Les 10 del matí, 34 minuts.
Estem aquí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
parlant d'un altre tema d'interès,
d'interès de l'actualitat tarragonina,
perquè tenim dos joves estudiants tarragonins,
concretament de l'IS Comte de Rius,
que aquesta tarda se'n van primer cap a Madrid
i després cap al Japó, cap a Tòquio,
per participar la setmana vinent en els anomenats WorldSkills,
una mena de campionat mundial de formació professional
que ara ens explicaran.
De fet, és un campionat en què participen països de tot el món.
És una competició a nivell internacional
i d'això en volem parlar avui amb els seus protagonistes.
Primer que res, saludem els dos estudiants,
els protagonistes principals, que són el Carlos Romero.
Carlos, bon dia.
Bon dia.
L'Ismael Chico. Ismael, també bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanyen el director de l'Institut,
Antoni Barrofet. Senyor Barrofet, bon dia.
Hola, bon dia.
I el professor Francesc Roca,
que és el subdirector de formació professional del centre.
Senyor Roca, també bon dia.
Bon dia, bon dia.
Comencem per vostè, senyor Roca.
Expliqui'ns una mica què és això dels WorldSkills,
aquesta mena de campionat mundial de formació professional.
Bé, com tu dius, és un campionat de formació professional
atreçat a alumnes que estudien cicles formatius
de grau mig i grau superior.
És un campionat que es fa cada dos anys d'àmbit mundial
i té diferents professions.
En aquest cas, nosaltres hem participat a l'apartat de mecatrònica,
per nosaltres menys mecatrònica, hi ha control industrial,
hi ha automoció, cuina...
Totes les famílies professionals que, d'alguna manera,
configuren l'actual formació professional aquí al nostre país.
Va haver un campionat primer de tipus autonòmic,
que es va celebrar aquí a Tarragona,
i una vegada guanyes aquest campionat,
el següent pas és el campionat de tipus nacional,
i una vegada arribes al nacional,
el premi és poder participar en una olimpiada d'aquest tipus,
que aquest any és al Japó.
Que déu-n'hi-do, no?
Això ja és tot un premi, m'imagino, en el Japó, no?
Sí, la veritat és que sí.
Hi ha que reconèixer que el premi ja l'has obtingut,
que és l'oportunitat de representar el teu institut
o la teva ciutat en un campionat d'aquestes característiques,
on d'alguna manera dir que és de Tarragona
i que podràs estar amb gent de 45 països ja és un premi.
Farem el que va dir aquests dies, ho recordava, no?
El que va dir el Cruyff quan va anar a Wembley,
sortiu a disfrutar,
perquè ja heu arribat a la final i ara sortiu a disfrutar.
Ara els preguntarem als alumnes a veure si aniran a disfrutar
o aniran a patir.
De moment per l'institut,
i pel director, senyor Barrofet,
què suposa això, tenir aquesta representació tan digna
en una competició internacional?
Bé, per l'institut és tot un orgull i una satisfacció
poder aportar aquesta representació a nivell nacional
i a nivell internacional.
Nosaltres estem molt orgullosos dels dos alumnes
que ens representen.
Sabem que són dos nanos que s'han preparat a fons
per poder-nos representar el més dignament possible
i per nosaltres, com deia, és tot un orgull
poder ajudar-los a viure aquesta experiència.
D'alguna manera, en fi,
suposa la culminació d'un llarg procés, m'imagino,
d'aposta de l'institut per determinades matèries, no?
Sí, d'alguna manera ve això a fer vàlid o validar
tot l'esforç i l'experiència de l'institut
al llarg d'uns anys que es va apostar per una especialitat
que en el món d'aquesta Olimpiada Escolar es diu mecatrònica,
nosaltres és control industrial aplicat als processos contínus,
i vol dir que, d'alguna manera,
la feina que s'està fent per part del professorat de l'institut
va ben encaminada i està en línia de l'actualitat.
Expliquem una mica la logística.
Quan dic la logística, vull dir tot el que fareu a partir d'aquesta tarda
perquè, en fi, la gent que ens estigui escoltant
sàpiguen, en fi, tot també aquesta aventura que suposa
en el Japó, competir i tornar.
