyac s'hi ha desplaçat
per explicar-nos l'ambient que hi ha
i quines són les activitats que s'han de dur a terme en els pròxims minuts.
Jordi, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda, com estem?
Doncs mira, molt bé, avui hi ha exhibició de motos, hi ha un munt de coses, no?
Sí, sí, avui no ens top, podríem dir, activitats sense fi
en aquest Parc Infantil de Nadal.
Recordem que el recinte va obrir les portes aquest dilluns, el dia 24.
Ara d'aquí uns instants hi anirem perquè en aquests moments
fa uns cinc minutets que ha començat una exhibició de bicicletes
i de motocicletes a trial indoor, o outdoor en aquest cas,
a càrrec de l'Albert Cabessany i de pilots del Tarragona Team.
Farem aquestes festes tres sessions, eh?
Vindrem aquí gairebé com si fos la nostra segona casa,
aquests dies, al Parc Infantil de Nadal, durant aquestes festes.
Vaja, que t'instal·laràs pràcticament, eh?
Sí, sí, una petita tenta de campanya.
Avui ens mourem pels exteriors, perquè hi ha diferents coses per veure.
Ja la setmana vinent, després d'aquest any,
donarem un cop d'ull per l'interior d'aquest recinte final,
per algun dels més de 30 tallers, eh?
Que aviat s'ha estat dit, 30 tallers que hi ha en aquest recinte final.
Però avui ens quedem aquí a l'exterior,
perquè hi ha diferents coses per veure.
La joia de la Corona, podríem dir, és aquesta plaça major.
És aquest espai que queda entrant per l'accés principal a mà esquerra.
Un cop passada una tirolina, una força espectacular que hi ha,
i podríem dir que és la joia de la Corona.
Enguany, aquesta plaça major és hereva dels pavellons de les Meravelles,
que es van instal·lar aquí al Parc Infantil de Nadal l'any passat.
Ben segur que els nens i els pares més incondicionals
ho recordaran perfectament.
I aquesta plaça major enguany, podríem dir que té factura italiana
i factura catalana.
S'han unit esforços de diferents col·lectius
i el resultat, ara en parlarem, és fantàstic.
Saludem el senyor Antonio Catalano.
Senyor Catalano, bon dia.
Buongiorno, bon dia, bon dia.
Al Antonio parla italià, han tenen una miqueta de casallà,
però en Cosa Locà és la Tania. Tania, buenos días.
Buenos días.
La Tania ens farà la traducció, arribarà, llegará,
donde nosaltres no llegamos.
Hemos comentat que aquesta plaça major
és la heredera dels pavellons de les Meravelles del any passat.
¿Qué cambies, què novedades aporta aquesta plaça major
respecto a lo que pudim veure en Tarragón al 2006?
Dunque, dal Padiglione dei Meravelles
a arribar a la giostra del tempo
e a la giostra dei Folli
si continua,
non c'è una grande trasformazione,
si continua el discorso
sulla meravella, sullo stupore
és un gioco.
Sí, des de los pavellons
que estaban el año pasado
no hay muchos cambios,
en realidad,
hasta el carrusel del somni,
del tiempo
y de la locura.
Y sigue, el percurso sigue
y llega hasta aquí,
hasta los carruselos del tiempo.
En aquesta plaça major
hay muchas actividades.
Una de las principales,
la que la gente ve de manera principal
es este carrusel,
los caballitos de toda la vida,
pero son unos caballitos
un poco diferentes.
¿Cómo son estos caballitos?
Son animali,
son macchine,
son giocattoli,
possiamo dire, poveri.
Possiamo dire,
giocattoli realizzati
da un nonno matto
que en campagna
operava i materiali più semplici
per fare i giochi
per i loro nipoti.
Sì, son caballos,
hai coches,
hai avion,
hai un elefante,
e sono come se fossero
lo juguete
che hizo il abuelo.
Sono pobres,
sono molto semplici,
fatti con materiali pobres.
