Ara són tres quarts de dotze del migdia, tres minuts.
Ambientem una miqueta aquest espai,
sobretot per donar suport al nostre company Jordi Sorinyac,
que amb Joan Maria Bertran ara estan molt a prop del mar,
a l'hostal del Sol.
Ho explicàvem ja aquest matí a les set.
L'Ajuntament ha iniciat els tràmits per enderrocar l'hostal del Sol
després de l'incendi que es va produir ahir.
Un expedient dels tècnics determinarà si es troben a estar d'arruïna.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
On estàs exactament, Jordi?
Mira, estem a l'interior del jardí de l'hostal del Sol.
Has fet d'ocupa?
Sí, si li vols dir així.
Has entrat?
Tampoc no cal tenir grans qualitats per poder saltar-ho.
No, perquè si no, òbviament, servidor no estaria aquí dintre,
perquè de qualitats més aviat anem mancats.
Es tracta simplement de saltar un petit mur.
Estàs enfilant.
Ves donant idees.
No, home, no, però la gent ho fa.
No estem descobrint res a l'altre món.
A través del quadre elèctric, que està situat de format jacent a la façana d'aquest edifici buit del portal de l'hostal del Sol,
t'enfiles aquí, pot saltar la tanca, aquest amparadat de dos metres d'alçada, aproximadament.
Llavors, nosaltres estem a l'interior d'aquest jardí, que, com us podeu imaginar, està ple principalment de brutícia.
Hi veiem molts cartrons, cartrons de llet, de diversos aliments, fins i tot bosses d'aliments per a animals.
Hem vist un somier, un matalàs, hem vist també diferents botelles d'alcohol trencades.
Vaja, una deixalleria accidental, com sigui.
Sí, malauradament ens trobaríem davant d'aquesta circumstància.
No hem tingut l'oportunitat de poder fer-ho, però fins i tot hem comprovat el camí que deduïm,
que han dut a terme al llarg dels últims anys les persones que s'han instal·lat de manera ocasional,
o permanent fins i tot a l'interior de l'edifici,
perquè si dones el tomb per darrere del jardí, ja situant-nos, per tant,
de cara a la platja del Miracle, darrere del jardí saltes un altre mur
i et pots enfilar a través d'una finestra lateral a l'interior de l'edifici.
De fet, fins i tot podríem dir que dins de les limitacions ja està tot preparat
perquè qui pugui venir, qui vulgui venir, pugui fer-ho.
Insistim, la finestra lateral per accedir a l'interior de l'edifici estava tapiada amb ons,
doncs ara hi ha una obertura justa perquè hi pugui entrar sense dificultats una persona humana,
i fins i tot a l'interior del mur ja s'ha excavat, com si diguéssim,
perquè després, quan surtis, com que no tens el quadre elèctric per ajudar-te,
doncs puguis fer una petita escalada i puguis sortir.
Refugi de transeuns, de persones que en un moment determinat cercen aquest lloc com a Xupluc,
en fi, un lloc que està molt deteriorat, no?
Sí, sí, sí, està molt abandonat.
Des de l'exterior es pot veure tranquil·lament, doncs, quina és la part que es va quedar cremada,
una de les finestres del primer pis.
També aquí a l'interior hem pogut veure les restes d'un altre dels incendis que es va produir el mes de juliol,
en concret el passat 2 de juliol, que es va cremar, doncs, això,
algunes de les restes de la brossa de les escombraries que hi ha a l'interior d'aquest jardí.
Aquí hem vist plàstics, ferros cremats, es veuen visiblement sucarrats.
Insistim, l'incendis d'ahir va posar de relleu una altra vegada la situació precària d'aquest edifici.
Encara hi ha el rètol, el nom de l'hostal del Sol, el seu uso originari,
però des de fa anys, doncs, aquí hi ha una situació una mica complexa,
perquè oficialment hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
de l'any 1998, en què dicta, ordena que estirés a terra l'edifici
i es deixés lliure el solar, ja que la seva construcció afecta la visió de les muralles.
Hem de dir que, vaja, tothom que ha passat alguna vegada pel passeig de Sant Antoni
s'ha adonat que aquest edifici que té 8 plantes és molt més alt
que no pas la resta dels edificis del voltant.
