Estem encantats. És la segona vegada que ens visita Albert Salvador aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Estem, de veritat, encantats, molt sincerament. Albert Salvador, molt bon dia.
Qui està autènticament encantat sóc jo perquè sempre em rebeu meravellosament bé.
I a més, val a dir que l'última ocasió que va venir sí que ens havíem llegit la seva obra,
que era aquella història de l'Alivei magnífica...
La trilogia. L'ombra de l'Alivei.
Vas venir quan vas treure el primer.
El primer, exacte.
El primer de la trilogia.
El maleït català.
El maleït català. Res a veure amb aquest llibre, amb l'informe Phaeton.
És que a mi m'agrada fer coses originals.
És a dir, no m'agrada encasellar-me amb una cosa concreta,
sinó que m'ho passo molt bé creant coses noves.
Comencem a dir-m'ho que tota semblança amb la realitat és pura coincidència?
No ho sé.
A veure, ja sabia jo.
Jo he començat a llegir coses i dic...
És que no sé si és veritat o no el que explica l'Alivei.
És que no sé si és una novel·la o són uns documents que ha trobat no sé on
i a partir d'aquests documents fa una novel·la.
És una novel·la, eh?
És una novel·la, que quedi clar.
En negreta i subratllat.
I sense ànim de crear cap polèmica ni res.
Ara bé, si a partir de la lectura de l'informe Phaeton
es dona circumstància que s'obre un tema de conversa entre persones,
un tema de debat, un tema de diàleg, em sembla fantàstic.
No és una novel·la, com dius, però jo una de les primeres coses que vaig fer
quan vaig fer el primer cop d'ull va ser anar a mirar la bibliografia.
I aquí hi ha des de Plató, la Bíblia...
Sí, perquè, a veure, tot i que és una novel·la, evidentment,
hi ha dades que a mi m'agrada ser molt curós amb la informació que m'anego
i, per tant, tota la informació l'he anat a buscar, l'he contrastat
i, com a conseqüència, doncs, he posat...
Si algú té l'interès de continuar investigant, doncs, pot fer-ho tranquil·lament.
Investigar quins fets?
Doncs fets curiosos, terriblement curiosos, que per mi no estan gens explicats.
Com, per exemple, el fet que al reu del món hi hagi...
Totes les cultures parlin d'un cataclisme, un gran cataclisme.
No forçosament defineixen un dilúvi universal.
defineixen un gran cataclisme, però, curiosament,
hi apleguen una figura, que és la figura de la persona,
que va ser molt especial i que el que va fer va ser preservar la vida
al damunt de la Terra. Això és molt curiós.
I hi ha, de l'ordre, com a mínim, 83 llegendes, mites, etc.,
que parlen d'això.
Bé, tothom...
Això dóna a pensar, eh?
Tothom diu que la llegenda i l'origen és únic
i que després cada cultura ha fet la seva interpretació
i ha creat els seus propis mites i llegendes.
Jo crec que sí. El que passa és que hi ha algunes llegendes
que t'arriben a dintre i et destrossen viu.
Per exemple, els Indies Hopi, resulta que tenen unes llegendes
que tenen centenars i centenars d'anys i no sé quants anys, molts.
Però hi ha un paràgraf concret que diu que,
en aquells dies, els transports aèris col·lapsaven al cel,
continua parlant de megapolis, no? De ciutats, no?
De megapolis i, a més, diu, de forma inquietant, diu...
I la humanitat havia arribat a un puntal que consumia fins i tot...
Fabricava i consumia fins i tot el que no necessitava.
Si això demà m'ho trobo als diaris, diré...
Mira, estan parlant del que està a punt de succeir,
del que ja està succeint als nostres dies.
Però, clar, aquella gent tenia una bola de vidre i veia el futur
o ens estava parlant del seu passat?
I això és inquietant, eh?
Abans esmentava a Noé,
que és aquest personatge que intenta reconstruir
dins de la nostra cultura catòlica.
Molt previsor, exacte.
Molt previsor.
L'home diu, calla, una parelleta de cada per no quedar-nos sense.
Hem vist a Eva, hem vist a Adam, hem vist moltes coses,
d'una història que parteix del propi autor,
perquè les primeres pàgines ens remeten a Albert Salvador,
que està amb algú, que s'assaventa d'unes coses...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Les primeres pàgines parlen d'un escriptor
que resulta que...
Que no és Albert Salvador, doncs?
Curiosament, curiosament, resulta que té formació d'enginyer,
curiosament és especialista en novel·la històrica.
És d'Andorra?