De hecho,
la decorazione,
la decorazione artística
è, potser,
uno dei elementi
più importanti
di questa plaça major,
una decorazione
che gusta,
sicuro,
tanto peccionisti
come maiore.
Sì,
credo di sì,
perché
che l'idea è quella
di mettere insieme
la pittura,
la scultura,
di mettere insieme
l'arte visiva,
la musica,
di mettere insieme
tutti questi elementi
per fare semplicemente
giocare.
Questo è uno degli obiettivi.
A differenza
dell'anno scorso,
che qui,
oltre al gioco,
si inserisce anche
l'idea della festa,
dell'incontro,
della relazione.
Sì,
ci sono giochi,
il carruzello del tempo
ha molti elementi
che vogliono essere
juntos,
come per esempio
la pittura,
la scultura,
e lo che abbiamo
più rispetto al anno
passato
è questa relazione,
ose,
il divertimento
e la festa,
il sogno
maggiore,
ma anche la relazione
tra animatori e i bambini.
L'arriano
sono un elemento
che quasi tutto il mondo
conosce,
però ci sono altri espacios
di questa plaza maggior
che sono un po'
più disconcertanti
perché qui abbiamo
giusto a nostra derecha
rodeato di balas
di paja
differenti carretti,
carretoni,
che è esattamente?
Questa è un'altra giostra,
è la giostra dei folli,
la giostra dei loco,
mentre quella
è la giostra del tempo,
questa è la giostra
dei matti,
dei pazzi.
È molto semplice,
è una giostra contadina
fatta con le balli di paglia
messi in cerchio
che possono essere
anche un circo
e poi delle piccole carriole,
piccoli oggetti inventati
che portano i bambini
a girare.
Questa è la cosa.
L'idea rimane sempre
l'idea di fermare il tempo,
di fermare e riflettere sul tempo
e l'idea di guardare di nuovo
le cose, insomma.
Sì, qui c'è il carrossello
dei loco,
ci c'è palla,
che fanno come una arena
e se parecen a un circo.
e poi ci c'è il carrossello,
i ci c'è il carrossello,
si ci c'è il carassello,
ci c'è il carrossello,
e bo live un corpo,
Entre ese mundo que quiere parar el tiempo y que quiere parar a reflexionar sobre el pasado también, ¿no?
Antonio, Tania, muchas gracias, moltes gracias y hasta la próxima.
Gracias, gracias.
Realment, quan ens enganxen amb algun d'aquests carretons, ja podem creuar els dits perquè comencem a voltar com una mala cosa.
Hem dit que enguany s'han unit l'esforç de molta gent, de molts col·lectius.
Un d'aquests col·lectius és a l'aula de teatre de la Universitat de Rubíric Virgili, el coordinador dels actors tarragonins és en Joan Rioner.
Joan, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia i bona hora.
Ja portem uns quants dies a brega, com està anant la cosa?
Bé, doncs estem pendents del públic, quan tenim gent anem a tope i quan no tenim gent els anem a buscar cap a on sigui.
Això va a ràfegues, eh, aquests dies?
Sí, esclar, la gent quan entra aquí al parc, els nens la seva tendència és anar cap a les atraccions més vistoses, cap a les de la fira sobretot,
i quan se relaxen és quan comencen a anar cap als tallers i finalment arriben en aquest espai nostre
on els convidem a fer el que els vingui de gust, des de ballar, poden girar el carrusel, poden pujar en algun d'aquests carros
i si no ens poden mirar que ja se distreu en prou, ja.
Sentim música de fons, eh, és la música dels AEDO, és un dels dos grups que de forma intermitent, podríem dir, van tocant,
van fent petites jam sessions, eh, gairebé ens podríem dir.
Sí, eh, tenim la combinació continuada de dos grups, dels AEDOs, dels espontanis,
que tothom qui vulgui sàpiga tocar està convidat a pujar aquí a l'escenari a tocar el que li doni la gana, vaja,
i després també tenim per la tarda l'actuació dels Telefunken, eh,
i el que es pretén és que els actors públics i músics es vagin anar interactuant.
