Doncs sí, la veritat, tots sabem que Brasil és el país tropical
i tot el que vulguin, i fins fa no fa gaire
es portaven les xancletes del Brasil i les xancletes de no sé què,
però ara tenim les xancletes d'aquí, que són les tacholes.
A veure, en diem tacholes, ara sabrem per què.
Hi ha qui diu hawaianes, hi ha qui diu flip-flop,
pel soroll que se suposa que fas quan caminen,
hi ha qui diu de manera més planera les xancletes de posar pel dit.
Sigui com sigui, a partir d'ara li podem dir tacholes,
perquè té nom propi i perquè són de casa.
Ens acompanya Javier Vidalas, és comercial de l'empresa DTP
que ven el producte a Tarragona,
i a l'altre costat del fil telefònic tenim un altre Javier,
en aquest cas Javier Rodríguez, soci de l'empresa de Rapant,
que comercialitza el producte a la Costa Brava.
Javier Vidalas, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir, benvingut.
Penso que tenim el Javier Rodríguez a l'altre costat del fil telefònic.
Javier Rodríguez, bon dia.
Hola, bon dia.
Us podeu saludar entre vosaltres, que us escolteu perfectament.
Molt bé, hola, Javi, bon dia.
Hola, Javi, bon dia.
Porteu tacholes, a veure?
Tu no sé, Javier, el Javier Vidalas sí que porta les tacholes.
Sí, jo les porto, que passa que...
Perquè estàs de servei, no?
Exacte, les porto perquè es puguin veure i la gent vegi el producte en si.
Home, aquí a la Costa Dourada, les comarques de Tarragona,
encara són una miqueta desconegudes, m'atreviria a dir,
però Javier, aquí a la Costa Brava, es veu que estan fent furor, no?, aquest estiu.
Sí, la veritat és que sí, podem dir que ja n'hem menut 10.000 i la veritat és que estem molt contents per la rebuda que està tenint, no?
Per què creus que la gent s'hi fixa?
A banda que és una tachola, doncs allò de qualitat, ja es veu que és d'un material ben fet, etcètera, etcètera.
Per què creus el tema que porti la senyera?
Ara farem una descripció física, per a aquells que no la coneguin.
El fet que portin la senyera i tot això fa...
Quins són els arguments de venda que teniu i quins són els arguments de compra que tenen els seus usuaris?
Sí, jo crec que sí, no?
El fet de per què no tenir una xancleta catalana, que porta la senyera i a més a més el que és la tireta posa catalanes,
doncs mira, va sortir una miqueta la idea precisament d'un viatge que vam fer al Brasil,
que vam dir per què no fer-ne una senyera al nostre país i dir-l'hi és catalanes.
I ho vam tirar endavant i la veritat és que ha tingut bona rebuda per part de la gent, no?
No deixa de ser una xancleta, però jo crec que és un fet diferencial el fet de portar la xancleta,
amb la teva bandera, no?
Però vosaltres no sou sabaters, ni res d'això, ni xancleteros, ni tatxoleros.
És a dir, vas a un viatge i dius, calla, que ara farem unes xancletes catalanes.
Això s'ha de moure tota una indústria, no?
Home, Déu-n'hi-do. A veure, mira, vosaltres som, encara som cinc amics.
Encara sou amics.
Encara som amics, vull dir.
Tot i que teniu un negoci plegat.
Exacte. Per això ho dic, no?
Llavors vam fer el viatge conjunt i què vam portar en comú tots els nostres amics?
Doncs les xavallanes, tu.
I vam dir, escolta tu, per què no ho fem, això?
I la veritat, mira, hi ha una que és perruquera, l'altra és agent d'assegurances,
hi ha un que és advocat, l'altre és un financer, vull dir...
Vull dir, un té un cultiu de vivers i ningú es dedica a això.
Llavors, començant ara amb el tema aquest de la globalització que ha estat tan de moda amb internet,
doncs vinga, va, comencem a navegar, a veure com podem fer això.
I ben que ho va agafar informació, ens vam anar informant,
i sí, sí, és un projecte que hem tirat endavant
i que demostra que si tens una miqueta de ganes de treure algun davant
una mica de sort i algun caleró, doncs mira, pots fer-lo realitat, no?
Amb les heu fet boniques, finetes, en el moment que decidiu fer aquest calçat,
de moment diguem-ho així, el disseny està clar,
una xancleta o una tachola és una tachola,
però dius que allà els colors, però no els farem amb els colors de la bandera catalana
perquè es podrien prestar equivocació, segons com.
Que fas la sola amb la senyera?
Home, és una mica, què vols que et digui, no?