No, no, no, és de Terrassa, és de Terrassa, cal tant-ho.
I, doncs, rep una informació per part d'una persona que se li atenció
i li comença a parlar de coses, de coses de Galileu Galilei,
li comença a parlar d'una societat secreta que es diu Comunitat Científica Universal
i, a partir d'aquí, doncs, ell comença a esbrinar
i descobreix tot un seguit de coses que el deixen absolutament bocabadat.
Que, però, des dels primers fulls, ja deixa aquella cosa d'estic en perill.
Ara, la primera impressió és que és Albert Salvador.
Per això t'insisti molt en que és una novel·la.
No, no, és que, curiosament, explico una anècdota i el lector la veurà de seguida.
És a dir, quan vaig acabar d'escriure aquesta novel·la,
em vaig adonar que no li havia posat nom al protagonista.
I llavors vaig dir, li has de triar un nom,
perquè a totes les novel·les que he fet, fins i tot,
o algunes d'elles en primera persona, sempre he posat nom.
Però, després vaig reflexionar i vaig dir,
no, és tan original que no tingui nom,
perquè ningú el crida, ni ell diu em dic fulano de tal.
I ho vaig deixar així, sense nom.
Bé, de totes maneres, es planteja i fins i tot et deixa la incògnita de dir,
si hi ha de passar alguna cosa més, serà l'Albert Salvador qui us ho explicarà.
O no?
Jo ni entro ni surto amb això.
Perquè aquí potser hi haurà una trilogia, també, vés a saber.
No, no, no.
No?
No, no.
Comença i acaba?
No, no, a veure, a mi em coneixeu prou bé,
sabeu que he escrit sobre Egipte, sobre Roma, sobre l'edat mitjana,
sobre la Segona Guerra Mundial, sobre l'època napoleònica, etc.
I sempre les meves obres són, s'obren i es tanquen.
No sóc dels escritors que entren i es fan especialistes en un tema concret
i llavors aquell tema els hi don per viure tota una vida.
No és el meu estil.
Potser per aquí, tot i que és novel·la històrica,
s'introdueixen altres elements que anteriorment no hi eren,
de dir, tothom o molts escriptors i escriptores fan novel·la històrica
de les temàtiques més diverses,
de les èpoques de la història de la humanitat més diverses,
dels personatges més diversos.
Avui agafem Mozart i demà agafarem, doncs, un rei de la cor francesa.
Aquí estem fent novel·la històrica, però ara estem especulant en el bon sentit de la paraula
sobre ciència, sobre la religió, sobre filosofia, ideologia,
mirant cap al passat, mirant cap al futur, economia...
Energies alternatives...
És a dir, aquesta...
Manipulació genètica...
Aquesta manera de barrejar tots aquests camps és innovadora en la seva obra o no?
Diuen que sí, diuen que no hi ha cap obra al món que es pugui comparar amb aquesta.
Això ho diuen. Jo no sé si és cert o no, però si més no, ho diuen.
I a veure, ha sigut un experiment extraordinari per mi.
És a dir, és el primer cop que la meva formació d'enginyer la puc utilitzar en el món de l'escriptura.
Per exemple, algun aspecte que ens pugui explicar que hagi fet servir la seva formació tècnica?
Sí, per exemple, tot quan estic parlant d'energies alternatives i parlo de l'hidrogen, per exemple,
quan estic parlant de certs aspectes de la química, de l'aigua,
quan estic, per exemple, utilitzant fórmules,
i alguna fórmula matemàtica, i això fa molta gràcia,
perquè, a més a més, la gent em diu, quan se l'acaba de llegir,
diu, saps què? Ho he entès.
I això és tremendament important per mi,
perquè vol dir que el que semblava molt difícil, ho he aconseguit fer fàcil.
I l'aspecte de la Bíblia, del dilúvio universal, etcètera,
tot això es pot fer de més i de menys, es poden fer moltes valoracions,
les pròpies adaptacions i traduccions de la Bíblia també diuen la seva,
però, clar, quan parlem de temes com, per exemple,
que tenen a veure amb els niards dentals,
que són temes que avui en dia més estan investigant molt.
Aquí a Tarragona, precisament, també una unitat...
És un tema que s'ha disparat.
S'ha disparat, que se'n parla moltíssim,
que hi ha un gran interès divulgatiu i un gran interès també per aprendre.
Aquí és un terreny més escabrós,
perquè, clar, un pot especular si Noé va salvar una zebra o un elefant,
però aquí, quan parlem i tenim totes les restes,
que si a Tapuerca, que si no sé què,
és un terreny una miqueta allò llafiscós o no?