Clar, sí, es podríem dir, sí, ens acompanya el Joan perquè ja hem parlat ja d'aquests cavallets,
hem parlat d'aquest espai musical, per cert, la percussió que sonen és amb una garrafa d'aquestes d'aigua industrials, eh,
d'aquestes que n'hi ha en moltes empreses, però hi ha un espai que és, aquí, ja em dic,
que quan t'enganxen aquesta gent et comencen a donar voltes, però hi ha aquesta mena de ganivet gegant,
mig ganivet, mig aleta de tauró, què és això exactament, Joan?
Sí, aquí, just al mig de la plaça Major, amb el carrusel giratori,
tenim un dels sis carros que estan inspirats en el quadre del Bosco,
i aquest, com bé ha dit el company periodista,
és la reproducció de més de tres metres d'un ganivet gegant,
en què, per cert, ara mateix està pujant una nena i l'està fent anar,
està a punt de tallar una orella, a veure's a veure aquí.
Bé, i tenim també una altra reproducció, que és el Tró del Poder,
on convidem els nens a pujar a dalt
i donar tota mena d'ordres que vulguin.
També tenim el quadre, el carro confessionari,
on els nens poden pujar i es poden assincerar només de les coses que hagin fet bé.
Tenim el carro del Paó, de les Mil Cares,
on es poden transformar en els personatges reials o fantàstics que vulguin,
i el carro musical.
I donar molts toms, Joan, perquè es feu a volta molt.
I donar molts toms.
L'esquena se'n comença a ressentir d'aquests 4 o 5 mil nens
que ja no he passat per aquí, perquè tots volen pujar en aquests carros.
Doncs fins al dia 4 et queda una bona estona, eh?
Queda una miqueta, una miqueta.
Molt ràpidament, entrem cap a un altre d'aquests espais d'aquí de fora.
És el Laboratori Tiziano, amb clara reminiscència italiana.
Això és una iniciativa dels Arnolfini,
que és una mena de carpa que queda aquí, doncs, completament tancada.
Des de fora no es veu que hi ha l'interior.
És una cosa realment que fa patxoca.
Com podríem explicar, Joan, què és aquest laboratori?
Bé, per començar, dic que això és un espai molt, molt, molt especial, eh?
La plaça Major és un espai més aviat com de disbauxa,
i dins de la plaça Major tenim un recinte tancat,
que són dues carpes que estan totalment enfosquides,
on els nostres companys Joli i Miquel,
que són els responsables d'aquest lloc,
ens explicaran amb molt més detall en què consisteix aquesta activitat.
A veure, Joli, vine cap aquí, atracament a l'armada.
Joli, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Escolta'm, això de laboratori dona bastanta impressió.
Vosaltres aneu amb bata mig blanca,
no sé si de doctors o de científics.
Escolta'm, què és el que pot fer la gent quan s'endinsa en aquest laboratori?
Bé, sobretot, el que ha de fer és imaginar.
Tenim moltíssima imaginació.
Aquí es tracta de crear una pel·lícula.
Estem investigant amb la imatge de moviment
a partir de la imaginació dels nens.
Molt ràpidament, donem un exemple pràctic.
Això és ràdio.
La gent s'ha d'imaginar doble exercici d'imaginació,
el més difícil encara.
Ens trobem endavant d'una primera instal·lació,
d'un primer objecte.
Veiem aquí una taula rodona
en què hi ha diferents escultures distribuïdes de forma circular
i amb una bombeta que cau del sostre que il·lumina al mig.
Això va ser com una espècie d'esotrop,
que és una eina que amb la manivella tu li dones voltes
i aquestes figures projecten les seves ombres...
Poden anar fent, eh?
Sí, a la paret.
Llavors, és com una primera fase d'imatge en moviment,
de creació d'imatge en moviment.
