Només 20 segons, serà un quart d'una del migdia.
És el temps del fet 2007.
Com passa el temps?
I no hem renunciat ni de bon tros aquest any
a continuar a oferir-los un cop a la setmana
una panoràmica general de com es presenten
els festivals d'estiu de Tarragona
amb els seus diferents apartats.
De fet, mira, l'ha acudit fàcil,
no neia de fet, Jordi Girame, bon dia.
Bon dia, què tal?
Avui, sense voler, m'estan sortint coses d'aquestes
que no tancen cap gràcia i a més no les faig conscientment
i queda fatal perquè sembla que et vulguis ser la graciosa
i jo de gràcia no en tinc.
Oriol sí que en té, Oriol Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Oriol en té, però siguem una miqueta més formals
i saludem primer que tot la regidora de Cultura,
Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona,
Sandra Coloma, bon dia.
Hola, bon dia.
Perdó per trencar el protocol,
però és que ha estat la cosa aquella que dius...
No passa res.
Bon dia i benvinguda i naturalment estem encantats
perquè ens acompanya Ferran Madico,
és director del Conte a l'hivern de Xespir.
Ferran, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Gràcies per venir,
perquè us queda molt poquet per estrenar
i jo m'imagino que molt de temps no aneu sobrats,
de temps precisament,
mai se n'ha sobrat de temps al teatre.
Mai se n'ha sobrat,
però venir aquí ens ajuda
perquè així ens relaxem una mica,
si no estaríem donant títoms
i mirant de convocar algun assaig,
en canvi així ens relaxem
i podem passejar per Tarragona,
que està molt florida.
Molt florida, molt bonica,
una mica de calor.
La Sandra Coloma,
nova regidora de Cultura,
ara ve de presentar
el Festival de Focs Artificials,
el concurs, millor dir.
Sí, que comença el dia 2, sí.
I vaja, així,
a la primera de canvi ja,
vinga, clar,
coincideix amb l'estiu,
que és quan es genera més activitat
en quant a actuacions,
en quant a moviment a la ciutat, no?
Sí, realment ara és un moment molt fort
i, bueno,
com acabo de començar
ja m'ho trobo tot una mica fet,
però...
Veus, veus,
com no sóc l'única
que fa la broma fàcil?
Haurem de canviar el nom, eh?
Els festivals, no?
I no, realment,
el fet és que jo ja seguia,
com a ciutadana a Tarragona,
que m'agrada la cultura
i la música,
el teatre i la dansa,
i realment,
ara aquest any
és realment molt atractiu,
perquè no només comença
amb el conte d'hivern de Shakespeare,
que Shakespeare també és
pels amants així de la literatura,
és molt, bueno, encantador,
sinó que a sobre també té
l'Aumara Portuondo,
el Beualdés,
bueno,
i un seguit d'oferta molt important.
Llavors també tenim, bueno,
el que és la dansa,
el cel obert,
el conte a contes,
cultura al carrer,
bueno,
hi ha una oferta enorme
i només,
doncs,
destacar sobretot
aquesta relació que hem fet,
aquesta col·laboració
que hem iniciat
amb l'Ajuntament de Reus
i, bueno,
que intentarem una mica
que continuï,
sobretot amb el CAER,
amb el GREP
i nosaltres com a col·laboradors
i realment pensem
que hem de tractar
i de continuar
amb aquesta línia.
Una línia
llargament reivindicada
de col·laboració
entre la gent del teatre
i el món artístic
d'aquestes comarques,
és a dir,
no ens podem tancar a casa nostra,
hem de tenir les portes
ben obertes a tothom,
no?,
i que també ens les obrin
per poder passar
i compartir,
que és en aquest cas
el que s'està fent
des del teatre,
no, Ferran?
Sí,
jo sempre heu cregut així
i quan he tingut
la possibilitat
de mirar,
de portar-hi alguna cosa,
aquesta és la primera
que hem aportat, no?
Aquesta obra
el conte d'hivern
es havia d'haver fet
l'any passat
amb la mateixa col·laboració,
era coproducció
Centre d'Arts Escèniques
de Reus
i Festival Grec,
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Tarragona
per problemes
d'un actor
a última hora
vam tenir que posposar-ho
a l'any següent,
però
tancava, podríem dir,
la primera temporada
del Centre d'Arts Escèniques
de Reus,
la primera temporada
que havia començat
en Casa de Jardí
on podríem dir
ajuntàvem
els dos teatres
emblemàtics de Reus
que estaven...
Amb aquell tragent
del Bertrín
del Fortuny
del Sant Unió Bertrín,
que era una manera
de mostrar
de dir que el teatre
pot unir, no?
Com si diguéssim
ajuntàvem
o fusionàvem
els dos teatres
històrics de Reus
que inclús
estaven una mica
cadascú
tenia el seu lloc, no?
I així vam
començar a propiciar
aquesta...
que els abonats
d'un teatre
anessin a l'altre
i tancavem
la primera temporada
també,
simbòlicament em semblava
estrenant aquí a Tarragona
i amb aquesta col·laboració
també entre Reus
i Tarragona
que em sembla
que és la manera
de demostrar
que la cultura
està per unir
i per sensibilitzar
i que és una mostra
que si tot fos cultura
probablement
tot aniria una mica millor.
No tindríem temps
per altres coses
no tan boniques.
Aviam,
també hi ha aquesta part
de vanitat
i parlo
des del punt de vista
del públic.
A tots els públics
els encanta
que la seva ciutat
els estrenin a algú.
Ja t'agrada
que et vinguin coses
que estan de vols
però que t'estrenin
a algú a casa teva
això agrada molt
al públic,
als espectadors.
M'ens l'encantarà segur,
és una oferta fantàstica.
I més abans que és una obra
que després s'anirà el grec,
etcètera, etcètera.
Jo penso que
aquesta és una
de les cartes
fortes que tenim
també.
És a dir,
estem acostumats
fins ara
tota producció
es generava a Barcelona
i tots sabem
o els professionals
sabem que
quan tu estrenes
en un teatre a Barcelona
amb unes condicions,
amb un número de focus,
amb un número de micros,
de coses d'aquestes,
després quan vas de gira
tens un dia
normalment
per muntar-ho
amb el qual
podríem dir
les produccions
es veuen una mica
artísticament mancades
en el sentit que
si quan tu estrenes
en un teatre
tens 500 focus,
quan vas de gira
en tens 100,
120,
per entendre's.
per tant,
el fet de produir
en el territori
o en la mateixa ciutat
i el fet d'estrenar
vol dir que estem fent
ciutadans de primera
en accés a la cultura
o en accés
a les arts escèniques.
No és el mateix
que tu t'hagis
de desplaçar
o que et vingui
l'espectacle
al cap d'una temporada
o al cap d'uns mesos
que no pas
saber que tu ets
qui assisteixes
en el moment del parc
perquè el divendres
aquí a Tarragona
farem un parc,
és a dir,
no sabem,
estem treballant
i estem gestant la criatura
però no sabem
com serà rebuda
i la rebuda
a nosaltres
també ens ajudarà molt
a saber
si hem de reajustar
o no.
Per tant,
estem fent un intercambi
i em sembla
que és molt important
i que el ciutadà
sàpiga que té accés
a la cultura
de primera mà,
sembla que estem fent
ciutadans de primera
i en el fons
accedir així a la cultura
és fer finestres
al món
per saber
on està la creació
avui.
Per tant,
vol dir que
probablement
fem ciutadans
també
amb un GPS
per moure's
amb aquest món global
tan complex.
Enllevant el teu
exemple del parc
farem l'ecografia
i immediatament
a veure quins resultats
ens donarà
aquesta avaluació
però Jordi,
en tot cas,
jo m'imagino
que alguna cosa
en aquest sentit
de col·laboració
i de que Tarragona
sigui a senyori
d'aquesta estrena
voldries fer, segur.
Sí,
amb el Ferran
parlava molt
d'això,
d'aquests ciutadans
de primera
i molt mirant
aquesta col·laboració
des del punt de vista
dels espectadors
però ell també
coincideix
i nosaltres també
li donem molta importància
al que signifiquen
quan a dinamització
del sector
el fet de produir.
Evidentment,
el CAER ha començat
a iniciar
i no és el mateix
de ser teatres
de bolos
o teatres d'acolliment
i començar a produir
canvia tot un seguit
les estructures,
els professionals
que estan al voltant
de la producció,
les maneres
de fer canvien,
canvia també
i per tant
això és repte
i fa créixer
tots els equips
en tot el sentit.
També,
no sé,
pensem-ho a nivell
de periodisme
o dels periodistes
també no és el mateix
el seguiment
d'una estrena
amb tot el que això significa
i més enllà
des del punt de vista
del sector
i tinc l'Oriol
a davant
i m'ho dona
i a més a més
m'ho dona servita
amb safata
el fet
que el CAER
comenci
a comptar
o compti
des dels seus
inicis
amb què hi hagi
participació
d'agents artístics
de la zona
siguin actors
o siguin
d'altres camps
i això em sembla
molt important.
Per tant,
jo parlaria més
que de cara
als espectadors
els estem traslladant
una imatge
molt més potent
i molt més
homologable
el que s'està fent
en tot el territori
en tot el país
però també
tot aquest sector
i en aquest sentit
l'Oriol
també podria
parlar-ne.
L'Oriol fa de pagès
i servent
Sí.
Bé, no?
Sí, sí.
Fantàstic.
Jo en aquests papers
em sembla
molt còmode.
Avies treballat mai
amb el Ferran?
No, no,
ens havíem conegut
el meu altre.
No puc anunciar
que no serà
l'última vegada.
Gràcies, Ferran.
És un ple treballar
amb ell, de veritat.
Jo he de dir
que subscric
absolutament tant
el Jordi
com el Ferran
les seves paraules
i que a més a més
hi afegeixo
que estic encantat
no només
perquè estreno
a cinc minuts
de casa
cosa que és un luxe
realment
jo sempre reivindicant
que em volia
guanyar la vida
a casa meva
i en aquest moment
tu estàs posant
en sapat allà.
És perfecte.
Els clans
han arribat
els déus.
Però per altra banda
també perquè
en aquests moments
s'està acabant
de dilatar
la vagina
ja que hem posat
aquest exemple
en el parc.
Les contraccions
d'aquí unes hores.
Hi ha tots els professionals
els creatius
estan aquí a Tarragona
és a dir
el dissenyador
l'estilista
l'escenògrafa
el de llums
i tal
estan tots aquí
que normalment
no hi van
però com que és una estrena
doncs
naturalment
ha de ser aquí.
Per tant
en aquest moment
al Camp de Mar
hi ha com una mena
d'alu de creatiu
impressionant.
I això s'hauria
de potenciar
de cara al futur
em sembla que
aprofitar
que hi ha tots aquests
agents artístics
i hauríem de donar
tombs
crec que seria
molt important.
Jo d'escoltant
a l'Oriol
visualitzava
un treball
molt professional
molt disciplinat
per aquella coseta
d'il·lusió
pueril
en el bon sentit
de la paraula
d'haver
es combina
en totes aquestes coses
aquell entusiasme
aquella cosa
amb la professionalitat
d'una obra
de Shakespeare
aquells que ens agrada
de Shakespeare
el que no sé
Ferran si fas
és una proposta
així com a molt moderna
austera
vistosa
explica el que puguis
explicar
perquè jo sempre ho dic
quan parlem d'una estrena
els espectadors
hem d'anar
amb els ulls
una mica verges
no volem anar
de...
però dic de l'obra
no
perquè
ens agrada
que ens sorprengui
com a mínim
no anar allò
de llestos
al teatre
amb la crítica
feta de casa
que és lletgíssim
quan vas al teatre
jo no m'agrada
per això digues
el que puguis dir
de l'obra
no es pot dir tot
és una obra
que
és de les més difícils
jo crec
de Shakespeare
és un repte
com si diguéssim
muntar-la
perquè
normalment
Shakespeare
tenia l'època més
encara que hi haguessin
assassinat
sang
i 36 morts
però era
però en canvi
aquesta és de l'última època
és de les últimes obres
és una
és una peça
que gairebé ja no és peça
sinó és
els estudis diuen
que és un treball
de metafísica
o de filosofia
en el sentit
que
ell ja transgredeix
les regles del teatre
o
si no les transgredeix
les utilitza
al seu favor
és a dir
de sobte
d'un acte
d'un altre
han passat 16 anys
allò que
ell no li costa res
escriure
fa sortir
un personatge
i diu
han passat 16 anys
i tu dius
mira que és maco
amb una frase
diu han passat 16 anys
i tu no saps
la de gent
que hi ha darrere
per canviar perruques
per canviar maquillatge
per envellir el vestuari
i si poguéssiu
viatjar en el temps
ja li diríeu
alguna cosa
d'aquest gran xerç
maneres de parlar
maneres de caminar
caminen diferent
han passat 16 anys
i de sobte
per tant
com si diguéssim
Xespr parla del temps
i parla
d'aquest temps
com si diguéssim
així com
el perdó
ens ve dir
que el perdó
no és perdonar
sinó és recordar
és a dir
si no tens present
aquells errors
que vas tenir
i els tens presents
és a dir
et fas conscientment
vulnerable
i fràgil
és l'única manera
de no
probablement
no tornar a cometre
nous errors
per tant
aquesta fe
o aquesta
passa és que
l'obra ja és difícil
però
els temps que corren
els temps en què vivim
encara la fa més difícil
no em diguis que fa pensar
bueno
si no et fa pensar
jo crec que Xespr
sempre fa pensar
d'una manera agredosa
és a dir
tu serveix molt bé
no és que et faci pensar
però tu exposa tan bé
que ho entens
i això em sembla
que és molt important
i crec que per això
perdura el llarg del temps
però sí que
en uns temps
de globalització
o en uns temps
on
és molt difícil
explicar a algú
mira
he deixat
la feina
perquè no em sentia
prou creatiu
la gent no t'acaba d'entendre
i si dius
no
o he deixat
perquè amb un altre
em paguen més
tothom ho entén
molt fàcilment
és a dir
en un moment
en què
els diners
són les regles
i és el barem
de sobte
que una persona
durant 16 anys
que estigui amagada
que durant 16 anys
vagi lluitant
per mantenir
la fe viva
d'una nena
de 3 mesos
abandonada
que se suposa
que és morta
i tot i així
dediqui la seva vida
a mantenir
aquest ple d'esperança
aquesta llumeta
que gairebé
tot indica
un 99,9%
que la flameta
s'ha pagat
i que algú
la mantingui
i això és del que parla
l'obra
d'aquesta fe
no una fe cristiana
sinó una fe
de natura
una fe intrínseca
la fe
podríem dir
no és la fe cristiana
ni la maometana
ni la hindú
és la mateixa fe
aquesta fe de natura
d'ésser humà
i em sembla
que dir això
en els nostres temps
es fa una mica difícil
és molt revolucionari
però alhora
i molt transgressor
penso que Déu-n'hi-do
penso que Déu-n'hi-do
i em sembla
que estem en uns temps
que ens toca tornar
a reivindicar això
ens toca tornar
a demanar això
per mirar
a trobar
una mica
d'equilibri
tu mateix has fet
l'adaptació del text
sí
perquè és una obra
que ara estem
jo crec que estem
sobre les dues hores i mitja
si haguéssim fet tot el text
estaríem sobre les cinc
no estan els temps
per cinc hores
de representació
Déu-n'hi-do
no afortunadament
com si diguéssim
la cultura de l'espectador
això que dèiem
ciutadà de primera
amb el llenguatge cinematogràfic
amb el llenguatge del videoclip
amb la televisió
afortunadament
es poden escurçar
molts trossos de text
sense perdre el sentit
perquè
òbviament en Shakespeare
no hi havia ni la tele
ni el videoclip
i es havia d'explicar tot
però afortunadament
tu pots tallar per on vulguis
que Shakespeare s'aguanta
s'aguanta
i aviam
hi ha una cosa
que jo sé
que potser jo quedo com a antiga
però és que a mi
i el Jordi ho sap
cada any li dic
pesada
a mi si hi ha una cosa
que m'entusiasma
és un text ben dit
i a vegades
doncs ho trobes a faltar
i quan pots trobar un text
tan ben dit
dius
mira
després pensaré o no
però d'entrada
ja l'oïda
ja ha gaudit
una bona estona
sí
estem en uns moments
on
l'estètica
és el que mana
el visual
penso que és bo
però si això
ho podem barrejar
també amb l'oral
que ho estem perdent
i no
amb l'oral
d'expressar-nos
que el nostre llenguatge
cada vegada
és més reduït
de paraules
sinó que
si poguéssim
enxamplar
aquest vocabulari
més que res
també ens faria
més sensibles
i probablement
ens ajudaria més
a expressar les emocions
que és una cosa
que ens falta
també
aquest seria un dos
jo crec que no només
com a regidora de cultura
sinó com a espectadora
que ja ho era abans
també
no es perdrà
l'estrena del conte
no ni molt més
a més tal com l'ha explicat
a Ferran
ja aniria a agafar puestos
sí sí
fa unes ganes
d'anar
perquè una cosa
és explicar
i això que dèiem
i posar en ordre
tot aquest personal
i això que dèiem
dels dolors del parc
no
ho fa molt atractiu
i a més realment
aquesta necessitat
de tornar enrere
mirar enrere
per
bueno jo com a historiadora
sempre penso
que cal mirar enrere
per continuar endavant
i saber on estàs
amb el present
i sobretot
tenir en compte
que les coses
les has de fer
amb la passió
que et porta a fer
en el moment
que perdis aquesta passió
potser ja no ho faràs tan bé
podràs continuar-ho fent
però realment
no hi posaràs
el grà de sorra
que fa que sigui
una miqueta teu
i en aquest sentit
l'obra
la veritat és que
és molt atractiva
i realment
hi hem d'anar tots
perquè valdrà la pena
és un muntatge teatral
en el qual intervenen
moltíssimes persones
i no només parlem
dels actors
com deia l'Oriol
abans ja feia
una miqueta de relació
de tots els professionals
no he comptat
però vaja
aquí hi ha una trentena
de persones llarga
32-35
és així
el primer cop d'ull
m'ha donat la sensació
són tots actors i un nen
i després tot l'equip
tenim tots els creadors
i després
l'equip de perruqueria
hi ha el que dissenya
la caracterització
però després hi ha els
que l'executen
hi ha els creadors
i els ajudants dels creadors
vull dir que estem aquí
és la gran
si em permets
perquè potser jo tinc
una perspectiva
perquè veig tenir
l'oportunitat ahir
hi ha de veure
algun una mica
d'assaig
i una mica en tot cas
dic que
que jo refermo
que el text
es diu
i es diu bé
per tranquil·litzar-te
i es diu
i es diu molt bé
i que a més a més
el Ferran
ja ho ha explicat
abans
una mica
en aquest text
el que vol
és anar
a l'emoció
ho dius
en el text
de presentació
i que per tant
despullar-lo
una miqueta
d'artificis
i anar una mica
al nucli dur
de Shakespeare
i això avui en dia
pot ser molt atractiu
com dèiem
recuperar això
i potser estaria bé
parlar-se una mica
de la posada en escena
perquè em sembla
que això també pot sorprendre
i del vestuari
i de la il·luminació
és un gran muntatge
ara hi ha 30 persones
i amb un gran
un gran
un gran
un gran
un gran equip
d'artístic
això
permetem-ho que ho digui
Albert Font
només de veure els companys
i companyes
sentint-los
veient-los
és una escola
realment
jo parlava
bàsicament
de la escenografia
i el vestuari
i tot això
i a banda del tema
d'actors
com pots parlar
l'Oriol
l'Oriol és molt humil
i diu que per ell
és una escola
però nosaltres
aprenem molt amb ell
també
n'estic convençut
n'estic convençut
i és un gran fitxatge
jo a favor
que tu ets director
també
jo no sé
com et portes
com a actor
davant d'un director
això és com a dient
enamora
té tot l'equip enamorat
l'Oriol
una cosa a favor
de l'Oriol
és a dir
un atractiu més
és que sense revelar res
és que és molt variada
de fet
és a dir
que té drama
té comèdia
té música
té drama pasturil
té de tot
un vestuari
té de tot
té de tot
però un vestuari
un vestuari
també molt
sí
són reis
però és molt austè
tot plegat
tinc entès
l'espai
és molt simple
perquè justament
volia posar l'accent
en el fet emocional
i per posar l'accent
en la part emocional
com si diguéssim
vaig preferir més
tenir un bon equip
d'instruments
que són els actors
que no pas
fem escenaris
que pugen i baixen
cada vegada més
crec que
sempre últimament
quan començo
a preparar una obra
m'agradaria fer-ho sense res
el que passa és que al final
t'agafa aquell punt de conservador
i dius
home hem de posar alguna cosa
cada vegada més
estic posant menys
amb el qual estic content
veurem a veure què passa
un gerro
un esflors
un algo
no?
sí
sí
sí
4-6 cadires
un terra
com enresolet
amb una estora vermell
una taula
i un gerro
heu vist la cara
de l'Oriol
tota l'estona
quan el Ferran parla?
és el meu director
en aquest moment
no només
des d'aquesta amistat
i des d'aquesta admiració professional
sinó davant de tot
l'espectacle
i de l'obra
jo crec que
és de les vegades
que estàs disfrutant
més la teva vida
com a actor
jo estic disfrutant molt
és que sí?
sí, sí, sí
el fet de poder dir
un text tan bonic
és que l'Oriol parla
amb els ulls
i aquesta mirada que fa
clar, és que és un luxe
és un luxe
i a més
a 5 minuts de casa meva
no m'ho he acabat
en el fons és això
el canvi d'entusiasme
d'aquí no reu
anireu a treballar a casa seva
els assajos a casa seva
per ja tenir-ho perfecte
és que estic tan fart
de carretera
a Barcelona, a Tarragona
o d'infraestructures horribles
que tenim
això ho hem de canviar
jo crec que a poc a poc
anem canviant
sí
a poc a poc anem
i ara
hem de potenciar
amb la nova regidora
penso que podem mirar
perquè jo crec
que és molt important
que ens unim
en el territori
per esdevenir
un referent territorial
no unes competències locals
que al final
acaben siguent una mica
com a centre de producció
però el tema
de la formació
com es planteja
també des d'aquest
punt de vista
més obert territorialment
la formació
d'actors
directors
penso que aquest és un tema
que encara tenim tots pendent
sí, està pendent
perquè com si haguéssim
no ha funcionat
o no ha funcionat
en la manera
jo crec
com es havia de fer
o en tot cas
ara han canviat els temps
i penso que la manera
hauria de ser una altra
però el qual vol dir
que s'hi ha d'anar molt més
perquè sigui viable
una altra cosa
és posar un edifici
i no sé què
però jo crec que aquesta
no seria la manera
de funcionar
penso que
hauria de ser més flexible
creiem ara
jo crec que ara
que en aquest nou
en aquest nou cicle
que ara entrem
ara serà el moment
de plantejar-nos
jo és un tema
que podríem dir
políticament
no ho veiem
gaire viable
jo és un tema
que sempre he anat insistint
perquè em sembla
que ha d'anar molt lligat
pocs sectors entren
diguem-ne
a través dels canals
formatius
enreglats
parlem d'institut
del teatre
perquè l'oferta
de places
és molt minsa
tots ho sabem
aleshores
endanades
de l'hameuterisme
persones que tenen
molt de talent
i que entren
però si volem
encara dignificar
més aquesta professió
cal una formació
ferma
sí
jo és un dels objectius
si puc
convèncer
la gent
queda convèncer
d'anar
d'anar
planificant això
és una cosa
que vaig treballant
però fins ara
no era el moment
perquè primer
era una mica
consolidar
el centre de producció
i que fos entès
i sobretot
més que ser entès
és que fos
rebut
i fos
respectat
perquè volia dir
que el que fèiem
ho fèiem més o menys bé
i ho ha estat
ben rebut
bueno així estem
així estem treballant
us agrada
la música cubana?
sí
jo voldria afegir una cosa
dir-vos
que
ahir vam arribar
a l'espai
i
bueno
teníem
l'espectacle
construït d'una manera
però
l'arribar i veure l'espai
estem canviant coses
podríem dir
de l'espectacle
per adaptar-ho
expressament
a l'espai tan bonic
que teniu
en el Camp de Mar
és a dir
que estem fent
ens estem carregant
de feina
perquè ara
quan anem al grec
ho haurem de canviar
i quan anem al festival
Santa Susana
per això fa pocs decorats
el Ferran Marico
perquè ja sap qui passi
d'on es pot adaptar
ho haurem de tornar a canviar
i ahir al vespre
jo quan vaig arribar
vaig pensar
estic boig
perquè en lloc
de treure'm feina
me'n poso
havies estrenat
alguna cosa
ja a l'auditori
del Camp de Mar
ho havia fet
com a actor
i com a director
què havies fet
com a actor?
els dos cavallers de Verona
fa molts anys
un xèspir
també
jo anava amb el gos
molt celebrat
que em vas explicar
que llavors
te'n vas quedar
és un gos
que et vas quedar
després
sí
els dos cavallers de Verona
te'n vas quedar
al final
hi ha un personatge
que és el Llança
que és
pobret
com un
mig buget
abandonat
que és el còmic
i que va amb un gos
crap
es diu
crank
en anglès
i bueno
aleshores
el Calixta
que era el director
sí sí
van comprar
un gos d'atura
vam tenir un ensinistrador
venia a les 7 del matí
a casa
jo vaig dir
poseu-lo a viure amb mi
perquè jo havia de sortir
a l'escenari
amb un gos
ni fos que et mossegués
la cama
i aleshores
bueno
al final
clar
i després de tants mesos
d'estar junts
quan es va acabar el muntatge
era
el Calixta
que té el caràcter
que és molt llest
em va dir
te'l regalo
perquè veig
que li has agafat carina
i jo li vaig dir
sí
tu me'l regales
per treure-te'l de sobre
però vaja
encara que no me'l donguessi
jo te'l comprava
i ara que surt un nen
també te'l quedaràs
estic a abadir
perquè m'encanta molt
tenim un nen al pol
era el Hitchcock
que deia que
el més difícil de tot
era treballar amb nens
i amb gossos
amb el pol
amb el pol
no costa gent
i després els americans
diuen que
els americans diuen
que el més difícil
és treballar amb animals
i amb vectors anglesos
home però amb nens
no és tan difícil
que el viuen
jo diria que no
si el nen o la nena
té aquell punt
aquest nen
hem fet sort
amb el pol
de fet jo hi vaig estar
això que ho deia
l'assaig
i li va corregir
algunes posicions
i em vaig quedar
també realment sorprès
de la rapidesa
que agafava
quan el feies col·locar
davant de la butaca
perquè agafava
l'angle de cara
a l'espectador
i realment vaig veure
que un nano molt
ell ho fa com un joc
realment
però
hi ha un moment
que s'ha de fer el mort
i és que ho fa
és que els nens
a vegades
ho fan com un joc
ho fan tan fàcil
juga en sèrio
que és el que hem de fer
els actors
jugar en sèrio
doncs jo us deia
si us agradava
la música cubana
perquè si no
teniu molta pressa
que és possible que sí
sí teniu molta
molta pressa
doncs
em penso que tenim
un fons musical
ben maco
d'aquesta veu cubana
meravellosa
que la tindrem a Tarragona
aquest cap de setmana
no me vayas
a engañar
ni la verdad
ni lo justo
a lo mejor
yo te gusto
y quizás
es bien
para los dos
no me vayas
a decir
que no te has dado
ni cuenta
la tindrem
aquest cap de setmana
i ara la tenim
a l'altre costat
del fil telefónico
Mara Portuondo
buenos días
buenos días
¿cómo le va?
pues muy bien
¿y a usted?
¿cómo está?
bien
con buen calor
por acá
¿dónde están estos momentos?
estamos aquí mismo
en Barcelona
pero vamos
estamos en
en Matador
ajá
y aquí en Tarragona
pues ya este fin de semana
¿no?
sí, claro
pues sí
yo comentaba ahora
Omar
tenemos entre otros invitados
en el programa
Jordi Girame
que es la persona
que coordina
dirige el festival
que usted ya había estado aquí
yo tuve la oportunidad
de compartir un rato
cuando estuvo con Compay
sí, pues sí
por eso que no es la primera vez
que usted viene a Tarragona
me parece que es una ciudad
que poquito poquito
pero conoce
¿verdad?
no será la última tampoco
hombre
eso esperamos
eso esperamos
claro
¿qué nos ha preparado
para este recital
Omar?
bueno pues
tenemos un trabajo
muy bonito
con una buena orquesta
de aquí
de Barcelona
y entonces
le hemos preparado
unas cuantas cosas
que creo que son
novedosas para ustedes
porque no la han escuchado
son algunas cosas
alguna que otra
que ya han escuchado
como 20 años
que he cantado
Compay Segunda
esa no la puedo dejar
de cantar
y otras cosas
más actuales
que todavía
ustedes
van a hacer
por primera vez
después de mi visita
con Compay
que hace un buen tiempo
pues igual
8 o 9 años
puede ser
bueno pues
eso es nada
más o menos
es nada
prácticamente
pues como decía
el tango
el bolero
eran 30 años
no es nada
pues lo mismo
8 o 9 o menos
20 años
20 años
no es nada
así mismo
y cómo les va por ahí
pues muy bien
esperándola a que venga
y bueno
le voy a decir con calor
pero usted ya está
acostumbrada al calor
sí pero bueno
el calor nuestro
es bastante húmedo
también
pues como Tarragona
ajá
exactamente igual
claro
díganos Omara
qué ha estado haciendo
por dónde ha ido
qué ha estado trabajando
estos últimos años
en tantos sitios
que no sé ni qué comentar
por Europa
por Asia
lo último que hice fue
ahora vengo de Canadá
de una presentación
con un espectáculo
muy grande
de bailarines
y todo
un proyecto muy bonito
en donde se mezcla
el mestizaje nuestro
o sea
la mezcla del español
con los cubanos
es una historia
de una abuela
que le da su legado
a su nieta
es lindo
ha tenido mucho éxito
allá en Canadá
en Toronto
sí dígame
pues sí
pues ha tenido mucho éxito
este nuevo proyecto
pero de todas formas
yo sigo trabajando
con mi propio grupo
y próximamente vamos a tener
unas nuevas grabaciones
un próximo disco
también
que ha de salir
para finales de año
próximo
el principio del siguiente
también tengo una nueva grabación
con un disco
con María Betania
de Brasil
tengo bastante trabajo
he hecho muchas cosas
he citado
en muchos países
de lo mucho que me da mucho gusto
porque así
tenemos más amigos
¿no?
pues de eso se trata
tanto tiempo que he estado ahí
pues me recuerdan
que son muy bonitos
la verdad que sí
antes con los compañeros de mesa
comentábamos que
que bueno
que en cuanto a lo que es la música cubana
no vamos a descubrir nada ahora
pero lo que sí es cierto
es que parece que en Europa
hemos descubierto
lo que era
la vieja trova
en la última década
ustedes siempre han estado ahí
y ha sido en los últimos años
que
que les hemos conocido
más profundamente
¿no?
en los últimos 10 años
por eso
ya tenemos más de 10 años
bueno
alguno más
tampoco hay que exagerar
pero que
había lugares como
por ejemplo
decirle Rusia
decirle
Corea del Sur
esos países
son para
para ellos muy novedosos
aunque nosotros
visitamos bastante
con muchos grupos
cubanos
con espectáculos cubanos
esa parte de la Europa
que ahora
estamos encontrando
con otro tipo
de características
pero sigue siendo
gustando muchísimo
la música cubana
y es muy bonito
poder encontrarse
reencontrarse
con pueblos
que ya
en años anteriores
se han visitado
he estado
en Turquía
Grecia
bueno Rusia
como le digo
le digo
bueno
muchos pueblos
Corea del Norte
Corea del Sur
donde están
los famosos
canguritos
Australia
Australia
bueno
muchos países
que yo
nunca pensé
ni siquiera conocer
pero he tenido
la posibilidad
con mi cultura
poderlos visitar
y con una buena
acogida
que eso es muy bueno
pero esto ha sido
en los últimos años
como usted decía
¿no?
sí en los últimos años
pero ya Rusia
a Bulgaria
a Bulgaria
a Rumanía
a todos esos países
Italia
España
nosotros lo habíamos
con ellos
yo visitaba
muchas ocasiones
España
ya me podían
dar una medalla
de verdad ciudadana
¿de qué la quiere?
¿de qué la quiere?
una medalla de amor
una medalla de amor
parece que esa ya la tiene
ya verá el sábado
como la tiene preparada
Jordi le quiere hacer
alguna pregunta
que bueno
me alegro tanto
Omar ha encantado
de saludarla
muchísimo gusto
y la estamos esperando
con los brazos abiertos
el próximo sábado
en todo caso
me gustaría
porque creo que
el espectáculo
tal como está concebido
tienen pensado
una primera parte
en el cual usted
repasará
los temas clásicos
de su trayectoria
y en la segunda parte
estará
esa suite cubana
de Ramón Escalé
que es un poco
el promotor
de todo este proyecto
él es el promotor
he tenido el honor
de ser invitada por él
y es una gente excelente
me parece
maravillosa
además un músico
extraordinario
que además
también ha invitado
a un famoso
guitarrista
y orquestador
brasileiro
que trabaja
con nosotros
un buen tiempo
hace un buen tiempo
un buen grupo
¿no Omar?
una orquesta magnífica
una big band
muy hermosa
y ya le digo
he tenido el honor
ya de conocerlo
por esta ocasión
y me parece
una gente excelente
muy dulce
muy carismática
además con mucha dulzura
¿no?
y ya le digo
vamos a estar ahí
esos tres países
España, Cuba
y Brasil
que tienen un invitado
también este gran guitarrista
que trabaja con nosotras
muy bien
y de temas clásicos
en la primera parte
¿qué le parece?
¿qué canciones van a sonar?
¿o nos va a cantar?
bueno
usted
cuando me habla de clásicos
son los clásicos
que normalmente
yo
tengo repertorio
en una de las canciones
clásicas
del texto
de Nicolás
y en una canción
de cuna
que para mí
es novedosísima
y muy bien
alrededor de unas orquestaciones
espectaculares
espero poder
llenar ese espacio
que me corresponde
a mí como intérprete
y que a ustedes
les parezca bien
claro que sí
te vamos a
acoger aquí
con esa medalla
de cariño
que quieres
es la nueva concejala
del ayuntamiento
de Tarragona
Sandra Coloma
te esperamos
con mucho cariño
muchísimo gusto
Coloma
muchísimo gusto
encantada
pues nada
Omara
la dejamos
descansar
prepararse
porque estos días
la gira es intensa
y la esperaremos
el sábado
ya sabe
con los brazos abiertos
yo encantadísima
y antes
Omara
mira
hay unas coincidencias
porque estamos aquí
con los responsables
del espectáculo inaugural
que es un Shakespeare
que la semana que viene
van a ir al Teatro Grec
y creo que usted
pasado mañana
va a ir al Teatro Grec
y luego viene a Tarragona
o sea
que hay una buena coincidencia
sí
muy bien
perfecto
gracias Omara
muy buenos días
hasta el sábado
me alegro mucho
haber hablado con ustedes
ha sido un placer
saludos para todos
adiós
Omara Portuondo
Oriol
fa molt que no
que no cantas boleros
fa una eternidad
es guanyaba la vida
cantant boleros
pel món
aquí on el veieu
aquest home
va començar
amb el Tintarela
a dir
l'una sempre
li dic
semblo la seva padrina
semblo la seva padrina
sempre li dic el mateix
va continuar
amb els boleros
i ja veus
qui t'havia de dir
fent un Shakespeare
al costat de casa teva
tots són sentiments
i emocions
jo diria que sí
em sembla que no em moc
del terreny
siguem una mica materialistes
parlem del vestuari
que ara comentaven
que tenia també
la seva cosa
qui parla del vestuari
el que es pugui parlar
clar
és
el meu
és diferent
home
es passa de pagès
molt lluït
molt lluït
no sé
i no és tan lluït
però esclar
estem parlant de reis
reines
prínceps i princeses
i naturalment
doncs es nota
en la categoria
penso que està molt bé
és molt funcional
d'altra banda
no és gens carregó
preta porte
vaja
sí
però fa molt de cotx
hi ha un moment
sobretot al principi
que és espectacular
hi ha un quadro plàstic
que suposo
molt intencionat
del Ferran
perquè ens ensenyava
a vegades una revista
i deia
jo vull això
però una revista
de què Ferran?
de Lola
era Lola
què t'anava a dir jo?
de los reyes de Suecia
que sona així
com molt pomposos
sí, sí
ho he de confessar
era Lola
era del corazón
i era la família danesa
o no sé o no
tu deies
jo vull això
a vegades
venien visites a casa
i em deien
què fas amb Lola?
jo deia
no, no
és pel teatre
però sí, sí
és ben bé això
sí, és donar la imatge
com si diguéssim
aquest referent
que tots tenim
o dels discursos
dels reis
o les fotos de família
aquestes de Lola
tots allà assentats
a tots els nens
i el més important
el distanciament
que creen
amb la gent
aquest tipus de manifestacions
en rellals
sí, perquè
com si diguéssim
són els semideus
contemporanis
políticament entesos
jo no considero
que ho siguin
però podríem dir
políticament entesos
són
és aquesta estructura
encara
per això penso
que és una estructura
si ens hem de democratitzar
que hem d'anar
abolint
perquè cada vegada
afortunadament
al teatre
i a la lectura
i a la cultura
anem veient
que l'ésser humà
és l'ésser humà
i que ni cap déu
ni cap rei
ens ha posat a ningú
però vaja
això és un tema
a part
però sí que era
l'important
és generar
en l'imaginari
un món
de somni
un món
de referent
un món
de
tothom
que es compra
l'Ola
i el lectura
són revistes
que jo li dic
d'evasió
i de
no sé com es diu
d'ensoñación
és a dir
que es projecten allà
pensant-se
que la Lady Di
és ella
o que la de Dinamarca
també
són els que ho miren
i podríem dir
en aquest món
idealitzat
pel cinema
idealitzat
per les revistes
de paper coixer
idealitzat
per la televisió
en aquest món
podríem dir
de somni
de conte de fades
on
Xèspir ens planteja
que això
podria continuar
sent així
de sobte
per un tema
per un clic
que fa el rei
comença
a sospitar
que la seva dona
li és infidel
amb el seu millor amic
i a partir d'aquí
comença
la destrucció
en fora
i per tant
la destrucció
en dins
Xèspir
hi ha tota la zona
emocional
que és el tema
de
s'ha debutut molt
en el Hamlet
perdona
en el Hamlet
en el Macbeth
fan falta
tres actes
perquè el Iago
li posi
podríem dir
el verí
dintre el cervell
de l'Otelo
aquí
Xèspir
fa que amb cinc frases
salti
i que ningú
li posi
fa un clic
mental
ell
aleshores
nosaltres
hem treballat
jo crec que
les grans reflexions
de la peça
són
l'escepticisme
una visió
que tots
construïm
sobre cadàvers
a mesura que ens anem
fent grans
i quan dic
cadàvers
no vol dir
mort
sinó vol dir
renúncies
vol dir
pèrdues
i que per tant
això genera
una certa desolació
una certa
soledat
més
quan estàs
en zona de poder
i on veus
d'una manera encara
molt més escèptica
la condició humana
perquè tots són interessos
per tant
en aquesta barreja
Shakespeare
jo crec que ens planteja
que una cosa
és que sigui rei
l'altra
és que sigui
marit
i l'altra
és que sigui
pare
quan les tres coses
es barregen
què passa
quan algú
que té el poder
del rei
per una cosa personal
utilitza aquest poder
en què està
tongit
i aleshores
crec que Shakespeare
fa una reflexió
una mica
col·lateral
però
sobre la possibilitat
de la tirania
sobre aquesta barreja
quan això
que la democràcia
lluita també
per diferenciar
els tres poders
perquè sigui
molt més difícil
aquesta opció
de grans dictadors
o de grans tirants
què passa
quan això s'ajunta
inclús hi ha una escena
molt balada
però que
quan hi ha el judici
hi ha el rei
que intenta
anar en contra
del destí
i només tenim
un jutge
a una banda
i un militar
a un altre
vull dir per tant
és una cosa
molt subtil
però que també
hi ha una línia
de reflexió
d'aquesta
La Glòria de Shakespeare
és que aquest drama
el podia haver escrit
perfectament
drama
comèdia
drama pasturil
també
si fos contemporani
nostre
perquè al cap i a la fi
són els aters dubtes
i les preguntes
universals
de sempre
també s'inspiraria
en l'hola
o en lectures
o en setmanes
segur
no faig bromes
segurament
ho veuria claríssim
jo crec que si escrivís avui
en lloc de la cançó
que ells cantaran
que és la que ja escrita
cantaria
no pa
jo va ser
en corra
tan malament
anaven en aquella època

com s'hi veu reflectit
d'una manera o una altra
i una cosa
també destacant
abans comentaves
que el tema
de la gelosia
que en aquesta obra
a diferència d'Otelo
que necessites tres actes
aquí
amb un clic
es veu aquest tema
de la gelosia
que curiosament
vull dir
que el personatge
que interpreta
el Leontes
aquest rei de Sicília
on al començament
es situa a l'acció
la cort
de Sicília
amb la visita
del rei de Bohèmia
és el Pere Arquilloé
és el que fa
el Leontes
que curiosament
molts espectadors
de Tarragona
van poder veure
el seu Otelo
dirigit per la Carlota Sobirós
en producció del Teatre Lliure
el desembre passat
al Metropol
vull dir que hi ha
aquest fil conductor
no sé si a l'hora
de fer el càsting
i tot plegat
suposo que els directors
a vegades
o perquè ja hi ha una afinitat
no, no
a l'hora del càsting
va ser perquè
el Pere és un gran instrument
i és un gran protagonista
i jo penso que
havia de ser el Pere
i afortunadament
va poder ser
perquè ell es desvinculava
del lliure
anem parlant molt
de l'Otelo
i d'això
i no té molt a veure
en el sentit
que allà
jo penso que és més
tot un procés
això de com un home
algú li pot posar el verí
però és que Xèspir
aquí fa de tot
jo quan vaig muntar
el Molt Soroll per no res
Xèspir sempre
com si diguéssim
molts cops
fa que els personatges
no tinguin informació
del que passa
però que el públic
la tingui
i en aquest cas
en aquesta peça
el públic no la té
és a dir
també li amaga informació
vull dir
que està fent piruetes
sobre piruetes
però jo crec que
l'obra
a mi m'agrada sempre
portar contradiccions
però jo crec que l'obra
podríem dir
tot i que està basada
en la gelosia
jo crec que no parla
de la gelosia
la gelosia
podríem dir
és el símptoma
però no és la malaltia
jo crec que la malaltia
és més
aquest escepticisme
o aquesta possibilitat
de barrejar
que fa el Xèspir
per poder fer
una reflexió
molt més profunda
que és
què passa
quan destruïm
i ens destruïm
allò que més estimem
i jo crec que la realitat
acabaria en el tercer acte
que és quan
podríem dir
tothom mora
però aleshores
el Xèspir
savi
jo em quedaria
sense fer
al final del tercer acte
i a partir del quart
però jo faria
el final del tercer acte
que és quan acaba malament
podríem dir tot
però el Xèspir vell
jo crec
jo encara dubto
si ens regala a nosaltres
els que ho fem
i els que ho veureu
o si es va regalar
a ell mateix
el fet d'escriure-ho
de sobte
fa entrar la llum
fa entrar la bondat
fa entrar la generositat
fa entrar
l'Oriol
ens dona una sortida
i per tant
el cinquè
és el creuament
d'aquest món
podríem dir
en decadència
entristit i gris
amb aquest aire
de la nada fresca
a vegades innocent
a vegades tonta
a vegades pura
però alhora
és purament
de natura
i per tant
aquesta barreja
com si diguéssim
jo crec que ens ve a dir
i això és el que ens regala
que
si normalment
seria acabar
en el moment més trist
que si hi ha
aquesta lluita
de mantenir
la flama
viva
ni que siguin
16 anys
ni que siguin 20
ni que siguin 3
si hi ha aquesta fe
o si hi ha aquesta
voluntat
de canviar el món
o aquesta esperança
que la bondat
guanyi la maldat
sempre hi acaba
veient la recompensa
i això
és el regenerar-se
podríem dir
el reneixer
només podem reneixer
de nosaltres mateixos
i aquesta
jo penso que és
l'última gran reflexió
o l'últim gran regal
que ens fa
per tant
aportes
felicitat a l'obra
sí
el meu personatge
surts l'habitant
gairebé
perquè vas
tot alluïnt
ara
pregunta de revista
és molt agraït
el teu paper
sí
ho anava a dir ja
realment és molt agraït
és un bombonet
de paper
és divertit
és tendre
també
i sobretot
perquè estic envoltat
de dos actorassos
que són el Pedro Casablanca
i el Juli
i aleshores
estic
abrumat
diríem
no és que ja estic envoltat
és que
vaig fer càsting
amb les tres
més bones figures
són 12 actors
12
sí
12 i el nen
12 i el nen
déu n'hi do
és un gran aportiment
però és el que deies
que és molt humil
jo crec que no s'ho acaba de creure
que és bo
a veure si ja
que no s'ho cregui
que ara està estupendent
no no
quan dic cregui
quan s'ho creuen
ja ja
sí
canvien
entre tu i jo
Ferran
es fan tontets
quan els diuen
que són molt bons
ja sospitava jo
alguna cosa
d'algun
ui
te'n podria explicar
ui
i des d'aquesta
cadira
també
dius
Jordi i tu
tots en definitiva
en fi
els actors
els directors
els periodistes
els metges
els lampistes
són persones
i a banda
de ser la seva
professió
lògicament
també
tots tenim
la nostra
vanitat
segurament
però per sobre de tot
està allò
que ens apassiona
en aquest cas
el teatre
i
heu explicat
moltes coses
ens heu donat
moltes pistes
però en lloc
d'anar allò
de res aviados
que diria que ell
anem amb moltíssimes
ganes de veure
jo crec que han necessitat
han creat la necessitat
de veure l'obra
estaríeu d'acord?
sí
sí
tant
jo crec que sí
que ho hem fet
molt atractiu
i que la gent
s'apunta a venir
de veritat
que és un bon projecte
a més l'hem d'estrenar
no cal anar d'etiqueta
a l'aire lliure
a la rebequeta
com sempre
que a la nit ja saben
que fa fresca a Tarragona
al costat de casa de l'Oriol
això sí
fa fresca
sempre ens pot portar
un colacà o alguna cosa
de casa seva
una menteta
i en fi
aquest divendres
és aquest divendres
ja a dos quarts d'onze de la nit
al teatre auditori
a Camp de Mart
i que bé
que ens sembla
que és una inauguració
de luxe
això sempre es diu
però en aquest cas
doncs sincerament
que s'estrena
i a més a més
és irrepetible
perquè està confeccionat
pel Camp de Mart
i a més és que estan allí
treballant des d'ahir
des de la setmana passada
muntant
i enfocant
doncs ara hi tornaran
i ha estat un pla
i també un luxe
tenir-los aquí
Sandra Coloma
regidora de Cultura
Joventut i Festes
de l'Ajuntament
Ferran Madicó
gràcies
Oriol Grau
molta sort
no es diu així
però és que jo sóc molt educada
Jordi Giramé
fins la propera setmana
gràcies
de veritat
és la una
les notícies
de tornada
el subsequirem
amb algunes invitacions
per anar a sentir l'Omar
a Portuondo
i naturalment
per assistir a aquesta magnífica estrena
fins ara mateix
qu'à Nú caseu
gràcies