No, jo escric novel·les.
Quina manera de jugar amb els lectors, eh?
Ens posa a prova, ens posa a prova.
Molt bé, és una gran habilitat, realment, de fer-nos jugar.
Des del primer moment fins al final, vostè diu que escriu novel·les?
Sempre he escrit novel·les, sí, excepte en un puntualment vaig escriure un parell d'assaig,
un va ser filosòfic i l'altre polític.
De totes maneres, des de la presentació fins a la pròpia portada del llibre,
aquí sembla que estem davant d'un cataclisme que s'ha de produir no sé quan, eh?
I ens ho creiem, a més a més.
Que bé que ho han fet.
El tanto amb això, que és tremendament important.
Precisament hem tocat un punt delicat.
És a dir, aquest no és un llibre catastrofista, eh?
Al contrari, és un crit d'esperança.
Per què? Perquè el que estic dient és, senyors,
va succeir un final, quasi final, de tota la humanitat preocupa de l'aigua.
En aquests moments ja hem assolit un nivell tecnològic
que s'assembla molt al que hi havia en aquests moments.
El tanto perquè estem emmexinant l'aire, ens l'estem menjant l'aire,
que no tinguem un altre final, precisament,
perquè els científics estan dient que estem caminant cap a un punt sense retorn
i hem d'apretar a córrer.
Llavors, el crit d'esperança és, som lliures de pensar,
de sentir, d'imaginar el que vulguem.
Com que som lliures, significa que les nostres decisions
configuraran el futur.
Per tant, per favor, prenguem les decisions adients
per corregir el rumb de la nau.
Qui és el senyor contacte?
És un personatge de la novel·la.
Ja, ja, ja m'ho penso.
Fins aquí podem llegir, ja ser que ha de ser així.
A mi m'agradaria que parlés una miqueta
de tot el que embolcalla la presentació en societat d'aquest llibre.
Perquè ha estat molt bé, no?
Jo diria que les editorials aquí han apostat molt fort
i el fet que, per exemple, en català s'hagi fet un primer tiratge
de 10.000 exemplars
i en castellà s'hagi fet un primer tiratge de 40.000 exemplars,
ja d'una idea de l'aposta que significa per ells
i el que sí que és cert és que van ser capaços
d'anar entrant dins del públic
sense dir qui era l'autor,
creant tot un misteri
i aquest misteri ha funcionat
i ha funcionat extraordinàriament bé.
Jo els haig de felicitar,
és a dir, ha sigut una campanya extraordinària.
I què bé que en els últims 5-10 anys
la literatura catalana és capaç d'abordar
tot tipus de temàtica literària,
cosa que abans no era.
A veure, jo em trobo amb la circumstància
que quan vaig començar
a escriure una novel·la històrica
en llengua catalana
un editor em va dir
home, sí, la història funciona
però relativament, en fi.
I després resulta que la novel·la històrica
s'ha disparat d'una manera impressionant
i això m'omple d'orgull.
Després, quan vaig escriure
la primera trilogia en llengua catalana
que s'ha escrit mai,
que va ser Jaume I,
doncs també va ser una aposta
i va sortir, doncs, genial.
En aquests moments,
doncs, em sembla que en Seto
amb l'informe fa un camí que era inexplorat.
És a dir, per què no?
Per què hem de tenir vergonya?
O hem de tenir allò a la por?
O que sigui d'enfrontar-nos
d'igual a igual
amb qui sigui dins del món?
És a dir, amb qualsevol cultura.
És a dir,
tenim tanta imaginació
amb qualsevol altra.
és ciència-ficció, també?
També es pot tractar
com a ciència-ficció.
No, novel·la històrica, novel·la històrica,
ciència-ficció, també.
Parteix del present.
I especula
i llavors diu coses que van a existir
i a partir d'aquí,
doncs, sí,
podem parlar d'aquests certs punts
de ciència-ficció, també.
Hem entrat a la seva plana personal
i hi ha moltíssimes felicitacions
de persones que prèviament
a la publicació,
per diferents circumstàncies,
havien llegit la novel·la,
altres que ja l'han llegit.
No he vist gaires crítiques.
Què passa,
que està agradant a tothom?
No, no, no.
Hi ha una cosa curiosa,
per exemple, hi ha...
Crítiques negatives, dic, eh?
No, no, sí, sí.
Anem per aquí, anem per aquí, anem per aquí.
És a dir, curiosament,
em sembla que és la Vanguardia Digital.
també en van fer una entrevista
i va sortir tal
i llavors va haver tot un seguit de comentaris.