Clar, com decidiu fer-les blanques i negres,
perquè només són blanques i negres, o totes blanques o totes negres, o combinades, no?
Ah, exacte.
Sí, mira, al principi vam decidir, com ho fem, agafem uns colors o què?
I una miqueta vam dir, mira, el blanc i el negre va bé amb tot, tu.
A l'estiu també el blanc es porta molt,
i si vols, mira, que potser és massa extremat, doncs una mica amb negre, no?
I després el combinat.
També vam pensar de fer algun color,
però com també en aquest món som una miqueta, per no dir-ho del tot,
que desconeixíem, no?
Escolta, quins colors es portaran?
Tampoc estem, és que estiguem així a la moda.
Us veig molt fashion, eh?
Així directament.
Asegurem directament això, no?
I al final ja dèiem, tu, platejat o durat, que es portarà molt aquest estiu,
i vam dir, ja, el tu, el tu, el tu, fem blanc i negre, tu.
Oi, el Javier posa una cara quan has dit platejat i durat.
Jo també l'he posat, eh?
Dic, home, doncs com ho que no?
Ara, bueno, doncs mira, és la que ha estat tinguent molt d'èxit ara de sabates.
Ja, ja, però escolta una cosa,
el blanc i negre és fons d'armari, mai passa de moda.
Això mateix, per això una miqueta vam dir, tu,
anem a tirar-ho segur, no?, i fem-ho així, no?
Perquè deim, hosti, i quantes portem?
Igual se'n venen totes les negres i ens queden aquí totes blaves.
I com no sabíem, vam dir tu, fem tres colors, no fem molt,
i ja d'aquesta manera ja una miqueta anem a el que és segur, no?,
que a tothom, el negre i blanc, a tothom li agrada, no?
Ara parlarem i, escolta, Xavier, tu quan vulguis, intervens, eh?
Sí, sí, però també vaig escoltant perquè hi ha parts que no la sabia.
Vas escoltant que no la saps i mira, doncs així aprenem tots.
Ara ve aquí el tema del nom, que a nosaltres, doncs, ens provoca una certa emoció,
perquè segons m'han explicat, no sé si és llegenda urbana,
tot plegat bé d'un exjugador del Boli, Sant Ver i Sant Pau.
Home, soc jo l'exjugador.
Ets tu?
Sí, sí, home.
Espera't.
Mira, a mi m'ha entrevistat molts cops a l'Andreu.
Clar, amb el Xavier, és clar que sí.
Clar, el tronco.
I tant, ara clar, jo com que et veia així de xancletes, no ens relacionava.
No m'ho ubicaves, no? Doncs sí.
Doncs mira, això surt realment...
El que dèiem, si és que el món... la globalització, què deies tu, eh?
I tant.
Doncs mira, el nom de tacholes...
Sí.
Perquè vam dir... nosaltres li volíem dir catalanes,
però no pots utilitzar-te un nom genèric per registrar la marca.
Llavors no te'l pots fer tu, no?
Una mica com diuen menorquines, no?
Les sandàlies aquelles d'Ada Menorca.
Exacte, exacte.
Llavors vam dir, hosti, busquem alguna cosa.
Llavors jo, que havia jugat a boli i tot,
doncs escolta tu, jo això a la dutxa, quan no portava un,
i l'altre les tenia i li deia, escolta, deixa'm les tacholes.
I no sé per què va sortir el nom de tacholes aquell,
ja en el vestuari, diríem, no?
Llavors vam dir, doncs vinga, va, tu, li diem tacholes.
Però això t'ho has inventat tu.
No, no, no.
La paraula existeix?
No, no, la paraula no existeix.
Perquè la paraula no existeix.
Digue't-me, aquí una tachola és una xancleta catalana.
Ara.
No, ara sí.
Ara, a partir d'ara.
A partir d'ara, sí.
Però nosaltres a les xancletes aquestes de dutxa li deiem tacholes.
En plan de rissa, no?
En plan de, sí, això, tu, deixa'm les tacholes.
I llavors quan ens vam reunir els cinc socis vam dir,
quin nom li posem?
Jo vaig dir, escolta, jo això de sempre,
quan jugava a boli, li deia tacholes, tu.
A mi m'encanta com heu triat el nom, és que és fantàstic.
Vinga, va, tacholes.
És molt original i queda, i és allà de col·leguer, no?
Qui ho ha de dir?
Que d'una broma de vestuari, doncs, surti el nom d'un calçat
que, com dèiem, fins ara es coneixia molt a Terres Gironines.
A Barcelona no sé si ha entrat bé com ha entrat,
perquè també és un altre món, no?
Catalunya és un país petit, però Déu-n'hi-do, eh?