Es va projectant les ombres en aquestes teles negres
que fan de parets d'aquesta carpa
i, home, les escultures són d'aquestes...
una mica estil gàrgola Notre-Dame de París
perquè ja se n'estàs una mica la idea
i, home, l'ombra fa bastanta por, eh?
Bueno, jo crec que és bonica,
jo crec que té molta poesia,
no tenim per què tenir por,
però, bueno, la por també...
N'hi ha que són prucs, amena.
Ja.
Escolta, molt ràpidament, només anem...
A veure, a Miguel, bon dia.
Bon dia, què tal?
Escolta, tenim aquí una segona instal·lació,
és l'última que podrem visitar
perquè anem fatal de temps per variar.
Tenim aquí dues pissarres distribuïdes
com si fossin una taula de forma horitzontal,
guixos, esborrador...
Què fem, una regressió a la infància,
com si quan anàvem a tercer GB?
Bueno, aquesta és la taula de treball
on els nens podran ajudar el senyor Tichano
a elaborar la seva pel·lícula
i està buscant la pel·lícula
sobre l'essència de la vida.
I buscar que els nens li expliquin
com és aquesta essència, no?
Llavors, tenim una sèrie de pissarres
on els nens dibuixaran
sobre temes diferents cada dia
i que capturarem amb la webcam
i ho animarem en directe
des d'aquests ordinadors.
La pregunta a vosaltres,
es dirieu als nens que dibuixin
l'essència de la vida?
Què enten a nens que és l'essència de la vida?
Bé, els donem diferents temes
a partir dels quals,
de manera més concreta,
podem extreure aquest missatge.
Què és el que pensen de l'univers,
què hi ha sota l'aigua,
què pensen de les danses,
què és el que balla a la vida.
Són qüestions,
els nens que venen aquí
tenen edats diverses,
nens de 8, 9 o 10 anys,
què contesten a preguntes d'aquest tipus?
Què us dibuixen?
Què us expliquen?
Home, la veritat és que és molt sorprenent, no?
Perquè
és gairebé inenarrable que expliquen.
És un contingut, un missatge molt més irracional, no?
Molt més enllà de qualsevol tipus de qüestió lògica, no?
Dibuixen de tot, de tot.
Ahir, el dia de l'aigua, per exemple,
ens van dibuixar des d'un vàter
fins al mar, fins a, no sé, dofins.
Avui, per exemple, estem amb el tema de la dansa
i ens estan dibuixant fulles, pedres,
que es mouen, que ballen, no?
Bueno, la imaginació per alguna cosa són nens
i en això ens guanyen sempre, eh, Miquel?
Sí, tenen molta poesia innata, realment.
Miquel, Joli, moltíssimes gràcies, bona feina.
Sortim d'aquest laboratori.
De fet, abandonem ja gairebé aquesta plaça major
i intentarem fer un petit esprint
en la mesura del possible,
en la mesura de les nostres possibilitats,
que ja advertim que no són gaires,
fins a arribar gairebé fins al final de tot.
Hi ha diferents atraccions de fira
més tradicionals, més ortodoxes, podríem dir.
Hi ha els llits elàstics, aquests,
amb els quals, doncs, hem saltat,
hem fet cabrioles, voltarelles,
de la millor manera possible.
Hi ha també aquests llits elàstics més moderns,
podríem dir, que t'agafen d'uns arners,
penjats de los pals i dones toms.
Això ja és una miqueta més elaborat.
Una miqueta de cua, eh, aquí.
Ho has provat tot, ja?
No, provat...
No et deixen, ets massa alt.
No, bueno, alt i talós i petós, no, no, millor.
Aquí els nens han de disfrutar
i tothom és conscient de les seves limitacions.
Servidor en té moltes
i aquestes coses millor que no,
perquè, a més, també fer aquí,
donar-se una trompada en viu i en directe
no seria gaire interessant.
Aviam, la teva dignitat quedaria un entredit,
segurament.