El divertit del tema
és que van començar a aparèixer
tot de crítiques i feroxes,
a més a més feroxes,
però ningú havia llegit el llibre
i al costat apareixien les crítiques
o, millor dit, els comentaris,
responent amb aquests
per persones que sí l'havien llegit.
I tots els que l'havien llegit
deien, és fantàstic,
i molts dels que no l'havien llegit
deien, però això com és possible que costa?
Aquest home s'atreveixi
a dir aquestes coses
i no l'enlleixi.
És a dir, aquesta és la part bona.
Fins i tot hi havia un que deia
és que aquest home
pensa molt,
pensa massa.
I això no ha de ser bo.
No, és que a mi em recorda
aquells comentaris fa molts anys,
sortint en pel·lícules,
fins i tot,
del poble,
les dones deien
és que esta se lava mucho.
Saps?
Alguna cosa farà.
Doncs em recorda més o menys això.
ja s'ha entès perfectament.
És ben cert.
A qui li agradarà aquest llibre, Albert?
Jo crec que a tothom.
Quin tipus de lector?
A veure, he tingut,
he tingut des de lectors
gent molt gran
fins a gent molt jove,
però molt jove.
I ha agradat a tothom.
A tothom.
És a dir,
si més no,
tanquen el llibre
i diuen
saps què m'ha fet reflexionar?
I això és important.
És a dir,
la història sempre l'escriuen
els vencedors
i això és una realitat
com un temple.
Què passa?
Que llavors la història,
com que l'escriuen els vencedors,
és una part de la història,
però sempre queda l'altra
que és aquella amagada.
Jo aquí plantejo una pregunta.
Dic,
i si les coses
haguessin estat diferents?
I la deixo a l'aire.
És un exercici molt interessant.
Molt, molt.
I sí.
I sí.
Sempre actua amb aquest condicional
i fa volar
al voltant del que podria haver estat.
Ni més ni menys.
Deies que aquest pot ser
el punt de partida
d'una nova projecció literària
que facis des de la teva obra
que ha bastat períodes
des d'Egipte,
com bé deies,
a l'edat mitjana,
etcètera, etcètera.
A partir d'aquí
ens mourem per un espai
intemporal?
No ho sé.
Amb les teves novel·les?
Però segur que tens
alguna cosa embastada, eh?
A veure,
tots,
tots,
des del primer,
l'últim que us dediqueu
a la comunicació,
ho sabeu.
Jo mai parlo
d'allò que faig
ni d'allò que faré,
només d'allò que has fet.
I ara,
en aquests moments,
hem de parlar
de l'informe Fayton.
Animat i com el senyor contacte
de la novel·la, eh?
Igual.
Igual, exactament igual.
És un personatge
terriblement curiós,
el senyor contacte, eh?
És a dir,
fins i tot el nom aquest
és un nom que la gent
ha dit
que ben trobat que està.
Senyor contacte.
Sí, sí, té.
A més, té tots els elements
aquests de novel·la negra,
també.
I que hagi estat
en un primer cop d'ulla,
això també es nota.
Una cosa,
si em permets.
Una gran
cosa positiva
que m'han dit.
malgrat que és una novel·la
en què es manté el misteri
i que la gent té ganes
de continuar llegint
i a veure què passa
a la propera plana,
no és un thriller.
No hi ha morts,
no hi ha ferits,
no hi ha persecucions,
no hi ha robatoris,
no hi ha xorissades,
no hi ha res d'això.
D'això ja en tenim prou
en la vida quotidiana.
No, no,
és que és una de les virtuts
que m'han dit
que té aquesta obra.
És a dir,
que curiosament
no hi ha res d'això
i en canvi
és capaç
de mantenir el misteri
fins a l'última plana.
Doncs anirem descobrint
una a una
totes aquestes virtuts.
Per cert,
que la novel·la
també està en castellà,
no?
També està en castellà,
Déu-n'hi-do.
Columna l'ha publicat
en català
i l'Andent
ho ha publicat en castellà.
Molt bé,
jo el tinc aquí
i ja me l'emportaré
i me'l llegiré,
me'l llegiré,
a més ho prometo
perquè jo espero
que l'Albert torni
quan tingui
la nova novel·la.
Quan vulgueu.
Ja sabeu que jo
és que aquí
em sento molt bé
com a casa meva.
Molt bé,
doncs encantats
que hagis tornat, Albert,
enhorabona
per aquest llibre,
per les crítiques
dels que l'han llegit,
ja siguin positives
o negatives,
però només per les
dels que l'han llegit
i fins a la propera ocasió.
Molta sort.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.