Francesc.
Ja tenim un company que està al Japó,
que és el professor Ramon Juste,
que és el que logísticament està preparant
tota la qüestió tècnica,
perquè quan arribem nosaltres puguem començar a funcionar.
Nosaltres marxarem avui des del Camp de Tarragona,
amb l'AVE, via Madrid.
Allà ens reunirem amb tota la delegació espanyola,
aquesta nit,
i demà a les 5,
demà a les 5 hem de matinar,
perquè a les 7 surt l'avió que ens porta a París
i de París amb 12 hores i mitja cap al Japó.
Què més tenim allà?
Doncs hi ha el dia 12,
hi ha la recepció,
la benvinguda a tots els països i als seus representants.
El dia 14 hi ha la cerimònia d'apertura,
que d'alguna manera,
jo crec que serà molt emotiu,
recordarà les olimpiades que hem vist,
amb un pla molt modest,
perquè realment cada país dona a conèixer
el que és en aquesta cerimònia d'apertura.
I del 15 al 18 hi haurà el que és pròpiament
les jornades, la competició,
que està oberta al públic.
I el dia 21 hi haurà la cerimònia de Cluenda
i el dia 22 tornarem cap aquí contents,
això segur, contents i satisfets.
Perquè això és una competició.
Sí.
I es tracta de si es pot guanyar.
Sí, sí, sí.
Es tracta de si es pot guanyar, sí.
El que passa és que és difícil,
ells han treballat moltíssim,
ells han treballat moltíssim,
no sols amb la part tècnica,
sinó amb la part de l'idioma.
Han estat practicant l'anglès,
perquè és un dels idiomes oficials del campionat.
Serà difícil, a més anem al Japó,
que els últims anys ha sigut el campió
d'aquesta especialitat,
però anem amb molta il·lusió,
a intentar fer el millor paper possible,
perquè s'ho han treballat
i si tenim una mica de sort
i en aquest examen ens surten preguntes
que hem preparat,
crec que faran un bon paper
i deixaran bé a l'institut i a la ciutat.
Remarco això de la competició,
perquè em sembla que val la pena.
En fi, això no és una exhibició,
sinó que és realment una competició
i suposo que hi ha premis.
Quins són els premis?
No, però sí,
és com a les Olimpiades,
la medalla d'or,
medalla plata,
medalla bronze.
Sí, sí, sí.
El premi fonamental és poder dir
que hem guanyat el campionat del món
en una especialitat determinada.
Nosaltres,
esperances de guanyar totes,
la realitat et fa situar en el seu lloc
i dius,
bueno,
si fem un bon paper
i quedem entre els 10 primers,
serà tot un èxit,
perquè Espanya és la primera vegada
que participa en aquestes Olimpiades.
No havia participat mai?
No.
I d'alguna manera,
també és aquest primer presa de contacte,
és important.
Tot i que aquest tipus de campionat
de formació profesional
es va iniciar
i els promotors,
en els seus inicis,
ja fa anys,
va ser precisament a Espanya.
i després va deixar d'organitzar-ho
i fer molts anys.
Ara s'ha tornat a reenganxar.
Abans de parlar
amb els propis protagonistes,
per què el Carlos Romero i l'Izma i el Xico
són els que representen
l'IS Comte de Rius?
És a dir,
n'hi ha hagut d'altres alumnes
que han estat treballant en aquest tema
o només ells dos
i si competiran conjuntament
o ho faran de manera individual?
És una participació d'ells dos
en equip,
vol dir que d'alguna manera
no solament valoraran
la qüestió professionalitzadora
o tècnica,
sinó el que avui es diu
treballar en equip.
És a dir,
algú d'ells en algun moment
assumeix el rol de líder,
en algun moment
durant la competició
ja hem observat
que quan un no arriba
l'altre assumeix
això que et falta
per poder arribar.