A partir d'aquí, l'Ajuntament i els propietaris d'aquest edifici
no s'han posat d'acord, hi ha hagut diferents negociacions,
però no s'han pogut posar d'acord,
no s'ha pogut expropiar aquest edifici
i, per tant, encara no s'havia pogut tirar terra a enderrocar-lo.
Era una sentència en ferm.
Hi ha una sentència en ferm, això mateix, eh, des de l'any 1998.
Per tant, no s'ha executat aquesta sentència en molts anys.
Portem, doncs, gairebé 9 anys sense que s'executi aquesta sentència.
A partir d'aquí, doncs, vaja, hem passat molts episodis.
Un dels més cèlebres, segurament, va ser aquell en què l'any 2000,
durant uns 4 mesos, aproximadament, un grup d'ocupes,
un grup d'esquaters, doncs, van evitar l'interior d'aquest edifici.
Els propietaris, el senyor Jesús Pizarro,
ell diu que té la intenció, a ell li agradaria,
reconvertir aquest edifici en un hotel, un hotel important,
parla fins i tot, avui s'han feia en raça diferents mitjans de comunicació,
d'un hotel de 4 estrelles, volia construir-hi 25 habitacions.
Això topa, però, teòricament, amb l'actual normativa,
amb l'actual legislació especialment restrictiva,
que sí que, si es fes un nou edifici,
impediria que tingués les 8 plantes,
impediria, doncs, s'hauria d'adequar a les 4 plantes,
que és l'alçada màxima que tenen els edificis del voltant.
Però, mentre està en estallà,
s'ha d'instal·lar el propietari que el tiri a terra
i si no ho farà l'Ajuntament subsidiàriament?
Això mateix.
Ahir mateix, el tinent d'alcalde de territori, Xavier Terrés,
després d'aquest petit incendi, insistim, poca cosa,
però el petit incendi, doncs, diguem-ne que va ser la gota
que va ser al bas i va ordenar, va demanar
que de manera immediata es posessin a marxa els treballs
per acabar amb l'enderroc d'aquest edifici.
Què s'ha de fer?
L'Ajuntament ha de redactar un informe per dir si,
per constatar que, efectivament, aquest informe es pot enderrocar.
Llavors, l'Ajuntament ho ha de passar això als propietaris.
Si els propietaris no ho volen fer, no se'n volen fer càrrec,
ho farà després l'Ajuntament i li passarà la factura.
Avui se'n parla molt ja a Tarragona d'aquest tema
i quants tarragonins i tarragonines no hauran pensat
com si es tractés d'un concurs d'idees de dir
jo ja sé que faria, em faria un edifici, m'aniria a viure a l'àtic, no?
Sí, home, realment, la situació d'aquest edifici
és recent privilegiada perquè juguem a dues vegades.
És un lloc envejable.
Estem a cinc passes a la part alta,
just darrere del Museu Arqueològic, al costat de la plaça del Rei,
però és que si ens donem el tomb,
doncs és que estem just amb una visió privilegiada
de la platja del Miracle amb el Fortí de la Reina
com a punt principal de l'horitzó.
Un espai meravellós.
En el fons, jo crec que tant Joan Maria com tu
us heu quedat per agafar el lloc,
però em penso que us faran fora, eh?
Quan hagi de construir l'àtic, aquest meravellós.
Malament ho tenim.
Només constatar, doncs, vaja, hem tingut l'oportunitat
d'enfilar-nos aquí, realment ha estat de brutícia,
és molt lamentable, molta deixadesa
i has constat una vegada més que hi ha restes
que aquí, recentment, hi ha estat malvivint alguna persona.
Doncs ja veurem què passa,
perquè parlem d'una sentència en Ferb
que no s'ha executat en un set anys,
a veure si ara en va de debò
i posen solució a aquest tema
i en aquest indret que és un dels principals
de la ciutat de Tarragona.
Joan Maria Bertran, Jordi Soninyac, moltíssimes gràcies.
Ens retrobem d'aquí una estona.
Fins ara.
Adéu.