La poca que em queda, la poca que em queda.
Escolta, em suposo que també amenaça fatal de temps.
Hem d'explicar, però, que hi ha aquí
una tirolina gegant,
però volem arribar fins al fons
a veure si teníem l'oportunitat
de veure, veus com sí que tenim l'oportunitat
de veure-ho?
de veure l'exhibició de trial,
que s'està fent en aquests moments,
just a l'entrada principal del recinte final.
Hem dit que hi ha una trentena de tallers,
d'acord?
Sí.
Però, és bé, durant tot el parc
es succeeixen més de 50 activitats, d'acord?
I una d'aquestes activitats
és la que té lloc ara mateix,
és una exhibició de trial indoor,
amb bicicleta,
amb motocicleta.
I està a l'Albert Cabestany,
ara intentarem veure si ens hi podem acostar,
perquè el micròfon dona el que dona,
però nosaltres ens hi atencem.
A veure si podem parlar un instants
amb l'Albert Cabestany.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
No et deixen descansar ni per Nadal?
No, això sí que és descansar,
això és un plaer.
Això és un plaer.
Osteu aquí fent diferents cabrioles
i uns companys del Tarragona Team
damunt d'un cotxe
que les seu deixen completament destrossat.
Com s'ha anat la cosa?
No, no, jo precisament he demanat el cotxe
perquè ha quedat prou bé avui,
o sigui que encara el faré servir.
Es content, els nens els agrada,
s'han familiaritzats,
coneixen la pràctica del trial?
Sí, independient d'això també
a tots els nens els crida l'atenció
el que són les motos,
el motor,
sempre és molt vistós
i els agrada.
A més, el trial,
que és un tipus de moto molt tranquil·la,
no se surten,
sinó que és això,
que hi van a fer una allada
i s'ho passa molt bé.
Us pregunten allò com us ho feu
per no caure?
No, no hem tingut temps,
però a veritat que ho veus
a la seva mirada,
que digueu que ens al·lucinem bastant
i realment s'han apreciat
el que estem fent.
Moltíssimes gràcies
i bon any nou, d'acord?
Igualment, vaig bé.
Doncs amb l'Albert Camessany
ens hem d'acomiadar
perquè si no és la una
poc deu faltar, no?
Un minutet i mig, eh?
Un minutet i mig, eh?
Un minutet i mig, just.
Un dels problemes d'aquestes coses
és que perd la noció del temps.
Veien de fons, per exemple,
com estan jugant des de l'estand
del Club Bàsquet Tarragona,
aquí tothom qui vulgui
pot fer uns petits huels
tres contra tres,
hem donat un tom
i això és només l'exterior, eh?
També hi ha els autos de xoc,
aquests de tota la vida
i també hi ha com...
Això és com una mena de nube,
saps la nube de tota la vida, de fira?
Sí.
Ja és la versió 2.0 de la nube
en què dones toms endavant,
per darrere, s'has engaviat
i cabes cap per vall, vaja.
Tot una mica més sofisticat
i que produeix més merèix, xupol.
Doncs déu-n'hi-do, eh?
Molt d'espai,
molta activitat per aprofitar
i que la canalla s'ho passi d'allò més bé.
Somriures, eh?
El tema d'enguanyes les rialles
i n'hem vist unes quantes, eh?
Doncs això és el que s'ha de fer,
conrear-les perquè creixin, eh?
i perquè criïn, a més a més.
Deies que encara queden moltes coses més a dir,
però com que has dit
que t'instal·laràs uns quants dies,
doncs ja en parlarem demà, Jordi.
Això mateix, estem en contacte, Jolanda.
Vinga, doncs fins aquí una estoneta.
Fins després.
Adeu.
És pràcticament l'1, mig minut d'aquest punt horari,
repassarem l'actualitat nacional i internacional
i al matí de Tarragona Ràdio
continuem de parlar de dos espectacles
que tenen lloc avui a la ciutat de Tarragona.
Fins ara mateix.