Ells van ser els escollits
perquè d'alguna manera
tothom tenia la il·lusió d'anar-hi,
però no solament
vam valorar aquesta part
de coneixements tècnics,
sinó això que acabo de dir,
la compenetració,
el saber quan hi ha una averia,
com se pot solucionar,
un suplir l'un de l'altre,
l'altre suplir l'un d'un,
etcètera, etcètera.
Això ha sigut el motiu
per al qual al final
ens vam decantar
per a ells dos.
La capacitat d'esforç,
avui això és molt important,
han dedicat moltes hores,
moltes hores
per poder estar avui
a punt d'agafar el tren
per anar al Japó.
Sense esforç,
això és difícil de fer.
Pensa una cosa
que vull dir,
una de les proves
que d'alguna manera
seran difícils
de portar a terme
és la rapidesa.
La rapidesa puntua.
La rapidesa puntua
per trobar la solució.
La rapidesa puntua
per saber connectar,
muntar, desmuntar.
I això no s'improvitza,
ho has d'anar treballant
dia a dia,
que és tot aquest any i pico
que han estat treballant
per poder dir
avui marxem.
Hi ha un lloc
que avui està una mica lluny, eh?
Doncs avui comença l'aventura.
A veure,
el Carles i l'Ismel,
què?
Com esteu?
Nerviosos?
Tranquils?
Carles?
Home, de moment encara,
de moment nerviosos no,
però quan veiem ja que,
suposo que el fet de pujar a l'AVE,
veure'ns a l'estació,
una vegada estem avui a Madrid,
veiem tota la gent
que sabem que hem d'anar allà,
però suposo que ja començarà
a pujar els nervis.
Ismael,
tu com estàs?
Jo no comparteixo,
jo ja estic nerviós.
Jo ja estic nerviós.
Només de pensar...
Només de pensar en què?
Sí, sí,
en tot,
en tot,
en el que faré
quan arribi,
en l'avió,
en tot.
És que
ja a casa meva
ja només parlant,
ja...
Ja et posen nerviós.
Sí, sí,
jo sé que sí,
o sigui,
no puc...
no puc
controlar-me.
Què suposa,
realment,
per a vosaltres
representar l'Institut
i representar d'alguna manera
el país
en aquesta competició?
Home,
bàsicament,
jo crec que per naltros
suposa una bona promoció laboral.
Suposo que el fet
de dir una vegada
anem a entrar a una empresa
o alguna cosa,
que sàpiguen
que hem participat
en un esdeveniment
a nivell mundial,
que suposo que vol dir
que les nostres facialitats
la dominem una miqueta
i això
bàsicament jo crec
que ens servirà per això.
I després
tenir una nova experiència,
tenir
més coneixements
i
crec que rondarà
al voltant d'això.
I tu, Ismael,
què creus?
Què suposa per tu personalment?
Sí,
cobrirà moltes portes
en el món laboral,
sí.
És que
a part d'això
és una cosa
que no es pot fer sovint
i
s'ha d'aprofitar.
Vosaltres us coneixeu
des de fa molt de temps?
Sí.
Sou fins i tot amics?
Sí, sí, sí.
Però amics a partir
de la feina
a l'institut?
No, no, no,
d'abans.
D'abans.
I això és important,
creieu,
per participar
en una competició
com la
de la que estem parlant?
Jo crec que molt.
Si no fos
perquè ens coneixem bé,
no crec que
haguessin arribat
tan amunt.
Tu coincideixes?
Clar,
el fet que
ens coneixem fa molts anys,
que són el mateix poble
de Villaseca
i el fet
de conèixer-lo,
tenir més confiança,
poder-li dir
les coses
clares,
tal qual són,
ell m'acorregeix a mi,
jo l'acorregeixo a ell,
jo crec que
el fet aquest
de poder treballar millor
en equip
també ens ha ajudat una mica.
Ismael,
quin és el principal defecte
del Carles?
Professionalment parlant,
no parlem de temes
personals.
Què diries?
Molt tossut.
i al revés?
S'ha quedat,
s'empana molt,
de tant en tant
fot unes
ho engega tot,
unes cantades guais.
Hi ha algú que destaca,
perquè abans el professor
deia,
potser algú necessita
ser una mica líder,
és veritat?