Tants caps, tants barrets.
Sí, sí.
Allà per Terres Gironines va molt bé.
Aquí us esteu introduint ara, no?
Sí, ens estem introduint ara.
També ens està costant, la veritat.
Està costant una miqueta, perquè no s'acaba de conèixer.
Diguem que el sentiment catalanista és molt a la Girona.
Aquí a Tarragona ens està costant molt.
Llavors, el que estem fent és obrint-nos a nous canals.
El nostre canal de venda, que era a través dels quioscos,
principal, com ho estàvem fent també la distribució a Girona.
El que passa que també, al veure que no ens estaven responent,
ens estem obrint a altres tipus de negoci,
com sabateries, tendes normals, i tot i així ens costa.
Clar, perquè si jo vaig a un establiment aquí a Tarragona,
escolti, que tenen tacholes, si vosaltres no heu anat
o no coneixen la cosa, doncs no les podré trobar.
Aquí a Tarragona en aquests moments no en trobaràs.
Ara no trobaré tacholes a Tarragona, no pots...
Mira, mira, mira, mira les masses, com s'estan posant de nervioses.
Ens està costant molt aquí a Tarragona,
a Reus no podràs trobar, a Sabateriesies...
A Reus puc trobar?
Sí.
Ah, no, doncs això no pot ser, jo vull comprar-les aquí.
No hi ha hagut manera, he anat a veure,
he estat parlant amb Sabateries, amb els quioscos,
els hi hem fet diferents tipus d'ofertes,
venda en ferm, venda en dipòsit,
però tot i així suposo que també estan molt saturats
d'altres tipus de productes.
És un moment que el mercat està molt difícil, no?
Sí, i a més, tens que vindre que estem ja, diguéssim,
a mig estiu, no?
Llavors també està costant una miqueta,
perquè molts ja han fet la pretemporada de la compra
de tota la temporada.
Però bé, no em desanimo, jo crec que el que és a finals d'aquest estiu
i al començament de l'estiu que ve,
jo crec que també podem tindre èxit, també.
A metall d'exemple, ho comentàvem abans,
quan vau començar a distribuir el burro català aquí a Tarragona,
també era el mateix panorama, no?
Sí, amb el burro.
Més o menys, que deies, és que ningú fa cas del burro català, i mira.
Sí, sí, aquí també ens va passar el mateix,
que és un argument que també porto al moment de parlar amb els clients,
que és que el primer any en el burro català
també va ser una miqueta desastre,
en canvi el segon any va ser un èxit total.
I el que deia el Javi, que han fet unes xancletes
que són atemporals, amb els colors,
no ha ficat per sort, no ha ficat els colors,
ni daurat ni platejat,
i llavors se poden mantenir a la venda,
jo crec que durant un parell d'anys ben bons.
Jo, Javier, li comentava abans al teu company
que en un espai que coneixen els oients de Tarragona Ràdio,
es diu un quart de català,
ho fem amb l'Enric Garriga,
que a més ens escolta habitualment durant el curs,
de tant en tant fem una mirada a través d'internet
per trobar productes catalans
i que tinguin aquesta vessant anecdòtica.
I jo recordo que ja a la primavera
en vam parlar i quan em vau fer la presentació
amb un concert i amb el Joel Joan
i tot aquest Star System català, com si diguéssim,
doncs es va fer molt de ressò,
però es va fer molt de ressò això,
a les Terres Gironines,
però aquí ens vam quedar una miqueta
que no coneixíem tot això.
Sí, bé, nosaltres el fet també de desconeixer,
diríem, el mercat,
es dedicar-nos a una altra cosa,
aquí ens vam posar en contacte
amb el grup logístic Vilarròlla,
que són els que pertanyen també al grup de Tarragona.
Llavors una miqueta amb ells va ser
que ells tenien l'experiència del ruc català,
es van interessar pel producte
i els vam dir,
doncs si vosaltres ens feu de distribució
ens feu un favor, no?
Llavors ells han sigut el que han portat
una miqueta al tema de la distribució aquí a Girona, no?
Llavors la resta de Catalunya
doncs ha sigut contactar amb la gent de Tarragona,
Barcelona i Lleida.
El que passa és que nosaltres també
el producte el vam treure tard,
per què?
perquè el no dominar el tema
se'ns van portar aquí,
van tenir aquí les tacholes a principis de juny.
Clar, ja anàvem tard per el tema de sabateria,
que ells compren el material al febrer de l'estiu,
ara ja estan comprant el de l'hivern.
Vull dir que és una miqueta...
hem anat una miqueta per aquest tema
una miqueta coixos d'arribar una mica tard, no?
Sí, però tot i... digues, digues.
Tot i així nosaltres estem contents, no?
I després també una cosa que m'agradaria comentar
és que, a veure, nosaltres no és que...
amb això la il·lusió que ens feia
era de tirar un projecte endavant
i demostrar que si tens ganes
i una miqueta d'il·lusió per les coses
ho pots treure, no?
Una de les maneres també, vull dir,
nosaltres part dels diners que traiem d'aquí
ho donem amb una ONG...
De Vidreres, tinc entès, no?
Sí, Jami Acafo,
que són unes noies de Vidreres
que les coneix un dels socis que van al Senegal,
estan fent un projecte molt maco
i vam dir, escolta, tu, doncs vinga, col·laborem, no?
I la veritat és que és una cosa una mica altruista
en el sentit de dir, tu,
doncs nosaltres no ens dediquem a això.
Ho hem tirat endavant,
ha sortit el producte,
perfecte,
i si a sobre pots ajudar altra gent,
doncs encara més, no?
Per cert, Javier,
i em refereixo al Rodríguez,
hi ha qui col·leccionem paraules
i si em permets aquesta me la quedo,
perquè mira que és xula, eh?
I és xula, xula, eh?
És una paraula amb força ben xula, sí senyor.
Doncs no, res,
que us agraï moltíssim la vostra atenció,
us desitgem moltíssima sort.
Per ser, a Amèrica no hi aneu a vendre, eh?
No.
Perquè avui no sé si has vist el diari,
ara mal ja ho comentàvem,
i sí que ho havia vist,
Bush ha negat l'entrada amb xancletes
a la Casa Blanca, els funcionaris.
Ostres, bueno.
Els empleats poden anar com vulguin,
però no poden portar xancletes.
Poca broma,
que és una notícia que surt avui als diaris, eh?
Ells ho perden, tu.
Ells en diuen hawaianes,
perquè, clar, deu ser per allò de...
A lo millor diuen tacholes.
A lo millor diuen tacholes, eh?
Potser a la Casa Blanca no les portaran,
però qui sap, no?
Per Nova York i així.
Encara m'animaré i els envio una caixa a veure si...
Si al final ho fas, ens ho fas saber, eh?
Que això té una altra entrevista.
Molt bé, d'acord.
Javier Vidal és comercial de Rodríguez,
perdó, soci de l'empresa de Rapant,
que comercialitza aquest producte de les tacholes,
que ara són aquí també, a Tarragona,
i esperem que els comerciants tarragonins s'animin
i posin tacholes també als seus aparadors
i les puguem comprar.
Moltíssimes gràcies i enhorabona.
Gràcies.
Adeu, si hi ha un bon dia.
Doncs, Javier, el que hem de fer és animar
als comerciants tarragonins que bé,
que es posin en contacte a la plana web,
trobaran totes les adreces i el que convinc.
Trobaran l'adreça del grup logístic de la Roia
que ells el remetiran a nosaltres.
O sigui, ja hem tingut trucades al grup logístic
que ens ha dit, escolta, home,
aquest comerciant està interessat.
Llavors, s'han referit a nosaltres,
els hem visitat, els hem donat les condicions
i llavors hem fet el que és el repartor.
Pel que fa al tallatge,
a partir de quin número i fins a quin número teniu?
Perquè això a vegades saps tu que
els propis comerciants...
I els colors hem dit blanc i negre,
o tot blanc o tot negre.
Exacte.
O combinat amb blanc i negre.
És combinat amb blanc i negre,
les cintes en blanc i les soles en negre.
El que dèiem va amb tot, eh?
Exacte.
I talles des de petites fins a més grandetes, no?
Des de la 35-36,
perquè són tallatges que són mitat,
llavors hi ha la 35-36
i del 43 al 44.
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs aquells que tenen el peu ja
amb una certa dimensió també poden gaudir de...
Jo m'he trobat que gent que...
És una cosa que tinc a comentar al Javi,
que realment tenim el peu gran per aquí.
I també se'n haurien de fer d'altres...
Sí, se'n haurien de fer d'altres números
un pèl més grans també.
Clar, perquè són allò que deien abans unisecs, eh?
Sí, són unisecs totalment.
Per tant, tant se val si són senyors o senyores
que poden portar aquestes tacholes, eh?
Ja tenim...
Però tacholes només podem dir-ne aquestes.
Jo crec que sí, que són les catalanes, eh?
Les altres són xancletes hawaianes
o a fer flops, el que vulguin.
Però això són tacholes.
Sí, sí.
Javier Vidal és comercial de l'empresa DTP
que ven el producte a Tarragona.
Moltíssima sort.
Gràcies.
I moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
A gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.