Entre els dos,
algú necessita
portar més la iniciativa
i si es pot dir
qui és aquest...
Home,
sempre és depèn...
O va per moments.
Sí,
és depèn,
o sigui,
com els dos estudiem
el mateix
i ens hem de fer el mateix,
doncs el fet,
quan ens posen la prova,
doncs un mateix
es veu,
ostres,
doncs ara jo faig això
o tu fas això
o què et sembla
si ho fem així,
no sé què,
o la meitat ho faig jo
i després ho agafa ell
i així veu els errors
que hi ha hagut
de la primera part
o...
Jo crec que en això
no tenim cap problema,
els dos.
Suposo que en una relació així,
professional d'aquestes característiques,
és important que ningú
s'arrepengi de l'altre,
no?
No hi ha mai
aquesta sensació
d'aquest s'està arrepenjant.
Clar,
clar,
perquè si fas això,
després ho pagues.
A veure,
expliqueu-me exactament
què feu,
és a dir,
per a la gent
que ens està escoltant,
quina és la vostra especialitat?
Expliquem-ho
d'una manera clara,
a veure,
com els explicaríeu
a gent del carrer
aquestes coses
tan tècniques
que feu?
A veure,
nosaltres el que fem
seria controlar
una seqüència automàtica
de moviments,
és a dir,
una cadena de muntatge
d'un cotxe,
una fàbrica
d'embotellament
de la llet,
una fàbrica
que faci paquets d'arròs,
nosaltres el que fem
és controlar
que per l'entrada
entri com si diguéssim
una matèria prima,
en el nostre cas
és una peça
i que amb uns moviments
se li mesuri l'alçada,
se li faci
com si fossin forats
i tot una cadena
de muntatge
amb sensors,
cilindres,
sistemes pneumàtics
i des d'un autòmata
i nosaltres
des d'ordinador
controlar un procés
i fer la seqüència
que ens digui
com si diguéssim
el jurat
i després
arreglar les màquines
i seria una fàbrica
de construcció
d'un cotxe
però a petita escala.
I aleshores,
al Japó
en aquesta competició
quines proves tindreu?
Ho sabeu ja?
No, encara no.
Això quan arribes
al Japó
et donen
tota la documentació
i tu
amb l'explicació
del jurat
i amb el que vas
llegint
ho penses.
Però és més d'una prova
al llarg d'aquells dies?
Suposo que sí, no?
Són paris proves.
S'utilitzen unes
maquetes
com si haguessin
d'una empresa alemana
i llavors
tothom sap
que són nou maquetes
que són com
unes tauletes
de nit petita
perquè fem una idea
llavors se sap
que d'aquestes nou
entra muntatge
cadena de muntatge
però el que no saps
és quina
de les nou
pot entrar.
I per les característiques
de les proves
que feu
què és més important?
Els coneixements?
L'agilitat?
La rapidesa?
No sé
què creieu
que és més important?
En fi
no només
per les proves
aquestes que fareu
al Japó
sinó per tota
la vostra experiència
què creieu
que és més important?
Els coneixements.
Bàsic és el coneixement.
Sí, sí
perquè si no
per molt ràpid que sigui
si no saps
on connectaràs
on programaràs
on
ficaràs tot
no
no saps
com seguir.
Teniu la sensació
que serà molt difícil?
Home
nosaltres suposem
que sí
però també
creiem
que
ho sabrem fer
si no
malament aniríem.
I el professor
què diu?
Creu que serà molt difícil?
Seran molt difícils
les proves?
La veritat és que
no ho sabem.
El que sí que sabem
que ho hem preparat
per intentar
fer-ho
el millor possible.
Ells ja ho han dit
sí que sabem
quines maquetes sortiran
però no sabem
les seqüències
i evidentment
doncs aquí serà
la sorpresa.
Però ells ho van treballar
per poder-ho
per poder-ho fer
bé
o molt bé.
I quan surti
aquesta dificultat
si ens n'en sortim
estarem molt contents
i si no
també
perquè és el que dèiem abans
vull dir
el premi
ja està
és poder
anar
poder
conèixer gent
conèixer
altres cultures
i disfrutar
d'aquest moment.
Hi ha altres curiositats
a l'entorn del campionat
davant de les proves
estareu sols
m'imagino
no podeu tenir
l'assessorament
de ningú
ni
en fi
no hi ha ajudes externes
no no no
nosaltres sols
el tema idiomes
què tal?
Buf
podria anar millor
però bueno
defenent
fem el que podem
amb l'anglès
que hem anat estudiant
i mira
perquè és japonès
no ho he estudiat
suposo
de camí allà
a l'avió
una guia
i mirarem
les paraules
clave
i poc més
hi haurà temps
per fer turisme?
una mica de turisme
o no?
un par de dies
ens han dit
ens han dit
teniu ganes?
us fa especial il·lusió
que sigui al Japó
i que no sigui
no sé
en un país molt més proper
i a Espanya
és una cultura diferent
això
per observar
i per
és que sí
home clar
no és el mateix
anar a Girona
o a
o jo què sé
a França
fer una competició
que el fet d'anar-te
a un lloc
que possiblement
no tornis d'anar
perquè no
és molt normal
anar al Japó
i doncs és això
conèixer una cultura nova
veure gent
molt diferent a tu
veure costums
molt diferents
i no sé
i de la vostra especialitat
sabeu amb quanta gent
competireu?
amb quants països
o amb quants instituts?
l'últim campionat van ser
26 països
26
i aquest seria el número
també aquest any
suposo que rondarà al voltant
no ho sabem exactament
però hi haurà uns quants
doncs imaginem-nos això
quin seria l'objectiu
això si parléssim
com si estiguessin parlant
d'esports o de futbol
l'objectiu que és
que d'entre els 10 primers
home a veure
jo crec que
que d'entre els 10 primers
ja seria un molt bon paper
per naltros
però a veure
parlant aquí
jo crec que
és que clar
com no sabem
el nivell
que ens podem trobar allà
ni sabem res
però bueno
jo crec que
quedant entre la meitat
o així
ja estaria bé
i el director
s'ha marcat un objectiu
allò de dir
com si fos l'entrenador
de l'equip de futbol
el director
està satisfet
amb el fet d'anar-hi
i ja
abans ho havia
apuntat
jo crec que
quedar entre els 10 primers
tal com deies
seria un èxit
important
perquè
és la primera vegada
però tal com es deia abans
l'important
és disfrutar
d'aquesta
d'aquesta possibilitat
de participar
de conèixer
persones
tecnologies
altres empreses
perquè definitiva
també coneixeran
empreses
del sector
i
pensem que això
pot obrir la porta
amb ells
com a
alumnes
i futurs treballadors
el centre
l'ajuda
a consolidar-se
amb l'especialitat
i a tot
el que representem
penso que
al final
pot quedar content
de la nostra
aportació
en fi
segur que serà
una experiència
molt interessant
per cert
segur que us heu barallat
més d'una vegada
davant de
fent les proves
que fèieu
no?
us baralleu molt sovint
o no?
bueno barallà
discutiu
suposo que el fet
que tenim tanta confiança
també fa que
que li puguis dir
tu ets ruc
o que m'ho diguin a mi
obertament
és aquella dita
que la confiança fa fàstic
que la podem dir
sense problemes
en fi
ells en van aquesta tarda
amb un llarg periple
de fet les competicions
seran
a partir del dijous
dia 15
tornaran
el dijous
dia 22
així que
els emplacem
que quan tornin
ens expliquin
sigui el resultat
quin sigui
que ens expliquin
com ha anat
l'experiència
perquè segur que això
serà ja
molt interessant
els estudiants
els protagonistes
principals són
el Carlos Homero
i l'Ismael Chico
amb ells hem parlat
també
amb el subdirector
amb el professor
de l'Institut
Comte de Rius
Francesc Roca
i amb el seu director
Antoni Barfet
a tots quatre
però especialment
a vosaltres dos
molta sort
que vagi molt bé
que sigui una gran
experiència personal
i també professional
i en fi
ens retrobem a la tornada
gràcies
que vagi bé
bon dia
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia